Bíblia Parva
Revisió de 17:01 29 oct 2019 per Xavier (Discussió | contribucions)
La Bíblia Parva ('parva' té un significat de chicoteta o menuda) de Sant Pere Pasqual, és un dels documents més antics de la Llengua Valenciana, datada del sigle XIII.
Sant Pere Pasqual naixqué onze anys abans de l'entrada de Jaume I a la ciutat de Valéncia.
Fra Joaquín Millán Rubio, frare mercedari aragonés, diu que:
....los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía.
La Bíblia Parva demostra, en paraules del P. Joan Costa, estudiós d'ella, que:
... és evident que una llengua implantada totalment de nou en una població absolutament ignorant d'ella no podria donar mai en tan poc temps uns resultats tan espectaculars, i menys encara si esta llengua, supostament importada, carira totalment de producció lliterària en el lloc del seu supost orige.