Alfons el Magnànim

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Revisió de 15:55 30 jun 2009 per Valencian (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Alfons el Magnànim''', rei d’Arago, Valencia, Mallorca,Sicília,Cerdenya i Nàpols i comte de Barcelona, naixqué en Medina del Cam...».)
(dif) ← Revisió anterior | Revisió actual (dif) | Revisió següent → (dif)
Anar a la navegació Anar a la busca

Alfons el Magnànim, rei d’Arago, Valencia, Mallorca,Sicília,Cerdenya i Nàpols i comte de Barcelona, naixqué en Medina del Campo en 1396 i morí en el castell Dell’Ovo, Nàpols, en 1458.

Estratega, batallador, humaniste, d’ell es la cita: “Els llibres son, entre els meus consellers, els que mes m’agraden, perque ni el temor ni l’esperança els impedixen dir-me lo que dec fer”. Alfons III, el segon de la dinastia dels Trastamara, es casà en Maria de Castella, la seua cosina germana, en la qual no tingué descendència. La reina no ixqué dels estats peninsulars, mentres que el rei passà gran part de la seua vida per les possessions italianes.

Al seu òbit, aquelles les deixà al seu fill natural Ferran, mentres que el llegat peninsular quedà en mans del seu germà Joan de Trastamara, Joan II de Valéncia.

Valéncia, ciutat i regne, està present en les mampreses del Magnànim i constituïx la via per la qual, en tota seguritat, es produïx l'introducció del Renaiximent en la Península Ibèrica; no debades el port del Cap i Casal era, en aquells moments, un dels mes importants de l'àmbit mediterràneu.

Alfons rebé l’ajuda incondicional –a pesar d’alguna contestació o mínima oposició puntual- dels valencians en les seues mampreses d'expansió per la Mediterrànea. Dos dels grans poetes del segle d’Or, Ausias March i Jordi de Sant Jordi, s’enrolaran com a cavallers en les expedicions que el rei protagonisarà, i ad ell dedicaran algun poema; ell creà l’Archiu del Regne de Valéncia i el Mestre Racional, dos institucions mes que sumar a les que particularisaven la nacionalitat valenciana en el marc del restant de dominis reals. En época del Magnànim Valéncia serà referent cultural, polític i comercial, i en el Cap i Casal, la seua esposa llegitima, Maria, establirà la seua residencia i fundarà el monasteri de la Trinitat, regit per la gran sor Isabel de Villena.

Valéncia, sempre fon fidel en els seus monarques, i mes en el cas del Magnànim a qui ajudà complidament en les iniciatives i mampreses d'Alfons III de Valéncia i V d'Aragó.