Diferencia entre pàgines "Accentuació de la llengua valenciana" i "Miquel Batllori"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
 
 
Llínea 1: Llínea 1:
La [[llengua valenciana]] té una tradició d'accentuar des de fa 400 anys incloent moviments, com la [[renaixença]], encara que de moltes i diferents maneres.
+
{{Biografia|
 +
| nom = Miquel Batllori i Munné
 +
| image =[[Archiu:Miguelba.jpg|250px]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 +
| ocupació = Religiós, historiador i escritor
 +
| data_naix = [[1909]] 
 +
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[2003]]
 +
| lloc_mort = [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Miquel Batllori i Munné''' ([[Barcelona]], [[1 d'octubre]] de [[1909]] – [[Sant Cugat del Vallés]], [[9 de febrer]] de [[2003]]) fon un sacerdot, historiador i escritor [[Espanya|espanyol]].
  
==Canvis de l'accentuació des de 1980 per la RACV ==
+
== Biografia ==
===Normes en 1980===
 
La primera proposta de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que se feu, consistia en accentuar totes les esdrúixoles, no accentuar cap plana i les agudes totes excepte els plurals, les acabades en -ar, -er, -ir, -or, ur, i -ant, -ent, -int, -ont, -unt. També propon l’accent diacrític per als monosílaps segons l’orde de preferència verp, substantiu, pero només en el cas d’existir confusió en la frase. Estes normes causaven molta confusió en l'escritura.
 
  
===Normes en 1982===
+
Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el [[Castellà|castellà]], com queda clar en la ''laudatio'' del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat ''honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] en l'any [[2001]]. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la [[Cuba]] colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts. Afectat d'[[Osteomielitis|osteomielitis]], estudià la primària i el bachillerat en el Colege Jesuïta del carrer de Casp de [[Barcelona]] i es graduà en Filosofia i Lletres i Dret en l'[[Universitat de Barcelona]] ([[1928]]). En octubre d'eixe mateix any realisà el noviciat en el [[Monasteri de Gandia]] de la [[Companyia de Jesús]] i des de [[1930]] estudià humanitats en el Monasteri de Veruela ([[Saragossa]]). Quan la República prohibix l'activitat dels jesuïtes es trasllada a [[Itàlia]], on estudià [[Filosofia]] ([[1933]]–[[1936]]) i [[Teologia]] (1936–[[1939]]). Torna a [[Espanya]] despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i s'ordena sacerdot en [[1940]]. Fon mestre en el Colege La nostra Senyora de Montesión de [[Palma de Mallorca]] ([[1941]]–[[1947]]), despuix de lo que es trasllada definitivament a Itàlia. Allí s'incorpora a l'Institut històric de la seua Orde, sent director de la mateixa entre [[1954]] i [[1958]] i de la revista ''Archivum Historicum Societatis Iesu'' ([[1951]]–[[1969]] i [[1974]]–[[1981]]). A partir de l'any [[1952]] dona classes d'[[Història]] Moderna en la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de [[Roma]]. En [[1980]] es jubila i retorna a Espanya, a on en l'any [[1997]] s'estaja en la Residència Jesuïta del carrer de Casp. Entre els anys [[1993]] i [[1999]] es varen publicar tretze toms de les seues Obres Completes.
L'accentuació s'elimina i queda optativa per a paraules homógrafes. En cas de creure's necesari s'accentua agudes front a planes i esdrúixoles i planes front a esdrúixoles. També recomana el seu us per a partícules interrogatives o exclamatives i pronoms forts. En [[1987]] se feu una breu explicació que dia que suponien una dificultat en l'escritura i en l'hora de deprendre encara que estes normes ho suponien en la lectura.  
 
  
Esta eliminació no fon per motius científics, sino perque el sector anexioniste [[catalanisme|catalaniste]] que o no podent o no sabent criticar atra cosa de la normativa de la RACV centrà les seues crítiques en els accents. És per este motiu pel qual se prengué esta decició tan radical. Esta norma s'intentava argumentar  dient que l'[[italià]] havia eliminat part de la seua accentuació o que l'[[anglés]] una llengua no romànica no accentuava.
+
Estudià l'història de la Corona d'Aragó, la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el [[Franquisme|franquisme]] mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat.
  
===L'accentuació actual des de 2003===
+
== Obra ==
En 2003 s'aprovà una accentuació en certa harmonia en les atres [[llengües romàniques]] ([[castellà]], [[gallec]], [[asturià]], [[portugués]] entre atres) més o manco totes elles accentuen les paraules que acaven en vocal, vocal més -s- i de manera diferent els acabaments en -n-. En valencià s'accentuen (accent obert o tancat): 
 
  
*Les agudes quan acaben en vocal, vocal més ese (-s-) i acabades en -en-. En valencià hi han soles 26 paraules acabades en -en- pero hi han molts temps verbals que acaben en -en-.
+
* ''Recuerdos de casi un siglo'' (2003, junt a Cristina Gatell)
 +
* ''Lingüística i etnologia al segle XVIII: Lorenzo Hervás '' (1999)
 +
* ''Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga'' (1999)
 +
* ''Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia'' (1999)
 +
* ''Els catalans en la cultura hispanoitaliana'' (1998)
 +
* ''Cultura i finances a l'edat moderna'' (1997)
 +
* ''La Il¨lustració'' (1997)
 +
* ''Les reformes religioses al segle XVI'' (1996)
 +
* ''De l'humanisme i del Renaixement'' (1995)
 +
* ''Baltasar Gracián i el Barroc'' (1996)
 +
* ''De l'Edat Mitjana als temps moderns i contemporanis: Cinc converses sobre els meus escrits'' (1994) N´hi ha edició en castellà ''De la Edad Media a la contemporánea: Conversaciones sobre mi obra''
 +
* ''La família Borja'' (1994)
 +
* ''Arnau de Vilanova i l'arnaldisme '' (1994)
 +
* ''Església i societat a la Catalunya del s.XVIII'' (1990)
 +
* ''Humanismo y Renacimiento: estudios hispano-europeos'' (1987)
 +
* ''Llull'' (1987)
 +
* ''Ramón Llull: antología filosòfica'' (1984)
 +
* ''Orientacions i recerques: Segles XII-XX'' (1983)
 +
* ''Baltasar Gracián'' (1983)
 +
* ''Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II'' (1983)
 +
* ''Vida de Ramón Llull: la vida escrita i la iconografía coetànies'' (1982)
 +
* ''Llengua, història i societat a Mallorca i Menorca'' (1979)
 +
* ''A través de la ciència i la cultura'' (1979)
 +
* ''Der katalanisch-aragonische Humanismus: Vom 14. bis 16. Jahrhundert: 12. Vorlesung der Aeneas-Silvius-Stiftung'' (1977) En alemà.
 +
* ''Galeria de personatges: De Benedetto Croce a Jaume Vicens Vives'' (1975)
 +
* ''Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas: Discurs llegit en l'acte de la seua investidura de Doctor Honoris Causa'' (1975) Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat de Valéncia.
 +
* ''Arxiu Vidal i Barraquer: Esglesia i Estat durant la Segona República Espanyola (1931-1936)'' (1971)
 +
* ''Catalunya a l'epoca moderna: recerques d'història cultural i religiosa'' (1971)
 +
* ''Baltasar Gracián en su vida y en sus obras'' (1969)
 +
* ''Josep Finestres: epistolari'' (1969)
 +
* ''La cultura hispano-italiana de los jesuitas expulsos'' (1966)
 +
* ''Il pensiero de la Rinascenza in Spagna e Portogallo'' (1964)
 +
* ''La primera misión pontificada a Hispanoamérica 1823-1825'' (1963)
 +
* ''Ignasi Casanoves: reliquies literàries'' (1960)
 +
* ''Introducción a Ramón Llull'' (1960)
 +
* ''Ramón Llull en el món del seu temps'' (1960)
 +
* ''Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals'' (1959)
 +
* ''Vuit segles de cultura catalana a Europa'' (1958)
 +
* ''Gracián y el barroco'' (1958)
 +
* ''El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica'' (1953)
 +
* ''Cartas del padre Bartolomé Pou al Cardenal Despuig'' (1946)
 +
* ''Jerónimo Nadal y el Concilio de Trento'' (1946)
 +
* ''Esteban de Arteaga'' (1943)
 +
* ''Francisco Gustá, apologista y crítico'' (1941. Tesis doctoral. Universitat de Madrit)
  
*Les planes quan no acaben en les terminacions de les agudes.
+
== Premis, guardons i reconeiximents ==
  
*Les esdrúixoles sempre.
+
* Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2001)
 +
* Soci d'Honor de l'Associació d'Escritors en Llengua Catalana (1999)
 +
* Medalla d'Or del Govern Balear (1998)
 +
* Premi de la Fundació Catalana per a l'Investigació (1998)
 +
* Creu d'Honor d'Àustria per a les Ciències i les Arts (1997)
 +
* Premi Príncip d'Astúries de Ciències Socials (1995)
 +
* Premi Lluís Guarner de la Generalitat Valenciana (1991)
 +
* Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1990)
 +
* Premi Nacional d'Història d'Espanya (1988) per Humanisme i Renaixença: estudis hispà-europeus
 +
* Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1985)
 +
* Gran Creu d'Alfons X el Sabi (1984)
 +
* Creu de Sant Jordi (1982)
 +
* Premi Extraordinari de Doctorat de l'Universitat de Madrit (1941) per la seua tesis de doctorat.
 +
* Premi Extraordinari de Llicenciatura en Filosofia i Lletres de l'Universitat de Barcelona (1928)
 +
* Doctor Honoris causa de les Universitats de Valéncia (1975), Barcelona (1978), UNED (1993), Illes Balears (1994), Politècnica de Valéncia (2001), Alacant, Andorra, Autònoma de Barcelona, Girona, Jaume I de Castelló, Lleida, Oberta de Catalunya, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Ramón Llull, Rovira i Virgili i Vich (2002)
 +
* Professor Emèrit de la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1981)
 +
* Membre de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l'Acadèmia Nacional d'Història en Buenos Aires i atres Acadèmies hispanoamericanes d'Història, Institut d'Estudis Catalans, Comité Espanyol de Ciències Històriques, Real Acadèmia de l'Història de Madrit, Acadèmia Pontaniana de Nàpols, Comité de Ciències Històriques de la Santa Sèu, Comité Internacional de Ciències Històriques.
  
Esta accentuació permet marcar les diferències fonètiques del valencià en les atres llengües romàniques. La no accentuació no deixava saber a on recau l'accent i la fonètica de les paraules i aixina se poden vore les diferències fonètiques del [[valencià]] en el [[català]] per eixemple les terminacions tòniques -és- tancades en valencià: permés, portugués front les catalanes ''permès, portuguès'', la prepocició pero plana en valencià en conte de la catalana ''però'', Valéncia tancada en valencià i ''València'' oberta en català entre moltíssimes atres més diferències.
+
== Cites ==
  
Estes normes només afecten a signes convencionals de l'ortografia, no a l'ortografia en . Estes normes seguixen, segons la RACV, criteris d'estricta valencianitat llingüística. És fals dir que esta accentuació nos acosta al català perque permeten marcar totes les diferències fonètiques de tonicitat i obertures vocàliques  entre el valencià i el català.
+
{{Cita|''El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional''|Miquel Batllori}}
  
==Bibliografia==
+
* La cita correspon al discurs pronunciat per Miquel Batllori (Pare Batllori), el dia 1 de novembre de l'any [[1992]], en l'Universitat de Girona i publicada el dilluns, 2 de novembre de [[1992]] en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' per [[José Aparicio Pérez]] i citat en el llibre de [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] titulat ''[[Lengua valenciana, una lengua suplantada]]'' ([[Valéncia]], [[2006]], [[Diputació de Valéncia]]).
*http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/varorto.pdf
 
  
{{Llengua valenciana}}
+
== Vore també ==
  
[[Categoria:Valencià]]
+
* [[Dialecte barceloní]]
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
+
* [[Pompeu Fabra]]
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
 
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Miquel_Batllori Miquel Batllori en Wikipedia]
 +
 
 +
[[Categoria: Biografies]]
 +
[[Categoria: Historiadors]]
 +
[[Categoria: Escritors]]
 +
[[Categoria: Religiosos]]

Revisió de 14:41 9 maig 2021

Miquel Batllori i Munné
Miguelba.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Religiós, historiador i escritor
Naiximent: 1909
Lloc de naiximent: Barcelona, Espanya
Defunció: 2003
Lloc de defunció: Sant Cugat del Vallés, Barcelona, Espanya

Miquel Batllori i Munné (Barcelona, 1 d'octubre de 1909Sant Cugat del Vallés, 9 de febrer de 2003) fon un sacerdot, historiador i escritor espanyol.

Biografia

Miquel Batllori fon fill de la cubana Paula Munné de Escauriza, la seua llengua materna fon el castellà, com queda clar en la laudatio del professor Santiago La Parra, en rebre Batllori un doctorat honoris causa per l'Universitat Politècnica de Valéncia en l'any 2001. Els seus yayos i el seu pare havien fet fortuna en la Cuba colonial i en la seua casa vixqué l'estímul a les lletres i les arts. Afectat d'osteomielitis, estudià la primària i el bachillerat en el Colege Jesuïta del carrer de Casp de Barcelona i es graduà en Filosofia i Lletres i Dret en l'Universitat de Barcelona (1928). En octubre d'eixe mateix any realisà el noviciat en el Monasteri de Gandia de la Companyia de Jesús i des de 1930 estudià humanitats en el Monasteri de Veruela (Saragossa). Quan la República prohibix l'activitat dels jesuïtes es trasllada a Itàlia, on estudià Filosofia (19331936) i Teologia (1936–1939). Torna a Espanya despuix de la Guerra Civil i s'ordena sacerdot en 1940. Fon mestre en el Colege La nostra Senyora de Montesión de Palma de Mallorca (19411947), despuix de lo que es trasllada definitivament a Itàlia. Allí s'incorpora a l'Institut històric de la seua Orde, sent director de la mateixa entre 1954 i 1958 i de la revista Archivum Historicum Societatis Iesu (19511969 i 19741981). A partir de l'any 1952 dona classes d'Història Moderna en la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. En 1980 es jubila i retorna a Espanya, a on en l'any 1997 s'estaja en la Residència Jesuïta del carrer de Casp. Entre els anys 1993 i 1999 es varen publicar tretze toms de les seues Obres Completes.

Estudià l'història de la Corona d'Aragó, la cultura catalana i la pròpia Companyia de Jesús, sense despreciar atres temes com la colonisació d'Amèrica i l'Ilustració. La seua oposició al bombardeig de Barcelona pels Nacionals li va portar problemes dins de la seua Orde i s'especula que el seu trasllat a Mallorca fon una espècie de castic. Durant el franquisme mantingué contacte en polítics catalans democristians en l'exili i en la clandestinitat.

Obra

  • Recuerdos de casi un siglo (2003, junt a Cristina Gatell)
  • Lingüística i etnologia al segle XVIII: Lorenzo Hervás (1999)
  • Estètica i musicologia neoclàssiques: Esteban de Arteaga (1999)
  • Iberoamèrica: Del descobriment a la independèndencia (1999)
  • Els catalans en la cultura hispanoitaliana (1998)
  • Cultura i finances a l'edat moderna (1997)
  • La Il¨lustració (1997)
  • Les reformes religioses al segle XVI (1996)
  • De l'humanisme i del Renaixement (1995)
  • Baltasar Gracián i el Barroc (1996)
  • De l'Edat Mitjana als temps moderns i contemporanis: Cinc converses sobre els meus escrits (1994) N´hi ha edició en castellà De la Edad Media a la contemporánea: Conversaciones sobre mi obra
  • La família Borja (1994)
  • Arnau de Vilanova i l'arnaldisme (1994)
  • Església i societat a la Catalunya del s.XVIII (1990)
  • Humanismo y Renacimiento: estudios hispano-europeos (1987)
  • Llull (1987)
  • Ramón Llull: antología filosòfica (1984)
  • Orientacions i recerques: Segles XII-XX (1983)
  • Baltasar Gracián (1983)
  • Cultura e finanze, Studi della storia dei gesuiti da S. Ignazio al Vaticano II (1983)
  • Vida de Ramón Llull: la vida escrita i la iconografía coetànies (1982)
  • Llengua, història i societat a Mallorca i Menorca (1979)
  • A través de la ciència i la cultura (1979)
  • Der katalanisch-aragonische Humanismus: Vom 14. bis 16. Jahrhundert: 12. Vorlesung der Aeneas-Silvius-Stiftung (1977) En alemà.
  • Galeria de personatges: De Benedetto Croce a Jaume Vicens Vives (1975)
  • Algunos momentos de expansión de la historia y cultura valencianas: Discurs llegit en l'acte de la seua investidura de Doctor Honoris Causa (1975) Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat de Valéncia.
  • Arxiu Vidal i Barraquer: Esglesia i Estat durant la Segona República Espanyola (1931-1936) (1971)
  • Catalunya a l'epoca moderna: recerques d'història cultural i religiosa (1971)
  • Baltasar Gracián en su vida y en sus obras (1969)
  • Josep Finestres: epistolari (1969)
  • La cultura hispano-italiana de los jesuitas expulsos (1966)
  • Il pensiero de la Rinascenza in Spagna e Portogallo (1964)
  • La primera misión pontificada a Hispanoamérica 1823-1825 (1963)
  • Ignasi Casanoves: reliquies literàries (1960)
  • Introducción a Ramón Llull (1960)
  • Ramón Llull en el món del seu temps (1960)
  • Balmes i Casanoves, estudis biogràfics i doctrinals (1959)
  • Vuit segles de cultura catalana a Europa (1958)
  • Gracián y el barroco (1958)
  • El abate Viscardo: Historia y mito de la intervención de los jesuitas en la independencia de Hispanoamérica (1953)
  • Cartas del padre Bartolomé Pou al Cardenal Despuig (1946)
  • Jerónimo Nadal y el Concilio de Trento (1946)
  • Esteban de Arteaga (1943)
  • Francisco Gustá, apologista y crítico (1941. Tesis doctoral. Universitat de Madrit)

Premis, guardons i reconeiximents

  • Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2001)
  • Soci d'Honor de l'Associació d'Escritors en Llengua Catalana (1999)
  • Medalla d'Or del Govern Balear (1998)
  • Premi de la Fundació Catalana per a l'Investigació (1998)
  • Creu d'Honor d'Àustria per a les Ciències i les Arts (1997)
  • Premi Príncip d'Astúries de Ciències Socials (1995)
  • Premi Lluís Guarner de la Generalitat Valenciana (1991)
  • Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1990)
  • Premi Nacional d'Història d'Espanya (1988) per Humanisme i Renaixença: estudis hispà-europeus
  • Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1985)
  • Gran Creu d'Alfons X el Sabi (1984)
  • Creu de Sant Jordi (1982)
  • Premi Extraordinari de Doctorat de l'Universitat de Madrit (1941) per la seua tesis de doctorat.
  • Premi Extraordinari de Llicenciatura en Filosofia i Lletres de l'Universitat de Barcelona (1928)
  • Doctor Honoris causa de les Universitats de Valéncia (1975), Barcelona (1978), UNED (1993), Illes Balears (1994), Politècnica de Valéncia (2001), Alacant, Andorra, Autònoma de Barcelona, Girona, Jaume I de Castelló, Lleida, Oberta de Catalunya, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Ramón Llull, Rovira i Virgili i Vich (2002)
  • Professor Emèrit de la Facultat d'Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1981)
  • Membre de la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l'Acadèmia Nacional d'Història en Buenos Aires i atres Acadèmies hispanoamericanes d'Història, Institut d'Estudis Catalans, Comité Espanyol de Ciències Històriques, Real Acadèmia de l'Història de Madrit, Acadèmia Pontaniana de Nàpols, Comité de Ciències Històriques de la Santa Sèu, Comité Internacional de Ciències Històriques.

Cites

El catalán de Barcelona que se intenta imponer en Valencia es un dialecto infame e infecto. Lo cual es totalmente anticatalán ya que en estos lugares nunca se aceptará que un dialecto tan infecto como el de Barcelona se pueda imponer como lengua nacional
Miquel Batllori

Vore també

Enllaços externs