Diferència entre les revisions de "Càlig"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
m
m
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
'''Càlig''' és un [[municipi]] de [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] d'[[El Baix Maestrat]].
 
'''Càlig''' és un [[municipi]] de [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] d'[[El Baix Maestrat]].
 +
 +
==Geografia==
 +
Situada en l'extrem septentrional de la [[Comunitat Valenciana]], la vila de Càlig està damunt d'un pujol de cent vintitrés metros sobre el nivell de la mar. Lo terme municipal de Càlig limita en les següents viles valencianes: [[Sant Jordi (Baix Maestrat)|Sant Jordi]], [[Vinaròs]], [[Benicarló]], [[Peníscola]] i [[Cervera del Maestrat]] totes elles de la comarca del [[El Baix Maestrat|Baix Maestrat]]. S'accedix ad esta localitat de [[Castelló de la Plana|Castelló]] prenent l'[[AP-7]] i despuix la CV-135.
 +
 +
Lo terme de Càlig està format per pujols en pendents a vegades pronunciats i d'escasses planes obertes al [[mestral]], vent fret procedent de l'[[Aragó]]. Lo seu clima és d'hiverns suaus i estius calorosos. Les alçàries més representatives són les formades pels pujols de la ''Tossa'' (169 m) les ''Forques'' (185 m) i la ''Somada'' (194 m) el ''Mas d'en Vernet'' (204 m).
 +
 +
A causa d'esta distribució singular del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, l'eixida de fonts i chicotetes zones pantanoses i la formació de numeroses séquies per on se canalisen les aigües. En la part nort, al costat mateix de la població, se troba el riu Sec o [[rambla de Cervera]] (coneguda en la localitat com a "riu de Càlig", per la rivalitat entre Càlig i Cervera), que, procedent de la comarca dels [[Ports]], arreplega l'aigüa torrencial i la dels barrancs que afluïxen.
 +
 +
La vegetació és la pròpia del païsage de la zona mediterrànea. Ací creixen lo [[baladre]], [[margalló]], [[fenoll]], [[timonet]], [[romer]], i la [[carrasca]], entre una innumerable quantitat i varietat d'arbusts i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu.
 +
 +
== Història ==
 +
Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i despuix se va integrar en la denominada balia de Cervera. Per això, lo seu senyoriu va pertànyer a l'[[Orde de l'Hospital]] des de [[1234]] fins a [[1319]], i a l'[[Orde de Montesa]] des d'eix any fins al [[segle XIX]]. Va ser la primera repoblació cristiana del terme efectuada pel gran Mestre hospitalari el dotze de juliol del [[1234]] juntament en Alí, un llogaret que no va arribar a consolidar-se. L'onze de giner de [[1540]] va ser erigida en vila independent. En [[1649]] va ser saquejada durant la guerra dels ''Segadors''.
 +
 +
  
 
{{Municipis de El Baix Maestrat}}
 
{{Municipis de El Baix Maestrat}}

Revisió de 17:08 29 jul 2019

Càlig respecte de la Comunitat Valenciana.

Càlig és un municipi de valencià situat en la comarca d'El Baix Maestrat.

Geografia

Situada en l'extrem septentrional de la Comunitat Valenciana, la vila de Càlig està damunt d'un pujol de cent vintitrés metros sobre el nivell de la mar. Lo terme municipal de Càlig limita en les següents viles valencianes: Sant Jordi, Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Cervera del Maestrat totes elles de la comarca del Baix Maestrat. S'accedix ad esta localitat de Castelló prenent l'AP-7 i despuix la CV-135.

Lo terme de Càlig està format per pujols en pendents a vegades pronunciats i d'escasses planes obertes al mestral, vent fret procedent de l'Aragó. Lo seu clima és d'hiverns suaus i estius calorosos. Les alçàries més representatives són les formades pels pujols de la Tossa (169 m) les Forques (185 m) i la Somada (194 m) el Mas d'en Vernet (204 m).

A causa d'esta distribució singular del terreny, és normal dins del terme de Càlig, en temps de pluges, l'eixida de fonts i chicotetes zones pantanoses i la formació de numeroses séquies per on se canalisen les aigües. En la part nort, al costat mateix de la població, se troba el riu Sec o rambla de Cervera (coneguda en la localitat com a "riu de Càlig", per la rivalitat entre Càlig i Cervera), que, procedent de la comarca dels Ports, arreplega l'aigüa torrencial i la dels barrancs que afluïxen.

La vegetació és la pròpia del païsage de la zona mediterrànea. Ací creixen lo baladre, margalló, fenoll, timonet, romer, i la carrasca, entre una innumerable quantitat i varietat d'arbusts i plantes que li donen una fisonomia característica. No obstant això, la major part de les terres són de cultiu.

Història

Històricament formava part del terme del castell de Cervera, i despuix se va integrar en la denominada balia de Cervera. Per això, lo seu senyoriu va pertànyer a l'Orde de l'Hospital des de 1234 fins a 1319, i a l'Orde de Montesa des d'eix any fins al segle XIX. Va ser la primera repoblació cristiana del terme efectuada pel gran Mestre hospitalari el dotze de juliol del 1234 juntament en Alí, un llogaret que no va arribar a consolidar-se. L'onze de giner de 1540 va ser erigida en vila independent. En 1649 va ser saquejada durant la guerra dels Segadors.



Municipis de El Baix Maestrat
Alcalà de Chivert    Benicarló    Càlig    Canet lo Roig    Castell de Cabres    Cervera del Maestrat    Chert    La Jana    Peníscola    La Pobla de Benifassà    Rossell    Salzedella    Sant Jordi    Sant Mateu    Sant Rafel del Riu    Santa Magdalena de Polpís    Traiguera    Vinaròs