Diferència entre les revisions de "Barri del Pilar de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ' encara que que ' a ' encara que ')
m
Llínea 1: Llínea 1:
'''Velluters''' o El Pilar oficialment, és un dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. En [[2007]] tenia una població de 3.912 habitants. En [[1981]] en sumava 5.578, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys; no obstant això, des de [[2003]] la seua població s'ha estabilisat. L'actual barri de Velluters o del Pilar esta delimitat pels carrers de [[carrer de Guillem de Castro|Guillem de Castro]], [[carrer de Quart|Quart]], Rei en Jaume, Moro Zeit, Santa Teresa, Peu de la Creu, Maldonado, Beata, [[carrer de Baró de Càrcer|Baró de Càrcer]], [[carrer de l'Hospital (Valéncia)|Hospital]] i Guillem de Castro novament.   
+
'''Velluters''' o El Pilar oficialment, és un dels barris que componen el districte de [[Ciutat Vella de Valéncia|Ciutat Vella]] de [[Valéncia]]. En l'any [[2007]] tenia una població de 3.912 habitants. En [[1981]] en sumava 5.578, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys; no obstant això, des de l'any [[2003]] la seua població s'ha estabilisat. L'actual barri de Velluters o del Pilar esta delimitat pels carrers de [[carrer de Guillem de Castro|Guillem de Castro]], [[carrer de Quart|Quart]], Rei en Jaume, Moro Zeit, Santa Teresa, Peu de la Creu, Maldonado, Beata, [[carrer de Baró de Càrcer|Baró de Càrcer]], [[carrer de l'Hospital (Valéncia)|Hospital]] i Guillem de Castro novament.   
  
 
El ple desenroll del barri se va produir despuix de la construcció de la [[muralla del sigle XIV]] de [[Pere el Cerimoniós]] ([[1356]]). Abans era encara una àrea extramurs i en la construcció de la muralla conegué un ràpit desenroll intramurs, i en un pla en quadricula, a diferència de la intrincada trama d'orige islàmic dels barris de la [[Xerea]], [[la Seu (barri de Valéncia)|la Seu]] i [[el Mercat]].
 
El ple desenroll del barri se va produir despuix de la construcció de la [[muralla del sigle XIV]] de [[Pere el Cerimoniós]] ([[1356]]). Abans era encara una àrea extramurs i en la construcció de la muralla conegué un ràpit desenroll intramurs, i en un pla en quadricula, a diferència de la intrincada trama d'orige islàmic dels barris de la [[Xerea]], [[la Seu (barri de Valéncia)|la Seu]] i [[el Mercat]].
Llínea 5: Llínea 5:
 
A partir del [[sigle XV]] s'instalaren numerosos artesans de la [[seda]] o ''velluters'', que li donen nom al barri. La manufactura de la seda fon la principal i quasi única activitat que se desenrollava en el barri, arribant a ser una de les principals industries d'[[Espanya]], pero la crisis de l'[[indústria sedera de Valéncia]] a mig del [[sigle XIX]] supon l'inici de la seua decadència i deterior. A mig del [[sigle XVII]] s'establix en el barri el Convent de [[dominics]] de Nostra Senyora del Pilar, del qual hui en dia no més se conserva la seua [[Iglésia del Pilar (Valéncia)|iglésia]] i algunes dependències.
 
A partir del [[sigle XV]] s'instalaren numerosos artesans de la [[seda]] o ''velluters'', que li donen nom al barri. La manufactura de la seda fon la principal i quasi única activitat que se desenrollava en el barri, arribant a ser una de les principals industries d'[[Espanya]], pero la crisis de l'[[indústria sedera de Valéncia]] a mig del [[sigle XIX]] supon l'inici de la seua decadència i deterior. A mig del [[sigle XVII]] s'establix en el barri el Convent de [[dominics]] de Nostra Senyora del Pilar, del qual hui en dia no més se conserva la seua [[Iglésia del Pilar (Valéncia)|iglésia]] i algunes dependències.
  
Després del derrocament de les muralles en [[1865]] el barri passara  a ser solament una àrea residencial. La falta d'equipaments i les destrosses urbanístiques del [[sigle XX]], especialment l'obertura de l'avinguda del Baró de Càrcer ([[1940]]-[[1957]]), que aïlla Velluters del rest de Ciutat Vella, feren que perdera la seua uniformitat i terminara sent un barri degradat.
+
Després del derrocament de les muralles en l'any [[1865]] el barri passara  a ser solament una àrea residencial. La falta d'equipaments i les destrosses urbanístiques del [[sigle XX]], especialment l'obertura de l'avinguda del Baró de Càrcer ([[1940]]-[[1957]]), que aïlla Velluters del rest de Ciutat Vella, feren que perdera la seua uniformitat i terminara sent un barri degradat.
  
 
Durant lo que portem del [[sigle XXI]] s'ha fet un important esforç de rehabilitació i de reconstrucció a Velluters, que inclou l'esponjat d'alguns places (com ara la de [[Viriat]]), i l'ampliació del carrer de Guillem Sorolla entre Guillem de Castro i Baró de Càrcer. Entre els carrers de Murillo i de Quart se pot dir que s'ha construït una àrea residencial nova, encara que en general en edificis que harmonisen en l'entorn. Això ha possibilitat que des del [[2003]] s'haja frenat el fort despoblació que patia des dels anys [[1980]] i encara des dels anys [[1960]].     
 
Durant lo que portem del [[sigle XXI]] s'ha fet un important esforç de rehabilitació i de reconstrucció a Velluters, que inclou l'esponjat d'alguns places (com ara la de [[Viriat]]), i l'ampliació del carrer de Guillem Sorolla entre Guillem de Castro i Baró de Càrcer. Entre els carrers de Murillo i de Quart se pot dir que s'ha construït una àrea residencial nova, encara que en general en edificis que harmonisen en l'entorn. Això ha possibilitat que des del [[2003]] s'haja frenat el fort despoblació que patia des dels anys [[1980]] i encara des dels anys [[1960]].     

Revisió de 09:36 17 abr 2019

Velluters o El Pilar oficialment, és un dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de Valéncia. En l'any 2007 tenia una població de 3.912 habitants. En 1981 en sumava 5.578, fet que mostra la forta pèrdua de població d'este barri i de tot el districte en els últims anys; no obstant això, des de l'any 2003 la seua població s'ha estabilisat. L'actual barri de Velluters o del Pilar esta delimitat pels carrers de Guillem de Castro, Quart, Rei en Jaume, Moro Zeit, Santa Teresa, Peu de la Creu, Maldonado, Beata, Baró de Càrcer, Hospital i Guillem de Castro novament.

El ple desenroll del barri se va produir despuix de la construcció de la muralla del sigle XIV de Pere el Cerimoniós (1356). Abans era encara una àrea extramurs i en la construcció de la muralla conegué un ràpit desenroll intramurs, i en un pla en quadricula, a diferència de la intrincada trama d'orige islàmic dels barris de la Xerea, la Seu i el Mercat.

A partir del sigle XV s'instalaren numerosos artesans de la seda o velluters, que li donen nom al barri. La manufactura de la seda fon la principal i quasi única activitat que se desenrollava en el barri, arribant a ser una de les principals industries d'Espanya, pero la crisis de l'indústria sedera de Valéncia a mig del sigle XIX supon l'inici de la seua decadència i deterior. A mig del sigle XVII s'establix en el barri el Convent de dominics de Nostra Senyora del Pilar, del qual hui en dia no més se conserva la seua iglésia i algunes dependències.

Després del derrocament de les muralles en l'any 1865 el barri passara a ser solament una àrea residencial. La falta d'equipaments i les destrosses urbanístiques del sigle XX, especialment l'obertura de l'avinguda del Baró de Càrcer (1940-1957), que aïlla Velluters del rest de Ciutat Vella, feren que perdera la seua uniformitat i terminara sent un barri degradat.

Durant lo que portem del sigle XXI s'ha fet un important esforç de rehabilitació i de reconstrucció a Velluters, que inclou l'esponjat d'alguns places (com ara la de Viriat), i l'ampliació del carrer de Guillem Sorolla entre Guillem de Castro i Baró de Càrcer. Entre els carrers de Murillo i de Quart se pot dir que s'ha construït una àrea residencial nova, encara que en general en edificis que harmonisen en l'entorn. Això ha possibilitat que des del 2003 s'haja frenat el fort despoblació que patia des dels anys 1980 i encara des dels anys 1960.