Diferencia entre pàgines "L'Olleria" i "Ontinyent"

La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu Clariano.

L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts. Recialles de finals del neolític, com són l'arenal de la Costa, de l'edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l'actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, a on ara es troba el polideportiu municipal.

De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals a soles perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al sigle V d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.

Cap dels assentaments romans coneguts s'ubica en lo que despuix serà lo núcleu urbà migeval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l'actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà migeval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del sigle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l'obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.

Dels primers sigles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc despuix quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.

Escampades pel terme trobem una série d'alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l'hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del Pou Clar o covetes dels Moros dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.

En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del sigle XI, en que és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el sigle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia cap a Valéncia. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Rafael Tortosa Vañó	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Rafael Tortosa Vañó	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Rafael Tortosa Vañó	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Vicent Requena i Albert	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Vicent Requena i Albert	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Mª Lina Insa Rico (Mocion de censura octubre 2001)/Rafael Martí Portero i Tortosa	PPCV BNV
2003 - 2007	Manuel Reguart Penadés	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Mª Lina Insa Rico	PPCV
2011 - 2015	Jorge Rodríguez Gramage	PSPV-PSOE Compromís
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000
13.564	14.689	18.787	23.685	28.123	29.511	31.343
2006	2007	2009	2010	2011	2013	2018
36.368	36.695	37.735	38.222	37.606	35.395	36.974

Monuments

Iglésia de Santa Maria

Ermita de Sant Esteve

Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria sigle XIV a XVII.
La Vila, conjunt històric-artístic nacional.
Palau de la Duquesa d'Almodòvar
Cases Senyorials.
Ermita de Sant Esteve.
Ermita de Sant Josep del Pla.
Ermita de Santa Ana
Convent dels Pares Franciscans.
Muralles de la ciutat.

Museus

Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
Museu Fester - (96 238 02 52).
Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).

Festes

La tercera semana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia. El tercer cap de semana de novembre la Fira d'Ontinyent. Per decembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el Cant dels Angelets, la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel Ball dels Cabets li seguix en el Ball dels Gegants, el Ball dels Arquets, el Ball de la Veta i el Ball dels Cavallets. Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc. Processó del Corpus Christi: Encara que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central és la Solemne Eucaristia del Corpus Christi. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del Corpus Christi. La provessó cívica està encapçalada pel Ball dels Cabets li seguix en el Ball dels Jagants, el Ball dels Arquets, el Ball de la Veta i el Ball dels Cavallets. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat devall pali dorat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració a on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del Campanar de la Vila, es volteja la Campana del Santíssim.

Fills ilustres

Jose Melchor Gomis: és el compositor espanyol més internacional del sigle XIX, (Ontinyent lo 6 de giner de 1791) i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI. El carrer major de la ciutat porta el seu nom des de la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.
Lluís Fullana i Mira: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.
Juan Carlos Ferrero: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.
Vicent Lluis Montés: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de l'Universitat de Valéncia. Te un carrer dedicat.
María Carmen Crespo Roig: MM. Carmelita sierva de Deu.
José Maria Ferrero Pastor : Mestre de Musica i compositor

Municipis de la Vall d'Albaida

Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig

Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana ·
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Infobox_pobles
 |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]]
-|image_província = [[File:Olleria-Mapa del Valle de Albaida.svg|165px]]
+|image_província = [[Image:MapaOntinyent.jpg|165px]]
-|nom =
+|nom = Ontinyent
-|image_escut = [[File:Escut de l'Olleria.svg|65px]]
+|image_escut = [[Image:EscutOntinyent.jpg|65px]]
 |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 |província = [[Província de Valéncia]]
 |comarca = [[Vall d'Albaida]]
-|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
+|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
-|coor =
+|coor = 38°49′20″N, 0°36′26″O
-|superfície = 31'75 km²
+|superfície = 127 km2
-|altitut =425 msnm
+|altitut = 359 m.
-|població = 8225 hab.
+|població = 35.395 hab.
-|densitat = 259,05 hab./km²
+|densitat = 278,700 hab./km²
-|gentilici = ollerià/na
+|gentilici = ontinyentí/na
 |llengua = [[Valencià]]
-|còdic_postal = 46850
+|còdic_postal = 46870
-|festes = 1er fi de semana de [[setembre]].
+|festes = 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre
-|alcalde = Julià Engo i Fresneda (Compromís)
+|alcalde = Jorge Rodríguez Gramage [[PSPV-PSOE]]
-|uep = [ http://www.ayto-lolleria.org Web Oficial de l'ajuntament]
+|uep = [http://www.ontinyent.es Web Oficial de l'ajuntament]
 |notes =
 }}
+'''Ontinyent''' (en [[castellà]] ''Onteniente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall d'Albaida]] de la [[Província de Valéncia]].
-''' L'Olleria''' (en [[castellà]] ''Ollería'') és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
+== Història==
+La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]].
-==Geografia==
+L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.
+Recialles de finals del neolític, com són l'arenal de la Costa, de l'edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l'actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, a on ara es troba el polideportiu municipal.
-Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la [[Serra Grossa]], frontera natural entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i de la [[Costera]] i entre els barrancs denominats "Foia del Port" i de la "Freida". El seu relleu és suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la [[Serra Grossa]], que separa este municipi del terme de [[Canals]] pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (maxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el [[riu Claria]], que constituïx el llímit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la [[Serra Grossa]] destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El núcleu urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.
+De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals a soles perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
-Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640.
+Cap dels assentaments romans coneguts s'ubica en lo que despuix serà lo núcleu urbà migeval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[Antiga Roma|romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l'actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà migeval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del sigle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l'obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.
-===Localitats llimítrofs===
-El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats:
-[[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Ayelo de Malferit]], [[Bellús]], [[Bufalí]], [[Canals]], [[Guadasséquies]], [[Montaverner]], [[Xàtiva]] i [[Palomar]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
+Dels primers sigles de l'época andalusa –d'[[al-Andalus]], no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc despuix quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en [[Bocairent]], en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del [[sigle XI]], finals del califat omeya.
-==Història==
+Escampades pel terme trobem una série d'[[Alqueria|alqueries]], de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l'hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com  Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.
-===Prehistòria===
+En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.
-En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistòria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des de el Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en el [[sigle XIX]] per [[Juan Vilanova y Piera]], que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en l'any [[1937]], Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.
-===Edat Antiga===
-En época iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periodo iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'[[ermita]] de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen vàries viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un [[hipocaust]] en el subsol de la vivenda.
-===Edat Mija===
-[[Archiu:Olleria6.jpg|thumb|250px|Mapa de l'Olleria sigle XVI]]
-L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants són destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periodo destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'[[or]], que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya."
-Despuix de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment", apareixen vàries donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nom prove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. En l'Edat Moderna destaca la seua independència respecte de la ciutat de [[Xativa]], conseguida en dos fases, primer la segregació en [[1583]] i despuix la consecucióde la categoria de Vila Real en l'any [[1588]], en la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en les [[Corts]]. En l'any [[1522]], la vila es pronuncià a favor de les [[Germanies]], la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats, molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerres carlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independència Espanyola.
 ==Administració==
 {{Alcaldes_Espanya
-   | Alcalde_1 = Manuel Garrido i García
+   | Alcalde_1 = Rafael Tortosa Vañó
-   | Partit_1 = [[MCPV]]
+   | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
-   | Alcalde_2 = José Such Martínez
+   | Alcalde_2 = Rafael Tortosa Vañó
-   | Partit_2 = [[PSOE]]
+   | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
-   | Alcalde_3 = José Such Martínez
+   | Alcalde_3 = Rafael Tortosa Vañó
-   | Partit_3 = [[PSOE]]
+   | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
-   | Alcalde_4 = José Such Martínez
+   | Alcalde_4 = Vicent Requena i Albert
-   | Partit_4 = [[PSOE]]
+   | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
-   | Alcalde_5 = Vicente Bernardo Llop Moliner
+   | Alcalde_5 = Vicent Requena i Albert
-   | Partit_5 = [[PPCV]]
+   | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
-   | Alcalde_6 = Vicente Bernardo Llop Moliner
+   | Alcalde_6 = Mª Lina Insa Rico (Mocion de censura octubre 2001)/Rafael Martí Portero i Tortosa
-   | Partit_6 = [[PPCV]]
+   | Partit_6 = [[PPCV]]<br />[[BNV]]
-   | Alcalde_7 = Vicente Bernardo Llop Moliner
+   | Alcalde_7 = Manuel Reguart Penadés
-   | Partit_7 = [[PPCV]]
+   | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
-   | Alcalde_8 = Vicente Bernardo Llop Moliner<br />Julià Engo i Fresneda<br />José Vidal Oltra
+   | Alcalde_8 = Mª Lina Insa Rico
-   | Partit_8 = [[PPCV]]<br />[[BNV]]<br />GdO
+   | Partit_8 = [[PPCV]]
-   | Alcalde_9 = José Vidal Oltra
+   | Alcalde_9 = Jorge Rodríguez Gramage
-   | Partit_9 = GdO
+   | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]<br />[[Compromís]]
-  | Alcalde_10 = Julià Engo i Fresneda
-  | Partit_10 = [[Compromís]]
 }}
 ==Demografia==
+<center>
 {| align="center" {{tablabonita}}
 !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 |-
+![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]]
+|-
+| align=center| 13.564 || align=center| 14.689 || align=center| 18.787 || align=center| 23.685 || align=center| 28.123 || align=center| 29.511 || align=center| 31.343
-![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2018]]
 |-
-| align=center| 6.852 || align=center| 6.845 || align=center| 6.977 || align=center| 7.010 || align=center| 7.005 || align=center| 7.053 || align=center| 7.302 || align=center| 7.648 || align=center| 7.984 || align=center| 8.514 || align=center| 8.692 || align=center| 8.660 || align=center| 8.630 || align=center| 8.379 || align=center| 8.225
+![[2006]] !! [[2007]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2011]] !! [[2013]] !! [[2018]]
+|-
+| align=center| 36.368 || align=center| 36.695 || align=center| 37.735 || align=center| 38.222 || align=center| 37.606 || align=center| 35.395 || align=center| 36.974
 |}
+</center>
+== Monuments==
+[[File:Església Santa Maria Ontinyent.jpg|thumb|200 px|Iglésia de Santa Maria]]
+[[File:Sant Esteve.jpg|thumb|200 px|Ermita de Sant Esteve]]
+*Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria [[sigle XIV]] a [[sigle XVII|XVII]].
+*La Vila, conjunt històric-artístic nacional.
+*[[Palau de la Duquesa d'Almodòvar]]
+*Cases Senyorials.
+*Ermita de Sant Esteve.
+*Ermita de Sant Josep del Pla.
+*Ermita de Santa Ana
+*Convent dels Pares Franciscans.
+*Muralles de la ciutat.
-==Economia==
+== Museus ==
+*Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
-Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos [[vidre]], en el terme d'Olleria, se produix una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tengut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, cridades refugi de pastors.
+*Museu Fester - (96 238 02 52).
+*Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).
-Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'[[Espanya]], degut a la crisis econòmica començada en l'any [[2007]] ha vaixat la indústria del [[vidre]]. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre.
-==Monuments==
-*'''Ermita de San Cristóbal.''' En runes. En les seues inmediacions estàn les runes romanes de la Casa Miranda.
-*'''Ermita de San Juan Bautista.''' En runes. En el mateix terreny es troba el poblat musulmá  vint-i-cinc.
-*'''Ermita del Crist de la Palma.'''
-*'''Cova de Sant Nicolau''', Habitàda per l'home de neandertal.
-*'''Castellet del Porquet''', poblat [[Neolític]] fortificat en muralla.
-*'''Casa de la Vila.''' De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en l'any [[1588]]. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.)
-*'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruida i habilitada en alberc.
-*'''Convent de Capuchins''', fundat en l'any [[1601]] reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del [[sigle XVII]]. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademés en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa.
-*'''Monasteri de les Agustines descalces''', fundat en l'any [[1611]]. Conserva restants de muralla.
-*'''Convent dels Dominics''', fundat en l'any [[1578]]. A este convent pertanye el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.
-*'''Hospital de San Juan Bautista''', del [[sigle XIX]], en capella neogótica i claustres.
-*'''Santuari de la Verge de Loreto''', a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia.
-*[[Iglesia de Santa María Magdalena (l'Ollería)|'''Iglesia de Santa María Magdalena''']], Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el [[sigle XII]]I. Es conten llegendes dels catars que aplegaren a estes terres, entre els repobladors cristians, protegits pel rei Jaume I, a finals del sigle XIII.
-*'''El Trinquet''', Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval.
-*'''L'antic Matador Municipal''', un bell edifici Moderniste de principis del [[sigle XX]].
-*'''L'Almodi o Pósit migeval''', que en el sigle XIX es reconvertí en el '''Teatre Cervantes'''.  Restaurat en el [[sigle XXI]] com bell teatre romantic.
-*'''Casa-Palaciana de Zacarés''', '''Casa del Sacristà''' i la '''Casa dels Gisberts''', destaquen entre atres pel seu valor historic.
-[[File:EscaleraCasaSantonja.jpg|thumb|250 px|Casa Santonja]]
-*[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Palau dels Marau]] ''', coneguda com "[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Casa Santonja]] ''''', antic palau, quina principal construcció data del sigle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del sigle XIX. Espai iconografic únic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el '''Museu Valencià del Vidre''', el d'Història local i artesanies.
-*'''Els Alcavons o mines d'aigua''', son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme.
-==Festes locals==
-[[Archiu:Caolleria.jpg|thumb|250px|Cartell de les festes de Moros i Cristians de l'Olleria]]
-*'''[[Sant Antoni Abat]]''', Festa caracterisada per la seua foguera, el seu entranyable sopar, la celebracio de la Santa Missa i la Bendició dels animals, baix l'image del sant, en el seu propi carrer.
-*'''[[Carnestoltes]]''', a on els chiquets del poble en els seus respectius coleges es disfrassen i obsequien a la gent en un passacarrer; el dinar tipic en estos dies es l'arròs al forn.
-*'''[[Semana Santa]]''', que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos.
-*'''Festes Patronals''' i de '''[[Moros i Cristians]]''', es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional.
-*'''La Fira'''. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al sigle XVII.
-*'''La festa de La Magdalena''', festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població.
-*'''Romeria de la Divina Pastora''', "la Pastoreta". Esta antiga tradicio de L'Olleria, protagonisada per chiquets i chiquetes vestits de pastors que es concentren en el convent dels Capuchins, se celebra el quart dumenge de Pasqua.
-==Gastronomia==
-*'''[[Arròs al forn]]''', lo que es coneix com "La Cassola".
+== Festes==
-*'''El Pa Beneit''' de Sant Antoni, s'elabora tots els dijous de l'any.
+La tercera semana d'[[agost]] Festes de [[Moros i Cristians]] al Santíssim Crist de l'Agonia.
-*'''Granisat-gelat de timo''', "Timonet de la Serra Grossa".
+El tercer cap de semana de [[novembre]] la Fira d'Ontinyent.
-*'''Pastes''' en aiguardent i armeles. Rosquilletes etc.
+Per [[decembre]], la Puríssima, el [[Bou en Corda]] i l'[[Bou embolat|Embolat]], el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]].
-*'''Pastiços de nadal''', en boniato, cabell d'angel i manteques de porc.
+Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
-*'''Embutits''' tradicionals de porc.
+'''[[Processó del Corpus Christi]]:''' Encara que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central és la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat devall pali dorat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració a on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.
-==Enllaços externs==
+== Fills ilustres ==
-[http://www.ajuntamentdelolleria.org/ Ajuntament de l'Olleria]
+*[[Jose Melchor Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del [[sigle XIX]], (Ontinyent lo [[6 de giner]] de [[1791]]) i la seua figura se revitalisa a principis del [[sigle XXI]]. El carrer major de la ciutat porta el seu nom des de la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.
+*[[Lluís Fullana i Mira]]:  encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.
+*[[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.
+*[[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de l'[[Universitat de Valéncia]]. Te un carrer dedicat.
+*[[María Carmen Crespo Roig]]: MM. Carmelita sierva de Deu.
+*[[José Maria Ferrero Pastor]] : Mestre de Musica i compositor
-[http://www.turismelolleria.es/ Turisme l'Olleria]
 {{Municipis de la Vall d'Albaida}}
 [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
+{{Capitals comarques}}

Diferencia entre pàgines "L'Olleria" i "Ontinyent"

Revisió de 16:03 3 jun 2021

Contingut

Història