Argentina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La Republica Argentina es un estat sobirà, organisat como republica representativa i federal, ubicat en l‘extrem sur d’America. El seu territori esta dividit en 23 provincies i una ciutat autonoma, Buenos Aires, capital de la nacio i seu del govern federal. La seua poblacio, propenca als 40 millons d’habitants promedien indices de desenrroll humà, renta per capita, nivel de creiximent economic i calitat de vida, que es troben entre els mes alts d’America Llatina. Segons el Banc Mondial, el seu PBI nominal es el 30º mes important del mon, pero si es considera el poder adquisitiu el seu PBI total trasforma al païs en la 23º economia mes important del mon.

Per la seua extensio, 2.780.400 km², es el segon estat d’America del Sur, quart en el continent americà i octau en el mon, considerant solament la superficie continental subjecte a la seua sobirania efectiva; si es tinguen en compte les illes Malvinas, Georgias del Sur, Sandwich del Sur y Aurora (administrades pel Regne Unit, encara que reivindicades per l'Argentina com part integral del seu territori), mes l’area antartica reclamada al sur del paralel 60° S, denominada Antartida Argentina (que inclou a les illes Orcadas del Sur i Shetland del Sur), la superficie total arriba als 3.761.274 km².

El seu territori continental americà, que s’esten gran part del Con Sur, llimita al nort en Bolivia i Paraguay, al norest en Brasil, a l’oest i sur en Chile i a l’est en Uruguay i l’Oceà Atlantic.

El 25 de maig de 1810 fon depost l’últim virrei espanyol que gobernà des de Buenos Aires, organisant-se la Primera Junta de govern, i el 9 de juliol de 1816 fon proclamada formalment en Tucumán la seua independencia com païs lliure i sobirà.

Toponimia

El nom "Argentina" prove del llati "argentum" (argent) i esta asociat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regio, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedicio portuguesa de 1502 en la que participava Americo Vespucio i al que despres arribà Juan Díaz de Solís en 1516, nomenant-lo Mar Dolç.

El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en 1602 per l'espanyol Martín del Barco Centenera titulat La Argentina, en el que es descriu la regio del Riu de l'Argent aixina com tambe la fundacio de la ciutat de Buenos Aires.El toponim apareixe ratificat al publicar-se en 1612 l'obra La Argentina manuscrita del criollo asunceno Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripcio de la regio.

A finals del sigle XVIII, la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.

Oficialment, s’utilisà per primera vegada la denominacio Republica Argentina en la Constitucio de 1826. Durante el periodo de 1835 i 1852, s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederacio Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederacio Argentina i Federacio Argentina.

La Constitucio Argentina de 1853 es sancionà en nom del poble de la Confederacio Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de Buenos Aires, en 1860 es va canviar per Nacio Argentina.

Organisacio territorial

Segon la Constitucio de 1853, reformada en diferents oportunitats i l’ultima en 1994, l'Argentina es una republica federal. Actualment existixen 23 provincies en el païs. La Ciutat de Buenos Aires no te caracter de provincia, sino de ciutat autonoma en atribucions similars pero menors qualitativa i quantitativament que una provincia, seent ademes la Capital de la Republica.

Les mateixes son :

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Argentina&oldid=5140»