Diferència entre les revisions de "Blas Causera Carrión"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
'''Blas Causera Carrión''' ([[Chestalgar]], [[1840]] - [[Valéncia]]?, [[1906]]) fon un [[llatinisme|llatiniste]] i [[teòleg]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fill de camperols,<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: Ediciones La Sirena, pàgines 207 - 208. ISBN 978-84-92692-04-0</ref> fon ordenat presbíter en l'any [[1864]]. Més tart es doctorà en teologia i va eixercir com a capellà de [[Bicorp]] i [[Quesa]].  
+
'''Blas Causera Carrión''' ([[Chestalgar]], [[1840]] - [[Valéncia]]?, [[1906]]) fon un [[llatinisme|llatiniste]] i [[teòlec]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fill de camperols,<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: Ediciones La Sirena, pàgines 207 - 208. ISBN 978-84-92692-04-0</ref> fon ordenat presbíter en l'any [[1864]]. Més tart es doctorà en teologia i va eixercir com a capellà de [[Bicorp]] i [[Quesa]].  
  
 
Obtingué una càtedra de retòrica poètica en el Colege de Sant Pau de Valéncia i alcançà la distinció de "soci de mèrit" de l'Ateneu Científic i Lliterari.  
 
Obtingué una càtedra de retòrica poètica en el Colege de Sant Pau de Valéncia i alcançà la distinció de "soci de mèrit" de l'Ateneu Científic i Lliterari.  

Revisió de 00:03 16 feb 2020

Blas Causera Carrión (Chestalgar, 1840 - Valéncia?, 1906) fon un llatiniste i teòlec valencià. Fill de camperols,[1] fon ordenat presbíter en l'any 1864. Més tart es doctorà en teologia i va eixercir com a capellà de Bicorp i Quesa.

Obtingué una càtedra de retòrica poètica en el Colege de Sant Pau de Valéncia i alcançà la distinció de "soci de mèrit" de l'Ateneu Científic i Lliterari.

Dotat d'una extraordinària vocació didàctica, escrigué llibres destinats sobretot a la formació de retors, i arribà a ser examinador de la Seu de Valéncia.[2]

Obres

  • Tratado completo de Oraciones Latinas (la segon edició és de l'any 1873)
  • Historia Eclesiástica Universal (1875)
  • Gramática Hispano-Latina teórico-práctica (1875)
  • Glorias del clero (1881)
  • Historia eclesiástica elemental dividida en dos tomos ó cursos escolares (1886)
  • Influencia del sacerdocio en todas las religiones (1893)
  • Diccionario español-latino: gramaticalmente analítico (1900)

Referències

  1. Jiménez Cervera, F. J. (2009). Gestalgar: contribución a su historia. Valéncia: Ediciones La Sirena, pàgines 207 - 208. ISBN 978-84-92692-04-0
  2. Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005). Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, volum 4, pàgina 226 (artícul firmat per A. Cárcel Ramos) ISBN 84-87502-51-2