Diferència entre les revisions de "Colegiata de Santa Maria de Xàtiva"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 20: Llínea 20:
  
 
La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà el [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la Comunitat Valenciana.
 
La primera pedra del campanar es colocà el [[2 de juliol]] de [[1796]] i s'acabà el [[1877]]. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la Comunitat Valenciana.
 
== Referències ==
 
<references />
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 14:52 5 jun 2013

Seu de Xàtiva

L'Església Colegiata Basílica de Santa Maria és l'església principal de la ciutat de Xàtiva, la Costera, també es coneix com la Seu. Escomençà a construir-se en 1596. És l'edifici religiós més important de la ciutat. Després de la conquesta de Xàtiva de Jaume I l'antiga mesquita major es va convertir en església cristiana, dedicada a Santa Maria, com era costum en el rei, erigint-la en cap d'un dels tres "ardiaconatos" i "arcedianatos" de la diòcesis. El Papa Benet XIII en 1613 l'eleva a la categoria de colegiata, creant en ella quinze canonges, un decà, un sagristà i un cabiscol. És monument nacional des de 1931 i basílica menor des de 1973.

Història

Frontera de la Colegiata

El Consell general i particular de la ciutat de Xàtiva el 16 de novembre de 1596 decidix construir una nova colegiata, i en la festa de Sant Vicent Màrtir, el 22 de giner de 1598, es coloca la primera pedra de la mà de l'arquebisbe de Valéncia Joan de Ribera.

La construcció s'interrompí moltes voltes, passant per diverses fases i ha durat quasi tres-cents anys. La Seu es concebí com l'obra més esplèndida de la ciutat, pensant en dimensions catedralícies en la idea de recuperar l'antic bisbat de Xàtiva.

L'any 1966 el Papa Pau VI en 1966 va concedir l'us de la mitra abacial, anell i bàcul a l'abat del Capítul Colegial. El mateix Papa en 1973 va declarar Basílica menor a la Colegiata i el 2 de febrer de 1974 l'arquebisbe de València consagrà el temple.

Arquitectura

L'edifici es de proporcions catedralícies, de planta de creu llatina, en una llongitut de 86 metros, 56 m. d'amplària en el creuer i una llum de la nau de 16 m.

Consta d'una nau central i dos laterals on s'obrin quatre capelles en cadascuna. Sobre el creuer s'alça una cúpula de ferro i ciment que substituïx l'original de carreus que es va ensorrar en 1886. La continuació de les naus es soluciona en un deambulatori que envolta el presbiteri i a on s'obrin nou capelles radials.

L'estil de l'interior es podria adscriure a la influència herreriana per la seua austeritat semblant a la del Monasteri de l'Escorial. La nau central es cobrix en una volta de canó en llunetes i les laterals en voltes bufades.

L'església té quatre portades, totes de carreus i monumentals: la de l'apsis (o del mercat), d'adscripció serliana feta en 1600; les dues laterals, bessones i exemple destacat del barroc valencià; i la frontera principal, construïda en elements romànics i bizantins i acabada el 1920 (obra de Lluís Ferreres).

La primera pedra del campanar es colocà el 2 de juliol de 1796 i s'acabà el 1877. Medix 69 metros d'alçada i és el segon més alt de tota la Comunitat Valenciana.

Enllaços externs