Al-Àndalus

Es coneix com Al-Àndalus al territori de la Península Ibèrica i de la Septimània baix poder musulmà durant l'Edat Mija, entre els anys 711 i 1492.

Després de l'invasió musulmana de la península, Al-Àndalus es va integrar inicialment en la província nort-africana del Califat Omeya per a més tart convertir-se en un emirat i, posteriorment, en un califat independent del poder abasí. En la dissolució del califat en 1031, el territori es va polvorisar en uns quants regnes taifa, que al seu torn van donar lloc a sengles invasions berebers: l'almoràvit i l'almohade.

En l'alvanç de la Reconquista iniciada pels cristians refugiats en les montanyes del nort peninsular, el nom de Al-Àndalus se va anar adequant al minvant territori baix ocupació àrap-musulmana, les fronteres del qual van ser progressivament espentades cap al sur, fins a la presa de Granada pels Reis Catòlics en 1492, que va posar fi al domini musulmà en la península.