Diferencia entre pàgines "La Plana d'Utiel-Requena" i "L'Olleria"
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | {{ | + | {{Infobox_pobles |
| − | | | + | |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]] |
| − | | | + | |image_província = [[File:Olleria-Mapa del Valle de Albaida.svg|165px]] |
| − | | | + | |nom = |
| − | | | + | |image_escut = [[File:Escut de l'Olleria.svg|65px]] |
| − | | | + | |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]] |
| − | |província | + | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] |
| − | | | + | |província = [[Província de Valéncia]] |
| − | | | + | |comarca = [[Vall d'Albaida]] |
| − | | | + | |partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]] |
| − | | | + | |coor = |
| − | | | + | |superfície = 31'75 km² |
| − | | | + | |altitut =425 msnm |
| − | | | + | |població = 8225 hab. |
| + | |densitat = 259,05 hab./km² | ||
| + | |gentilici = ollerià/na | ||
| + | |llengua = [[Valencià]] | ||
| + | |còdic_postal = 46850 | ||
| + | |festes = 1er fi de semana de [[setembre]]. | ||
| + | |alcalde = Julià Engo i Fresneda (Compromís) | ||
| + | |uep = [ http://www.ayto-lolleria.org Web Oficial de l'ajuntament] | ||
| + | |notes = | ||
}} | }} | ||
| − | |||
| − | + | ''' L'Olleria''' (en [[castellà]] ''Ollería'') és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]]. | |
==Geografia== | ==Geografia== | ||
| − | |||
| − | + | Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la [[Serra Grossa]], frontera natural entre les comarques de la [[Vall d'Albaida]] i de la [[Costera]] i entre els barrancs denominats "Foia del Port" i de la "Freida". El seu relleu és suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la [[Serra Grossa]], que separa este municipi del terme de [[Canals]] pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (maxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el [[riu Claria]], que constituïx el llímit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la [[Serra Grossa]] destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El núcleu urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme. | |
| − | + | Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640. | |
| + | ===Localitats llimítrofs=== | ||
| + | El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats: | ||
| − | + | [[Albaida]], [[Alfarrasí]], [[Ayelo de Malferit]], [[Bellús]], [[Bufalí]], [[Canals]], [[Guadasséquies]], [[Montaverner]], [[Xàtiva]] i [[Palomar]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
==Història== | ==Història== | ||
| − | |||
| − | + | ===Prehistòria=== | |
| + | En el terme de [[l'Olleria]] existixen evidencies d'ocupació des de la [[Prehistòria]]. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des de el Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en el [[sigle XIX]] per [[Juan Vilanova y Piera]], que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un [[dolmen]], posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en l'any [[1937]], Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze. | ||
| − | + | ===Edat Antiga=== | |
| + | En época iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periodo iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'[[ermita]] de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen vàries viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un [[hipocaust]] en el subsol de la vivenda. | ||
| − | + | ===Edat Mija=== | |
| + | [[Archiu:Olleria6.jpg|thumb|250px|Mapa de l'Olleria sigle XVI]] | ||
| + | L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants són destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periodo destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'[[or]], que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya." | ||
| − | + | Despuix de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment", apareixen vàries donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nom prove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. En l'Edat Moderna destaca la seua independència respecte de la ciutat de [[Xativa]], conseguida en dos fases, primer la segregació en [[1583]] i despuix la consecucióde la categoria de Vila Real en l'any [[1588]], en la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en les [[Corts]]. En l'any [[1522]], la vila es pronuncià a favor de les [[Germanies]], la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats, molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerres carlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independència Espanyola. | |
| − | |||
| − | == | + | ==Administració== |
| − | {{ | + | {{Alcaldes_Espanya |
| − | + | | Alcalde_1 = Manuel Garrido i García | |
| + | | Partit_1 = [[MCPV]] | ||
| + | | Alcalde_2 = José Such Martínez | ||
| + | | Partit_2 = [[PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_3 = José Such Martínez | ||
| + | | Partit_3 = [[PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_4 = José Such Martínez | ||
| + | | Partit_4 = [[PSOE]] | ||
| + | | Alcalde_5 = Vicente Bernardo Llop Moliner | ||
| + | | Partit_5 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_6 = Vicente Bernardo Llop Moliner | ||
| + | | Partit_6 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_7 = Vicente Bernardo Llop Moliner | ||
| + | | Partit_7 = [[PPCV]] | ||
| + | | Alcalde_8 = Vicente Bernardo Llop Moliner<br />Julià Engo i Fresneda<br />José Vidal Oltra | ||
| + | | Partit_8 = [[PPCV]]<br />[[BNV]]<br />GdO | ||
| + | | Alcalde_9 = José Vidal Oltra | ||
| + | | Partit_9 = GdO | ||
| + | | Alcalde_10 = Julià Engo i Fresneda | ||
| + | | Partit_10 = [[Compromís]] | ||
| − | == | + | }} |
| − | + | ||
| + | ==Demografia== | ||
| + | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
| + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
| + | |- | ||
| + | |||
| + | |||
| + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2018]] | ||
| + | |- | ||
| + | | align=center| 6.852 || align=center| 6.845 || align=center| 6.977 || align=center| 7.010 || align=center| 7.005 || align=center| 7.053 || align=center| 7.302 || align=center| 7.648 || align=center| 7.984 || align=center| 8.514 || align=center| 8.692 || align=center| 8.660 || align=center| 8.630 || align=center| 8.379 || align=center| 8.225 | ||
| + | |} | ||
| + | |||
| + | ==Economia== | ||
| + | |||
| + | Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos [[vidre]], en el terme d'Olleria, se produix una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tengut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, cridades refugi de pastors. | ||
| + | |||
| + | Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'[[Espanya]], degut a la crisis econòmica començada en l'any [[2007]] ha vaixat la indústria del [[vidre]]. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre. | ||
| + | |||
| + | ==Monuments== | ||
| + | |||
| + | *'''Ermita de San Cristóbal.''' En runes. En les seues inmediacions estàn les runes romanes de la Casa Miranda. | ||
| + | *'''Ermita de San Juan Bautista.''' En runes. En el mateix terreny es troba el poblat musulmá vint-i-cinc. | ||
| + | *'''Ermita del Crist de la Palma.''' | ||
| + | *'''Cova de Sant Nicolau''', Habitàda per l'home de neandertal. | ||
| + | *'''Castellet del Porquet''', poblat [[Neolític]] fortificat en muralla. | ||
| + | *'''Casa de la Vila.''' De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en l'any [[1588]]. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.) | ||
| + | *'''Casa del Salido''', és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruida i habilitada en alberc. | ||
| + | *'''Convent de Capuchins''', fundat en l'any [[1601]] reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del [[sigle XVII]]. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademés en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa. | ||
| + | *'''Monasteri de les Agustines descalces''', fundat en l'any [[1611]]. Conserva restants de muralla. | ||
| + | *'''Convent dels Dominics''', fundat en l'any [[1578]]. A este convent pertanye el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia. | ||
| + | |||
| + | *'''Hospital de San Juan Bautista''', del [[sigle XIX]], en capella neogótica i claustres. | ||
| + | *'''Santuari de la Verge de Loreto''', a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia. | ||
| + | *[[Iglesia de Santa María Magdalena (l'Ollería)|'''Iglesia de Santa María Magdalena''']], Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el [[sigle XII]]I. Es conten llegendes dels catars que aplegaren a estes terres, entre els repobladors cristians, protegits pel rei Jaume I, a finals del sigle XIII. | ||
| + | *'''El Trinquet''', Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval. | ||
| + | *'''L'antic Matador Municipal''', un bell edifici Moderniste de principis del [[sigle XX]]. | ||
| + | *'''L'Almodi o Pósit migeval''', que en el sigle XIX es reconvertí en el '''Teatre Cervantes'''. Restaurat en el [[sigle XXI]] com bell teatre romantic. | ||
| + | *'''Casa-Palaciana de Zacarés''', '''Casa del Sacristà''' i la '''Casa dels Gisberts''', destaquen entre atres pel seu valor historic. | ||
| + | [[File:EscaleraCasaSantonja.jpg|thumb|250 px|Casa Santonja]] | ||
| + | *[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Palau dels Marau]] ''', coneguda com "[[Casa Santonja - Palau dels Marau|'''Casa Santonja]] ''''', antic palau, quina principal construcció data del sigle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del sigle XIX. Espai iconografic únic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el '''Museu Valencià del Vidre''', el d'Història local i artesanies. | ||
| + | *'''Els Alcavons o mines d'aigua''', son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme. | ||
| + | |||
| + | ==Festes locals== | ||
| + | [[Archiu:Caolleria.jpg|thumb|250px|Cartell de les festes de Moros i Cristians de l'Olleria]] | ||
| + | *'''[[Sant Antoni Abat]]''', Festa caracterisada per la seua foguera, el seu entranyable sopar, la celebracio de la Santa Missa i la Bendició dels animals, baix l'image del sant, en el seu propi carrer. | ||
| + | *'''[[Carnestoltes]]''', a on els chiquets del poble en els seus respectius coleges es disfrassen i obsequien a la gent en un passacarrer; el dinar tipic en estos dies es l'arròs al forn. | ||
| + | *'''[[Semana Santa]]''', que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos. | ||
| + | *'''Festes Patronals''' i de '''[[Moros i Cristians]]''', es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional. | ||
| + | *'''La Fira'''. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al sigle XVII. | ||
| + | *'''La festa de La Magdalena''', festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població. | ||
| + | *'''Romeria de la Divina Pastora''', "la Pastoreta". Esta antiga tradicio de L'Olleria, protagonisada per chiquets i chiquetes vestits de pastors que es concentren en el convent dels Capuchins, se celebra el quart dumenge de Pasqua. | ||
| − | == | + | ==Gastronomia== |
| − | |||
| − | |||
| − | + | *'''[[Arròs al forn]]''', lo que es coneix com "La Cassola". | |
| − | + | *'''El Pa Beneit''' de Sant Antoni, s'elabora tots els dijous de l'any. | |
| − | + | *'''Granisat-gelat de timo''', "Timonet de la Serra Grossa". | |
| − | + | *'''Pastes''' en aiguardent i armeles. Rosquilletes etc. | |
| + | *'''Pastiços de nadal''', en boniato, cabell d'angel i manteques de porc. | ||
| + | *'''Embutits''' tradicionals de porc. | ||
| − | + | ==Enllaços externs== | |
| + | [http://www.ajuntamentdelolleria.org/ Ajuntament de l'Olleria] | ||
| − | [ | + | [http://www.turismelolleria.es/ Turisme l'Olleria] |
| − | [[Categoria: | + | {{Municipis de la Vall d'Albaida}} |
| + | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
Revisió de 16:02 3 jun 2021
| ' | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | ||||
| • Altitut: | 425 msnm | |||
| Superfície: | 31'75 km² | |||
| Població: | 8225 hab. | |||
| • Densitat: | 259,05 hab./km² | |||
| Gentilici: | ollerià/na | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46850 | |||
| Festes majors: | 1er fi de semana de setembre. | |||
| Alcalde: | Julià Engo i Fresneda (Compromís) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
L'Olleria (en castellà Ollería) és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Situat en l'extrem nordest de la comarca. Localisat al sur de la vertent de la Serra Grossa, frontera natural entre les comarques de la Vall d'Albaida i de la Costera i entre els barrancs denominats "Foia del Port" i de la "Freida". El seu relleu és suau, excepte en la seua part nordest a on se troba la Serra Grossa, que separa este municipi del terme de Canals pel Port d'Olleria, situat a 393 M. d'altitut, entre les montanyes de Talaia i de la Creu (maxima alçada del terme en 520 m.). Des d'esta serra fins el riu Claria, que constituïx el llímit sur del terme, va descendint l'altitut en sentit NE-SE, aplegant als 200 M. en les proximitats del riu. En la vertent meridional de la Serra Grossa destaquen els barrancs del Port, la Cova, la Murta, "El Salido", etc. El núcleu urbà està situat sobre una zona elevada dins del pla del terme.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de l'A-7 per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-644 i la CV-640.
Localitats llimítrofs
El terme municipal de L'Olleria fita en las següents localitats:
Albaida, Alfarrasí, Ayelo de Malferit, Bellús, Bufalí, Canals, Guadasséquies, Montaverner, Xàtiva i Palomar, totes elles de la província de Valéncia.
Història
Prehistòria
En el terme de l'Olleria existixen evidencies d'ocupació des de la Prehistòria. S'han realisat troballes vinculades a les diferents etapes d'esta, des de el Paleolitic Mig, com en la cova Sant Nicolau, fins l'Edat de Bronze, en el Castellet del Porquet. Este ultim emplaçament fon estudiat en el sigle XIX per Juan Vilanova y Piera, que si be en un primer moment va descriure este jaciment com un dolmen, posteriorment ho inclogue dins de l'Edat dels Metals, dins del primer periodo, el del coure. Posteriorment, en l'any 1937, Isidro Ballestre Tormo, publicaria els resultats dels seus estudis sobre el Castellet del Porquet, que finalment atribuiria a l'Eneolític-Bronze.
Edat Antiga
En época iberica, destaquen algunes troballes desperses deceramica i orfebreria, sense trobar importants en runes tal volta deguda a que és una terra de frontera disputada pels pobles de la Contestania i l'Edetania. En el periodo iber-romà, els erudits centren el nucleu de població en l'ermita de Sant Cristofol, a on s'ha trobat la lapida romana que actualment se pot admirar en el carrer del Batle, fibules, monedes i contes de collar. Existixen vàries viles romanes en el terme, destacant la trobada durant les obres de l'autovia central, en la partida de Bonavista, a on apareixqueren importants restants relacionats en la cantereria, la produccio d'oli i en la seua arquitectura un hipocaust en el subsol de la vivenda.
Edat Mija
L'actual emplaçament de l'Olleria se deu als musulmans ratificat per la necropolis trobada, que seguint la tradició s'estenia pels accessos al poblat. Dels seus restants són destacables "els Alcavons"o mines d'aigua. D'este periodo destaca la troballa d'un anell arabic, en una inscripció, engalzada en el anell d'or, que fa referencia a l'importancia del seu posseïdor. L'anell s'ha perdut, pero no l'inscripció que dia: "Qui creu se salva. Qui patix, guanya."
Despuix de la Reconquista, en el "Llibre del Repartiment", apareixen vàries donacions de terra en l'alqueria de les Olles. El seu nom prove de l'activitat que desenrollaven les seues gents com terrissers. En l'Edat Moderna destaca la seua independència respecte de la ciutat de Xativa, conseguida en dos fases, primer la segregació en 1583 i despuix la consecucióde la categoria de Vila Real en l'any 1588, en la presa de possessió de la suprema jurisdicció i vot en les Corts. En l'any 1522, la vila es pronuncià a favor de les Germanies, la posterior repressió fon brutal, morint centenars d'agermanats, molts cremats dins l'iglesia parroquial. També fon saquejada durant les guerres carlistes i ocupada durant l'invasio napoleonica en la Guerra d'Independència Espanyola.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Manuel Garrido i García | MCPV |
| 1983 - 1987 | José Such Martínez | PSOE |
| 1987 - 1991 | José Such Martínez | PSOE |
| 1991 - 1995 | José Such Martínez | PSOE |
| 1995 - 1999 | Vicente Bernardo Llop Moliner | PPCV |
| 1999 - 2003 | Vicente Bernardo Llop Moliner | PPCV |
| 2003 - 2007 | Vicente Bernardo Llop Moliner | PPCV |
| 2007 - 2011 | Vicente Bernardo Llop Moliner Julià Engo i Fresneda José Vidal Oltra |
PPCV BNV GdO |
| 2011 - 2015 | José Vidal Oltra | GdO |
| 2015 - 2019 | Julià Engo i Fresneda | Compromís |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2009 | 2010 | 2012 | 2014 | 2018 | |||||
| 6.852 | 6.845 | 6.977 | 7.010 | 7.005 | 7.053 | 7.302 | 7.648 | 7.984 | 8.514 | 8.692 | 8.660 | 8.630 | 8.379 | 8.225 | |||||
Economia
Apart de les industries del plastic, de diverses manufactures artesanals, i del seu famos vidre, en el terme d'Olleria, se produix una encreuada de camins i vies pecuaries que expliquen l'importancia que la ganaderia ha tengut per a l'economia tradicional. Se conserva arquitectura relacionada en esta tematica, com la Llenca de tractants en els baixos de la Casa de la Vila i unes mostres interessants de construccions en pedra seca, cridades refugi de pastors.
Recordem que l'Olleria des de fa mil anys treballa el vidre, aplegant en a convertir-se en el principal centre de producció vidriera d'Espanya, degut a la crisis econòmica començada en l'any 2007 ha vaixat la indústria del vidre. "La Ruta del vidre de l'Olleria", és un interessant proposta turistica per a descobrir l'anima del vidre, entre monuments singulars i el museu del vidre.
Monuments
- Ermita de San Cristóbal. En runes. En les seues inmediacions estàn les runes romanes de la Casa Miranda.
- Ermita de San Juan Bautista. En runes. En el mateix terreny es troba el poblat musulmá vint-i-cinc.
- Ermita del Crist de la Palma.
- Cova de Sant Nicolau, Habitàda per l'home de neandertal.
- Castellet del Porquet, poblat Neolític fortificat en muralla.
- Casa de la Vila. De nova planta està situat en la C/Sant Tomàs, Nº 2. (L'antic Ajuntament situacio en la Plaça la Vila, consta d'una planta baixa exenta sobre arcs, i el Salo de Sessions sobre ella, en un balco a la plaça. Presenta tipologia de llenca en planta baixa i gran salo en el superior, i recorda a atres ajuntaments dels sigles XV i XVI. Es la Casa de la Vila des de la seua constitució en l'any 1588. Edifici d'estil renaixentiste. Conserva un gran rellonge de Sol, mirant a la plaça.)
- Casa del Salido, és una casa fortificada del sigle XVI-XVII, situada en un encreuament de camins. Actualment esta reconstruida i habilitada en alberc.
- Convent de Capuchins, fundat en l'any 1601 reutilisant una ermita migeval dedicada als sants Abdon i Senén. Està edificat al voltant del claustre de la cisterna, que conserva pintures murals en grisalla del sigle XVII. L'antic noviciat ha segut reformat com hospederia conventual. Conta ademés en aqüeducte i mina d'aigua; coleccions de pintura de Remigio Soler i Oscar Marziali; d'arqueologia, vidre, ceramica, taulelleria antiga i objectes etnografics; en la seua horta creix un arbre monumental, un Murta centenari, sent un dels eixemplars més grans d'Europa.
- Monasteri de les Agustines descalces, fundat en l'any 1611. Conserva restants de muralla.
- Convent dels Dominics, fundat en l'any 1578. A este convent pertanye el Retaule Quatrecentiste "del juï final" del pintor Antoni Peris, conegut com "mestre d'Olleria" obra primitiva valenciana del gotic internacional, depositat en el palau Arquebisbal de Valencia.
- Hospital de San Juan Bautista, del sigle XIX, en capella neogótica i claustres.
- Santuari de la Verge de Loreto, a on se venera l'image migeval de la patrona de la vila i se conserven magnifiques pintures murals. (se tracta de l'iglesia del convent dels dominics). Podem destacar l'altar del beat "Pare Ferreres", un retaule neogótic en pintures modernes de l'artiste d'Olleria Toni Grau, a on se custodia la reliquia.
- Iglesia de Santa María Magdalena, Declarada B.I.C. En la seua bellísima portada renaixentista. En este temple tingue lloc el fi de la Guerra de les Germanies, el dia 22 de giner de l'any 1522, quan el Virrei, massacrant als agermanats,(comuners), que se refugiaren en l'interior d'esta iglesia fortificada, capcionant-li foc a les seues portes, provocà la mort de varis centenars de veïns, martirs de germania. Sobre el solar de la mesquita, de consagrà a Santa María Magdalena en el sigle XIII. Es conten llegendes dels catars que aplegaren a estes terres, entre els repobladors cristians, protegits pel rei Jaume I, a finals del sigle XIII.
- El Trinquet, Es el trinquet valencià més antic que se conserva, junt en la seua muralla migeval.
- L'antic Matador Municipal, un bell edifici Moderniste de principis del sigle XX.
- L'Almodi o Pósit migeval, que en el sigle XIX es reconvertí en el Teatre Cervantes. Restaurat en el sigle XXI com bell teatre romantic.
- Casa-Palaciana de Zacarés, Casa del Sacristà i la Casa dels Gisberts, destaquen entre atres pel seu valor historic.
- Palau dels Marau , coneguda com "Casa Santonja , antic palau, quina principal construcció data del sigle XVII-XVIII, pero que destaca mundialment pel seu gran salo, que alberga un programa complet de magnifiques pintures murals relacionades en la Francmaçoneria lliberal de principis del sigle XIX. Espai iconografic únic en Europa. Iniciada la seua declaracio de B.I.C. Este palau s'està rehabilitant per a albergar el Museu Valencià del Vidre, el d'Història local i artesanies.
- Els Alcavons o mines d'aigua, son tunels d'aigua d'época islamica que recorren tot el terme.
Festes locals
- Sant Antoni Abat, Festa caracterisada per la seua foguera, el seu entranyable sopar, la celebracio de la Santa Missa i la Bendició dels animals, baix l'image del sant, en el seu propi carrer.
- Carnestoltes, a on els chiquets del poble en els seus respectius coleges es disfrassen i obsequien a la gent en un passacarrer; el dinar tipic en estos dies es l'arròs al forn.
- Semana Santa, que participen les sis cofradies de la població, en misses, trasllats de sants, encontres, tamborrades, processons, i atres actes religosos.
- Festes Patronals i de Moros i Cristians, es celebren durant l'ultim cap de semana d'agost i el primer de setembre, declarades d'interes cultural nacional.
- La Fira. Se celebra l'ultima o penultima semana d'octubre i es remonta al sigle XVII.
- La festa de La Magdalena, festivitat de caracter religios i festiu, considerada patrona de la població.
- Romeria de la Divina Pastora, "la Pastoreta". Esta antiga tradicio de L'Olleria, protagonisada per chiquets i chiquetes vestits de pastors que es concentren en el convent dels Capuchins, se celebra el quart dumenge de Pasqua.
Gastronomia
- Arròs al forn, lo que es coneix com "La Cassola".
- El Pa Beneit de Sant Antoni, s'elabora tots els dijous de l'any.
- Granisat-gelat de timo, "Timonet de la Serra Grossa".
- Pastes en aiguardent i armeles. Rosquilletes etc.
- Pastiços de nadal, en boniato, cabell d'angel i manteques de porc.
- Embutits tradicionals de porc.
Enllaços externs
| Municipis de la Vall d'Albaida | |
|---|---|
| Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig | |