Albercoc
L'albercoc (De l'àrap al-barkuk o al-birkuk, l'albercoc, i este del grec πραικὄκκιον, o llatí praecoquum, fruit primerenc.), en castellà albaricoque, és el fruit de l'albercoquer, és un fruit comestible, carnós de color groguenc i en part rogenc, redonenc i en un solc lateral, de pell vellutada, té un pinyol pla i l'armela que conté és amarga. Hi han moltes varietats segons el color, el sabor, la forma o la grandària, característiques que solen reflectir els noms que rep; maduren de maig a juliol, segons la varietat o la zona.
Classes
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) menciona les diferents classes d'albercoc:
- Albercoc abresquillat, vulg. Albercoc ambresquillat.
- Albercoc cagó, és chicotet, de color groc i roig, i no es considera massa bo.
- Albercoc caramelo, és molt chicotet, roig i molt dolç.
- Albercoc de la galta roja, és gros i dolç, té una cara groga i l'atra roja.
- Albercoc de l'ull blanc, és gros, blanc i no massa dolç.
- Albercoc de marge, és chicotet, de color roig i poc dolç.
- Albercoc de pinyol dolç, és gros i dolç, el pinyol no és amarc i pot menjar-se.
- Albercoc de Sant Pasqual, és chicotet, de color roig i primerenc.
- Albercoc del Patriarca, és gros i blanquinós, se considera molt bo.
- Albercoc gavachet, molt chicotet, de color roig intens i primerenc.
- Albercoc pigós, és gros, de color verdós i no es considera massa bo.
- Albercoc porquí, és chicotet, de color groc rogenc i no es considera bo.
Dits valencians
- Callosins i albercocs porquins, molts pero roïns.
La paraula albercoc també figuradament i com a localisme se diu a d'aquella persona en poc de juí, senderi o trellat. També se diu a l'albercoc de marge, fig. persona ignorant, tarroç.