Diferència entre les revisions de "Antàrtica"
m |
m (Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | L''''Antàrtica''', també denominat '''Continent Antàrtic''' o ''' | + | [[Image:Antarctica 6400px from Blue Marble.jpg|right|thumb|250px|L'Antàrtica vista des de l'espai]] |
| + | L''''Antàrtica''', també denominat '''Continent Antàrtic''' o '''Antàrtida''', és un [[continent]] que circumda el [[Pol Sur]]. La definició més comú comprén com Antàrtica els territoris al sur del paralel 60º S, que coincidix en la zona baix el [[Tractat Antàrtic]]. Atenent més a la [[geografia física]], el llímit estaria en la [[Convergència Antàrtica]], incloent per eixemple les illes [[Geòrgies del Sur]] i [[Sandwich del Sur]] (prop del [[Amèrica|continent americà]]). Té una forma quasi circular de 4.500 [[Quilómetro|km]] de diàmetro i una superfície estimada al voltant dels 14.000.000 quilómetros quadrats. Ademés, presenta dos pronunciats entrants que formen una angosta península en forma de "S", proyectada sobre l'extrem austral de [[Amèrica del Sur]]. | ||
| − | + | Els oceans [[Atlàntic]], [[Pacífic]] i [[Índic]] banyen el continent, determinant una ample faixa marina que lo rodeja completament. | |
| − | + | Les distàncies que lo separen dels atres continents son: a [[Amèrica del Sur]] 1.000 [[quilómetro]]s; a [[Àfrica]] 3.600 quilometros; a [[Tasmània]] 2.250 quilometros; a [[Nova Zelanda]] 2.200 quilometros. Tal separació del restant dels continents, a través dels mars més tempestuosos del món, és un barrera infranquejable i explica la carència total d'una fauna superior. L'existent es a soles fauna costera d'adaptació aquàtica o volatil i la seua font d'alimentació es troba en el mar. | |
| − | + | És el continent més elevat de la [[Terra]], en una altitut mija de 2.000 [[msnm]]. Alberga al voltant del 80% del [[aigua dolça]] del planeta. És també el continent en la mija d'humitat més devall de la Terra i el de temperatura mija més baixa. | |
| − | En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de | + | El mont [[Erebus]] és un [[volcà]] actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de l'[[illa de Ross]]. La seua elevació és de 3.794 [[msnm]]. El punt més alt del continent és el [[Massiç Vinson]], en 4.892 msnm . |
| + | |||
| + | La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí [[inlandsis]]; la grossària mija del [[gel]] que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la [[Terra Adelia]], lo que equival a quasi 5 km de gèl sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la [[criosfera]] del planeta [[Terra]]. | ||
| + | |||
| + | En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses ''barreres'' sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la [[barrera de gèl de Ross]], la [[Barrera de gels Ronne|barrera de Ronne]], la [[Barrera de gels Filchner|barrera de Filchner]] i la [[Barrera de gels Larsen A|barrera de Larsen A]] (la [[Barrera de gels Larsen B]] lliteralment se fongué en el [[2002]] degut al ''calfament global''). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides. | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Antarctica}} | ||
[[Categoria:Continents]] | [[Categoria:Continents]] | ||
Revisió de 08:09 30 gin 2019
L'Antàrtica, també denominat Continent Antàrtic o Antàrtida, és un continent que circumda el Pol Sur. La definició més comú comprén com Antàrtica els territoris al sur del paralel 60º S, que coincidix en la zona baix el Tractat Antàrtic. Atenent més a la geografia física, el llímit estaria en la Convergència Antàrtica, incloent per eixemple les illes Geòrgies del Sur i Sandwich del Sur (prop del continent americà). Té una forma quasi circular de 4.500 km de diàmetro i una superfície estimada al voltant dels 14.000.000 quilómetros quadrats. Ademés, presenta dos pronunciats entrants que formen una angosta península en forma de "S", proyectada sobre l'extrem austral de Amèrica del Sur.
Els oceans Atlàntic, Pacífic i Índic banyen el continent, determinant una ample faixa marina que lo rodeja completament.
Les distàncies que lo separen dels atres continents son: a Amèrica del Sur 1.000 quilómetros; a Àfrica 3.600 quilometros; a Tasmània 2.250 quilometros; a Nova Zelanda 2.200 quilometros. Tal separació del restant dels continents, a través dels mars més tempestuosos del món, és un barrera infranquejable i explica la carència total d'una fauna superior. L'existent es a soles fauna costera d'adaptació aquàtica o volatil i la seua font d'alimentació es troba en el mar.
És el continent més elevat de la Terra, en una altitut mija de 2.000 msnm. Alberga al voltant del 80% del aigua dolça del planeta. És també el continent en la mija d'humitat més devall de la Terra i el de temperatura mija més baixa.
El mont Erebus és un volcà actiu de l'Antàrtica situat en la costa oriental de l'illa de Ross. La seua elevació és de 3.794 msnm. El punt més alt del continent és el Massiç Vinson, en 4.892 msnm .
La major part de l'Antàrtica es troba coberta per un jagantí inlandsis; la grossària mija del gel que cobrix el continent és de 2.500 m; la màxima grossària registrada és de 4.776 m, en la Terra Adelia, lo que equival a quasi 5 km de gèl sobre alguns llocs de l'estructura rocosa de l'Antàrtida. A l'inlandsis o cala glaciar de l'Antàrtica correspon aproximadament el 90% de la criosfera del planeta Terra.
En certes zones, la cala glaciar supera àmpliament els llímits del continent, formant extenses barreres sobre les grans abadies de l'oceà glaciar Antàrtic. Les més importants són la barrera de gèl de Ross, la barrera de Ronne, la barrera de Filchner i la barrera de Larsen A (la Barrera de gels Larsen B lliteralment se fongué en el 2002 degut al calfament global). En certes zones de contacte del llímit exterior de les mencionades barreres es formen zones d'aigües oceàniques superficials relativament càlides.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Antàrtica.