Carcaixent

Passeig de Carcaixent

Carcaixent és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta. Té una població de 20.424 habitants (INE 2018). La conurbació que forma en l'actualitat en els municipis de Alzira i Algemesí constituïx, en els seus 95.000 habitants, el segon núcleu de població de la província de Valéncia, darrere de la capital i la seua àrea metropolitana.

Geografia

El terme municipal se situa entre el marge dret del riu Xúquer, la Vall d'Aigües Vives i les Montanyes del Convent.

La ciutat de Carcaixent és el núcleu més important del municipi, que ademés li dòna nom.

Per lo que fa a l'orografia, cal dir que estàs regada pel riu Xúquer i pels seus afluents Magre, Vert i Barcheta, i també per la Real Séquia de Carcaixent. El terme és majorment pla, i s'estén per la unitat geogràfica que forma la vall del Xúquer, que es transforma a partir de la ciutat cap a l'est en un terreny montanyós en la serra de Corbera i la de les Agulles. El sol és quaternari, originat per l'aluvió procedent del riu Xúquer, en montanyes de roca calcàrea.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la CV-42 i CV-41 o per mig de la A-7 i despuix prenent la CV-543. També conta en estació de ferrocarril en la llínea C-2 de Proximitats Valéncia (RENFE).

Barris i pedanies

En el terme municipal de Carcaixent es troben també els següents núcleus de població:

• Barraca d'Aigües Vives.
• Papada.

Per la seua banda, el núcleu de Carcaixent es dividix en quatre barris:

• Santa Bárbara
• Les Barraques
• La Montanyeta
• Els Quatre Camins

Localitats llimítrofes

El terme municipal de Carcaixent llimita en Alberic, Alzira, Benifairó de la Valldigna, Benimuslem, Xàtiva, la Pobla Llarga, Rafelguaraf, Simat de Valldigna i Vilanova de Castelló, totes elles de la província de Valéncia. A causa del desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim sigle, els núcleus urbans de Carcaixent, Alzira i Algemesí es troben en l'actualitat pràcticament units, formant una àrea de població de 95.000 habitants.

Història

Hi ha antecedents prehistòrics d'una població molt antiga, des de l'época neolítica, especialment de rests ibèrics i romans. Siga com siga, la localitat de Carcaixent té el seu orige en una alqueria musulmana. Durant el periodo de domini àrap, es va organisar el territori i la població de manera dispersa en alqueries. Hi ha unes quantes alqueries documentades en el terme: la de Carcaixent, Papada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, Alborgí... Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà despuix en el nom de "Horta de Cent" o "Horta de Carcaixent".

La conquista cristiana per Jaume I d'Aragó en el sigle XIII i la posterior repoblació, varen produir diferents canvis radicals en esta organisació. Pronte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al núcleu de Carcaixent. En l'any 1266 tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l'alqueria de Ternils, i d'esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d'esta Horta de Cent. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment en la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).

Estos núcleus depenien de la vila de Alzira, una de les més importants del Regne de Valéncia. Formaven part del seu terme municipal igual que atres poblacions (Algemesí, Guadassuar, etc.). Esta situació de dependència va perdurar durant tota l'Edat Mija i part de l'Edat Moderna (fins al sigle XVI). És per això que apareix en els documents d'esta manera: "Lloc de Carcaixent, terme i aldea de la Vila d'Algecira". En l'any 1348, la guerra de l'Unió va afectar les alqueries, Carcaixent i Papada varen ser cremades.

L'Edat Moderna va ser l'etapa més brillant, en la que la localitat va conseguir la seua independència. A principis del sigle XVI, en l'any 1521, era un dels principals núcleus agermanats a on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creiximent econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda. Paralelament, es va produir un gran creiximent demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, ademés, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d'atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils (1572). I és en eixe moment, al separar-se d'Alzira, quan va assumir l'autonomia. El monarca Felip II va donar a Carcagenteel títul d'Universitat (1576) i poc despuix el títul de Vila Real, en dret de vot en les Corts Valencianes, per mig de privilegis reals i en el pagament previ de substanciosos donatius a la Corona.

En el sigle XVII es realisa una obra de gran transcendència per a Carcaixent: la Real Séquia de Carcaixent, construïda entre els anys 1654 i 1679, en l'autorisació del rei Felipe IV, que arreplega les aigües del riu Xúquer des del terme de Sumacàrcer i es ramifica en tres quan arriba al terme de Carcaixent. Gràcies a esta obra, es varen posar les bases per al posterior desenroll econòmic d'esta Vila Real en el sigle XVIII. En l'actualitat, la séquia (en els seus tres ramals de la Vall, de la Coma i de Sant Roc) abastix d'aigües a 1.361 hectàrees de regadiu tradicional, segons sifres oficials, en la zona oest del terme, gràcies al seu cabal d'1,79 metros cúbics per segon.

En el sigle XVIII es va produir un gran desenroll tant econòmic com demogràfic. Carcaixent era el principal núcleu de la seda en la comarca. Va tindre lloc l'abolició dels Furs o Lleis del Regne de Valéncia; pero el soport de la vila al llegítim rei Felip V en la guerra de Successió li va valdre diversos privilegis i gràcies.

Per lo que fa a l'agricultura i economia, va ser fonamental l'introducció del taronger, que va revolucionar l'agricultura i va marcar la seua posterior evolució. En l'any 1781, Mossén Monzó i els seus amics, Maseres i Bodí, varen plantar els primers camps de tarongers en la partida de la Bassa del Rei. El taronger va ser implantant-se des de final del sigle i substituint a atres cultius, fins a convertir-se en predominant. En el sigle XIX va començar a exportar-se la taronja a gran escala.

La guerra d'Independència va afectar a la localitat, i va tindre lloc una batalla en la qué va nàixer la llegenda de la "Marcassita", Mª Antonia Talens Mesquita (1783-1858). El ferrocarril de Valéncia a Xàtiva va arribar en l'any 1853, i en 1864 va començar a funcionar el tramvia Carcaixent-Gandia-Dénia.

En setembre de l'any 1911, els successos causats per la vaga contra la guerra d'Àfrica varen produir un amotinament que va acabar en la crema de l'ajuntament.

En l'any 1916, se li va concedir el títul de ciutat.

Demografia

Carcaixent conta en 21.695 habitants (INE 2007). Segons este cens, un 7,7% de la seua població és de nacionalitat estrangera.

Evolució demogràfica de Carcaixent
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991
9.255	12.503	12.262	13.520	13.834	15.393	17.846	17.216	17.937	18.971	22.164	20.062

2000	2006	2007	2008	2018
20.609	21.753	21.695	21.973	20.424

Economia

L'agricultura era l'activitat més important fins fa poc de temps. Basada en el monocultiu i comerç de la taronja (des del sigle XIX). Pero a partir dels 60 del passat sigle, es va produir una crisis important i l'agricultura va entrar en un periodo de recessió. En estos moments es pot dir que es troba en una fase de transformació.

Per lo que fa a l'indústria, este sector secundari està dedicat majoritàriament a la transformació dels cítrics, i també hi ha textil, fabricació de mobiliari auxiliar, etc..

Actualment, més de dos terços de la població activa treballen en el sector servicis, sector que s'ha vist incrementat per la creació del Centre Comercial Ribera del Xúquer, una gran superfície comercial que aumenta la disponibilitat de bens de consum que abans havia que adquirir en atres zones. No obstant això, el nou centre comercial ha segut vist també com una amenaça per al comerç local.

Monuments

Monuments religiosos

Ermita de Sant Roc de Ternils, en Carcaixent

• Ermita de Sant Roc de Ternils. És l'edifici més antic que es conserva en el municipi (del sigle XIII), i el més emblemàtic. Declarat Monument Artístic Nacional. L'ermita està situada en el terme de la desapareguda població de Ternils. És, en realitat, l'antiga iglésia de Ternils, que va ser ademés la primera parròquia cristiana instalada en tota l'Horta de Carcaixent. D'estil gòtic inicial (és l'época de transició del romànic al gòtic), una de les crides "Iglésies de la Reconquista" dels pocs eixemplars que queden. És una construcció d'una bella senzillea composta d'una nau única rectangular, en quatre arcs interiors apuntats. Té el sostre de fusta al descobert, en una decoració original de l'época en formes geomètriques i rombos en les quatre barres roges i grogues. En l'exterior té una cornisa de rajoles fetes d'estil morisc. En estat semiderruit, en l'any 1980 es va iniciar la seua rehabilitació per l'Ajuntament de Carcaixent basant-se en el proyecte dels arquitectes Julián Esteban Chapapría i José Manuel Sant Joan.

• Iglésia de Sant Bartomeu. L'iglésia va ser construïda entre els sigles XVI-XVII, encara que una recent restauració ha desdibuixat la primitiva decoració interior. Té una sola nau rectangular, coberta per una volta de canó en finestres i una cúpula en la capella major. La volta recau sobre pilastres i contraforts que permeten capelles laterals cobertes. La torre consta de tres cossos. L'única portada se situa als peus, llaurada en pedra, en pilastres, capitell dòric i separació central. En el segon cos, hi ha uns pinàculs decorats que flanquegen una escultura de pedra decapitada, que se suposa que és del titular. Un frontó partit remata la porta.

Iglésia de l'Assunció de Carcaixent

• Iglésia de L'Assunció. L'iglésia primitiva data de l'any 1434. D'orde gòtic, ocupava la nau de l'actual, des de la porta nova fins al púlpit. Encara poden vore's arcades de creueria gòtica en l'òrgan. En esta época, la parròquia es trobava encara en la pròxima població de Ternils. En el creiximent demogràfic esta iglésia pronte es va quedar chicoteta i se li varen fer reformes en els sigles següents. Més tart, en l'any 1625, se li va fer una gran remodelació, i va adquirir la forma actual de creuer. De la direcció de l'obra es va fer càrrec el mestre Joaquín Bernabéu. Es va alçar el campanar, i la coronació es va posar en l'any 1619. En motiu de l'incendi de 1736, el temple es va ornamentar en l'estil barroc que té actualment. Es va construir de nou i es va realisar el frontispici de la nova porta l'any 1770. És de planta basilical, en accentuació del fals creuer. En alts murs i pilastres adossades d'alta base i contraforts interiors molt marcats. En la frontera, resalten els alts contraforts que resalten l'altura de la nau, l'esvelt campanar rectangular i la monumental cúpula alçada sobre un esvelt tambor circular en la coberta semiesfèrica, revestida de ceràmica multicolor. De l'interior destaca el monumental retaule de fusta policromada, situat en el presbiteri. Té un total d'onze capelles, entre les quals destaca la de la Mare de Déu d'Aigües Vives, patrona de la població. També hi ha unes destacables pintures de Segrelles.
• Convent d'Aigües Vives. Situat en la vall d'este nom, s'alça el Monasteri d'Aigües Vives, que va ser monasteri dels Agustins. La vall constituïx un païsage de gran bellea. Les obres primitives daten del sigle XIII, pero l'edifici actual va començar a realisar-se en el sigle XVI. En l'any 1597 es va construir l'actual claustre, més tart es va alçar l'iglésia del convent, i finalment, tot l'ala nort de l'edifici va ser conclosa en el sigle XVIII.

En el monasteri, regit pels agustins, es custodiava l'image de la Mare de Dèu d'Aigües Vives fins a l'época de la desamortisació en l'any 1835, quan la comunitat religiosa va haver d'abandonar el convent. Recentment, l'edifici ha segut restaurat per a utilisar-ho com complex hostaler. Destaca el claustre, en els trams coberts de volta d'arestes, i decoració interior d'estil barroc. Té una chicoteta iglésia o capella, de planta rectangular en una sola nau, volta de mig canó, i capelles laterals i cor en la part alta.

• Monasteri del Corpus Christi.(Auditori de les Dominiques) D'este antic monasteri, que data de 1654, a soles queda l'iglésia, que ara és propietat municipal (1979) i que ha segut remodelada i convertida en Auditori. L'iglésia actual va ser acabada en l'any 1689. Consta d'una nau, rematada despuixa en ornaments neoclàssics. Està coberta en una volta de mig canó, en finestres, soportada per pilastres i contraforts interiors. Els exteriors d'alts murs, en un esvelt frontó barroc i un reduït campanar de paret contenen una portada neoclàssica (tapiada i mutilada).

Monuments civils

• Palau del Marqués de Montortal. Més conegut com a Palau de la Marqueseta (Mª Antonia Talens Mesquita, la filla del Marqués de la Calçada), a arrel dels "successos" de la Guerra de la Independència contra els francesos. Es va construir cap a l'any 1780 i reformat en l'any 1850. L'edifici consta de planta baixa, planta noble i cambra. Encara que és notable la composició arquitectònica de tota la construcció, l'element que més destaca és la decoració interior, ya que té una mostra molt important de taulellets ceràmics del sigle XVIII, i d'una manera especial, una magnífica cuina decorada en retaules ceràmics. En la planta noble hi ha frescs decoratius en parets i sostres. Des de l'any 1993 ve sent utilisat per a dependències municipals.

• Casa consistorial. L'actual Ajuntament es va inaugurar en l'any 1847. És d'estil neoclàssic, en una bella i harmoniosa frontera. L'obra, que va ser dirigida per Salvador Escrich consta de planta baixa, planta noble i cambra, en una gran escala. Té una planta irregular, de forma trapezoïdal, i gira al voltant del pati central. Destaca la sala de sessions, en una teulada de bigues de fusta bellament ornamentades.

Almasent de Ribera en Carcaixent

• Almasent de Ribera. La construcció de l'edifici del Almasent de Ribera ha segut impossible de datar en exactitut, a pesar que, per les seues característiques, podria estar situada entre 1905 i 1910. La construcció està inspirada en la tipologia basílica, en una nau central de dimensions més grans i més alta, i unes naus laterals més estretes i no tan elevades com la central, i que permeten la allumenació zenital.
• Cases modernistes. Cal destacar les numeroses cases de l'aristocràcia terratinent de finals del sigle XIX i començament del sigle XX.

Festes

• Festes Patronals. El 16 d'octubre se celebra la festa de la Mare de Déu d'Aigües Vives, Patrona de Carcaixent i el 14 d'octubre, la de Sant Bonifaci Màrtir, Patró de Carcaixent.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente E. Pla Noguera	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Vicente E. Pla Noguera	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Anterior (Dimissió)/José Noguera Donet	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Pascual Vernich Talens/Rafael Navarro F.(Moció censura)	PSPV-PSOE i Unió Valenciana
1995 - 1999	Rafael Navarro Ferrer	Unió Valenciana
1999 - 2003	Maria Dolores Botella Arbona	PPCV
2003 - 2007	María Dolores Botella Arbona	PPCV
2007 - 2011	María Dolores Botella Arbona	PPCV
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Enllaços externs

• Ajuntament de Carcaixent

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Carcaixent de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.