Constitució Espanyola de 1978

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

{{Plantilla:Fusionar}}


La Constitució Espanyola [1] (CE d'ara en avant) es va aprovar per les Corts Generals, en sessions plenàries del Congrés dels Diputats i del Senat, el 31 d'octubre de 1978. Va ser ratificada pel poble espanyol en referéndum de 6 de decembre de 1978. Va ser sancionada i promulgada pel S. M. el Rei davant Les Corts el 27 de decembre de 1978. I publicada en el B.O.E. el 29 de decembre de 1978 al mateix temps que va entrar en vigor.

Es pot definir des de dos punts de vista distints:

  1. El formal: Es tractaria de la norma suprema de l'ordenament jurídic elaborada pel poder constituent (el poble) en l'eixercici de la seua sobirania.
  2. El material: Basada en el seu contingut, que arreplega els principis fonamentals que deuen sostindre l'orde social, polític i econòmic de la societat, és dir, les regles bàsiques de funcionament.

Entre les seues característiques trobem les següents:

  • Es tracta d'un règim polític democràtic parlamentari clàssic o democràcia occidental.
  • Té un procediment de reforma rígit.
  • És extensa, ya que pretén blindar el major número de temes per la seua supremacia.
  • Es tracta d'una Constitució ambigua i inacabada, ya que fa múltiples remissións a normes futures de desenroll.
  • És d'aplicació directa i immediata.
  • Va nàixer de la conciliació i l'acort ideològic.
  • I deriva de les influències rebudes en la seua redacció de la Constitució Italiana de 1947, la Llei Fonamental de Bonn de 1949, la Constitució Portuguesa de 1976.

Està composta per:

De tal forma que en la Part Dogmàtica de la mateixa constaria pel Preàmbul, el Títul Preliminar (que arreplega els Grans principis de l'Estat i la societat) i el Títul I (on trobaríem els Drets fonamentals, el seu eixercici i protecció).

I en la seua Part Orgànica s'arrepleguen dels Títuls II a X, a on s'arrepleguen els següents apartats entre uns atres:

  • Forma i organisació de l'Estat.
  • Divisió de poders.
  • Relació entre els distints poders.
  • Organisació territorial.
  • Etc