Acadèmia Valenciana de la Llengua

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Logo de la AVL


L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és una institució de la Generalitat Valenciana de caràcter públic, adscrita a la presidència de la Generalitat Valenciana creada el 16 de setembre de l'any 1998, que té personalitat jurídica pròpia i eixercix les seues funcions en certes dependències del poder polític a través dels seus representants. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 la declara com a organisme competent per a la normativisació del valencià.

Antecedents

Image de prensa

Fon pactada per Jordi Pujol conjuntament en la Generalitat Valenciana durant el govern d'Eduardo Zaplana[1], en el nomenat Pacte de Reus, en el despropòsit d'acostar la llengua valenciana a la catalana i aixina poder denominar oficialment al valencià com a català, podent treballar en més tranquilitat al voltant de la suplantació de la llengua dels valencians i a favor del pancatalanisme[2] per mig de subvencions millonàries.[3].

Posteriorment ad este pacte Zaplana va oferir la creació d'una acadèmia llingüística que reconeguera l'unitat de les llengües.[4]

Els funcionaris que entren a formar part de la AVL tenen que ser evaluats per les Corts Valencianes i per dirigents de partits polítics pancatalanistes [5]

La seua normativa es basa en les Bases ortogràfiques de Castelló, que foren creades pel català Pompeu Fabra, esta normativa no representa en res, al genuí valencià parlat per la majoria dels valencians i no arreplega la majoria de formes valencianes ni paraules valencianes, criminalisant-les.

En un dictamen publicat en l'any 2005, l'Acadèmia defén la denominació "valencià" per a referir-se a la llengua, ademés declarà que el català i el valencià són dos denominacions per designar la mateixa llengua que compartixen els valencians en el restant del territori dels suposts i inexistents Països Catalans. Ademés, l'Acadèmia instà als governs autonòmics català, valencià i balear, i al govern espanyol a adoptar totes les mides pertinents per a harmonisar la dualitat onomàstica de la llengua i proyectar-la com a una entitat única i no fragmentada.

El Poble Valencià no es sent identificat ni recolzat, i rebuja fortament ad esta institució imposta pels interessos polítics, que servix d'arma per al catalanisme.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua subvenciona econòmicament la publicació oficial Unitat Jove de l'organisació política jovenil del Bloc Nacionalista Valencià, Bloc Jove [6].

El seu estàndart

El seu estàndart és una barreja entre el valencià parlat i la parla de Barcelona tenint com a referència les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana, nomenades com a Normes de Castelló o del 32. Est estàndart és l'oficial com a "valencià" en la Comunitat Valenciana. Uns eixemples d'estandarisació poden ser:

  • 1er eixemple:
    • AVL: Aquesta vesprada anirem amb la xiqueta a les falles.
    • Valencià: Esta vesprada anirem en la chiqueta a les falles.
    • Català: Aquesta tarda anirem amb la nena/noia a les falles.
  • 2º eixemple:
    • AVL: Nosaltres anirem avant.
    • Valencià: Nosatres anirem avant.
    • Català: Nosaltres anirem endavant/avant.

Dictàmen de la AVL

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que naixqué d'un pacte polític (CiU-PP), va emetre un dictàmen el 9 de febrer de l'any 2005 en el qual negava a la llengua valenciana la seua autoctonia i independència:

... la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autónomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)...
... és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d'autonomia de Catalunya i les Illes Balears...

Modificació de l'Estatut

En l'any 2006, el PPCV, baix el govern de Francisco Camps, aprovà la reforma de l'Estatut d'Autonomia que incloïa a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, 2005, que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les Corts Valencianes i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).

Presuposts de la Generalitat Valenciana

Des de l'any 2006 en que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s'incorporà a l'Estatut valencià apareix la AVL tots els anys en els presuposts de la Generalitat Valenciana en la corresponent dotació econòmica (per eixemple, en els presuposts de l'any 2009 apareix la AVL en una dotació econòmica de 4,33 millons d'euros i en els presuposts de l'any 2019 apareix la AVL en una dotació econòmica de 3,39 millons d'euros).

Segons l'associació Junts front a l'AVL, des de la seua creació en 1999 fins a l'any 2019, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua supera els 65,7 millons d'euros gastats en salaris dels propis acadèmics, edicions de llibres i campanyes en favor del català.

Acadèmics

2016 - Nomenats per la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)

2017 - Nomenats per la pròpia AVL

  • Maria Isabel Guardiola (A)

(A) Actuals acadèmics.

Reacció de l'Institut d'Estudis Catalans a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) mostrà les seues prevencions a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per mig d'una declaració (Declaració de l'Institut d'Estudis Catalans davant la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua) aprovada en una sessió celebrada el 18 de juny de 2001. Entre atres coses, afirma que és un fet que de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer es parla una sola llengua, nomenada per la romanística internacional llengua catalana; que l'IEC és l'entitat normativa per a tots els territoris a on es parla eixa llengua; i que només des de la premissa de "l'unitat de la llengua" (és dir, l'unitat de les llengües valenciana i catalana), l'institució catalana estaria disposta a colaborar en l'AVL.

Cites

Joan Vanrell, president de l'Acadèmia de la Llengua Balear, comentà en un artícul el pacte d'Aznar-Pujol per a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:

En Valencia, la aplicación del pacto Aznar-Pujol ha sido maquiavélica. Zaplana, auténtico encantador de serpientes, supo embaucar a todos. Se inventó la AVL, dotándola de máxima autoridad lingüística. Eligió una presidenta sin personalidad. De sus 21 miembros, cuatro son de la RACV y cuatro del IEC. Un sueldo millonario hizo «el milagro» de una interesada convivencia. A cada bando decía lo que deseaba oír. Engañó a unos y a otros. Acaba de descubrirlo el propio Jordi Pujol: Ambos gobiernos designaron a representantes para que mantuvieran contactos discretos y «se ratificó la unidad de la lengua catalana… La Academia Valenciana de la Lengua fue el resultado de negociaciones no públicas, discretas y con mucho respeto» (DDV, 10-11-04). ¡La lengua valenciana fue sacrificada!
"Baleares y Valencia, moneda de cambio"

Notícies en prensa

La creació de la AVL no ha contentat ni ad uns ni ad atres. El valencianisme considera que ya existix una entitat normativa de la llengua valenciana, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en la seua Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes, una entitat centenària que durant la seua existència, entre atres coses, s'ha dedicat a l'estudi, conreu i l'elaboració de documents relacionats en la llengua valenciana (Gramàtica, ortografia, vocabularis, diccionaris, flexió verbal, traductor, corrector, etc...). El pancatalanisme també rebuja la AVL perque diu que ya està l'Institut d'Estudis Catalans, no és necessari una atra entitat per a codificar, segons ells, la llengua catalana.

Castelló obvia a la AVL y reconoce la autoridad del IEC en el aniversario de Les Normes del 32.
(Levante-EMV, 22.12.2002)

Sobre el Pacte de Reus:

{{Cita|Jordi Pujol: "Zaplana dijo que se reconocería la unidad de la lengua creando la AVL y cumplió.|(Levante-EMV, 30.11.2004)]

Fernando Villalonga (Primer Conseller de Cultura del PP en la Comunidad Valenciana): "Zaplana ya había asumido la unidad de la lengua antes de la reunión en Reus con Pujol"... "Yo redacté el documento de Reus que firmaron el Gobierno Valenciano y la Generalitat Catalana, donde se pactó la unidad lingüística"
(Las Provincias, 9.12.2004)
Francisco Camps celebró una entrevista secreta con Pujol en plena crisis de la Academia.
(Levante-EMV, 8.3.2005)
González Pons (Actual portavoz del gobierno del PP en la Comunidad Valenciana)se reúne en Barcelona el sábado 8 de enero con Joan Rigol (CiU), Ernest Maragall (PSC) y Josep Bargalló (ERC).
(Levante-EMV, 13.3.2005)

La AVL sobre el topònim del Cap i Casal:

La AVL estudia el mayor uso de "Valéncia". La mayoría de valencianoparlantes pronuncia el topónimo de la ciudad con acento cerrado, en lugar del oficial "València".
(La Razón, 20.6.2006)

Declaració institucional de la AVL als polítics valencians:

La AVL lamenta que baixe l'us del valencià i propon potenciar el català. L'ent fa una declaració institucional als polítics per a multiplicar els esforços catalanisadors.
(Valéncia Hui, 30.6.2007)

Vore també

Referències

Enllaços externs