Antàrtica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Revisió de 22:03 5 jul 2009 per Joan85 (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «L''''Antàrtica''', també denominat '''Continent Antàrtic''' o '''Antàrtica''', és un continent que circumda el Pol Sur. La definició més comuna com...».)
(dif) ← Revisió anterior | Revisió actual (dif) | Revisió següent → (dif)
Anar a la navegació Anar a la busca

L'Antàrtica, també denominat Continent Antàrtic o Antàrtica, és un continent que circumda el Pol Sur. La definició més comuna comprén com Antàrtica els territoris al sur del paralel 60º S, que coincidix en la zona baix el Tractat Antàrtic. Atenent més a la geografia física, el llímit estaria en la Convergència Antàrtica, incloent per eixemple les illes Geòrgies del Sur i Sandwich del Sur (prop del continent americà). Té una forma quasi circular de 4.500 km de diàmetro i presenta dos pronunciats entrants que formen una angosta península en forma de "S", proyectada sobre l'extrem austral de Sur-Amèrica.

És el continent més elevat de la Terra, en una altitut mijana de 2.000 msnm. Alberga al voltant del 80% del aigua dolça del planeta. És també el continent en la mijana d'humitat més davall de la Terra i el de temperatura mijana més baixa.

El montanya Erebus és un volcà actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de illa de Ross. La seua elevació és de 3.794 msnm. El punt més alt del continent és el masís Vinson, en 4.892 msnm .

La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí inlandsis; la grossària mijana del gel que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la Terra Adelia ({{ |dms-lat=69°54′S |dms-long=135°12′E |dec-lat=-69.9 |dec-long=135.2 |param=69_54_S_135_12_E_|default=dms|name=}}</noinclude>), la qual cosa equival a quasi 5 km de gel sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la criosfera del planeta Terra.

En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses barreres sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la barrera de gel de Ross, la barrera de Ronne, la barrera de Filchner i la barrera de Larsen A (la Barrera de gels Larsen B lliteralment se fongué en el 2002 degut al calfament global). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides.