Diferència entre les revisions de "Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 36 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
L{{'}}emperador '''Carles VI''', en l'àmbit valencià conegut sobretot com a '''Archiduc Carles d'Àustria''', (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1685 - íd. 1740). Quan era només [[archiduc d'Àustria]] va ser pretenent al tro de la '''[[Monarquia Hispànica]]''' durant la '''[[Guerra de Successió Espanyola]]''', conseguint el recolzament del [[Principat de Catalunya]] (1706-1714), dels regnes [[Regne d'Aragó|d'Aragó]] i [[Regne de Valencia|de Valencia]](1706-1707 / 1714), del [[Regne de Mallorca|Regne de Mallorques]] (1706-1715) i del [[Regne de Sardenya]] (1706-1720), territoris en els quals va governar en el nom de '''Carles III'''. Aixina com també del [[Regne de Sicília]] (1706-1714 / 1720-1738) i del [[Regne de Nàpols]] (1706-1738), on va ser '''Carles IV'''. Mentres la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent l'emperador Carles VI del '''[[Sacre Imperi Romanogermànic]]''' (1711-1740).
+
[[Archiu:Martin van Meytens (attrib.) - Porträt Kaiser Karl VI.jpg|300px|thumbnail|L'Archiduc Carles, Carles III, Rei de Valencia.]]
 +
L{{'}}emperador '''Carles VI''', en l'àmbit valencià conegut sobretot com a '''Archiduc Carles d'Àustria''', ([[Viena]], Sacre Imperi Romanogermànic [[1685]] - íd. [[1740]]). Quan era a soles [[archiduc d'Àustria]] fon pretenent al tro de la [[Monarquia Hispànica]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], conseguint el recolzament del [[Principat de Catalunya]] ([[1706]]-[[1714]]), dels regnes [[Regne d'Aragó|d'Aragó]] i [[Regne de Valéncia|de Valéncia]] (1706-[[1707]] / 1714), del [[Regne de Mallorca]] (1706-[[1715]]) i del [[Regne de Sardenya]] (1706-[[1720]]), territoris en els quals va governar en el nom de '''Carles III'''. Aixina com també del [[Regne de Sicília]] (1706-1714 / 1720-[[1738]]) i del [[Regne de Nàpols]] (1706-1738), a on va ser '''Carles IV'''. Mentres la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent l'emperador Carles VI del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] ([[1711]]-1740).
  
 
== Orígens familiars ==
 
== Orígens familiars ==
Naixqué l'[[1 d'octubre]] de [[1685]] en la cort imperial de [[Viena]] i fon el segon fill de l'[[emperador]] [[Leopolt I, emperador romanogermànic]] i la seua tercera esposa [[Elionor del Palatinat-Neuburg]]. Era net per llínia paterna del també emperador [[Ferrando III, emperador romanogermànic]] i de l'infanta [[Maria Ana d'Espanya]], i per llínia materna de l'elector [[Felip Guillem I, elector palatí]] i de la landgravina [[Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt]]
+
Naixqué el dia [[1 d'octubre]] de l'any [[1685]] en la cort imperial de [[Viena]] i fon el segon fill de l'emperador [[Leopolt I, emperador romanogermànic]] i la seua tercera esposa [[Elionor del Palatinat-Neuburg]]. Era net per llínea paterna del també emperador [[Ferrando III, emperador romanogermànic]] i de l'infanta [[Maria Ana d'Espanya]], i per llínea materna de l'elector [[Felip Guillem I, elector palatí]] i de la landgravina [[Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt]]
  
 
== Núpcies i descendents ==
 
== Núpcies i descendents ==
L'archiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1708]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} i el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa, el seu futur matrimoni en [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], filla del [[duc]] [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]] i de la princesa [[Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen]] Se celebraren les [[esposalles]] el 23 d'abril de [[1708]] a [[Klosterneuburg]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} l'[[1 d'agost]] de [[1708]] a l'església de [[Santa Maria del Mar]] de Barcelona.{{sfn|León Sanz|2007|p=109}} D'esta unió naixqueren:
+
L'archiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1708]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} i el trasllat a [[Barcelona]] de la seua futura esposa, el seu futur matrimoni en [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], filla del [[duc]] [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]] i de la princesa [[Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen]] Se celebraren els [[esponsals]] el [[23 d'abril]] de [[1708]] en [[Klosterneuburg]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} l'[[1 d'agost]] de [[1708]] en l'iglésia de [[Santa Maria del Mar]] de Barcelona.{{sfn|León Sanz|2007|p=109}} D'esta unió naixqueren:
 
* el príncep Leopolt d'Habsburg ([[1716]]),
 
* el príncep Leopolt d'Habsburg ([[1716]]),
 
* [[Maria Teresa I d'Àustria]] ([[1717]]-[[1780]]), [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperatriu del Sacre Imperi Romanogermànic]], casada en [[Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic|Francesc III de la Lorena]].
 
* [[Maria Teresa I d'Àustria]] ([[1717]]-[[1780]]), [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperatriu del Sacre Imperi Romanogermànic]], casada en [[Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic|Francesc III de la Lorena]].
* la princesa Maria Anna d'Habsburg ([[1718]]-[[1744]]), casada el [[1744]] en Carles de Lorena,
+
* la princesa Maria Anna d'Habsburg ([[1718]]-[[1744]]), casada en l'any [[1744]] en Carles de Lorena,
 
* la princesa Maria Amàlia d'Habsburg ([[1724]]-[[1730]]).
 
* la princesa Maria Amàlia d'Habsburg ([[1724]]-[[1730]]).
  
 
== Guerra de Successió Espanyola ==
 
== Guerra de Successió Espanyola ==
{{article principal|Guerra de Successió Espanyola}}
+
{{AP|Guerra de Successió Espanyola}}
 
[[Archiu:Carles III.tif|150px|thumb|esquerra|Carles quan era jove.]]
 
[[Archiu:Carles III.tif|150px|thumb|esquerra|Carles quan era jove.]]
[[Archiu:Pretenents de la guerra de successió.jpg|thumb|150px|esquerra|Els pretenents]]
+
[[Archiu:Pretendents de la guerra de successió.jpg|thumb|150px|esquerra|Els pretenents]]
En morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió el [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el soport del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI|title=Charles VI (Holy Roman emperor)|author=Encyclopædia Britannica|publisher=britannica.com|accessdate=22/10/2009}}</ref> però Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], nét del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnét de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació |cognom=Coll |nom =Maria |article =L'aposta catalana |publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |exemplar=núm. 108 |data=setembre 2011 |pàgines=p.24-27 |issn=1695-2014}}</ref>
+
Al morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió en l'any [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI|title=Charles VI (Holy Roman emperor)|author=Encyclopædia Britannica|publisher=britannica.com|accessdate=22/10/2009}}</ref> pero Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], net del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnet de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per lo que s'inicià un conflicte entre els dos pretenents, conegut en el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació |llinage=Coll |nom =Maria |artícul =L'aposta catalana |publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |eixemplar=núm. 108 |data=setembre 2011 |pàgines=p.24-27 |issn=1695-2014}}</ref>
  
El [[1705]], l'arxiduc Carles embarcà amb un exèrcit aliat a [[Lisboa]] en direcció al Mediterrani. S'atura a [[Altea]], i el 17 d'agost els aliats proclamaren rei l'arxiduc Carles a la ciutat de [[Dénia]], amb el suport de la població civil<ref>Regidoría de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Arxiduc Carles i Dénia: col·lecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama a Dénia l'arxiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentre escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de [[Vic]]. La flota de l'Arxiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació.{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}} El [[22 d'octubre]] entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1963|p=1110 (vol.1)}} instal·lant-se al [[Hala dels Draps|Palau Reial Nou]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=L'onze de setembre |url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU |llengua= |editorial=Santiago Albertí |data=1964 |pàgines=55 |isbn=}}</ref> Amb la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Exèrcit Regular Austriacista]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balcells |nom=Albert |títol=Histōria de Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false |llengua= |editorial=La Butxaca |data=2011 |pàgines=692 |isbn=8499302238}}</ref>
+
En l'any [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat en [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el [[17 d'agost]] els aliats proclamaren rei a l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): [[Joan Batiste Basset]] proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de Valéncia : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació.{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}} El [[22 d'octubre]] entra en Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1963|p=1110 (vol.1)}} instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre |llinage= |nom= |títul=L'onze de setembre |url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU |llengua= |editorial=Santiago Albertí |data=1964 |pàgines=55 |isbn=}}</ref> En la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Balcells |nom=Albert |títol=Història de Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false |llengua= |editorial=La Butxaca |data=2011 |pàgines=692 |isbn=8499302238}}</ref>
  
El [[1706]], l'arxiduc Carles fou proclamat rei a [[Saragossa]]. La reacció bèl·lica de Felip d'Anjou l'any següent dugué el principal exèrcit [[Dinastia dels Habsburg|proHabsburg]] a la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentre [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sud del [[Regne de València]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquesta dels regnes de València i d'Aragó, després de la [[batalla d'Almansa]] el 25 d'abril de 1707.  
+
En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei en [[Saragossa]]. La reacció bèlica de [[Felip d'Anjou]] a l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valéncia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquista dels regnes de Valéncia i d'Aragó, despuix de la [[batalla d'Almansa]] el [[25 d'abril]] de [[1707]].  
  
Per enfortir la seva reclamació al tron, després de la derrota a Almansa i la publicació per part de [[Felip II de Castella]] del [[Decret de Nova Planta]] i el naixement imminent de l'[[Lluís I d'Espanya|infant Lluís]],{{sfn|León Sanz|2007|p=94}} l'arxiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1807|1707]] i el trasllat a Barcelona de la seva futura esposa [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], la bella filla de [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]]{{sfn|Crankshaw|1969|p=10-11}} i també el trasllat de la cort, que recorregué els estats italians, reforçant la seva adhesió a la causa austriacista,{{sfn|León Sanz|2007|p=97}} arribant poc després de la victòria aliada a la [[batalla d'Oudenarde]].
+
Per a enfortir la seua reclamació al tro, despuix de la derrota en [[Almansa]] i la publicació per part de [[Felip II de Castella]] del [[Decret de Nova Planta]] i el naiximent imminent de l'[[Lluís I d'Espanya|infant Lluís]],{{sfn|León Sanz|2007|p=94}} l'archiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1707]] el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], la bella filla de [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]]{{sfn|Crankshaw|1969|p=10-11}} i també el trasllat de la cort, que recorregué els estats italians, reforçant la seua adhesió a la causa austriacista,{{sfn|León Sanz|2007|p=97}} arribant poc despuix de la victòria aliada a la [[batalla d'Oudenarde]].
  
A la [[península Ibèrica|península]], la guerra es desenvolupava entre atacs i contraatacs dels dos bàndols. Carles III [[Ocupació austriacista de Madrid (1710)|ocupà Madrid]],<ref>{{es}} Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, ''[http://books.google.cat/books?id=wLNVAv7N-_YC&pg=PA254&dq=madrid+1710+carlos&hl=ca&ei=J46nTMqdDM6ZOpnb7JkM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDMQ6AEwAw#v=onepage&q=madrid%201710%20carlos&f=false La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV]'', v.2, p.254</ref> però Felip V la recuperà. Mentrestant, Anglaterra, que no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la Mediterrània <ref>{{ref-web |url=http://books.google.cat/books?id=cexku0IQZysC&pg=PA42&dq=inglaterra+presencia+mediterraneo+menorca+y+gibraltar&hl=es&ei=eq3nTL6EFsqbOqaxxN0K&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false|títol=Trafalgar y el mundo Atlántico - Gonzalo Butrón - Google Libros<!--Títol generat per bot-->}}</ref> ocupà [[Menorca]] en nom de Carles III el [[29 de setembre]] de [[1708]].
+
En la [[península Ibèrica|península]], la guerra es desenrollava entre atacs i contraatacs dels dos bandos. Carles III [[Ocupació austriacista de Madrit (1710)|ocupà Madrit]],<ref>{{es}} Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, ''[http://books.google.cat/books?id=wLNVAv7N-_YC&pg=PA254&dq=madrid+1710+carlos&hl=ca&ei=J46nTMqdDM6ZOpnb7JkM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDMQ6AEwAw#v=onepage&q=madrid%201710%20carlos&f=false La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV]'', v.2, p.254</ref> pero Felip V la recuperà. Mentrestant, Anglaterra, que no perdia de vista les seues ambicions d'instal·lar-se fermament en el Mediterràneu <ref>{{ref-web |url=http://books.google.cat/books?id=cexku0IQZysC&pg=PA42&dq=inglaterra+presencia+mediterraneo+menorca+y+gibraltar&hl=es&ei=eq3nTL6EFsqbOqaxxN0K&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false|títol=Trafalgar y el mundo Atlántico - Gonzalo Butrón - Google Libros<!--Títol generat per bot-->}}</ref> ocupà [[Menorca]] en nom de Carles III el [[29 de setembre]] de [[1708]].
  
Estant la guerra en curs i en un punt crític, quan Carles perdía a la península i els seus alliats guanyaven a l'exterior, el seu germà, l'[[Josep I, emperador romanogermànic|emperador Josep I]], va morir sobtadament, per la qual cosa es va dirigir a [[Viena]] per assumir la successió al tron imperial,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fraser |nom=Antonia |títol=Love and Louis XIV: The Women in the Life of The Sun King |url= |llengua=anglès |editorial=Orion books |data=2006 |pàgines=331 |isbn=978-0-7538-2293-7}}</ref> fet que va provocar un canvi de suports de les potències europees.
+
Estant la guerra en curs i en un punt crític, quan l'Archiduc Carles perdia en la península i els seus aliats guanyaven a l'exterior, el seu germà, l'[[Josep I, emperador romanogermànic|emperador Josep I]], muigué de repent, per lo que es va dirigir a [[Viena]] per a assumir la successió al tro imperial,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fraser |nom=Antonia |títul=Love and Louis XIV: The Women in the Life of The Sun King |url= |llengua=anglés |editorial=Orion books |data=2006 |pàgines=331 |isbn=978-0-7538-2293-7}}</ref> fet que va provocar un canvi de recolzaments de les potències europees.
  
 
== Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic ==
 
== Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic ==
[[Fitxer:Johann Gottfried Auerbach 002.JPG|150px|thumb|left|Retrat de Carles VI]]
+
[[Archiu:Johann Gottfried Auerbach 002.JPG|150px|thumb|left|Retrat de Carles VI]]
[[Fitxer:Carles III Habsburg Lluc A I Alomar.jpg|150px|thumb|right|Únic escut conservat als antics territoris de la [[Corona d'Aragó]] de l'arxiduc com a sobirà de la [[Monarquia Hispànica]] (Museu del santuari de [[Lluc]], [[Mallorca]])]]
+
[[Archiu:Carles III Habsburg Lluc A I Alomar.jpg|150px|thumb|right|Únic escut conservat als antics territoris de la [[Corona d'Aragó]] de l'archiduc com a sobirà de la [[Monarquia Hispànica]] (Museu del santuari de [[Lluc]], [[Mallorca]])]]
El [[1711]] va ser coronat [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador del Sacre Imperi Romanogermànic]], i la [[Guerra de Successió Espanyola]] va finalitzar amb la signatura el [[1713]] del [[Tractat d'Utrecht]]<ref name="s1714">{{ref-publicació |cognom=Alcoberro |nom=Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro |article=El primer conflicte global |publicació= Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc= Barcelona |exemplar= núm. 108 |data= setembre 2011 |pàgines= p.20-23 |issn= 1695-2014}}</ref> i el [[1714]] del [[Tractat de Rastatt]] i el [[Tractat de Baden]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ingrao |nom=Charles W. |títol=The Habsburg Monarchy, 1618-1815 |url=http://books.google.es/books?id=Ncgq08FZYlQC&pg=PA119&dq=Treaty+of+Rastatt&hl=ca&sa=X&ei=9pLiUdX-E_TQ7AbMj4CoDg&ved=0CD8Q6AEwAjgK#v=onepage&q=Treaty%20of%20Rastatt&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2000 |pàgines=119 |isbn=0521785057}}</ref> en aplicació dels quals [[Felip V d'Espanya|Felip V]] fou reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició de renunciar als seus drets al [[Corona de França|tron francès]], evitant així la unió de les dues corones; L'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi]] va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a [[Itàlia]] i als [[Països Baixos]].{{sfn|Crankshaw|1969|p=9}}
+
En l'any [[1711]] fon coronat [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador del Sacre Imperi Romanogermànic]], i la [[Guerra de Successió Espanyola]] va finalisar en la firma en [[1713]] del [[Tractat d'Utrecht]]<ref name="s1714">{{ref-publicació |cognom=Alcoberro |nom=Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro |article=El primer conflicte global |publicació= Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc= Barcelona |eixemplar= núm. 108 |data= setembre 2011 |pàgines= p.20-23 |issn= 1695-2014}}</ref> i el [[1714]] del [[Tractat de Rastatt]] i el [[Tractat de Baden]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ingrao |nom=Charles W. |títol=The Habsburg Monarchy, 1618-1815 |url=http://books.google.es/books?id=Ncgq08FZYlQC&pg=PA119&dq=Treaty+of+Rastatt&hl=ca&sa=X&ei=9pLiUdX-E_TQ7AbMj4CoDg&ved=0CD8Q6AEwAjgK#v=onepage&q=Treaty%20of%20Rastatt&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2000 |pàgines=119 |isbn=0521785057}}</ref> en aplicació dels quals [[Felip V d'Espanya|Felip V]] fon reconegut com a rei d'Espanya, pero en la condició de renunciar als seus drets al [[Corona de França|tro francés]], evitant aixina l'unió de les dos corones; L'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi]] va anexionar-se gran part dels antics dominis espanyols en [[Itàlia]] i als [[Països Baixos]].{{sfn|Crankshaw|1969|p=9}}
  
El [[1713]], davant la falta de fills mascles, va promulgar la [[Pragmàtica Sanció del 1713]], que establia la indivisibilitat del regne{{sfn|Crankshaw|1969|p=12}} així com permetia l'ascens de les dones al tron imperial.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Holborn |nom=Hajo |títol=A History of Modern Germany: 1648–1840 |url= |llengua=anglès |editorial=Princeton University Press |data=1982 |pàgines=128 |isbn=691-00796-9}}</ref> Per poc temps semblà que la Pragmàtica Sanció fou gratuïta, quan Elisabet Cristina donà a llum a un nen, Leopold, en 1716, que va morir poc després. Un any més tard va néixer [[Maria Teresa I d'Àustria|María Teresa]]. A la cerimònia del seu baptisme, els contemporanis van escriure que Carles, malgrat els seus millors esforços, semblava molest pel sexe de la nena.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mahan |nom=J. Alexander |títol=Maria Theresa of Austria |url= |llengua=anglès |editorial=Crowell publishers |data=1932 |pàgines=6 |isbn=}}</ref> L'any següent va veure l'arribada d'una altra noia, [[Maria Anna d'Àustria (princesa de Lorena)|Maria Anna]].
+
En l'any [[1713]], davant la falta de fills mascles, va promulgar la [[Pragmàtica Sanció de 1713]], que establia l'indivisibilitat del regne{{sfn|Crankshaw|1969|p=12}} aixina com permetia l'ascens de les dones al tro imperial.<ref>{{Ref-llibre |llinage=Holborn |nom=Hajo |títul=A History of Modern Germany: 1648–1840 |url= |llengua=anglés |editorial=Princeton University Press |data=1982 |pàgines=128 |isbn=691-00796-9}}</ref> Per poc temps semblà que la Pragmàtica Sanció fon gratuïta, quan Elisabet Cristina donà a llum a un chiquet, Leopolt, en [[1716]], que va morir poc despuix. Un any més tart va nàixer [[Maria Teresa I d'Àustria|Maria Teresa]]. En la cerimònia del seu batisme, els contemporàneus varen escriure que Carles, a pesar dels seus millors esforços, semblava molest pel sexe de la chiqueta.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mahan |nom=J. Alexander |títul=Maria Theresa of Austria |url= |llengua=anglés |editorial=Crowell publishers |data=1932 |pàgines=6 |isbn=}}</ref> L'any següent va vore l'arribada d'una atra chiqueta, [[Maria Anna d'Àustria (princesa de Lorena)|Maria Anna]].
  
Carles va [[Guerra austroturca (1716-1718)|haver de fer front als atacs]] dels [[turcs]] entre [[1716]]-[[1718]] i conquerí part de terres turques a [[Valàquia]] i [[Sèrbia]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kohn |nom=George C. |títol=Dictionary of Wars |url=http://books.google.es/books?id=OIzreCGlHxIC&pg=PT61&dq=Austro-Turkish+War+of+1716%E2%80%9318+serbia+wallachia&hl=ca&sa=X&ei=hqDiUbC0N4yA7QaH54GQDA&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Infobase Publishing |data=2006 |pàgines=49 |isbn=1438129165}}</ref> arribant fins al [[Danubi]],<ref name=Charlesbrittanica/> però aquests guanys els [[Guerra russoturca (1735-1739)|perdé en la guerra]] de [[1737]]-[[1739]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kohn |nom=George C. |títol=Dictionary of Wars |url=http://books.google.es/books?id=OIzreCGlHxIC&pg=PT61&dq=Austro-Turkish+War+of+1716%E2%80%9318+serbia+wallachia&hl=ca&sa=X&ei=hqDiUbC0N4yA7QaH54GQDA&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Infobase Publishing |data=2006 |pàgines=469-470 |isbn=1438129165}}</ref>
+
L'archiduc Carles va [[Guerra austroturca (1716-1718)|haver de fer front als atacs]] dels [[turcs]] entre [[1716]]-[[1718]] i conquerí part de terres turques a [[Valàquia]] i [[Sèrbia]],<ref>{{Ref-llibre |llinage=Kohn |nom=George C. |títol=Dictionary of Wars |url=http://books.google.es/books?id=OIzreCGlHxIC&pg=PT61&dq=Austro-Turkish+War+of+1716%E2%80%9318+serbia+wallachia&hl=ca&sa=X&ei=hqDiUbC0N4yA7QaH54GQDA&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua=anglés |editorial=Infobase Publishing |data=2006 |pàgines=49 |isbn=1438129165}}</ref> arribant fins al [[Danubi]],<ref name=Charlesbrittanica/> pero estes plaçes els pergué en la guerra de [[1737]]-[[1739]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kohn |nom=George C. |títul=Dictionary of Wars |url=http://books.google.es/books?id=OIzreCGlHxIC&pg=PT61&dq=Austro-Turkish+War+of+1716%E2%80%9318+serbia+wallachia&hl=ca&sa=X&ei=hqDiUbC0N4yA7QaH54GQDA&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua=anglés |editorial=Infobase Publishing |data=2006 |pàgines=469-470 |isbn=1438129165}}</ref>
  
Fins al 1725 no renuncià a la corona hispana, al [[Tractat de Viena (1725)|Tractat de Viena]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Koch |nom=Christophe |cognom2=Schoell |nom2=Frédéric |cognom3=Green |nom3=Joseph Cogswell |cognom4=Frost |nom4=John |títol=History of the revolutions in Europe, from the subversion of the Roman Empire in the west, to the Congress of Vienna: From the French of Christopher William Koch; with a continuation to the year 1815 |url=http://books.google.es/books?id=tiEMAAAAYAAJ&pg=RA1-PA64&dq=Treaty+of+Vienna+1725+spain&hl=ca&sa=X&ei=sMZNUo60Ccad7QbGpoDIBg&ved=0CFEQ6AEwBA#v=onepage&q=Treaty%20of%20Vienna%201725%20spain&f=false |llengua=anglès |editorial=E. Hunt and Son |data=1867 |pàgines=64 |isbn=}}</ref> per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títols que havia pres en començar el conflicte succesori.<ref>{{ref-web |url=http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Tractat_de_viena.jpeg|títol=Fitxer:Tractat de viena.jpeg}}</ref>
+
Fins a l'any [[1725]] no renuncià a la corona hispana, en el [[Tractat de Viena (1725)|Tractat de Viena]],<ref>{{Ref-llibre |llinage=Koch |nom=Christophe |cognom2=Schoell |nom2=Frédéric |cognom3=Green |nom3=Joseph Cogswell |cognom4=Frost |nom4=John |títol=History of the revolutions in Europe, from the subversion of the Roman Empire in the west, to the Congress of Vienna: From the French of Christopher William Koch; with a continuation to the year 1815 |url=http://books.google.es/books?id=tiEMAAAAYAAJ&pg=RA1-PA64&dq=Treaty+of+Vienna+1725+spain&hl=ca&sa=X&ei=sMZNUo60Ccad7QbGpoDIBg&ved=0CFEQ6AEwBA#v=onepage&q=Treaty%20of%20Vienna%201725%20spain&f=false |llengua=anglés |editorial=E. Hunt and Son |data=1867 |pàgines=64 |isbn=}}</ref> per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títuls que havia pres en escomençar el conflicte successori.<ref>{{ref-web |url=http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Tractat_de_viena.jpeg|títol=Fitxer:Tractat de viena.jpeg}}</ref>
  
Carles estava molt descontent per la pèrdua d'Espanya, i com a resultat, va imitar el seriós cerimonial de la cort dels Habsburg espanyols (''Spanische Hofreitschule''), adoptant la vestimenta d'un monarca espanyol, que, segons l'historiador britànic Edward Crankshaw, consistia en "un gipó negre i mitjanes, sabates negres i mitjanes vermelles".{{sfn|Crankshaw|1969|p=9}} Durant el seu regnat es va construir la Biblioteca Nacional i les obres més importants del Barroc a Viena. També va tenir aficions musicals: va fer composicions i a vegades dirigia l'orquestra de la cort.
+
L'Archiduc Carles estava molt descontent per la pèrdua d'Espanya, i com a resultat, va imitar el seriot cerimonial de la cort dels Habsburg espanyols (''Spanische Hofreitschule''), adoptant la vestimenta d'un monarca espanyol, que, segons l'historiador britànic Edward Crankshaw, consistia en "un gipó negre i miges, sabates negres i miges roges".{{sfn|Crankshaw|1969|p=9}} Durant el seu regnat es va construir la [[Biblioteca Nacional]] i les obres més importants del Barroc en [[Viena]]. També va tindre aficions musicals: va fer composicions i a voltes dirigia l'orquesta de la cort.
  
Carles VI d'Àustria morí el [[20 d'octubre]] de [[1740]] a [[Viena]] però el seu intent per aconseguir que la seva filla fou hereva foren contestats per [[França]], [[Prússia]], [[Baviera]] i [[Saxònia]], que van iniciar la [[Guerra de Successió Austríaca]] amb la invasió de [[Silèsia]] per [[Frederic el Gran]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Asprey |nom=Robert B. |títol=Frederick the Great: The Magnificent Enigma |url= |llengua=anglès |editorial=Backinprint.com |data=2007 |pàgines=164 |isbn=0595469000}}</ref>
+
Carles VI d'Àustria morí el [[20 d'octubre]] de [[1740]] en Viena pero el seu intent per conseguir que la seua filla fora hereua foren contestats per [[França]], [[Prussia]], [[Baviera]] i [[Saxònia]], que varen iniciar la [[Guerra de Successió Austríaca]] en l'invasió de [[Silèsia]] per [[Frederic el Gran]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Asprey |nom=Robert B. |títol=Frederick the Great: The Magnificent Enigma |url= |llengua=anglès |editorial=Backinprint.com |data=2007 |pàgines=164 |isbn=0595469000}}</ref>
  
Es manté la teoría que va morir a causa d'una intoxicació alimentària per bolets, probablement per [[Amanita phalloides]].<ref name=wasson>Wasson RG. (1972). The death of Claudius, or mushrooms for murderers. ''Botanical Museum Leaflets, Harvard University'' '''23'''(3):101–128.</ref>
+
Es manté la teoria que va morir a causa d'una intoxicació alimentària per bolets, provablement per [[Amanita phalloides]].<ref name=wasson>Wasson RG. (1972). The death of Claudius, or mushrooms for murderers. ''Botanical Museum Leaflets, Harvard University'' '''23'''(3):101–128.</ref>
  
 
== Títuls, càrrecs i successors ==
 
== Títuls, càrrecs i successors ==
L'archiduc Carles era nomenat primer com a rei Carles III de Castella, Lleó, Aragó i les dos Sicílies, entre atres,<ref>[http://books.google.cat/books?id=_eZu2AU77DcC&dq=Das+Leben+und+der+Briefwechsel+des+Landgrafen+Georg+von+Hessen-Darmstadt&printsec=frontcover&source=bl&ots=tWmSZiWUOl&sig=rSM8U0r3thk61FBQI2uWLqqsDA4&hl=ca&ei=dPYuS9vKEsGt4Qab7t2qCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=&f=false Das Leben und der Briefwechsel des Landgrafen Georg von Hessen-Darmstadt, p.572]</ref><ref>Lünig, Johann Christian. Das teutsche Reichsarchiv aus den berühmtesten Scribenten, vol.3; p.578; Doc. CIX</ref> i a partir del 1711 com a Carles VI ''electus Romanorum Imperator semper Augustus''.<ref>Károlyi, Sándor (Gróf). Önéletírása és naplójegyzetei, p.441-442</ref><ref>Stroobant, (l'abbé) Corneille. Histoire de la commune de Virginal, p.554</ref>
+
L'archiduc Carles era nomenat primer com a rei Carles III de Castella, Lleó, Aragó i les dos Sicílies, entre atres,<ref>[http://books.google.cat/books?id=_eZu2AU77DcC&dq=Das+Leben+und+der+Briefwechsel+des+Landgrafen+Georg+von+Hessen-Darmstadt&printsec=frontcover&source=bl&ots=tWmSZiWUOl&sig=rSM8U0r3thk61FBQI2uWLqqsDA4&hl=ca&ei=dPYuS9vKEsGt4Qab7t2qCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=&f=false Das Leben und der Briefwechsel des Landgrafen Georg von Hessen-Darmstadt, p.572]</ref><ref>Lünig, Johann Christian. Das teutsche Reichsarchiv aus den berühmtesten Scribenten, vol.3; p.578; Doc. CIX</ref> i a partir de l'any [[1711]] com a Carles VI ''electus Romanorum Imperator semper Augustus''.<ref>Károlyi, Sándor (Gróf). Önéletírása és naplójegyzetei, p.441-442</ref><ref>Stroobant, (l'abbé) Corneille. Histoire de la commune de Virginal, p.554</ref>
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
* [[Guerra de Successió Espanyola]]
 
* [[Guerra de Successió Espanyola]]
* [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]]
 
 
* [[Pragmàtica Sanció]]
 
* [[Pragmàtica Sanció]]
  
Llínea 60: Llínea 60:
 
* {{Ref-llibre |cognom=Juan Vidal |nom=Joseph |títol=Política Interior y Exterior de Los Borbones |url=http://books.google.es/books?id=EJWbFOMjK4MC&pg=PA63&dq=9+octubre+1705+velasco&hl=ca&sa=X&ei=aXmNUZYckrqEB_SkgagH&ved=0CFUQ6AEwBw#v=onepage&q=9%20octubre%201705%20velasco&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2001 |isbn=8470904108 |ref=harv}}
 
* {{Ref-llibre |cognom=Juan Vidal |nom=Joseph |títol=Política Interior y Exterior de Los Borbones |url=http://books.google.es/books?id=EJWbFOMjK4MC&pg=PA63&dq=9+octubre+1705+velasco&hl=ca&sa=X&ei=aXmNUZYckrqEB_SkgagH&ved=0CFUQ6AEwBw#v=onepage&q=9%20octubre%201705%20velasco&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2001 |isbn=8470904108 |ref=harv}}
 
* {{ref-publicació |cognom=León Sanz |nom=Virginia |article=Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708) |url= |llengua=castellà |consulta= |publicació=Estudis |volum= |exemplar=n.33 |data=2007 |pàgines= |ref=harv }}
 
* {{ref-publicació |cognom=León Sanz |nom=Virginia |article=Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708) |url= |llengua=castellà |consulta= |publicació=Estudis |volum= |exemplar=n.33 |data=2007 |pàgines= |ref=harv }}
* {{ref-llibre |cognom=Pérez |nom=Carme |títol=De l'alçament maulet al triomf botifler |editorial=Tres i Quatre |lloc= |data=1981 |isbn=9788475020396 }}
+
* {{ref-llibre |cognom=Pérez |nom=Carme |títol=De l'alçament maulet al triumf botifler |editorial=Tres i Quatre |lloc= |data=1981 |isbn=9788475020396 }}
 
* {{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |Enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |títol=Història de Catalunya |volum=vol.1 |url=http://books.google.es/books?id=dWg-Tq2yqEEC&pg=PA895&dq=1542+perpinya+milicia&hl=ca&sa=X&ei=nG2BUcHVK_HG7Aab2oCIBw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=1542%20perpinya%20milicia&f=false |llengua= |editorial=Alpha |data=1963 |ref=harv}}
 
* {{Ref-llibre |cognom=Soldevila i Zubiburu |nom=Ferran |Enllaçautor=Ferran Soldevila i Zubiburu |títol=Història de Catalunya |volum=vol.1 |url=http://books.google.es/books?id=dWg-Tq2yqEEC&pg=PA895&dq=1542+perpinya+milicia&hl=ca&sa=X&ei=nG2BUcHVK_HG7Aab2oCIBw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=1542%20perpinya%20milicia&f=false |llengua= |editorial=Alpha |data=1963 |ref=harv}}
 
* {{ref-llibre |cognom=Torras i Ribé |nom=Josep M. |títol=La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714) |editorial=Rafael Dalmau |lloc=Barcelona |data=1999 |isbn= }}
 
* {{ref-llibre |cognom=Torras i Ribé |nom=Josep M. |títol=La guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714) |editorial=Rafael Dalmau |lloc=Barcelona |data=1999 |isbn= }}
  
 
+
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Reis d'Aragó]]
+
[[Categoria:Reis d'Espanya]]
 
[[Categoria:Reis de Valéncia]]
 
[[Categoria:Reis de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Guerra de Successió en el Regne de Valéncia]]
 
[[Categoria:Monarquia d'Espanya]]
 
[[Categoria:Monarquia d'Espanya]]

Última revisió del 12:13 20 gin 2020

L'Archiduc Carles, Carles III, Rei de Valencia.

L'emperador Carles VI, en l'àmbit valencià conegut sobretot com a Archiduc Carles d'Àustria, (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1685 - íd. 1740). Quan era a soles archiduc d'Àustria fon pretenent al tro de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, conseguint el recolzament del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de Valéncia (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorca (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar en el nom de Carles III. Aixina com també del Regne de Sicília (1706-1714 / 1720-1738) i del Regne de Nàpols (1706-1738), a on va ser Carles IV. Mentres la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (1711-1740).

Orígens familiars[editar]

Naixqué el dia 1 d'octubre de l'any 1685 en la cort imperial de Viena i fon el segon fill de l'emperador Leopolt I, emperador romanogermànic i la seua tercera esposa Elionor del Palatinat-Neuburg. Era net per llínea paterna del també emperador Ferrando III, emperador romanogermànic i de l'infanta Maria Ana d'Espanya, i per llínea materna de l'elector Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt

Núpcies i descendents[editar]

L'archiduc anuncià el 18 d'agost de 1708{{#invoke:Footnotes|sfn}} i el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa, el seu futur matrimoni en Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, filla del duc Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel i de la princesa Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen Se celebraren els esponsals el 23 d'abril de 1708 en Klosterneuburg{{#invoke:Footnotes|sfn}} l'1 d'agost de 1708 en l'iglésia de Santa Maria del Mar de Barcelona.{{#invoke:Footnotes|sfn}} D'esta unió naixqueren:

Guerra de Successió Espanyola[editar]

Artícul principal → Guerra de Successió Espanyola.
Carles quan era jove.
Els pretenents

Al morir el rei Carles II de Castella sense successió en l'any 1700, l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim Habsburg, que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del Regne de Portugal, Regne d'Anglaterra, Regne d'Escòcia, Regne d'Irlanda i la major part del Sacre Imperi Romanogermànic,[1] pero Carles II va testar a favor de Felip d'Anjou, net del rei Lluís XIV de França i besnet de Felip IV de Castella, com a successor, per lo que s'inicià un conflicte entre els dos pretenents, conegut en el nom de Guerra de Successió Espanyola.[2]

En l'any 1705, l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat en Lisboa en direcció al Mediterràneu. Es para en Altea, i el 17 d'agost els aliats proclamaren rei a l'archiduc Carles en la ciutat de Dénia, en el recolzament de la població civil[3] i la revolta valenciana dels maulets s'estengué liderada per Joan Baptista Basset. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de Vic. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el 22 d'agost de 1705. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre quan el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar signà la capitulació.{{#invoke:Footnotes|sfn}} El 22 d'octubre entra en Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei d'Aragó i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,{{#invoke:Footnotes|sfn}} instalant-se en el Palau Real Nou.[4] En la necessitat d'expulsar la Casa de Borbó de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'Eixèrcit Regular Austraciste.[5]

En 1706, l'archiduc Carles fon proclamat rei en Saragossa. La reacció bèlica de Felip d'Anjou a l'any següent dugué el principal eixèrcit proHabsburg en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i James Fitz-James Stuart es va dirigir cap a l'Ebre[6] mentres François Bidal d'Asfeld va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del Regne de Valéncia[7] i tingué com a conseqüència la conquista dels regnes de Valéncia i d'Aragó, despuix de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707.

Per a enfortir la seua reclamació al tro, despuix de la derrota en Almansa i la publicació per part de Felip II de Castella del Decret de Nova Planta i el naiximent imminent de l'infant Lluís,{{#invoke:Footnotes|sfn}} l'archiduc anuncià el 18 d'agost de 1707 el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, la bella filla de Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel{{#invoke:Footnotes|sfn}} i també el trasllat de la cort, que recorregué els estats italians, reforçant la seua adhesió a la causa austriacista,{{#invoke:Footnotes|sfn}} arribant poc despuix de la victòria aliada a la batalla d'Oudenarde.

En la península, la guerra es desenrollava entre atacs i contraatacs dels dos bandos. Carles III ocupà Madrit,[8] pero Felip V la recuperà. Mentrestant, Anglaterra, que no perdia de vista les seues ambicions d'instal·lar-se fermament en el Mediterràneu [9] ocupà Menorca en nom de Carles III el 29 de setembre de 1708.

Estant la guerra en curs i en un punt crític, quan l'Archiduc Carles perdia en la península i els seus aliats guanyaven a l'exterior, el seu germà, l'emperador Josep I, muigué de repent, per lo que es va dirigir a Viena per a assumir la successió al tro imperial,[10] fet que va provocar un canvi de recolzaments de les potències europees.

Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic[editar]

Retrat de Carles VI
Únic escut conservat als antics territoris de la Corona d'Aragó de l'archiduc com a sobirà de la Monarquia Hispànica (Museu del santuari de Lluc, Mallorca)

En l'any 1711 fon coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i la Guerra de Successió Espanyola va finalisar en la firma en 1713 del Tractat d'Utrecht[11] i el 1714 del Tractat de Rastatt i el Tractat de Baden,[12] en aplicació dels quals Felip V fon reconegut com a rei d'Espanya, pero en la condició de renunciar als seus drets al tro francés, evitant aixina l'unió de les dos corones; L'Imperi va anexionar-se gran part dels antics dominis espanyols en Itàlia i als Països Baixos.{{#invoke:Footnotes|sfn}}

En l'any 1713, davant la falta de fills mascles, va promulgar la Pragmàtica Sanció de 1713, que establia l'indivisibilitat del regne{{#invoke:Footnotes|sfn}} aixina com permetia l'ascens de les dones al tro imperial.[13] Per poc temps semblà que la Pragmàtica Sanció fon gratuïta, quan Elisabet Cristina donà a llum a un chiquet, Leopolt, en 1716, que va morir poc despuix. Un any més tart va nàixer Maria Teresa. En la cerimònia del seu batisme, els contemporàneus varen escriure que Carles, a pesar dels seus millors esforços, semblava molest pel sexe de la chiqueta.[14] L'any següent va vore l'arribada d'una atra chiqueta, Maria Anna.

L'archiduc Carles va haver de fer front als atacs dels turcs entre 1716-1718 i conquerí part de terres turques a Valàquia i Sèrbia,[15] arribant fins al Danubi,[1] pero estes plaçes els pergué en la guerra de 1737-1739.[16]

Fins a l'any 1725 no renuncià a la corona hispana, en el Tractat de Viena,[17] per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títuls que havia pres en escomençar el conflicte successori.[18]

L'Archiduc Carles estava molt descontent per la pèrdua d'Espanya, i com a resultat, va imitar el seriot cerimonial de la cort dels Habsburg espanyols (Spanische Hofreitschule), adoptant la vestimenta d'un monarca espanyol, que, segons l'historiador britànic Edward Crankshaw, consistia en "un gipó negre i miges, sabates negres i miges roges".{{#invoke:Footnotes|sfn}} Durant el seu regnat es va construir la Biblioteca Nacional i les obres més importants del Barroc en Viena. També va tindre aficions musicals: va fer composicions i a voltes dirigia l'orquesta de la cort.

Carles VI d'Àustria morí el 20 d'octubre de 1740 en Viena pero el seu intent per conseguir que la seua filla fora hereua foren contestats per França, Prussia, Baviera i Saxònia, que varen iniciar la Guerra de Successió Austríaca en l'invasió de Silèsia per Frederic el Gran.[19]

Es manté la teoria que va morir a causa d'una intoxicació alimentària per bolets, provablement per Amanita phalloides.[20]

Títuls, càrrecs i successors[editar]

L'archiduc Carles era nomenat primer com a rei Carles III de Castella, Lleó, Aragó i les dos Sicílies, entre atres,[21][22] i a partir de l'any 1711 com a Carles VI electus Romanorum Imperator semper Augustus.[23][24]

Vore també[editar]

Referències[editar]

  1. 1,0 1,1 Encyclopædia Britannica. «Charles VI (Holy Roman emperor)». britannica.com. Consultat el 22/10/2009.
  2. Plantilla:Ref-publicació
  3. Regidoria de Cultura de Dénia, L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Batiste Basset proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de Valéncia : III Centenari (1705-2005).
  4. (1964) L'onze de setembre, Santiago Albertí, pp. 55.
  5. Balcells, Albert (2011). [1], La Butxaca, pp. 692. ISBN 8499302238.
  6. (espanyol) Enrique Giménez López, Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar
  7. (anglés) William Young, International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great, p.405
  8. (espanyol) Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV, v.2, p.254
  9. Error en el títul o la url.«».
  10. (2006) Love and Louis XIV: The Women in the Life of The Sun King, Orion books, pp. 331. ISBN 978-0-7538-2293-7.
  11. Plantilla:Ref-publicació
  12. (2000) [2], Cambridge University Press, pp. 119. ISBN 0521785057.
  13. Holborn, Hajo (1982). A History of Modern Germany: 1648–1840, Princeton University Press, pp. 128. ISBN 691-00796-9.
  14. (1932) Maria Theresa of Austria, Crowell publishers, pp. 6.
  15. Kohn, George C. (2006). [3], Infobase Publishing, pp. 49. ISBN 1438129165.
  16. (2006) Dictionary of Wars, Infobase Publishing, pp. 469-470. ISBN 1438129165.
  17. Koch, Christophe (1867). [4], E. Hunt and Son, pp. 64.
  18. Error en el títul o la url.«».
  19. (2007) , Backinprint.com, pp. 164. ISBN 0595469000.
  20. Wasson RG. (1972). The death of Claudius, or mushrooms for murderers. Botanical Museum Leaflets, Harvard University 23(3):101–128.
  21. Das Leben und der Briefwechsel des Landgrafen Georg von Hessen-Darmstadt, p.572
  22. Lünig, Johann Christian. Das teutsche Reichsarchiv aus den berühmtesten Scribenten, vol.3; p.578; Doc. CIX
  23. Károlyi, Sándor (Gróf). Önéletírása és naplójegyzetei, p.441-442
  24. Stroobant, (l'abbé) Corneille. Histoire de la commune de Virginal, p.554

Bibliografia[editar]

  • (2006) , Ara Llibres. ISBN 84-96201-80-5.
  • (1969) , Longman publishers.
  • (2001) [5], Akal. ISBN 8470904108.
  • Plantilla:Ref-publicació
  • (1981) , Tres i Quatre. ISBN 9788475020396.
  • (1963) [6], Alpha.
  • (1999) , Rafael Dalmau.