Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'emperador Carles VI, en l'àmbit valencià conegut sobretot com a Archiduc Carles d'Àustria, (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1685 - íd. 1740). Quan era només archiduc d'Àustria va ser pretenent al tro de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, conseguint el recolzament del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de Valencia(1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar en el nom de Carles III. Aixina com també del Regne de Sicília (1706-1714 / 1720-1738) i del Regne de Nàpols (1706-1738), on va ser Carles IV. Mentres la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (1711-1740).

Orígens familiars

Naixqué l'1 d'octubre de 1685 en la cort imperial de Viena i fon el segon fill de l'emperador Leopolt I, emperador romanogermànic i la seua tercera esposa Elionor del Palatinat-Neuburg. Era net per llínia paterna del també emperador Ferrando III, emperador romanogermànic i de l'infanta Maria Ana d'Espanya, i per llínia materna de l'elector Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt

Núpcies i descendents

L'archiduc anuncià el 18 d'agost de 1708{{#invoke:Footnotes|sfn}} i el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa, el seu futur matrimoni en Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, filla del duc Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel i de la princesa Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen Se celebraren les esposalles el 23 d'abril de 1708 a Klosterneuburg{{#invoke:Footnotes|sfn}} l'1 d'agost de 1708 a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.{{#invoke:Footnotes|sfn}} D'esta unió naixqueren:

Guerra de Successió Espanyola

Plantilla:Articul principal

Carles quan era jove.

En morir el rei Carles II de Castella sense successió el 1700, l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim Habsburg, que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del Regne de Portugal, Regne d'Anglaterra, Regne d'Escòcia, Regne d'Irlanda i la major part del Sacre Imperi Romanogermànic,[1] pero Carles II va testar a favor de Felip d'Anjou, net del rei Lluís XIV de França i besnet de Felip IV de Castella, com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut en el nom de Guerra de Successió Espanyola.[2]

En 1705, l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat a Lisboa en direcció al Mediterràneu. Es para en Altea, i el 17 d'agost els aliats proclamaren rei l'archiduc Carles en la ciutat de Dénia, en el recolzament de la població civil[3] i la revolta valenciana dels maulets s'estengué liderada per Joan Baptista Basset. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de Vic. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el 22 d'agost de 1705. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre quan el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar signà la capitulació.{{#invoke:Footnotes|sfn}} El 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,{{#invoke:Footnotes|sfn}} instalant-se en el Palau Real Nou.[4] Amb la necessitat d'expulsar la Casa de Borbó de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'Eixèrcit Regular Austraciste.[5]

En 1706, l'archiduc Carles fon proclamat rei a Saragossa. La reacció bèl·lica de Felip d'Anjou l'any següent dugué el principal eixèrcit proHabsburg en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i James Fitz-James Stuart es va dirigir cap a l'Ebre[6] mentres François Bidal d'Asfeld va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del Regne de Valencia[7] i tingué com a conseqüència la conquesta dels regnes de Valencia i d'Aragó, després de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707.

Per a enfortir la seua reclamació al tro, després de la derrota a Almansa i la publicació per part de Felip II de Castella del Decret de Nova Planta i el naiximent imminent de l'infant Lluís,{{#invoke:Footnotes|sfn}} l'archiduc anuncià el 18 d'agost de 1707 i el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, la bella filla de Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel{{#invoke:Footnotes|sfn}} i també el trasllat de la cort, que recorregué els estats italians, reforçant la seua adhesió a la causa austriacista,{{#invoke:Footnotes|sfn}} arribant poc després de la victòria aliada a la batalla d'Oudenarde.

En la península, la guerra es desenrollava entre atacs i contraatacs dels dos bandos. Carles III ocupà Madrit,[8] pero Felip V la recuperà. Mentrestant, Anglaterra, que no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la Mediterrània [9] ocupà Menorca en nom de Carles III el 29 de setembre de 1708.

Estant la guerra en curs i en un punt crític, quan l'Archiduc Carles perdia en la península i els seus aliats guanyaven a l'exterior, el seu germà, l'emperador Josep I, muigué de sobte, per la qual cosa es va dirigir a Viena per a assumir la successió al tro imperial,[10] fet que va provocar un canvi de recolzaments de les potències europees.

Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic

150px|thumb|left|Retrat de Carles VI [[Fitxer:Carles III Habsburg Lluc A I Alomar.jpg|150px|thumb|right|Únic escut conservat als antics territoris de la Corona d'Aragó de l'arxiduc com a sobirà de la Monarquia Hispànica (Museu del santuari de Lluc, Mallorca)]] El 1711 va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i la Guerra de Successió Espanyola va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat d'Utrecht[11] i el 1714 del Tractat de Rastatt i el Tractat de Baden,[12] en aplicació dels quals Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès, evitant així la unió de les dues corones; L'Imperi va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a Itàlia i als Països Baixos.{{#invoke:Footnotes|sfn}}

El 1713, davant la falta de fills mascles, va promulgar la Pragmàtica Sanció del 1713, que establia la indivisibilitat del regne{{#invoke:Footnotes|sfn}} així com permetia l'ascens de les dones al tron imperial.[13] Per poc temps semblà que la Pragmàtica Sanció fou gratuïta, quan Elisabet Cristina donà a llum a un nen, Leopold, en 1716, que va morir poc després. Un any més tard va néixer María Teresa. A la cerimònia del seu baptisme, els contemporanis van escriure que Carles, malgrat els seus millors esforços, semblava molest pel sexe de la nena.[14] L'any següent va veure l'arribada d'una altra noia, Maria Anna.

Carles va haver de fer front als atacs dels turcs entre 1716-1718 i conquerí part de terres turques a Valàquia i Sèrbia,[15] arribant fins al Danubi,[1] però aquests guanys els perdé en la guerra de 1737-1739.[16]

Fins al 1725 no renuncià a la corona hispana, al Tractat de Viena,[17] per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títols que havia pres en començar el conflicte succesori.[18]

Carles estava molt descontent per la pèrdua d'Espanya, i com a resultat, va imitar el seriós cerimonial de la cort dels Habsburg espanyols (Spanische Hofreitschule), adoptant la vestimenta d'un monarca espanyol, que, segons l'historiador britànic Edward Crankshaw, consistia en "un gipó negre i mitjanes, sabates negres i mitjanes vermelles".{{#invoke:Footnotes|sfn}} Durant el seu regnat es va construir la Biblioteca Nacional i les obres més importants del Barroc a Viena. També va tenir aficions musicals: va fer composicions i a vegades dirigia l'orquestra de la cort.

Carles VI d'Àustria morí el 20 d'octubre de 1740 a Viena però el seu intent per aconseguir que la seva filla fou hereva foren contestats per França, Prússia, Baviera i Saxònia, que van iniciar la Guerra de Successió Austríaca amb la invasió de Silèsia per Frederic el Gran.[19]

Es manté la teoría que va morir a causa d'una intoxicació alimentària per bolets, probablement per Amanita phalloides.[20]

Títuls, càrrecs i successors

L'archiduc Carles era nomenat primer com a rei Carles III de Castella, Lleó, Aragó i les dos Sicílies, entre atres,[21][22] i a partir del 1711 com a Carles VI electus Romanorum Imperator semper Augustus.[23][24]

Vore també

Referències

  1. 1,0 1,1 Encyclopædia Britannica. «Charles VI (Holy Roman emperor)». britannica.com. Consultat el 22/10/2009.
  2. Plantilla:Ref-publicació
  3. Regidoria de Cultura de Dénia, L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).
  4. (1964) L'onze de setembre, Santiago Albertí, pp. 55.
  5. Balcells, Albert (2011). [1], La Butxaca, pp. 692. ISBN 8499302238.
  6. (espanyol) Enrique Giménez López, Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar
  7. (anglés) William Young, International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great, p.405
  8. (espanyol) Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV, v.2, p.254
  9. Error en el títul o la url.«».
  10. (2006) , Orion books, pp. 331. ISBN 978-0-7538-2293-7.
  11. Plantilla:Ref-publicació
  12. (2000) [2], Cambridge University Press, pp. 119. ISBN 0521785057.
  13. (1982) , Princeton University Press, pp. 128. ISBN 691-00796-9.
  14. (1932) , Crowell publishers, pp. 6.
  15. (2006) [3], Infobase Publishing, pp. 49. ISBN 1438129165.
  16. (2006) [4], Infobase Publishing, pp. 469-470. ISBN 1438129165.
  17. (1867) [5], E. Hunt and Son, pp. 64.
  18. Error en el títul o la url.«».
  19. (2007) , Backinprint.com, pp. 164. ISBN 0595469000.
  20. Wasson RG. (1972). The death of Claudius, or mushrooms for murderers. Botanical Museum Leaflets, Harvard University 23(3):101–128.
  21. Das Leben und der Briefwechsel des Landgrafen Georg von Hessen-Darmstadt, p.572
  22. Lünig, Johann Christian. Das teutsche Reichsarchiv aus den berühmtesten Scribenten, vol.3; p.578; Doc. CIX
  23. Károlyi, Sándor (Gróf). Önéletírása és naplójegyzetei, p.441-442
  24. Stroobant, (l'abbé) Corneille. Histoire de la commune de Virginal, p.554

Bibliografia

  • (2006) , Ara Llibres. ISBN 84-96201-80-5.
  • (1969) , Longman publishers.
  • (2001) [6], Akal. ISBN 8470904108.
  • Plantilla:Ref-publicació
  • (1981) , Tres i Quatre. ISBN 9788475020396.
  • (1963) [7], Alpha.
  • (1999) , Rafael Dalmau.