Diferència entre les revisions de "B"
m (→Fonètica) |
m |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | La lletra be provablement té l'orige en el [[pictograma]] del terme [[casa]] en els [[jeroglífics]] egipcis, que representaven esquemàticament la planta. En l'[[alfabet protosemític]] i en l'[[hebreu]] era la primera lletra de la paraula ''bayit'', que significava casa, d'on prové la forma primitiva, que originà la β de l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]]. | + | La lletra be provablement té l'orige en el [[pictograma]] del terme [[casa]] en els [[jeroglífics]] egipcis, que representaven esquemàticament la planta. En l'[[alfabet protosemític]] i en l'[[hebreu]] era la primera lletra de la paraula ''bayit'', que significava casa, d'a on prové la forma primitiva, que originà la β de l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]]. |
<center> | <center> | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
| − | En [[valencià]] representa l'[[oclusiva bilabial sonora]], representada com a | + | En [[valencià]] representa l'[[oclusiva bilabial sonora]], representada com a [b] en l'[[alfabet fonètic internacional]]. Si no es troba darrere de consonant nasal o de pausa, sona de manera manco explosiva de lo que és habitual [β]. En canvi, a final de sílaba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordix i es pronuncia [p] (dissabte). En el cas de l'arcaisme "ab", la seua pronunciació és [ap], pero davant de paraula escomençada per vocal o consonant sonora, se pronuncia [aβ]. En una pronunciació estàndart del valencià, este sò sempre es diferencia del de la [[V|ve baixa]], pronunciar la be alta i la ve baixa com si les dos foren bes altes és un vulgarisme nomenat betacisme. |
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
* En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte. | * En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte. | ||
* Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen. | * Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen. | ||
| − | * Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (exepte en l'arcaisme | + | * Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (exepte en l'arcaisme ''ab''): |
# àrap, no àrab, pero arabisar | # àrap, no àrab, pero arabisar | ||
# verp, no verb, pero verbal | # verp, no verb, pero verbal | ||
Revisió de 10:50 25 jul 2019
La B, b en minúscula, és la segona lletra de l'alfabet valencià i primera de les consonants. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'alfabet fenici: beth (casa). El seu nom és be o be alta (per a distinguir-la de la ve baixa).
Història
La lletra be provablement té l'orige en el pictograma del terme casa en els jeroglífics egipcis, que representaven esquemàticament la planta. En l'alfabet protosemític i en l'hebreu era la primera lletra de la paraula bayit, que significava casa, d'a on prové la forma primitiva, que originà la β de l'alfabet grec i la B de l'alfabet llatí o romà, a través de l'etrusc.
| Jeroglífic egipci (casa) pr |
Proto-Semític (casa) |
Fenici Beth |
Grec Beta |
Etrusc B |
Llatí B |
|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
|
|
|
Fonètica
En valencià representa l'oclusiva bilabial sonora, representada com a [b] en l'alfabet fonètic internacional. Si no es troba darrere de consonant nasal o de pausa, sona de manera manco explosiva de lo que és habitual [β]. En canvi, a final de sílaba i no seguit d'una consonant sonora s'ensordix i es pronuncia [p] (dissabte). En el cas de l'arcaisme "ab", la seua pronunciació és [ap], pero davant de paraula escomençada per vocal o consonant sonora, se pronuncia [aβ]. En una pronunciació estàndart del valencià, este sò sempre es diferencia del de la ve baixa, pronunciar la be alta i la ve baixa com si les dos foren bes altes és un vulgarisme nomenat betacisme.
Ortografia
S'escriu be alta
- En inicial i interior de paraula: badalla, acaba, dubte.
- En els prefixos AB-, OB-, ABS-, OBS-, SUB-: abscés, obtús, abstracte, obstaculisar, subproducte.
- Davant de D, en diferent sílaba, posarem B i no P: abdicà, abdomen.
- Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforma en B (exepte en l'arcaisme ab):
- àrap, no àrab, pero arabisar
- verp, no verb, pero verbal
- mossàrap, no mossàrab, pero mossarabisme