Blai Bellver

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
The printable version is no longer supported and may have rendering errors. Please update your browser bookmarks and please use the default browser print function instead.

Blai Bellver (Xàtiva, 1772 - 1818), fon un escritor, periodiste, impressor i tipògraf valencià en llengua valenciana i en castellà.

Biografia

Als tretze anys deixà els seus estudis i entrà com a aprenent en la ciutat de Valéncia en l'imprenta de Catalina Rius, viuda de Manuel Monfort, de llinage famós en l'història de l'imprenta valenciana.

En l'any 1836 tornà a Xàtiva i va obrir una innovadora imprenta; en 1840 va estampar la primera obra que s'ha conservat, un programa de festes local. Adoptà el procediment de la cromolitografia i fon adquirida la tecnologia d'imprenta més moderna i revolucionària de l'época: aparats moguts per aigua i vapor, despuix per gas i al fi per electricitat; utilisà aparells d'estereotipia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc... Conseguí fama per l'elaboració de cartapacis per a l'introducció caligràfica dels escolars (els seus Quaderns d'instrucció pública, que va aplegar a exportar a tot lo món, sobretot a Alemània) i es va especialisar en edicions relacionades en l'ensenyança, catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes, encara que també varen tindre gran difusió els seus coloquis, auques i folis solts.

Imprimí periòdics com La Fortuna (1844), El Setabense (1848) i La Correspondencia del Júcar (1870). Fon l'impressor preferit de Vicent Boix.

Se li atribuïx el primer llibret de falles i va contribuir a la publicació de fins a 13 capçaleres de diaris.

També va destacar com a periodiste polèmic republicà federal i valencianiste, anticlerical i preocupat pels temes escolars, entre ells la difusió del valencià. Aixina mateix va eixercir d'escritor satíric en valencià i en castellà, imitant de l'estil de Bernat i Baldoví; el seu famós La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'añ 1866 un "cuento fantástic, un viache a l'infern" li va valdre ser excomulgat per l'Arquebisbe de Valéncia.

Obra

  • Versos alusius á la peixca de Aladroch (1865)
  • Eclipses del matrimonio (1867)
  • Escenas de Carnaval
  • El vendedor de estudiantes (1868)
  • Una serenata, Juguete lírico dedicado a Játiva y sus mujeres (1877)
  • ¡Pobra Eixátiva! (1879)
  • Gran fira en la ciutat d'Eixàtiva, en el dies 15, 16 i 17 del mes d'Agost de 1879 (1879).
  • La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'añ 1866, cuento fantástic, un viache a l’infern.

Reconeiximents

La Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia li va concedir un premi per les seues innovacions i ademés fon distinguit en el nomenament d'Impressor de la cambra del rei d'Espanya.

Enllaços externs