Diferència entre les revisions de "Barranc de la Valltorta"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 20: Llínea 20:
  
 
* [[Museu de la Valltorta]]
 
* [[Museu de la Valltorta]]
 +
* [[Cova Remígia]]
 +
* [[Tírig]]
 +
* [[Prehistòria en la Comunitat Valenciana]]
 
* [[Joan Batiste Porcar]]
 
* [[Joan Batiste Porcar]]
* [[Cova Remígia]]
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 10:39 19 ago 2018

Fa mils d'anys els seus habitants, els creadors de l'Art Rupestre Llevantí, varen pintar en les seues coves i abrics escenes de la vida quotidiana i de la seua mitologia. Contemplant-les podem compondre aspectes de la vida d'unes societats que varen viure en un paisage a penes degradat. Pero la seua transformació es va accelerar en época històrica. La sobrexplotació de la fusta dels boscs, l'obertura de clars per a favorir el naiximent de pastures i llaurança de les terres per a l'agricultura, varen formar un paisage humanisat. Hui els elements distintius de la Valltorta són les seues pintures rupestres llevantines, l'arquitectura rural en pedra seca, un variat entorn biològic i el seu Museu. Un museu que actua com a centre d'acolliment del visitant, proporcionant-li informació sobre els aspectes més interessants de la Valltorta.

La visita al Barranc de la Valltorta posseïx un doble interés. En primer lloc la contemplació de les pintures és un reflex de les preocupacions religioses i dels modos de vida d'uns hòmens que varen començar a pintar en les parets dels seus abrics fa uns sèt mil anys. Per una atra part en acostar-nos a un paisage humanisat, modelat pels sistemes tradicionals d'explotació agrícola i ganadera d'els que es conserven interessants vestigis arquitectònics, com a barraques, sénies i assagadors. A pesar de l'influència de l'home sobre este paisage, la Valltorta és un ecosistema en una variada vegetació i en espècies com l'àguila perdiuera (Aquila fasciata) o la cabra montesa (Capra pyrenaica).

Situació

El barranc de la Valltorta es troba dins d'una zona montanyosa del prelitoral mediterràneu, més concretament en la part septentrional del Regne de Valéncia. Esta àrea geogràfica formada per l'altiplà del Maestrat està constituïda per un sistema de valls que s'estén des de les terres d'Aragó fins al litoral. La Valltorta s'integra dins de la comarca de l'Alt Maestrat a uns 1.000 metros d'altitut, a l'est de la població de Catí i junt al riu de les Coves o de Sant Miquel a l'altura de la població de Les Coves de Vinromà.

Abrics en Art Llevantí

En la Valltorta es coneixen 21 abrics d'Art rupestre llevantí, una manifestació prehistòrica que s'estén per la zona oriental de la península ibèrica, des d'Osca i Lleida pel nort, fins a Múrcia i Albacete pel sur, en una excepcional concentració d'art rupestre en la Comunitat Valenciana. En els abrics de la Valltorta es pinten figures humanes i animals en gran naturalisme, més acusats en els últims, sempre en color roig en diverses tonalitats.

Els animals més representats són cérvols, tant eixemplars machos com femelles i fins i tot cervats, cabres monteses i javalins, que en ocasions apareixen ferides per fleches clavades en la pancha, el coll o l'esquena. Es poden identificar ademés, alguns eixemplars de bous, cavalls, gossos o llops i insectes. Entre les figures humanes destaquen pel seu número les masculines, en arcs i fleches, tensant els arcs o disparant. Les figures femenines, més escasses, apareixen abillades en faldes llargues ajustades a les caderes i en el tors descobert. Hòmens i dònes en especial els primers, s'adornen en diversos tipos de pentinats, plomes i cintes en el cap, tronc i extremitats. Els animals i les figures humanes es representen aïllats o formant escenes, en general de caça.

La més coneguda es troba en la Cova dels cavalls, a on un grup d'arquers aguaiten i disparen les seues fleches contra una manada de cérvols composta per un cérvol adult, un atre jove, cinc femelles i dos cervats.

D'extraordinari interés és el conjunt de figures humanes en arcs de la Cova del Civil que representa una possible dansa guerrera, també interpretada com a escena de batalla. En ella apareixen dos grups d'arquers enfrontats. Alguns tensen els seus arcs i uns atres preparen les armes per a iniciar l'acció de disparar. Pel seu caràcter poc habitual en el repertori temàtic llevantí devem referir-nos a les representacions de soterrament, de les que en la Valltorta contem en dos eixemples: el d'un home associat a una figura femenina, en l'Abric Centelles, o el d'un home aïllat, en Covetes del Puntal.

Vore també

Enllaços externs