Diferència entre les revisions de "Altea"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (→Demografia) |
(Text reemplaça - ' limítrof' a ' llimítrof') |
||
| (No es mostren 26 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox_pobles | {{Infobox_pobles | ||
| − | |image_país = | + | |image_país =[[File:Localització d'Altea respecte del País Valencià.png|170px]] |
| − | |image_província = | + | |image_província = [[File:Altea-Mapa de la Marina Baja.svg|170px]] |
|nom = Altea | |nom = Altea | ||
| − | |image_escut = | + | |image_escut = [[File:Escut d'Altea.svg|80px]] |
| − | |país = | + | |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]] |
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | ||
|província = [[Província de Alacant]] | |província = [[Província de Alacant]] | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 34,43 km² | |superfície = 34,43 km² | ||
|altitut = 61 msnm | |altitut = 61 msnm | ||
| − | |població = 22. | + | |població = 22.657 hab. (2021) |
|densitat = 657,8 hab./km² | |densitat = 657,8 hab./km² | ||
|gentilici = alteà/ana | |gentilici = alteà/ana | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
|festes = | |festes = | ||
|alcalde = Miguel Ortiz Zaragoza ([[PP]]) | |alcalde = Miguel Ortiz Zaragoza ([[PP]]) | ||
| − | | | + | |web = [https://www.altea.es Web oficial d'Altea] |
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
[[Image:Altea desde el mar JMM.JPG|thumb|250px|Vista d'Altea des del Mediterràneu]] | [[Image:Altea desde el mar JMM.JPG|thumb|250px|Vista d'Altea des del Mediterràneu]] | ||
| − | '''Altea''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la [[província d'Alacant]], en la comarca de la [[Marina Baixa]] | + | '''Altea''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la [[província d'Alacant]], en la comarca de la [[Marina Baixa]]. |
| − | + | == Geografia == | |
| − | Altea es situa en una baïa que tanca la punta de l'Albir i el Morro de Toix. La creua la N-332 i dispon de l'eixida en l'autopista AP-7. | + | Es troba en la costa del [[Mar Mediterràneu]], al nort de [[L'Alfàs]] i al sur de [[Calp]]. Altea es situa en una baïa que tanca la punta de l'Albir i el Morro de Toix. La creua la N-332 i dispon de l'eixida en l'autopista AP-7. |
El terme municipal llimita en els térmens de [[L'Alfàs]], [[Benissa]], [[Calp]], [[Callosa d'En Sarrià]], [[Xaló]] i [[La Núcia]]. En el seu terme municipal es troba una pedania del municipi dit Altea la Vella, als peus de La [[Serra de Berna]]. | El terme municipal llimita en els térmens de [[L'Alfàs]], [[Benissa]], [[Calp]], [[Callosa d'En Sarrià]], [[Xaló]] i [[La Núcia]]. En el seu terme municipal es troba una pedania del municipi dit Altea la Vella, als peus de La [[Serra de Berna]]. | ||
| − | + | == Història == | |
El nom d'Altea pot vindre del grec “Altahia”, que significa “yo cure”. S'han trobat vestigis en el terme d'[[ibers]] i [[romans]]. | El nom d'Altea pot vindre del grec “Altahia”, que significa “yo cure”. S'han trobat vestigis en el terme d'[[ibers]] i [[romans]]. | ||
| Llínea 37: | Llínea 37: | ||
En [[1705]] desembarcà en la Bahía d'Altea l'esquadra anglo-holandesa que recolzava al Archiduc Carles d'Àustria, en el general valencià [[Joan Batiste Basset i Ramos|Baptista Basset]] al cap, en el marc de la guerra de Successió, fet que favorí la presa posterior pels austracistes de [[Dénia]] i [[Valéncia]]. El [[sigle XVIII]] va marcar un auge agrícola, peixer, comercial i demogràfic, acabant-se el sigle en 5.000 habitants. Durant el [[sigle XIX]] la vida oficial i comercial es va traslladar cap al núcleu urbà pròxim al mar. | En [[1705]] desembarcà en la Bahía d'Altea l'esquadra anglo-holandesa que recolzava al Archiduc Carles d'Àustria, en el general valencià [[Joan Batiste Basset i Ramos|Baptista Basset]] al cap, en el marc de la guerra de Successió, fet que favorí la presa posterior pels austracistes de [[Dénia]] i [[Valéncia]]. El [[sigle XVIII]] va marcar un auge agrícola, peixer, comercial i demogràfic, acabant-se el sigle en 5.000 habitants. Durant el [[sigle XIX]] la vida oficial i comercial es va traslladar cap al núcleu urbà pròxim al mar. | ||
| − | + | == Demografia == | |
| − | Altea conta en una població de | + | Altea conta en una població de 22.657 habitants segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], dels quals el 34'6% és de nacionalitat estrangera, principalment procedent d'atres països de l'[[Unió Europea]] (5.543 censats, el 24'5% del cens) i de [[Iberoamèrica]]. |
{| align="center" {{tablabonita}} | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
| Llínea 59: | Llínea 59: | ||
|} | |} | ||
| − | + | == Economia == | |
El principal sector econòmic del municipi és el turisme, gràcies al qual la població s'ha vist multiplicada des dels anys 60. | El principal sector econòmic del municipi és el turisme, gràcies al qual la població s'ha vist multiplicada des dels anys 60. | ||
| − | Ademés, també n'hi ha que senyalar que, degut a l'aument de la població nomenat, la segona font | + | Ademés, també n'hi ha que senyalar que, degut a l'aument de la població nomenat, la segona font d'ingressos del municipi és la construcció. La tercera font d'ingressos en importància es l'[[agricultura]] i la peixca. Es de destacar que la marca automovilística [[SEAT]] va prendre el seu nom per a un dels seus models, un vehícul compacte de caràcter deportiu. |
| − | + | == Monuments i llocs d'interés == | |
| − | *Iglésia Monasteri Carmelites Descalces. | + | *'''Iglésia Monasteri Carmelites Descalces'''. |
| − | *Torre de la Galera: Declarada Be d'Interés Cultural. | + | *'''Torre de la Galera''': Declarada Be d'Interés Cultural. |
| − | *Torre de la Bellaguarda: Antiga torre de la muralla alteana, actualment es troba al costat d'un parc pintoresc, del barri de Bellaguarda( el barri més antic de | + | *'''Torre de la Bellaguarda''': Antiga torre de la muralla alteana, actualment es troba al costat d'un parc pintoresc, del barri de Bellaguarda (el barri més antic de l'actual Altea). |
| − | + | [[File:Altea cathedral.jpg|thumb|250px|Iglésia de Nostra Sra. del Consol]] | |
| − | * | + | *'''Iglésia parroquial de Nostra Sra. del Consol'''. L'iglésia principal d'Altea, és la més coneguda, gràcies a les seues dos cúpules que delecten la vista de tot turista, ademés de ser per excelència l'emblema alteà i són dites “la cúpula del mediterràneu per la seua bellea i esplendor. |
| − | * | + | *'''Poble antic'''. Junt a l'iglésia de la Consolació, es troba el poble antic, Esta és una de les zones més boniques de la ciutat d'Altea. Pot gojar dels numerosos miradors que es troben ya que es situa en lo alt d'un tossal. Aixina com, poder gojar d'una agradable velada sopant en un dels tants restaurants, que ací es troben o simplement prendre's una copa gojant de la cultura del poble peixer, que tan be conserva Altea en les seues cases blanques, les seues flors i els seus carrers empedrats. |
| − | *Passeig marítim: Lloc a on es pot passejar, gojant d'una agradable brisa marinera, en un dels numerosos terrats que es troben en el mateix, aixina com restaurants i pizzeries. | + | *'''Palau Altea''': Centre cultural, d'exposicions i de congressos d'Altea. |
| + | |||
| + | *'''Passeig marítim''': Lloc a on es pot passejar, gojant d'una agradable brisa marinera, en un dels numerosos terrats que es troben en el mateix, aixina com restaurants i pizzeries. | ||
== Plages == | == Plages == | ||
| Llínea 83: | Llínea 85: | ||
*L'Olla: Te una vella tradició de lloc d'estiueig de principis de sigle. Front a l'Olla emergix del mar l'Illeta, chicotet illot a 500 m. De la plaja que, com una gran caragola que sorgix de de les aigües, atrau als navegants per a que admiren les belles parts d'este racó. Quan més fret fa en esta part del poble hi ha un lloc en esta plaja a on l'aigua comença a bollir. De ahí el seu nom. | *L'Olla: Te una vella tradició de lloc d'estiueig de principis de sigle. Front a l'Olla emergix del mar l'Illeta, chicotet illot a 500 m. De la plaja que, com una gran caragola que sorgix de de les aigües, atrau als navegants per a que admiren les belles parts d'este racó. Quan més fret fa en esta part del poble hi ha un lloc en esta plaja a on l'aigua comença a bollir. De ahí el seu nom. | ||
| + | |||
| + | [[File:Pins pel cap Negret, Altea.JPG|thumb|250px|Cap Negret]] | ||
*Cap Negret: De gravilla i aigües netes, molt concorreguda per la seua tranquilitat. El seu nom prové perque en una de les plages d'esta partida del poble “gure-caiola” a on n'hi ha un gran número de roques volcàniques baix les roques del ministe peculiarment una te forma de cap i com les roques volcàniques són negres, te eixe nom. | *Cap Negret: De gravilla i aigües netes, molt concorreguda per la seua tranquilitat. El seu nom prové perque en una de les plages d'esta partida del poble “gure-caiola” a on n'hi ha un gran número de roques volcàniques baix les roques del ministe peculiarment una te forma de cap i com les roques volcàniques són negres, te eixe nom. | ||
| − | *El Mascarat: Baix l'imponent serra de Berna es troba este enclavament. Ací es troba el Port Deportiu Campomanes. El Mascarat, està | + | *El Mascarat: Baix l'imponent serra de Berna es troba este enclavament. Ací es troba el Port Deportiu Campomanes. El Mascarat, està llimítrof en la ciutat veïna de Calp. |
| − | *La Roda: És la plaja més concorreguda, ya que es troba en el | + | *La Roda: És la plaja més concorreguda, ya que es troba en el núcleu urbà d'Altea. |
*Cap Blanch: La major plaja d'Altea, va aumentant considerablement d'amplària fins unir-se en la plaja de l'Albir, que ya pertany al terme municipal de [[L'Alfas]]. | *Cap Blanch: La major plaja d'Altea, va aumentant considerablement d'amplària fins unir-se en la plaja de l'Albir, que ya pertany al terme municipal de [[L'Alfas]]. | ||
| Llínea 95: | Llínea 99: | ||
Al llarc de tot l'any, cada partida i/o barri alteà homeneja al seu patró. | Al llarc de tot l'any, cada partida i/o barri alteà homeneja al seu patró. | ||
| − | En [[febrer]], són les festes de Mig Any, de [[Moros i Cristians]] en honor de Sant Blai, i les del Crist de la Salut en Altea la Vella. En [[juny]] arriben les festes en honor a la Santíssima Trinitat en el barri de Bellaguarda, Sant Antoni en la partida Cap Blanch i Sant Joan en el barri del fornet( | + | En [[febrer]], són les festes de Mig Any, de [[Moros i Cristians]] en honor de Sant Blai, i les del Crist de la Salut en Altea la Vella. En [[juny]] arriben les festes en honor a la Santíssima Trinitat en el barri de Bellaguarda, Sant Antoni en la partida Cap Blanch i Sant Joan en el barri del fornet (part antiga). En [[juliol]] tenen lloc la festa marinera en honor a Sant Pere i la Verge del Carme a la que contínua Sant Jaume, en Cap Blanch i la de Santa Ana en Altea la Vella. |
| − | [[agost|Agost]] comença en la festa de Sant Roc, en la partida de l'horta, a les que seguixen les festes de Sant Llorenç en la que es realisa un castell de fòcs artificials on es dispara inclús des de plataformes flotants dins del mar. Dita festa, s'emmarca en la partida de l'Olla, Sant Isidre i Sant Lluís, també es desenrollen en el més d'agost. | + | [[agost|Agost]] comença en la festa de Sant Roc, en la partida de l'horta, a les que seguixen les festes de Sant Llorenç en la que es realisa un castell de fòcs artificials a on es dispara inclús des de plataformes flotants dins del mar. Dita festa, s'emmarca en la partida de l'Olla, Sant Isidre i Sant Lluís, també es desenrollen en el més d'agost. |
En [[setembre]] són les de Sant Tomàs i, com colofó del fi de l'[[estiu]], el quart fi de semana de setembre, les Festes Patronals en honor al Crist del Sagrari acompanyat de la festa dels Moros i Cristians. Per a acabar l'any, en [[decembre]], es celebren les festes de Santa Bàrbara en la partida de Sogay i La puríssima en Altea la Vella. | En [[setembre]] són les de Sant Tomàs i, com colofó del fi de l'[[estiu]], el quart fi de semana de setembre, les Festes Patronals en honor al Crist del Sagrari acompanyat de la festa dels Moros i Cristians. Per a acabar l'any, en [[decembre]], es celebren les festes de Santa Bàrbara en la partida de Sogay i La puríssima en Altea la Vella. | ||
| Llínea 128: | Llínea 132: | ||
2015-2019 PP 7 COMPROMÍS 6 PSOE 4 CIPAL 2 ALTEA AMB TRELLAT 2 | 2015-2019 PP 7 COMPROMÍS 6 PSOE 4 CIPAL 2 ALTEA AMB TRELLAT 2 | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{Reflist}} | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]] | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
{{Commonscat|Altea}} | {{Commonscat|Altea}} | ||
| − | * [ | + | * [https://www.altea.es Ajuntament d'Altea] |
{{Municipis de La Marina Baixa}} | {{Municipis de La Marina Baixa}} | ||
| + | |||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]] | [[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]] | ||
Última revisió del 23:21 9 set 2023
| Altea | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Alacant | |||
| • Comarca: | Marina Baixa | |||
| • Partit judicial: | Benidorm | |||
| Ubicació: | 38°60′02″N 0°04′92″O | |||
| • Altitut: | 61 msnm | |||
| Superfície: | 34,43 km² | |||
| Població: | 22.657 hab. (2021) | |||
| • Densitat: | 657,8 hab./km² | |||
| Gentilici: | alteà/ana | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 03590 | |||
| Festes majors: | ||||
| Alcalde: | Miguel Ortiz Zaragoza (PP) | |||
| Pàgina web: | Web oficial d'Altea | |||
Altea és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la província d'Alacant, en la comarca de la Marina Baixa.
Geografia[editar | editar còdic]
Es troba en la costa del Mar Mediterràneu, al nort de L'Alfàs i al sur de Calp. Altea es situa en una baïa que tanca la punta de l'Albir i el Morro de Toix. La creua la N-332 i dispon de l'eixida en l'autopista AP-7.
El terme municipal llimita en els térmens de L'Alfàs, Benissa, Calp, Callosa d'En Sarrià, Xaló i La Núcia. En el seu terme municipal es troba una pedania del municipi dit Altea la Vella, als peus de La Serra de Berna.
Història[editar | editar còdic]
El nom d'Altea pot vindre del grec “Altahia”, que significa “yo cure”. S'han trobat vestigis en el terme d'ibers i romans.
Durant l'última fase del domini musulmà, Altea va pertànyer a la taifa de Dénia. Fon conquistada en 1244 per Jaume I d'Aragó i repoblada en cristians, obtenint la “Carta Pobla” en 1279.
En 1705 desembarcà en la Bahía d'Altea l'esquadra anglo-holandesa que recolzava al Archiduc Carles d'Àustria, en el general valencià Baptista Basset al cap, en el marc de la guerra de Successió, fet que favorí la presa posterior pels austracistes de Dénia i Valéncia. El sigle XVIII va marcar un auge agrícola, peixer, comercial i demogràfic, acabant-se el sigle en 5.000 habitants. Durant el sigle XIX la vida oficial i comercial es va traslladar cap al núcleu urbà pròxim al mar.
Demografia[editar | editar còdic]
Altea conta en una població de 22.657 habitants segons el cens del INE de l'any 2021, dels quals el 34'6% és de nacionalitat estrangera, principalment procedent d'atres països de l'Unió Europea (5.543 censats, el 24'5% del cens) i de Iberoamèrica.
| Evolución demográfica de Altea (1842-2000)[1] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1842 | 1860 | 1877 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | |||||
| 5502 | 5428 | 5869 | 5790 | 5977 | 5694 | 4865 | 5580 | 5829 | 5738 | 5620 | 8804 | 11108 | 12829 | 15579 | |||||
| Evolución demográfica de Altea (2001 - actualidad)[2] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2001 | 2003 | 2005 | 2007 | 2009 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | 2018 | |||||||||
| 15910 | 18976 | 21154 | 22648 | 23780 | 24056 | 24298 | 24333 | 22518 | 22385 | 21995 | |||||||||
Economia[editar | editar còdic]
El principal sector econòmic del municipi és el turisme, gràcies al qual la població s'ha vist multiplicada des dels anys 60.
Ademés, també n'hi ha que senyalar que, degut a l'aument de la població nomenat, la segona font d'ingressos del municipi és la construcció. La tercera font d'ingressos en importància es l'agricultura i la peixca. Es de destacar que la marca automovilística SEAT va prendre el seu nom per a un dels seus models, un vehícul compacte de caràcter deportiu.
Monuments i llocs d'interés[editar | editar còdic]
- Iglésia Monasteri Carmelites Descalces.
- Torre de la Galera: Declarada Be d'Interés Cultural.
- Torre de la Bellaguarda: Antiga torre de la muralla alteana, actualment es troba al costat d'un parc pintoresc, del barri de Bellaguarda (el barri més antic de l'actual Altea).
- Iglésia parroquial de Nostra Sra. del Consol. L'iglésia principal d'Altea, és la més coneguda, gràcies a les seues dos cúpules que delecten la vista de tot turista, ademés de ser per excelència l'emblema alteà i són dites “la cúpula del mediterràneu per la seua bellea i esplendor.
- Poble antic. Junt a l'iglésia de la Consolació, es troba el poble antic, Esta és una de les zones més boniques de la ciutat d'Altea. Pot gojar dels numerosos miradors que es troben ya que es situa en lo alt d'un tossal. Aixina com, poder gojar d'una agradable velada sopant en un dels tants restaurants, que ací es troben o simplement prendre's una copa gojant de la cultura del poble peixer, que tan be conserva Altea en les seues cases blanques, les seues flors i els seus carrers empedrats.
- Palau Altea: Centre cultural, d'exposicions i de congressos d'Altea.
- Passeig marítim: Lloc a on es pot passejar, gojant d'una agradable brisa marinera, en un dels numerosos terrats que es troben en el mateix, aixina com restaurants i pizzeries.
Plages[editar | editar còdic]
Altea conta en més de 6 Km. de costa en que s'alternen zones d'escalonat i chicotetes cales com trams de la plaja en terreny pla. Entre les que destaquen:
- L'Olla: Te una vella tradició de lloc d'estiueig de principis de sigle. Front a l'Olla emergix del mar l'Illeta, chicotet illot a 500 m. De la plaja que, com una gran caragola que sorgix de de les aigües, atrau als navegants per a que admiren les belles parts d'este racó. Quan més fret fa en esta part del poble hi ha un lloc en esta plaja a on l'aigua comença a bollir. De ahí el seu nom.
- Cap Negret: De gravilla i aigües netes, molt concorreguda per la seua tranquilitat. El seu nom prové perque en una de les plages d'esta partida del poble “gure-caiola” a on n'hi ha un gran número de roques volcàniques baix les roques del ministe peculiarment una te forma de cap i com les roques volcàniques són negres, te eixe nom.
- El Mascarat: Baix l'imponent serra de Berna es troba este enclavament. Ací es troba el Port Deportiu Campomanes. El Mascarat, està llimítrof en la ciutat veïna de Calp.
- La Roda: És la plaja més concorreguda, ya que es troba en el núcleu urbà d'Altea.
- Cap Blanch: La major plaja d'Altea, va aumentant considerablement d'amplària fins unir-se en la plaja de l'Albir, que ya pertany al terme municipal de L'Alfas.
Festes[editar | editar còdic]
Al llarc de tot l'any, cada partida i/o barri alteà homeneja al seu patró.
En febrer, són les festes de Mig Any, de Moros i Cristians en honor de Sant Blai, i les del Crist de la Salut en Altea la Vella. En juny arriben les festes en honor a la Santíssima Trinitat en el barri de Bellaguarda, Sant Antoni en la partida Cap Blanch i Sant Joan en el barri del fornet (part antiga). En juliol tenen lloc la festa marinera en honor a Sant Pere i la Verge del Carme a la que contínua Sant Jaume, en Cap Blanch i la de Santa Ana en Altea la Vella.
Agost comença en la festa de Sant Roc, en la partida de l'horta, a les que seguixen les festes de Sant Llorenç en la que es realisa un castell de fòcs artificials a on es dispara inclús des de plataformes flotants dins del mar. Dita festa, s'emmarca en la partida de l'Olla, Sant Isidre i Sant Lluís, també es desenrollen en el més d'agost. En setembre són les de Sant Tomàs i, com colofó del fi de l'estiu, el quart fi de semana de setembre, les Festes Patronals en honor al Crist del Sagrari acompanyat de la festa dels Moros i Cristians. Per a acabar l'any, en decembre, es celebren les festes de Santa Bàrbara en la partida de Sogay i La puríssima en Altea la Vella.
Altea i l'art[editar | editar còdic]
En Altea es troba la facultat de Belles Arts de l'Universitat Miguel Hernàndez. En Altea la llum ha conseguit atrapar com ningú ad artistes de la talla del pintor Benjamín Palencia, qui va passar els seus últims anys en Altea. Durant anys ha segut refugi de pintors, escultors i ceramistes.
Altea ha segut coneguda durant anys com el paraís dels artistes, ya que ací han buscat refugi des de sempre poetes, cantants, escultors i ceramistes venguts de tots els racons del món com Eberhard Scholotter, Rafael Albertí, Vicent Blasco Ibañez.
Política[editar | editar còdic]
- Composició de l'Ajuntament:
1979-1983 UCD 9 GIA 4 PSOE 3 EU 1
1983-1987 GIA 9 PSOE 6 PP 2
1987-1991 CDS 8 PSOE 6 PP 2 BLOC 1
1991-1995 PP 7 PSOE 6 CDS 2 BLOC 2
1995-1999 PP 9 PSOE 6 BLOC 1 EU 1
1999-2003 PP 10 PSOE 5 BLOC 2
2003-2007 PP 10 PSOE 4 BLOC 3
2007-2011 PP 9 PSOE 8 BLOC 3 CIPAL 1
2011-2015 PP 10 PSOE 5 COMPROMÍS 3 CIPAL 3
2015-2019 PP 7 COMPROMÍS 6 PSOE 4 CIPAL 2 ALTEA AMB TRELLAT 2
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Fuente: Población de hecho según el Instituto Nacional de Estadística de España. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842, Series de población de los municipios de España desde 1996.
- ↑ Fuente: Población de hecho según el Instituto Nacional de Estadística de España. Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842, [1]
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Altea.- Ajuntament d'Altea
| Municipis de la Marina Baixa | |
|---|---|
| L'Alfàs • Altea • Beniardà • Benidorm • Benifato • Benimantell • Bolulla • Callosa d'En Sarrià • Confrides • Finestrat • Guadalest • La Núcia • Orcheta • Polop • Relleu • Sella • Tàrbena • La Vila Joyosa | |