Diferència entre les revisions de "Carlet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
m (Text reemplaça - 'així' a 'aixina')
 
(No es mostren 32 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[File:Plaza de España con el auditorio al fondo - panoramio.jpg|thumb|Plaça d'Espanya en l'auditori]]
 
'''Carlet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].
 
'''Carlet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].
  
Llínea 6: Llínea 7:
 
El seu terme té una superfície plana majoritàriament. Per l'oest penetren els contraforts de la montanya Matamón, sense sobrepassar els 340 m d'altitut.
 
El seu terme té una superfície plana majoritàriament. Per l'oest penetren els contraforts de la montanya Matamón, sense sobrepassar els 340 m d'altitut.
  
El riu [[Magre]], d'escàs cabal, pero de grans avingudes en époques plujoses abans de la construcció del pantà de Forata, travessa el territori de noroest a surest; drenen també el terme municipal el riu Sec o Barranco de Montortal i el seu afluent, la Rambla de la Parra, que procedix del terme de Tous. El mateix riu Magre dividix l'ampli terme en dos mitats pràcticament iguals. La part de l'esquerra forma una gran plana (El Pla), que arriba al llímit en Alginet pel noroest, del qual ho separen els tossals del ''Cabeçol'' (89 m). La part de la dreta, on està també la capital municipal, s'estén cap al suroest fins a tocar els contraforts de la Serra del Cavalló en la contornada de la Casa Blanca, és a dir, en les derramants surorientales de les Llomes de Matamón, on només en alguns punts es conseguixen superar els 250 m d'altura. És un riu de caràcter torrencial, com ho testifica un dels noms que rep, el de [[Rambla]] de [[Algemesí]], que el propi [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]] amprava al referir-se al mateix. El Magre té una gran amplària del llit al passar per Carlet (més de 200 m) i té dos ponts: el de la carretera i el del tren o Metro de Valéncia (l'antic "Trenet"). Les seues avingudes al llarc del temps han donat orige a l'elevació del llit ple de grava i a la construcció de dos dics naturals a un costat i a l'atre del dit llit la qual cosa explica el fet de la menor altura dels carrers paralels al riu (per eixemple, ''Carrer Fondo'') respecte al dic natural de la vora dreta.
+
El riu [[Magre]], d'escàs cabal, pero de grans avingudes en époques plujoses abans de la construcció del pantà de Forata, travessa el territori de noroest a surest; drenen també el terme municipal el riu Sec o Barranco de Montortal i el seu afluent, la Rambla de la Parra, que procedix del terme de Tous. El mateix riu Magre dividix l'ampli terme en dos mitats pràcticament iguals. La part de l'esquerra forma una gran plana (El Pla), que arriba al llímit en Alginet pel noroest, del qual ho separen els tossals del ''Cabeçol'' (89 m). La part de la dreta, on està també la capital municipal, s'estén cap al suroest fins a tocar els contraforts de la Serra del Cavalló en la contornada de la Casa Blanca, és a dir, en les derramants surorientales de les Llomes de Matamón, on a soles en alguns punts es conseguixen superar els 250 m d'altura. És un riu de caràcter torrencial, com ho testifica un dels noms que rep, el de [[Rambla]] de [[Algemesí]], que el propi [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]] amprava al referir-se al mateix. El Magre té una gran amplària del llit al passar per Carlet (més de 200 m) i té dos ponts: el de la carretera i el del tren o Metro de Valéncia (l'antic "Trenet"). Les seues avingudes a lo llarc del temps han donat orige a l'elevació del llit ple de grava i a la construcció de dos dics naturals a un costat i a l'atre del dit llit lo que explica el fet de la menor altura dels carrers paralels al riu (per eixemple, ''Carrer Fondo'') respecte al dic natural de la vora dreta.
  
De la Serra del Cavalló baixen uns quants barrancs que s'unixen ya al terme de '''Carlet''' per a formar el riu Sec o de [[Benimodo]], un curs d'aigua molt esporàdic (molt rares vegades porta aigua) que corre paralel al Magre com ya s'ha senyalat. El propi Cavanilles fa una referència a este riu Sec senyalant les enormes inundacions que va ocasionar en temps històrics. El realç del llit i dels dics naturals de les vores (a causa del depòsit de cudols, grava i arena) d'este riu Magre li impedix desaiguar en ell, desviant-ho cap al sur i fent-ho desembocar en el riu Vert, de vegades molt excepcionals. Per tant, la major part del terme de '''Carlet''' és un domini de terreny pla, d'orige aluvial i molt fèrtil per a practicar l'agricultura. Carlet es beneficia del reg en almenys 3.400 [[Hectàrea|Ha.]] gràcies a algunes séquies i canals i, en especial, al Canal Xúquer - Túria, que travessa el terme municipal, la qual cosa ho convertix en el tercer municipi (després d'[[Alzira]] i d'[[Algemesí]]) en major superfície de regadiu de tota la Ribera Alta.
+
De la Serra del Cavalló baixen uns quants barrancs que s'unixen ya al terme de '''Carlet''' per a formar el riu Sec o de [[Benimodo]], un curs d'aigua molt esporàdic (molt rares vegades porta aigua) que corre paralel al Magre com ya s'ha senyalat. El propi Cavanilles fa una referència a este riu Sec senyalant les enormes inundacions que va ocasionar en temps històrics. El realç del llit i dels dics naturals de les vores (a causa del depòsit de cudols, grava i arena) d'este riu Magre li impedix desaiguar en ell, desviant-ho cap al sur i fent-ho desembocar en el riu Vert, de vegades molt excepcionals. Per tant, la major part del terme de '''Carlet''' és un domini de terreny pla, d'orige aluvial i molt fèrtil per a practicar l'agricultura. Carlet es beneficia del reg en almenys 3.400 [[Hectàrea|Ha.]] gràcies a algunes séquies i canals i, en especial, al Canal Xúquer - Túria, que travessa el terme municipal, lo que ho convertix en el tercer municipi (despuix d'[[Alzira]] i d'[[Algemesí]]) en major superfície de regadiu de tota la Ribera Alta.
  
 
El clima és [[clima mediterràneu]]: la temperatura mija anual és de 16°C i la humitat de l'aire és del 62% (mija anual). Són rares les nevades i més freqüents les gelades nocturnes.
 
El clima és [[clima mediterràneu]]: la temperatura mija anual és de 16°C i la humitat de l'aire és del 62% (mija anual). Són rares les nevades i més freqüents les gelades nocturnes.
Llínea 14: Llínea 15:
 
=== Notes sobre Història Urbana ===
 
=== Notes sobre Història Urbana ===
  
La ciutat de '''Carlet''' té un pla urbà ortogonal o en escaquer (en una chicoteta corba cap al surest per a adaptar-se a la pròpia corba del riu Magre). Este tipo de pla urbà és semblant a què els cristians van amprar en la fundació de ciutats noves i que tenia els seus antecedents en les [[Ciutat romana|ciutats romanes]]. A Espanya este tipo de pla es va difondre a partir del de [[Jaca]].<ref>Vicente Bielza d'Ory (Catedràtic de Geografia Humana, Departament de Geografia i Ordenació del Territori, Universitat de Saragossa). DE LA CIUTAT ORTOGONAL ARAGONESA A LA QUADRICULAR HISPANOAMERICANA COM A PROCÉS D'INNOVACIÓ-DIFUSIÓ, CONDICIONAT PER LA UTOPIA. Barcelona: Universitat de Barcelona, Scripta Nova, REVISTA ELECTRÒNICA DE GEOGRAFIA I CIÈNCIES SOCIALS, Vol VI, núm. 106, 15 de giner de 2002 (http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-106.htm)</ref> El Fur aragonés va difondre este tipo de pla urbà en les noves poblacions que s'anaven creant, com succeïx en [[Vila-real]] ([[Província de Castelló|Castelló]]). En les antigues ciutats romanes, el pla es disponia entorn de dos carrers principals: el [[Cardo (carrer)|cardo]] de nort a sur (d'on ve la paraula [[punt cardinal]]) i el [[decumano]] d'oest a est. En el cas de Carlet, el cart correspondria a la carretera de [[Tavernes de la Valldigna]] (CV-50), que constituïx el carrer Colom, mentres que el [[decumano]] enllaçaria el camí del Cementeri, a l'oest de l'estació del tren (El Ravalet) en el pont de la carretera que va cap a Alginet i Valéncia. No obstant això, en este últim cas no es pot distinguir tan nítidament perqué no hi ha un carrer completament rec d'est a oest. És molt provable que en els seus començaments en el segle XIII, Carlet només estiguera compost per uns pocs carrers paralels al riu pel seu marge dret (a l'oest del mateix), la qual cosa explica la raó per la qual el carrer Major estiga més prop del riu (havia de ser el "cart" original). En definitiva, l'eixamplament urbà de la ciutat se va anar realisant llentament durant diversos segles i el carrer Colom es va convertir, en el temps, en el verdader '''cart''' o carrer principal de nort a sur, mentres que en l'encreuament dels dos carrers principals es trobaria en l'antic edifici del Teatre El Segle, visible en les fotos. I en el cas de Carlet, el [[Mercat municipal de Carlet|Mercado]] va vindre a construir-se, en una data relativament recent ([[1934]]), en l'extrem oriental del decumano, junt en el riu, característica que li haguera donat en l'antiguitat, el verdader caràcter de [[fòrum]] en la protecció necessària, sense estar en el centre de la població.
+
La ciutat de '''Carlet''' té un pla urbà ortogonal o en escaquer (en una chicoteta corba cap al surest per a adaptar-se a la pròpia corba del riu Magre). Este tipo de pla urbà és semblant a qué els cristians varen amprar en la fundació de ciutats noves i que tenia els seus antecedents en les [[Ciutat romana|ciutats romanes]]. En Espanya este tipo de pla es va difondre a partir del de [[Jaca]].<ref>Vicente Bielza d'Ory (Catedràtic de Geografia Humana, Departament de Geografia i Ordenació del Territori, Universitat de Saragossa). DE LA CIUTAT ORTOGONAL ARAGONESA A LA QUADRICULAR HISPANOAMERICANA COM A PROCÉS D'INNOVACIÓ-DIFUSIÓ, CONDICIONAT PER LA UTOPIA. Barcelona: Universitat de Barcelona, Scripta Nova, REVISTA ELECTRÒNICA DE GEOGRAFIA I CIÈNCIES SOCIALS, Vol VI, núm. 106, 15 de giner de 2002 (http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-106.htm)</ref> El Fur aragonés va difondre este tipo de pla urbà en les noves poblacions que s'anaven creant, com succeïx en [[Vila-real]] ([[Província de Castelló|Castelló]]). En les antigues ciutats romanes, el pla es disponia entorn de dos carrers principals: el [[Cardo (carrer)|cardo]] de nort a sur (d'on ve la paraula [[punt cardinal]]) i el [[decumano]] d'oest a est. En el cas de Carlet, el cart correspondria a la carretera de [[Tavernes de la Valldigna]] (CV-50), que constituïx el carrer Colom, mentres que el [[decumano]] enllaçaria el camí del Cementeri, a l'oest de l'estació del tren (El Ravalet) en el pont de la carretera que va cap a Alginet i Valéncia. No obstant això, en este últim cas no es pot distinguir tan nítidament perqué no hi ha un carrer completament rec d'est a oest. És molt provable que en els seus començaments en el sigle XIII, Carlet a soles estiguera compost per uns pocs carrers paralels al riu pel seu marge dret (a l'oest del mateix), lo que explica la raó per la qual el carrer Major estiga més prop del riu (havia de ser el "cart" original). En definitiva, l'eixamplament urbà de la ciutat se va anar realisant llentament durant diversos sigles i el carrer Colom es va convertir, en el temps, en el verdader '''cart''' o carrer principal de nort a sur, mentres que en l'encreuament dels dos carrers principals es trobaria en l'antic edifici del Teatre El Sigle, visible en les fotos. I en el cas de Carlet, el [[Mercat municipal de Carlet|Mercado]] va vindre a construir-se, en una data relativament recent ([[1934]]), en l'extrem oriental del decumano, junt en el riu, característica que li haguera donat en l'antiguetat, el verdader caràcter de [[fòrum]] en la protecció necessària, sense estar en el centre de la població.
  
 
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===
 
=== [[Barri]]s i [[pedania|pedanies]] ===
Llínea 20: Llínea 21:
  
 
=== Localitats llimítrofes ===
 
=== Localitats llimítrofes ===
 
 
El terme municipal de '''Carlet''' llimita en les localitats següents:
 
El terme municipal de '''Carlet''' llimita en les localitats següents:
 
[[L'Alcúdia de Carlet]], [[Alfarp]], [[Alginet]], [[Benimodo]], [[Catadau]], [[Guadassuar]] i [[Tous (Valéncia)|Tous]],  
 
[[L'Alcúdia de Carlet]], [[Alfarp]], [[Alginet]], [[Benimodo]], [[Catadau]], [[Guadassuar]] i [[Tous (Valéncia)|Tous]],  
  
 
=== Comunicacions ===
 
=== Comunicacions ===
 +
[[File:Estación de Carlet.jpg|thumb|Estació de Carlet]]
  
 
Carlet dista 28 km. de la ciutat de [[Valéncia]].  
 
Carlet dista 28 km. de la ciutat de [[Valéncia]].  
Llínea 36: Llínea 37:
 
== Història ==
 
== Història ==
 
 
 
 
Les més antigues mencions escrites sobre Carlet es troben en el ''Llibre del Repartiment'', on en [[1238]] es designen repetidament les Alqueries de Carlet i Alfarp com les principals del "Vall d'Alcalà". D'esta subcomarca natural també formaven part [[Catadau]] i [[Llombay]] en els seus respectius castells.
+
Les més antigues mencions escrites sobre Carlet es troben en el ''Llibre del Repartiment'', a on en l'any [[1238]] es designen repetidament les Alqueries de Carlet i Alfarp com les principals del "Vall d'Alcalà". D'esta subcomarca natural també formaven part [[Catadau]] i [[Llombay]] en els seus respectius castells.
  
Segons [[Joan Coromines]] ([[1995]]), és provable que el nom de '''Carlet''' resulte de l'àrap vulgar valencià ''Qalaét'' (Alcalans), que significa "plaça forta", "castell", reduït a Cal-te i contaminat per la "r" del nom de la Caverna de Matamón, a la que els moros cridaven ''Garlédi'' (cova infernal) o ''Gar-al-meit'' (cova dels hòmens morts). No obstant això, el ''Diccionari Enciclopèdic Salvat'' (edició de [[1967]]), senyala que el nom de carleta (llima per a desbastar el ferro) procedix del francés '''carlette''', la fonètica del qual és idèntica a la de Carlet, per la qual cosa és provable que el nom procedixca de l'antic [[occità]]. Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir a Espanya en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la Baixa Edat Mijana procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'Imperi Romà (i heretat al seu torn per l'Imperi Carolingi) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps a Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|ermita de Sant Bernat]], va ser on van nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que van patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]]. 
+
Segons [[Joan Coromines]] ([[1995]]), és provable que el nom de '''Carlet''' resulte de l'[[àrap]] vulgar valencià ''Qalaét'' (Alcalans), que significa "plaça forta", "castell", reduït a Cal-te i contaminat per la "r" del nom de la Caverna de Matamón, a la que els moros cridaven ''Garlédi'' (cova infernal) o ''Gar-al-meit'' (cova dels hòmens morts). No obstant això, el ''Diccionari Enciclopèdic Salvat'' (edició de [[1967]]), senyala que el nom de carleta (llima per a desbastar el ferro) procedix del francés '''carlette''', la fonètica del qual és idèntica a la de Carlet, per lo que és provable que el nom procedixca de l'antic [[occità]].  
  
 +
Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir en [[Espanya]] en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la [[Baixa Edat Mijana]] procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'[[Imperi Romà]] (i heretat al seu torn per l'[[Imperi Carolingi]]) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps en Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara [[despoblat]], de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, s on hui s'alça la [[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|ermita de Sant Bernat]], va ser s on varen nàixer [[Sant Bernat Màrtir]], Maria i Gràcia, fills del rei moro, que varen patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de [[Alzira]]. 
  
Els primers testimonis de l'activitat humana referits a '''Carlet''', ya que hi ha abundants restes trobades, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es van trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del Paleolític o Neolític, en la nomenada Cova de Cosí (la Parra).
+
Els primers testimonis de l'activitat humana referits a '''Carlet''', ya que hi ha abundants restos trobats, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es varen trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del [[Paleolític]] o [[Neolític]], en la nomenada Cova de Cosí (la Parra).
  
Les primeres restes documentades a '''Carlet''' pertanyen a la cultura ibèrica. Esta apareix a finals del [[segle VI a. C.|siglo VI&nbsp;a.&nbsp;C.]] El poblament Ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un núcleu principal, fortament defés. El principal jaciment de '''Carlet''' es troba en la Font Blanca, en la zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m. del poble. Un atre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels termes de Carlet i Catadau, formant llímit en el de Tous. D'esta lloma de Matamón es van arreplegar huit fragments de dimensió reduïda, de ceràmica àtica de verniç negre alguns de ceràmica ibèrica en decoració geomètrica senzilla.  
+
Els primers rests documentats en '''Carlet''' pertanyen a la cultura ibèrica. Esta apareix a finals del [[sigle VI a. C.|siglo VI&nbsp;a.&nbsp;C.]] El poblament Ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un núcleu principal, fortament defés. El principal jaciment de '''Carlet''' es troba en la Font Blanca, en la zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m. del poble. Un atre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels térmens de Carlet i Catadau, formant llímit en el de Tous. D'esta lloma de Matamón es varen arreplegar huit fragments de dimensió reduïda, de ceràmica àtica de verniç negre alguns de ceràmica ibèrica en decoració geomètrica senzilla.  
  
Quant a l'época Romana, esta comença a Espanya en l'any [[218 a. C.|218&nbsp;a.&nbsp;C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet:
+
En quant a l'época Romana, esta comença en Espanya en l'any [[218 a. C.|218&nbsp;a.&nbsp;C.]] D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet:
  
* ''Els Fornals'' (segle I i II d. de C.)
+
* ''Els Fornals'' (sigle I i II d. de C.)
* ''La Font Blanca'' (finals del segle III&nbsp;a.&nbsp;C. a l'II&nbsp;d.&nbsp;C.)
+
* ''La Font Blanca'' (finals del sigle III&nbsp;a.&nbsp;C. a l'II&nbsp;d.&nbsp;C.)
 
* ''El Pedregalet'' (cronologia indeterminada)
 
* ''El Pedregalet'' (cronologia indeterminada)
  
Llínea 55: Llínea 57:
 
En el ''Llibre del Repartiment'' apareix la donació de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Pedro de Montegudo el 5 de juny de [[1238]], de les alqueries de Carlet i Alfarp, que es troben en la Vall d'Alcalà, en els forns i molins.
 
En el ''Llibre del Repartiment'' apareix la donació de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Pedro de Montegudo el 5 de juny de [[1238]], de les alqueries de Carlet i Alfarp, que es troben en la Vall d'Alcalà, en els forns i molins.
  
Carlet era una alqueria musulmana i com a tal estava constituïda per llauradors lliures i propietaris de les seues terres. Sovint, la població s'assentava al voltant d'una torre que feia funcions de defensa i de sentinela de la comunitat rural. Estes torres eren de dimensions reduïdes i no tenien caràcter senyorial. A Carlet hi ha constància de l'existència d'una d'estes torres, que va ser destruïda en el [[segle XVI]], segons afirma [[Gaspar Juan Escolano|Escolano]].
+
Carlet era una [[alqueria]] musulmana i com a tal estava constituïda per llauradors lliures i propietaris de les seues terres. Sovint, la població s'assentava al voltant d'una torre que fea funcions de defensa i de sentinela de la comunitat rural. Estes torres eren de dimensions reduïdes i no tenien caràcter senyorial. En Carlet hi ha constància de l'existència d'una d'estes torres, que va ser destruïda en el [[sigle XVI]], segons afirma [[Gaspar Juan Escolano|Escolano]].
  
La primera Carta de Poblament data del 17 de giner de [[1251]] i va ser feta al [[Fur d'Aragó]]. El senyor territorial va portar 57 pobladors per a Carlet i L'Alcúdia. En esta i les posteriors Cartes de Poblament podem observar les relacions de dependència dels llauradors, respecte del senyor, que romandran inalterables en llínees generals, fins a la supressió dels Senyorius darrere de la mort de Ferran VII.
+
La primera Carta de Poblament data del [[17 de giner]] de [[1251]] i va ser feta al [[Fur d'Aragó]]. El senyor territorial va portar 57 pobladors per a Carlet i L'Alcúdia. En esta i les posteriors Cartes de Poblament podem observar les relacions de dependència dels llauradors, respecte del senyor, que romandran inalterables en llínees generals, fins a la supressió dels Senyorius darrere de la mort de Ferran VII.
  
El 22 de decembre de [[1329]], el rei [[Alfons IV d'Aragó]], concedix al senyor la mitat de les penes i el coneiximent de les causes criminals, excepte les condenes de mort i mutilació de membres.
+
El [[22 de decembre]] de l'any [[1329]], el rei [[Alfons IV d'Aragó]], concedix al senyor la mitat de les penes i el coneiximent de les causes criminals, excepte les condenes de mort i mutilació de membres.
  
En [[1348]] '''Carlet''' va passar a la família Vilanova, independisant-se de la jurisdicció d'[[Alzira]] i rebent el títul de Vila. En [[1374]], Vidal de Vilanova, casat en Elvira de Monteagudo, ven '''Carlet''' als Jurats de Valéncia, els que al seu torn en [[1375]] ho van vendre a Mossén Gonzalo de Castellví.
+
En l'any [[1348]] '''Carlet''' va passar a la família Vilanova, independisant-se de la jurisdicció d'[[Alzira]] i rebent el títul de Vila. En [[1374]], Vidal de Vilanova, casat en Elvira de Monteagudo, ven '''Carlet''' als Jurats de [[Valéncia]], els que al seu torn en [[1375]] ho varen vendre a Mossén Gonzalo de Castellví.
  
Durant les [[Germanies]] ([[1519]]-[[1522]]), els agermanats de '''Carlet''' van assaltar i van saquejar el castell dels Castellví. Els musulmans, que tenien condicions de vassallage més oneroses, es van mantindre fidels al senyor i la població cristiana als agermanats.
+
Durant les [[Germanies]] ([[1519]]-[[1522]]), els agermanats de '''Carlet''' varen assaltar i varen saquejar el castell dels Castellví. Els musulmans, que tenien condicions de vassallage més oneroses, es varen mantindre fidels al senyor i la població cristiana als agermanats.
  
En [[1604]] va ser creat el títul de Comte de Carlet a favor de Jorge de Castellví i López de Mendoza. Darrere de la [[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], el Comte de Carlet repobla la vila i es fixen les condicions per les quals s'han de regir els pobladors. El Comte otorga una nova Carta de Poblament en [[1610]]. El poble queda dividit en Antic i Nou.
+
En l'any [[1604]] va ser creat el títul de Comte de Carlet a favor de Jorge de Castellví i López de Mendoza. Darrere de la [[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], el Comte de Carlet repobla la vila i es fixen les condicions per les quals s'han de regir els pobladors. El Comte otorga una nova Carta de Poblament en [[1610]]. El poble queda dividit en Antic i Nou.
  
En [[1620]] es va fundar un convent de Dominics que va desaparéixer en l'exclaustració.
+
En l'any [[1620]] es va fundar un convent de Dominics que va desaparéixer en l'exclaustració.
  
Durant tot el [[segle XVII]] els vassalls s'enfronten al Comte en numeroses ocasions per considerar molt oneroses les exigències del senyor. Estos enfrontaments van ser tant per via llegal, formulant querelles davant de la Corona, com per la violència, sublevant-se.
+
Durant tot el [[sigle XVII]] els vassalls s'enfronten al Comte en numeroses ocasions per considerar molt oneroses les exigències del senyor. Estos enfrontaments varen ser tant per via llegal, formulant querelles davant de la Corona, com per la violència, sublevant-se.
  
Quan Antonio José de Cavanilles va recórrer la zona de '''Carlet''' ([[1795]]) ya feya referència al despoblat de Pintarrafes a què ya s'ha fet referència.  
+
Quan Antonio José de Cavanilles va recórrer la zona de '''Carlet''' ([[1795]]) ya feya referència al despoblat de Pintarrafes a qué ya s'ha fet referència.  
  
En [[1801]] el poble va assaltar i va saquejar el Palau Comtal, reduint a cendres els archius dels escrivans.
+
En l'any [[1801]] el poble va assaltar i va saquejar el Palau Comtal, reduint a cendres els archius dels escrivans.
  
 
En [[1830]] s'establix el Jujat de Primera Instància i Instrucció.
 
En [[1830]] s'establix el Jujat de Primera Instància i Instrucció.
  
El 19 de juny de [[1872]] el núcleu urbà de Carlet patix les conseqüències d'un terratrémol de forta intensitat. El Portal de Sant Bernat, el Palau Comtal i l'Església Parroquial patixen greus danys.
+
El [[19 de juny]] de [[1872]] el núcleu urbà de Carlet patix les conseqüències d'un terratrémol de forta intensitat. El Portal de Sant Bernat, el Palau Comtal i l'Iglésia Parroquial patixen greus danys.
  
 
El palau comtal va ser derrocat en [[1891]], a l'efectuar-se un nou eixamplament de la població.  
 
El palau comtal va ser derrocat en [[1891]], a l'efectuar-se un nou eixamplament de la població.  
  
En [[1894]] arriba a Carlet el ferrocarril a l'estació provisional que es va construir en la part esquerra del riu Magre. El ferrocarril de via estreta creua el riu Magre a través d'un pont d'obra (antigament metàlic) i rodeja la població pel nort i per l'oest, en l'edifici de l'estació en rajoles roges construïdes en [[1925]], previ derrocament de l'anterior i original, i es va convertir en una espècie de símbol de la ciutat. L'estació es va ubicar en el costat noroest de la ciutat i en l'àmplia zona dels seus voltants van ser apareixent les indústries incipients (construcció, especialment) que tenien dos aventages d'ubicació: el servici de transport que li proporcionava el "trenet" i el fet que la pròpia via del mateix aïllava parcialment la zona industrial de la resta de la població.
+
En l'any [[1894]] arriba a Carlet el ferrocarril a l'estació provisional que es va construir en la part esquerra del riu Magre. El ferrocarril de via estreta creua el riu Magre a través d'un pont d'obra (antigament metàlic) i rodeja la població pel nort i per l'oest, en l'edifici de l'estació en rajoles roges construïdes en [[1925]], previ derrocament de l'anterior i original, i es va convertir en una espècie de símbol de la ciutat. L'estació es va ubicar en el costat noroest de la ciutat i en l'àmplia zona dels seus voltants varen ser apareixent les indústries incipients (construcció, especialment) que tenien dos aventages d'ubicació: el servici de transport que li proporcionava el "trenet" i el fet que la pròpia via del mateix aïllava parcialment la zona industrial de el restant de la població.
  
El 10 d'agost de [[1926]], durant el regnat de [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], li va ser otorgat a Carlet el títul de Ciutat.
+
El [[10 d'agost]] de [[1926]], durant el regnat de [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], li va ser otorgat a Carlet el títul de Ciutat.
  
A mijà del [[segle XX]] es va fundar l'emissora local de ràdio '''Ràdio Carlet''' en una programació cultural i d'entreteniment que va estar en l'aire durant alguns anys.
+
A mijà del [[sigle XX]] es va fundar l'emissora local de ràdio '''Ràdio Carlet''' en una programació cultural i d'entreteniment que va estar en l'aire durant alguns anys.
  
En les últimes décades del [[segle XX]] es va construir una espècie de via de viandants entre Carlet i L'Alcúdia, junt en la carretera de Tavernes, que és molt utilisada pels habitants dels dos pobles per a passejar.
+
En les últimes décades del [[sigle XX]] es va construir una espècie de via de viandants entre Carlet i L'Alcúdia, junt en la carretera de Tavernes, que és molt utilisada pels habitants dels dos pobles per a passejar.
  
 
== Administració ==
 
== Administració ==
Llínea 107: Llínea 109:
 
   | Alcalde_8 = Mª Ángeles Crespo Martínez  
 
   | Alcalde_8 = Mª Ángeles Crespo Martínez  
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]
 
   | Partit_8 = [[PPCV]]
+
  | Alcalde_9 = Mª Ángeles Crespo Martínez
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 
}}
 
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
{| align="center" {{tablabonita}}
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
  
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]]  
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]]  
 
|-
 
|-
| align=center| 14.276 || align=center| 14.239 || align=center| 14.494 || align=center| 14.366 || align=center| 14.056 || align=center| 13.975 || align=center| 14.080 || align=center| 14.622 || align=center| 14.812 || align=center| 14.952  || align=center| 15.189
+
| align=center| 14.276 || align=center| 14.239 || align=center| 14.494 || align=center| 14.366 || align=center| 14.056 || align=center| 13.975 || align=center| 14.080 || align=center| 14.622 || align=center| 14.812 || align=center| 14.952  || align=center| 15.189 || align=center| 15.514
 
|}
 
|}
 
*Carlet tenia 9554 habitants en [[1960]] i 11742 en [[1970]].
 
*Carlet tenia 9554 habitants en [[1960]] i 11742 en [[1970]].
Llínea 125: Llínea 130:
 
== Economia ==
 
== Economia ==
  
L'economia de '''Carlet''' és bàsicament agrícola. La superfície cultivada ocupa el 80% del sol. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny cultivat (3.520 Hi ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta, com ya s'ha senyalat. Este progrés del regadiu sobre els antics terrenys de secà, en els que es desenrollava la garrofera i atres arbres mediterràneus de cultiu, i tal com es pot apreciar en la image de la contornada de l'Ermita de Sant Bernat, vi alvançant a partir de mitat del [[segle XX]]. El terme es rega en aigües del riu Magre i numerosos "'''motors'''" que bomben [[aigua]] dels pous més o menys profunts que abunden en tota la comarca. Algunes séquies utilisen l'aigua del subsol mentres que el [[Canal Xúquer-Túria]] rega les terres compreses entre este i la [[Séquia Real del Xúquer]].
+
L'economia de '''Carlet''' és bàsicament agrícola. La superfície cultivada ocupa el 80% del sol. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny cultivat (3.520 Hi ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta, com ya s'ha senyalat. Este progrés del regadiu sobre els antics terrenys de secà, en els que es desenrollava la garrofera i atres arbres mediterràneus de cultiu, i tal com es pot apreciar en l'image de la contornada de l'Ermita de Sant Bernat, vi alvançant a partir de mitat del [[sigle XX]]. El terme es rega en aigües del riu Magre i numerosos "'''motors'''" que bomben [[aigua]] dels pous més o menys profunts que abunden en tota la comarca. Algunes séquies utilisen l'aigua del subsol mentres que el [[Canal Xúquer-Túria]] rega les terres compreses entre este i la [[Séquia Real del Xúquer]].
  
El cultiu més estés és el dels [[cítric]]s. A més, les condicions climàtiques específiques del municipi han permés la proliferació de cultius de fruta d'os o fruta d'[[estiu]], en especial, del [[bresquilla]] pronte, en el que Carlet té un lloc preponderant a escala nacional.  
+
El cultiu més estés és el dels [[cítric]]s. Ademés, les condicions climàtiques específiques del municipi han permés la proliferació de cultius de fruta d'os o fruta d'[[estiu]], en especial, del [[bresquilla]] pronte, en el que Carlet té un lloc preponderant a escala nacional.  
  
 
La ganaderia té un desenroll escàs i està en funció de la venda immediata dels productes a empreses transformadores. Apareixen algunes granges com una activitat casi industrial en les que es cria guanyat [[vaca|boví]], [[ovella|oví]], [[cabra|cabriu]], [[porc|porcí]] i [[au|aus]].
 
La ganaderia té un desenroll escàs i està en funció de la venda immediata dels productes a empreses transformadores. Apareixen algunes granges com una activitat casi industrial en les que es cria guanyat [[vaca|boví]], [[ovella|oví]], [[cabra|cabriu]], [[porc|porcí]] i [[au|aus]].
  
El sector industrial es va desenrollar en la segona mitat del segle XX, coincidint en l'aparició d'empreses relacionades en la fabricació de materials de construcció. S'han establit noves indústries, principalment tallers de fabricació de fusteria de fusta, metàlica i de PVC, almagasens de distribució de productes per a la llar, activitats relacionades en l'hortofruticultura i la comercialisació i transformació de productes agrícoles, fabricació d'envasos i embalages.
+
El sector industrial es va desenrollar en la segona mitat del sigle XX, coincidint en l'aparició d'empreses relacionades en la fabricació de materials de construcció. S'han establit noves indústries, principalment tallers de fabricació de fusteria de fusta, metàlica i de PVC, almagasens de distribució de productes per a la llar, activitats relacionades en l'hortofruticultura i la comercialisació i transformació de productes agrícoles, fabricació d'envasos i embalages.
  
 
== Monuments ==
 
== Monuments ==
 
=== Monuments religiosos ===
 
=== Monuments religiosos ===
  
*'''Església Parroquial'''. Era la de l'antic Convent de Dominics, construïda en el [[segle XVIII]]. El 2 d'octubre de [[1870]] va ser destruïda parcialment per un terratrémol. Consta de nau central en capelles laterals entre els contraforts. Està dividida en dos pisos, l'inferior és del [[segle XVIII]], reconstruït i el superior més modern. En l'interior guarda la image de Santa Maria de Carlet, del segle [[XIII]].
+
[[File:Iglesia parroquial de Carlet.JPG|thumb|Iglésia Parroquial de Carlet]]
 +
 
 +
*'''Iglésia Parroquial'''. Era la de l'antic Convent de Dominics, construïda en el [[sigle XVIII]]. El [[2 d'octubre]] de [[1870]] va ser destruïda parcialment per un terratrémol. Consta de nau central en capelles laterals entre els contraforts. Està dividida en dos pisos, l'inferior és del [[sigle XVIII]], reconstruït i el superior més modern. En l'interior guarda l'image de Santa Maria de Carlet, del [[sigle XIII]].
  
 
*'''[[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|Ermita de Sant Bernat]] '''. És una capella de planta centralisada. Consta d'una doble planta que és de forma heptagonal per l'exterior, única a Europa, i circular en l'interior. L'espai central està cobert en una airosa cúpula de teules blaves sobre tambor. En el tambor, també heptagonal, s'òbrin finestres circulars. El cos que rodeja l'espai central té un pis alt, en el que s'òbrin balcons. Es va construir sobre el palau del rei moro que havia martirisat el seu fill [[Bernardo d'Alzira (màrtir)|San Bernardo d'Alzira]] i les seues germanes, María i Gràcia, per haver-se convertit al cristianisme.
 
*'''[[Ermita de Sant Bernat (Carlet)|Ermita de Sant Bernat]] '''. És una capella de planta centralisada. Consta d'una doble planta que és de forma heptagonal per l'exterior, única a Europa, i circular en l'interior. L'espai central està cobert en una airosa cúpula de teules blaves sobre tambor. En el tambor, també heptagonal, s'òbrin finestres circulars. El cos que rodeja l'espai central té un pis alt, en el que s'òbrin balcons. Es va construir sobre el palau del rei moro que havia martirisat el seu fill [[Bernardo d'Alzira (màrtir)|San Bernardo d'Alzira]] i les seues germanes, María i Gràcia, per haver-se convertit al cristianisme.
Llínea 146: Llínea 153:
 
*'''Parc Escolar'''. Ubicat prop de l'estació, constituïx un bell eixemple d'arquitectura pedagògica, en aules independents rodejades de jardins, en un saló d'actes flanquejat per la biblioteca i el museu, que va ser remodelat i restaurat en [[1978]]. Un conjunt de vivendes ben planificades constituïen les residències de mestres i mestres al creuar el carrer. En el parc escolar es va construir inicialment un mapa en relleu d'Espanya, de grans proporcions, i que servia de recurs didàctic.
 
*'''Parc Escolar'''. Ubicat prop de l'estació, constituïx un bell eixemple d'arquitectura pedagògica, en aules independents rodejades de jardins, en un saló d'actes flanquejat per la biblioteca i el museu, que va ser remodelat i restaurat en [[1978]]. Un conjunt de vivendes ben planificades constituïen les residències de mestres i mestres al creuar el carrer. En el parc escolar es va construir inicialment un mapa en relleu d'Espanya, de grans proporcions, i que servia de recurs didàctic.
  
*'''[[Mercat municipal de Carlet|Mercat Municipal]] '''. Ubicat junt en el riu Magre en el punt on ho creua la carretera cap a [[Alginet]]. La seua fachada és una bella mostra d'art-decó presidida per l'escut republicà de '''Carlet'''. La resta de l'edifici és una nau metàlica.
+
*'''[[Mercat municipal de Carlet|Mercat Municipal]] '''. Ubicat junt en el riu Magre en el punt on ho creua la carretera cap a [[Alginet]]. La seua frontera és una bella mostra d'art-decó presidida per l'escut republicà de '''Carlet'''. La resta de l'edifici és una nau metàlica.
+
[[File:Teatro El Siglo.JPG|thumb|Teatre El Sigle en Carlet]]
*'''Teatre El Segle'''. La fachada consta de dos cossos d'arcades espayades. Un fris ampli, on es troba el ròtul, la separa del frontó ondulat. Dos fines pilastres esquadrades estan coronades per sengles florons.
+
 +
*'''Teatre El Sigle'''. La frontera consta de dos cossos d'arcades espayades. Un fris ampli, a on es troba el ròtul, la separa del frontó ondulat. Dos fines pilastres esquadrades estan coronades per sengles florons.
 
*'''Saló Giner''', Teatre, saló d'actes oficials del municipi i cine.
 
*'''Saló Giner''', Teatre, saló d'actes oficials del municipi i cine.
  
Llínea 155: Llínea 163:
 
== Festes locals ==
 
== Festes locals ==
  
*'''[[Carnestoltes]] '''. Estes festes ancestrals van ser recuperades darrere de la transició política espanyola, recuperant les desfilades de caraces i el tradicional Ball de Carnestoltes, actes que se celebraven abans de la [[Guerra Civil]], en els distints Casinos i Associacions Carletinas.
+
*'''[[Carnestoltes]] '''. Estes festes ancestrals varen ser recuperades darrere de la transició política espanyola, recuperant les desfilades de caraces i el tradicional Ball de Carnestoltes, actes que se celebraven abans de la [[Guerra Civil]], en els distints Casinos i Associacions Carletinas.
  
 
*'''[[Falles]] '''. Estes festes han adquirit, des de fa uns anys, gran auge entre la societat de Carlet, implantant-se a nivell tant festiu com cultural.  
 
*'''[[Falles]] '''. Estes festes han adquirit, des de fa uns anys, gran auge entre la societat de Carlet, implantant-se a nivell tant festiu com cultural.  
Llínea 166: Llínea 174:
  
 
== Personages ilustres ==
 
== Personages ilustres ==
*[[Bernardo d'Alzira (màrtir)]], sant de la [[Església Catòlica]].
+
*[[Bernardo d'Alzira (màrtir)]], sant de la [[Iglésia Catòlica]].
 
*[[Vicent Casp i Verger]], poeta.
 
*[[Vicent Casp i Verger]], poeta.
 
*[[Xavier Casp|Xavier Casp i Verger]], poeta i polític.
 
*[[Xavier Casp|Xavier Casp i Verger]], poeta i polític.
Llínea 185: Llínea 193:
  
 
La cuina carleteta és variada. Entre els seus plats típics destaquen l'arròs al forn, l'arròs caldós, la paella, arròs en "''caçola''", la "''sardinà''" i la "''rosca en all''". És famosa la conserva de pimentons verdes i tomaques en aigua i sal, crida "''salmorra''" (salmorra). Antigament s'acostumava a menjar "sanc i ceba" que venien en el carrer (i també aigua de llima, en la corfa molt finament tallada de la llima, com beguda refrescant).
 
La cuina carleteta és variada. Entre els seus plats típics destaquen l'arròs al forn, l'arròs caldós, la paella, arròs en "''caçola''", la "''sardinà''" i la "''rosca en all''". És famosa la conserva de pimentons verdes i tomaques en aigua i sal, crida "''salmorra''" (salmorra). Antigament s'acostumava a menjar "sanc i ceba" que venien en el carrer (i també aigua de llima, en la corfa molt finament tallada de la llima, com beguda refrescant).
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Reflist}}
 
{{Reflist}}
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 11:17 25 ago 2019

Plaça d'Espanya en l'auditori

Carlet és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Ribera Alta.

Geografia[editar]

Es troba en l'inici de la subcomarca de La Vall dels Alcalans.

El seu terme té una superfície plana majoritàriament. Per l'oest penetren els contraforts de la montanya Matamón, sense sobrepassar els 340 m d'altitut.

El riu Magre, d'escàs cabal, pero de grans avingudes en époques plujoses abans de la construcció del pantà de Forata, travessa el territori de noroest a surest; drenen també el terme municipal el riu Sec o Barranco de Montortal i el seu afluent, la Rambla de la Parra, que procedix del terme de Tous. El mateix riu Magre dividix l'ampli terme en dos mitats pràcticament iguals. La part de l'esquerra forma una gran plana (El Pla), que arriba al llímit en Alginet pel noroest, del qual ho separen els tossals del Cabeçol (89 m). La part de la dreta, on està també la capital municipal, s'estén cap al suroest fins a tocar els contraforts de la Serra del Cavalló en la contornada de la Casa Blanca, és a dir, en les derramants surorientales de les Llomes de Matamón, on a soles en alguns punts es conseguixen superar els 250 m d'altura. És un riu de caràcter torrencial, com ho testifica un dels noms que rep, el de Rambla de Algemesí, que el propi Cavanilles amprava al referir-se al mateix. El Magre té una gran amplària del llit al passar per Carlet (més de 200 m) i té dos ponts: el de la carretera i el del tren o Metro de Valéncia (l'antic "Trenet"). Les seues avingudes a lo llarc del temps han donat orige a l'elevació del llit ple de grava i a la construcció de dos dics naturals a un costat i a l'atre del dit llit lo que explica el fet de la menor altura dels carrers paralels al riu (per eixemple, Carrer Fondo) respecte al dic natural de la vora dreta.

De la Serra del Cavalló baixen uns quants barrancs que s'unixen ya al terme de Carlet per a formar el riu Sec o de Benimodo, un curs d'aigua molt esporàdic (molt rares vegades porta aigua) que corre paralel al Magre com ya s'ha senyalat. El propi Cavanilles fa una referència a este riu Sec senyalant les enormes inundacions que va ocasionar en temps històrics. El realç del llit i dels dics naturals de les vores (a causa del depòsit de cudols, grava i arena) d'este riu Magre li impedix desaiguar en ell, desviant-ho cap al sur i fent-ho desembocar en el riu Vert, de vegades molt excepcionals. Per tant, la major part del terme de Carlet és un domini de terreny pla, d'orige aluvial i molt fèrtil per a practicar l'agricultura. Carlet es beneficia del reg en almenys 3.400 Ha. gràcies a algunes séquies i canals i, en especial, al Canal Xúquer - Túria, que travessa el terme municipal, lo que ho convertix en el tercer municipi (despuix d'Alzira i d'Algemesí) en major superfície de regadiu de tota la Ribera Alta.

El clima és clima mediterràneu: la temperatura mija anual és de 16°C i la humitat de l'aire és del 62% (mija anual). Són rares les nevades i més freqüents les gelades nocturnes.

Notes sobre Història Urbana[editar]

La ciutat de Carlet té un pla urbà ortogonal o en escaquer (en una chicoteta corba cap al surest per a adaptar-se a la pròpia corba del riu Magre). Este tipo de pla urbà és semblant a qué els cristians varen amprar en la fundació de ciutats noves i que tenia els seus antecedents en les ciutats romanes. En Espanya este tipo de pla es va difondre a partir del de Jaca.[1] El Fur aragonés va difondre este tipo de pla urbà en les noves poblacions que s'anaven creant, com succeïx en Vila-real (Castelló). En les antigues ciutats romanes, el pla es disponia entorn de dos carrers principals: el cardo de nort a sur (d'on ve la paraula punt cardinal) i el decumano d'oest a est. En el cas de Carlet, el cart correspondria a la carretera de Tavernes de la Valldigna (CV-50), que constituïx el carrer Colom, mentres que el decumano enllaçaria el camí del Cementeri, a l'oest de l'estació del tren (El Ravalet) en el pont de la carretera que va cap a Alginet i Valéncia. No obstant això, en este últim cas no es pot distinguir tan nítidament perqué no hi ha un carrer completament rec d'est a oest. És molt provable que en els seus començaments en el sigle XIII, Carlet a soles estiguera compost per uns pocs carrers paralels al riu pel seu marge dret (a l'oest del mateix), lo que explica la raó per la qual el carrer Major estiga més prop del riu (havia de ser el "cart" original). En definitiva, l'eixamplament urbà de la ciutat se va anar realisant llentament durant diversos sigles i el carrer Colom es va convertir, en el temps, en el verdader cart o carrer principal de nort a sur, mentres que en l'encreuament dels dos carrers principals es trobaria en l'antic edifici del Teatre El Sigle, visible en les fotos. I en el cas de Carlet, el Mercado va vindre a construir-se, en una data relativament recent (1934), en l'extrem oriental del decumano, junt en el riu, característica que li haguera donat en l'antiguetat, el verdader caràcter de fòrum en la protecció necessària, sense estar en el centre de la població.

Barris i pedanies[editar]

En el terme municipal de Carlet es troba també el núcleu de població d'Ausias March, servit per una recent estació del Metro (FGV, l'antic "Trenet"), igual que la pròpia estació de Carlet. La seua població és de 303 habitants, segons senyes de l'INE per a l'1 de giner de 2006. El baixador d'Ausias March es troba a 1.630 m (aproximadament) de l'estació d'Alginet i a 4,5 km de la de Carlet.

Localitats llimítrofes[editar]

El terme municipal de Carlet llimita en les localitats següents: L'Alcúdia de Carlet, Alfarp, Alginet, Benimodo, Catadau, Guadassuar i Tous,

Comunicacions[editar]

Estació de Carlet

Carlet dista 28 km. de la ciutat de Valéncia.

Conta en una estació de ferrocarril (FGV), tren que es convertix en metro (Esbossa 1) a l'arribar a la capital.[2]

La carretera comarcal Tavernes de la Valldigna-Llíria (CV-50) travessa Carlet pel centre de la població (Carrers Vilanova, Colom i ingenier Balaguer). Ademés, un enllaç (CV-524) conecta Carlet en la N-340 (A-7), Albacete-Valéncia.

Dos llínees d'autobusos passen per la població: la de Catadau a Alzira i la de Benimodo a Valéncia.

Història[editar]

Les més antigues mencions escrites sobre Carlet es troben en el Llibre del Repartiment, a on en l'any 1238 es designen repetidament les Alqueries de Carlet i Alfarp com les principals del "Vall d'Alcalà". D'esta subcomarca natural també formaven part Catadau i Llombay en els seus respectius castells.

Segons Joan Coromines (1995), és provable que el nom de Carlet resulte de l'àrap vulgar valencià Qalaét (Alcalans), que significa "plaça forta", "castell", reduït a Cal-te i contaminat per la "r" del nom de la Caverna de Matamón, a la que els moros cridaven Garlédi (cova infernal) o Gar-al-meit (cova dels hòmens morts). No obstant això, el Diccionari Enciclopèdic Salvat (edició de 1967), senyala que el nom de carleta (llima per a desbastar el ferro) procedix del francés carlette, la fonètica del qual és idèntica a la de Carlet, per lo que és provable que el nom procedixca de l'antic occità.

Esta última etimologia conforme més en la forma ortogonal del seu pla urbà que es va introduir en Espanya en les terres reconquistades als àraps, tal com ya s'ha dit. El motiu d'esta afirmació es basa en qué la forma del pla ortogonal urbà correspon a la Baixa Edat Mijana procedent de les antigues ciutats fundades durant el periodo de l'Imperi Romà (i heretat al seu torn per l'Imperi Carolingi) i distint en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'orige àrap. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àraps en Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sino en el lloc, ara despoblat, de Pintarrafes, que queda cap al noroest de l'actual ciutat. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té orige àrap. En el dit lloc, s on hui s'alça la ermita de Sant Bernat, va ser s on varen nàixer Sant Bernat Màrtir, Maria i Gràcia, fills del rei moro, que varen patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons de Alzira.

Els primers testimonis de l'activitat humana referits a Carlet, ya que hi ha abundants restos trobats, que fan remontar els orígens del poblament a la prehistòria, ya que es varen trobar puntes de flecha, agulles i raspadors de sílex, procedents del Paleolític o Neolític, en la nomenada Cova de Cosí (la Parra).

Els primers rests documentats en Carlet pertanyen a la cultura ibèrica. Esta apareix a finals del siglo VI a. C. El poblament Ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un núcleu principal, fortament defés. El principal jaciment de Carlet es troba en la Font Blanca, en la zona "dels Cabeçolets", a 3.600 m. del poble. Un atre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamón, a l'oest dels térmens de Carlet i Catadau, formant llímit en el de Tous. D'esta lloma de Matamón es varen arreplegar huit fragments de dimensió reduïda, de ceràmica àtica de verniç negre alguns de ceràmica ibèrica en decoració geomètrica senzilla.

En quant a l'época Romana, esta comença en Espanya en l'any 218 a. C. D'esta época s'han trobant els següents jaciments a Carlet:

  • Els Fornals (sigle I i II d. de C.)
  • La Font Blanca (finals del sigle III a. C. a l'II d. C.)
  • El Pedregalet (cronologia indeterminada)

La ceràmica d'estos jaciments és fina Campanià, Sigillata Aretina i Sigillata Clara, algunes porten decoració en relleu.

En el Llibre del Repartiment apareix la donació de Jaume I a Pedro de Montegudo el 5 de juny de 1238, de les alqueries de Carlet i Alfarp, que es troben en la Vall d'Alcalà, en els forns i molins.

Carlet era una alqueria musulmana i com a tal estava constituïda per llauradors lliures i propietaris de les seues terres. Sovint, la població s'assentava al voltant d'una torre que fea funcions de defensa i de sentinela de la comunitat rural. Estes torres eren de dimensions reduïdes i no tenien caràcter senyorial. En Carlet hi ha constància de l'existència d'una d'estes torres, que va ser destruïda en el sigle XVI, segons afirma Escolano.

La primera Carta de Poblament data del 17 de giner de 1251 i va ser feta al Fur d'Aragó. El senyor territorial va portar 57 pobladors per a Carlet i L'Alcúdia. En esta i les posteriors Cartes de Poblament podem observar les relacions de dependència dels llauradors, respecte del senyor, que romandran inalterables en llínees generals, fins a la supressió dels Senyorius darrere de la mort de Ferran VII.

El 22 de decembre de l'any 1329, el rei Alfons IV d'Aragó, concedix al senyor la mitat de les penes i el coneiximent de les causes criminals, excepte les condenes de mort i mutilació de membres.

En l'any 1348 Carlet va passar a la família Vilanova, independisant-se de la jurisdicció d'Alzira i rebent el títul de Vila. En 1374, Vidal de Vilanova, casat en Elvira de Monteagudo, ven Carlet als Jurats de Valéncia, els que al seu torn en 1375 ho varen vendre a Mossén Gonzalo de Castellví.

Durant les Germanies (1519-1522), els agermanats de Carlet varen assaltar i varen saquejar el castell dels Castellví. Els musulmans, que tenien condicions de vassallage més oneroses, es varen mantindre fidels al senyor i la població cristiana als agermanats.

En l'any 1604 va ser creat el títul de Comte de Carlet a favor de Jorge de Castellví i López de Mendoza. Darrere de la expulsió dels moriscs en 1609, el Comte de Carlet repobla la vila i es fixen les condicions per les quals s'han de regir els pobladors. El Comte otorga una nova Carta de Poblament en 1610. El poble queda dividit en Antic i Nou.

En l'any 1620 es va fundar un convent de Dominics que va desaparéixer en l'exclaustració.

Durant tot el sigle XVII els vassalls s'enfronten al Comte en numeroses ocasions per considerar molt oneroses les exigències del senyor. Estos enfrontaments varen ser tant per via llegal, formulant querelles davant de la Corona, com per la violència, sublevant-se.

Quan Antonio José de Cavanilles va recórrer la zona de Carlet (1795) ya feya referència al despoblat de Pintarrafes a qué ya s'ha fet referència.

En l'any 1801 el poble va assaltar i va saquejar el Palau Comtal, reduint a cendres els archius dels escrivans.

En 1830 s'establix el Jujat de Primera Instància i Instrucció.

El 19 de juny de 1872 el núcleu urbà de Carlet patix les conseqüències d'un terratrémol de forta intensitat. El Portal de Sant Bernat, el Palau Comtal i l'Iglésia Parroquial patixen greus danys.

El palau comtal va ser derrocat en 1891, a l'efectuar-se un nou eixamplament de la població.

En l'any 1894 arriba a Carlet el ferrocarril a l'estació provisional que es va construir en la part esquerra del riu Magre. El ferrocarril de via estreta creua el riu Magre a través d'un pont d'obra (antigament metàlic) i rodeja la població pel nort i per l'oest, en l'edifici de l'estació en rajoles roges construïdes en 1925, previ derrocament de l'anterior i original, i es va convertir en una espècie de símbol de la ciutat. L'estació es va ubicar en el costat noroest de la ciutat i en l'àmplia zona dels seus voltants varen ser apareixent les indústries incipients (construcció, especialment) que tenien dos aventages d'ubicació: el servici de transport que li proporcionava el "trenet" i el fet que la pròpia via del mateix aïllava parcialment la zona industrial de el restant de la població.

El 10 d'agost de 1926, durant el regnat de Alfons XIII, li va ser otorgat a Carlet el títul de Ciutat.

A mijà del sigle XX es va fundar l'emissora local de ràdio Ràdio Carlet en una programació cultural i d'entreteniment que va estar en l'aire durant alguns anys.

En les últimes décades del sigle XX es va construir una espècie de via de viandants entre Carlet i L'Alcúdia, junt en la carretera de Tavernes, que és molt utilisada pels habitants dels dos pobles per a passejar.

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Octavio Balaguer Lerchundi PSPV-PSOE
19831987 Octavio Balaguer Lerchundi PSPV-PSOE
19871991 José Suey García PSPV-PSOE
19911995 Salvador García Carbonell Unitat del Poble Valencià
19951999 Mª Ángeles Crespo Martínez PPCV
19992003 Mª Ángeles Crespo Martínez PPCV
20032007 Mª Ángeles Crespo Martínez PPCV
20072011 Mª Ángeles Crespo Martínez PPCV
2011- Mª Ángeles Crespo Martínez PPCV

Demografia[editar]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2018
14.276 14.239 14.494 14.366 14.056 13.975 14.080 14.622 14.812 14.952 15.189 15.514
  • Carlet tenia 9554 habitants en 1960 i 11742 en 1970.
  • La població del municipi es troba concentrada en la ciutat de Carlet, sent escassa la població disseminada.
  • La població d'Ausias March ha disminuït llaugerament en els últims anys passant, de 332 habitants en el 2000 a 303 en el 2006.
  • La població masculina és majoritària, encara que la diferència és molt chicoteta. Esta idea és vàlida, tant per a Carlet com per a Ausias March.

Economia[editar]

L'economia de Carlet és bàsicament agrícola. La superfície cultivada ocupa el 80% del sol. El regadiu ocupa el 71,77% del terreny cultivat (3.520 Hi ha), ocupant el tercer lloc entre els municipis de la Ribera Alta, com ya s'ha senyalat. Este progrés del regadiu sobre els antics terrenys de secà, en els que es desenrollava la garrofera i atres arbres mediterràneus de cultiu, i tal com es pot apreciar en l'image de la contornada de l'Ermita de Sant Bernat, vi alvançant a partir de mitat del sigle XX. El terme es rega en aigües del riu Magre i numerosos "motors" que bomben aigua dels pous més o menys profunts que abunden en tota la comarca. Algunes séquies utilisen l'aigua del subsol mentres que el Canal Xúquer-Túria rega les terres compreses entre este i la Séquia Real del Xúquer.

El cultiu més estés és el dels cítrics. Ademés, les condicions climàtiques específiques del municipi han permés la proliferació de cultius de fruta d'os o fruta d'estiu, en especial, del bresquilla pronte, en el que Carlet té un lloc preponderant a escala nacional.

La ganaderia té un desenroll escàs i està en funció de la venda immediata dels productes a empreses transformadores. Apareixen algunes granges com una activitat casi industrial en les que es cria guanyat boví, oví, cabriu, porcí i aus.

El sector industrial es va desenrollar en la segona mitat del sigle XX, coincidint en l'aparició d'empreses relacionades en la fabricació de materials de construcció. S'han establit noves indústries, principalment tallers de fabricació de fusteria de fusta, metàlica i de PVC, almagasens de distribució de productes per a la llar, activitats relacionades en l'hortofruticultura i la comercialisació i transformació de productes agrícoles, fabricació d'envasos i embalages.

Monuments[editar]

Monuments religiosos[editar]

Erro al crear miniatura:
Iglésia Parroquial de Carlet
  • Iglésia Parroquial. Era la de l'antic Convent de Dominics, construïda en el sigle XVIII. El 2 d'octubre de 1870 va ser destruïda parcialment per un terratrémol. Consta de nau central en capelles laterals entre els contraforts. Està dividida en dos pisos, l'inferior és del sigle XVIII, reconstruït i el superior més modern. En l'interior guarda l'image de Santa Maria de Carlet, del sigle XIII.
  • Ermita de Sant Bernat . És una capella de planta centralisada. Consta d'una doble planta que és de forma heptagonal per l'exterior, única a Europa, i circular en l'interior. L'espai central està cobert en una airosa cúpula de teules blaves sobre tambor. En el tambor, també heptagonal, s'òbrin finestres circulars. El cos que rodeja l'espai central té un pis alt, en el que s'òbrin balcons. Es va construir sobre el palau del rei moro que havia martirisat el seu fill San Bernardo d'Alzira i les seues germanes, María i Gràcia, per haver-se convertit al cristianisme.

Monuments civils[editar]

  • Auditori Musical. Consta d'auditori en forma trapezoidal, format en mur de rajola cara vista i fondo de vidre pavés. Té una superfície d'escena de 130 m² i dos soterràneus. El primer habilitat per a camerins i vestuari i el segon per a almagasén.
  • Parc Escolar. Ubicat prop de l'estació, constituïx un bell eixemple d'arquitectura pedagògica, en aules independents rodejades de jardins, en un saló d'actes flanquejat per la biblioteca i el museu, que va ser remodelat i restaurat en 1978. Un conjunt de vivendes ben planificades constituïen les residències de mestres i mestres al creuar el carrer. En el parc escolar es va construir inicialment un mapa en relleu d'Espanya, de grans proporcions, i que servia de recurs didàctic.
  • Mercat Municipal . Ubicat junt en el riu Magre en el punt on ho creua la carretera cap a Alginet. La seua frontera és una bella mostra d'art-decó presidida per l'escut republicà de Carlet. La resta de l'edifici és una nau metàlica.
Teatre El Sigle en Carlet
  • Teatre El Sigle. La frontera consta de dos cossos d'arcades espayades. Un fris ampli, a on es troba el ròtul, la separa del frontó ondulat. Dos fines pilastres esquadrades estan coronades per sengles florons.
  • Saló Giner, Teatre, saló d'actes oficials del municipi i cine.
  • L'antic Hospital, va ser residència de la Tercera Edat, pero en l'actualitat és un centre de dia per a malalts mentals. Es troba prop de l'estació del metro, a l'oest de la ciutat.

Festes locals[editar]

  • Carnestoltes . Estes festes ancestrals varen ser recuperades darrere de la transició política espanyola, recuperant les desfilades de caraces i el tradicional Ball de Carnestoltes, actes que se celebraven abans de la Guerra Civil, en els distints Casinos i Associacions Carletinas.
  • Falles . Estes festes han adquirit, des de fa uns anys, gran auge entre la societat de Carlet, implantant-se a nivell tant festiu com cultural.
  • Sant Vicent Ferrer . Es caracterisa per les paelles que se celebren en la zona montanyosa que la rodeja, aixina com per les tradicionals "mones" en chocolate.
  • Romeria de Sant Bernat. La festa de Sant Bernat, patró de Carlet, se celebra el dia 23 de juliol en una tradicional romeria.
  • Festes Majors. Se celebren la segona semana de setembre. Són molt conegudes les reveles, sent de destacar la revela del Mantó de Manila, pel seu caràcter tradicional.

Personages ilustres[editar]

Gastronomia[editar]

La cuina carleteta és variada. Entre els seus plats típics destaquen l'arròs al forn, l'arròs caldós, la paella, arròs en "caçola", la "sardinà" i la "rosca en all". És famosa la conserva de pimentons verdes i tomaques en aigua i sal, crida "salmorra" (salmorra). Antigament s'acostumava a menjar "sanc i ceba" que venien en el carrer (i també aigua de llima, en la corfa molt finament tallada de la llima, com beguda refrescant).

Referències[editar]

  1. Vicente Bielza d'Ory (Catedràtic de Geografia Humana, Departament de Geografia i Ordenació del Territori, Universitat de Saragossa). DE LA CIUTAT ORTOGONAL ARAGONESA A LA QUADRICULAR HISPANOAMERICANA COM A PROCÉS D'INNOVACIÓ-DIFUSIÓ, CONDICIONAT PER LA UTOPIA. Barcelona: Universitat de Barcelona, Scripta Nova, REVISTA ELECTRÒNICA DE GEOGRAFIA I CIÈNCIES SOCIALS, Vol VI, núm. 106, 15 de giner de 2002 (http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-106.htm)
  2. Xavier Costa Clavell: Rafael Alcait González. El trenet de Valéncia. Resenya apareguda en Biblio 3W. Revista Bibliogràfica de Geografia i Ciències Socials, Universitat de Barcelona NÚM. 281, 5 de març del 2001 (http://www.ub.es/geocrit/b3w-281.htm)

Enllaços externs[editar]


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera de Xúquer    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real de Montroy    Sellent    Sant Joan d'Énova    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló