Diferencia entre pàgines "Alberich" i "Senyera (Ribera Alta)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
{{Infobox pobles
+
[[File:Senyera enero 2016 11.JPG|thumb|250px|Senyera]]
|image_país = [[File:Localització d'Alberic respecte del País Valencià.png|95px]]
 
|image_província = [[File:Localització d'Alberic respecte de la Ribera Alta.png    |160px]]
 
|nom = Alberich
 
|image_escut = [[File:Escut d'Alberic.svg|90px]]
 
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|comarca = [[Ribera Alta]]
 
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alzira]]
 
|coor =  39°7′1″N 0°3′10″O 
 
|superfície = 26,7 km²
 
|altitut = 28 msnm
 
|població = 10.504 hab.
 
|densitat = 393,40 hab./km²
 
|gentilici = Alberiqueny/a
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 46260
 
|festes = Dumenge de Rams
 
|alcalde =  Toño Carratalá Mínguez ([[PPCV]])
 
|uep = [http://www.alberic.infoville.es  Web Oficial d'Alberich]
 
|notes =
 
}}
 
  
'''Alberich''' (en [[castellà]] ''Alberique'') (de l'[[Idioma àrap|àrap]] ''al-barid'' ''la posta'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]]. Conta en 10.504 ([[INE]] [[2017]]) habitants.
+
'''Senyera''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]]. Llimita en [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]], [[Sant Joan d'Énova]] i [[Vilanova de Castelló]] (en la mateixa comarca).
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Situat en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]], se troba a 8 [[km]] d'[[Alzira]] i a 40 de la capital [[Valéncia]] entre el riu [[Xúquer]] i la [[serra de Tous]]. La superfície del terme és plana, a excepció d'un chicotet sector l'oest en les estribacions de la [[serra de Tous]]. La vila se troba en la planura, entre la banda esquerra del [[Xúquer]] i la séquia Real, al peu d'una chicoteta elevació del terreny de 50 [[metro|m.]] d'altitut i 40 hectàrees d'extensió, on s'ha format un chicotet bosc mediterràneu.
+
Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que poc a poc anà desapareguent, en lo que se li quedà el nom de "sénia era", i de "sénia era" es passà a Senyera.  
  
El clima és [[clima mediterràneu]], en hiverns suaus i estius càlits.
+
Senyera està situada en el marge dret del [[riu Albaida]] (afluent del riu [[Xúquer]]), riu del qual procedix l'aigua que és distribuïda a tot el terme municipal per a regar els camps. El seu clima es caracterisa per tindre un clima mediterràneu, és a dir, perque els hiverns frets i els estius calorosos i humits.
  
=== Localitats llimítrofs ===
+
S'accedix a esta població des de de [[Valéncia]] a través de la A-7, per a enllaçar en la CV-560 i despuix en la CV-564.
Alberich llimita en les següents localitats: [[Benimuslem]], [[Massalavés]], [[Antella]], [[Gavarda]], [[Vilanova de Castelló]] i [[Carcaixent]] totes elles de la [[província de Valéncia]].
 
  
== Història ==
+
== Història i orígens ==
[[Image: IMGP0029b.JPG|thumb|left|200px|Vista d'Alberich des de la montanya]]
+
Alqueria islàmica que en la conquista de [[Jaume I]] passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fon concedit en [[1762]] a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons [[Cavanilles]], en [[1795]] produïa [[arròs]], [[seda]], [[dacsa]], [[oli]] i [[forment]]; lloc de [[morisc]]s (30 cases en [[1609]]), despuix l'[[Expulsió dels moriscs|expulsió]] li fon concedida nova [[carta pobla]] en l'any [[1611]], pero en [[1646]] a soles tenia 18 cases.
=== Dels orígens a la Reconquista ===
 
S'ignora el nom que tenien estes terres abans de la [[Reconquista]], lo que sí sabem és que estigueren poblades en l'[[Edat de Bronze]] i pels [[romans]].
 
  
Despuix de la reconquista (octubre de [[1238]]) Alberich passà a formar part dels territoris de [[Jaume I d'Aragó]], que mantingué la població íntegrament [[musulmana]] que havia en aquell moment, otorgant el senyoriu a [[Lope Ferreinch de Lurcenich]]. És de supondre que els habitants no experimentaren molts canvis negatius en la seua situació econòmica, degut a que els tributs i carregues impostes pel rei musulmà [[Zayd Abu Zayd]] eren tants que era difícil empijorar-los.
+
== Demografia ==
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
  
El senyoriu passà per diverses mans a través de compres, (incloses les de [[Jaume II d'Aragó]], qui el comprà en caràcter personal) fins aplegar a ser propietat de [[Jaume de Romaní]]. Este prengué part molt activa en l'insurrecció contra el rei [[Pere IV d'Aragó]], el qual, despuix reprimir la revolta, el feu decapitar i ajusticià als que prengueren part en la sublevació fent-los beure el líquit resultant de fondre les campanes en les que havien segut convocats. Alberich i tots els seus habitants tornaren a la jurisdicció real.
 
  
Casualment, la filla de Jaume de Romaní recuperà el senyoriu despuix de que sa mare el recomprara al rei, encara que ella no podia heretar-lo, per lo que sa mare el vengué i casa a la seua filla en el germà del comprador. Un any despuix, va morir el propietari i tres anys despuix el seu fill en que el senyoriu passà a mans del matrimoni.
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2010]] !! [[2018]]
 +
|-
 +
| align=center| 831 || align=center| 834 || align=center| 838 || align=center| 885 || align=center| 920 || align=center| 937 || align=center| 952 || align=center| 1.038 || align=center| 1.080 || align=center| 1.141 || align=center| 1.200 || align=center| 1.143
 +
|}
  
Despuix de diverses compres i vendes, recalà en mans de [[Lluís Cornell]], qui mantenia una gran amistat en l'escritor [[Joanot Martorell]]. Se conserva la carta que Joanot Martorell firma en Alberich i a on reta a duel a mort a Gonçalbo d'Ixer.
+
== Economia ==
 +
La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a [[tarongers]], [[hortalices]] i [[blat]] de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència. La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar. Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són [[Vilanova de Castelló]], [[Xàtiva]] i [[Alzira]], entre atres.
  
Entre atres, formà part del patrimoni del [[cardenal Mendoza]], que comprà Alberich per intervenció del financer [[Lluís de Santángel]]. El Cardenal mantingué durant tota la seua vida que era descendent directe de [[Rodrigo Díaz de Vivar]], ''El Cid''. Al seu fill li possà el nom de Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza i canvià el nom del Castell de Jadraque pel del Cid per a que el seu primogènit poguera tindre el títul de Comte del Cid.
+
== Edificis ==
 +
[[File:Senyera enero 2016 14.JPG|thumb|150px|Iglésia de Santa Ana]]
  
El cardenal fomentà la repoblació en musulmans procedents de [[Granada]], construint més de 100 cases noves en el poble. Als pocs anys, despuix de que [[Ferrando II d'Aragó]] llegitimara als seus tres fills, deixà el senyoriu en mans del seu primogènit.
+
Els principal edificis de la població de Senyera són:
  
=== Les Germanies ===
+
* Iglésia de [[Santa Ana]], del [[sigle XVIII]].  
Durant la rebelió de les [[Germanes]], Alberich estava en mans del [[marqués de Zenete]] i contava en majoria de població musulmana i durant la primera revolta del poble cristià front als senyors feudals, els agermanats vingueren d'[[Alzira]] i [[Xàtiva]] atacaren Alberich, que fon defés pels vassalls musulmans.
 
  
Els agermanats obligaren als musulmans a batejar-se per a aixina incrementar les seues tropes, lo que provocà una insurrecció d'estos per a evitar el batisme. El senyor feudal demanà als musulmans que se batejaren a fi d'evitar represalies i la mesquita fon convertida en iglésia dedicada a Sant Llorenç.
+
* Ajuntament, de nova creació, és un edifici significatiu en el conjunt del poble.
  
=== Expulsió dels moriscs ===
+
* Piscina Municipal.
En l'any [[1609]], fon decretada l'[[expulsió dels moriscs]] pel rei [[Felip III d'Espanya]] en la clara oposició d'estos. El dia [[26 d'octubre]] d'eixe any, des del port de [[Dénia]] foren expulsats 3.406 musulmans d'Alberich en destí a [[Orà]], mentres un important número va permanéixer en el poble defenent les seues pertinències.
 
  
El rei concedí noves possessions en Alberich al [[duc de l'Infantat]] que possà dures condicions a la població, lo que causà el seu empobriment.
+
== Festes ==
 +
El [[26 de juliol]], en honor de Santa Ana i en el més d'[[Agost]] al Crist de la Bona Mort. Ademés, també conta en una atra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres semanes d'agost i despuix la semana següent, la de la Verge de l'Assunció. En Senyera també podem trobar festes de [[moros i cristians]], que se celebren conjuntament en les '''festes patronals''' l'última semana d'Agost.
  
=== Sigles XVIII, XIX i XX ===
+
== Personage ilustre ==
Se mantingueren diversos pleits judicials contra el duc i finalment, despuix de molts esforços se conseguí la reincorporació a la Corona en l'any [[1802]], (no sense abonar una important cantitat de diners) confirmada en [[1835]], despuix del procés començat en l'any [[1764]].
+
*[[Antonio Escuriet San Pedro]] (Senyera, [[7 de maig]] de [[1904]] - Vilanova de Castelló, [[18 de febrer]] de [[1998]]) Fon un cicliste valencià que fon professional entre els anys [[1930]] i [[1942]].
  
En l'any [[1854]], l'ajuntament derribà la casa palau que havia en la plaça, hui ocupada per un jardí, vàries cases i la ''Casa de la Cultura''.
+
== Referències ==
 
+
{{referències}}
Destaca també els enfrontaments ocorreguts durant les [[Guerres Carlistes]], que junt a les pestes, aconsellaren la construcció d'una muralla.
 
 
 
Finalment, cap destacar que durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en Alberich existia una fàbrica d'armes, a on se fea el fusil dit ''Naranjero''.
 
 
 
== Demografia ==
 
Alberich conta en 10.330 habitants.
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
 
 
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]]
 
|-
 
| align=center| 9.172 || align=center| 9.140 || align=center| 9.484 || align=center| 9.100 || align=center| 9.131  || align=center| 9.227 || align=center| 9.465 || align=center| 9.634 || align=center|10.234 || align=center| 10.330 || align=center| 10.504   
 
|}
 
 
 
== Economia ==
 
Actualment, l'activitat econòmica més important és l'agricultura (els [[taronja|tarongers]] han desplaçat l'[[arròs]]), pero l'indústria és cada vegada més important des de que en l'any [[1997]] s'inaugurà un polígon industrial que està en plena expansió.
 
 
 
== Monuments ==
 
[[Image: IMGP0035.JPG|thumb|200px|Vista de la plaça de l'[[Ajuntament]] d'Alberich, en l'iglésia de Sant Llorenç]]
 
* '''Capella del Calvari'''.
 
* '''Convent de Nostra Senyora dels Àngels''', de finals del [[sigle XVII]].
 
* '''Ermita de Santa Bàrbara'''.Edifici de finals del [[sigle XVIII]].
 
* '''Iglésia de Sant Llorenç Màrtir'''. Construïda en l'any [[1695]] sobre una mesquita, pero no s'acaba fins a l'any [[1701]]. Destaca la ''Capella de la Comunió'' d'estil barroc.
 
*''' Ajuntament'''. ([[1789]])
 
 
 
== Festes locals ==
 
Se celebren festes el Dumenge de Rams, en jornada campestre en la ''montanyeta''; la tradicional fira de Sant Joan a finals de [[juny]]; per Sant Llorenç, patró d'Alberich, s'organisa un dia dedicat a la degustació de [[melo d'Alger|melons d'Alger]].
 
 
 
== Política ==
 
{{Alcaldes_Espanya
 
  | Alcalde_1 = Salvador Hurtado
 
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_2 = Vicente Lázaro
 
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_3 = José María Álvarez
 
  | Partit_3 = [[CDS]]
 
  | Alcalde_4 = Domingo Morcillo
 
  | Partit_4 = [[EUPV]]
 
  | Alcalde_5 = Domingo Morcillo
 
  | Partit_5 = [[EUPV]]
 
  | Alcalde_6 = Enrique Carpi Cortés
 
  | Partit_6 = [[PPCV]]
 
  | Alcalde_7 = Enrique Carpi Cortés
 
  | Partit_7 = [[PPCV]]
 
  | Alcalde_8 = Enrique Carpi Cortés (fins 25/11/2009) <br /> Faustino Sala Carceller (des de 27/11/2009)
 
  | Partit_8 = PPCV
 
  | Alcalde_9 = Faustino Sala Carceller (fins 20/01/2012) <br /> Toño Carratalá Mínguez (des de 20/01/2012)
 
  | Partit_9= PPCV
 
}}
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+
* [http://www.senyera.es/ Ajuntament de Senyera]
*[http://www.valencians.com/valencia/ar/alberic/ Web no oficial d'Alberich]
+
* [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
*[http://www.alberic.com/ Web oficial d'Alberich]
+
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat].
 
 
== Referències ==
 
{{Traduït de|es|Alberique}}
 
 
{{Municipis de La Ribera Alta}}
 
{{Municipis de La Ribera Alta}}
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 16:45 6 jun 2021

Senyera

Senyera és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta. Llimita en Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan d'Énova i Vilanova de Castelló (en la mateixa comarca).

Geografia

Es diu que Senyera es nomena aixina perque en els seus inicis s'ubicà en una sénia, sénia que poc a poc anà desapareguent, en lo que se li quedà el nom de "sénia era", i de "sénia era" es passà a Senyera.

Senyera està situada en el marge dret del riu Albaida (afluent del riu Xúquer), riu del qual procedix l'aigua que és distribuïda a tot el terme municipal per a regar els camps. El seu clima es caracterisa per tindre un clima mediterràneu, és a dir, perque els hiverns frets i els estius calorosos i humits.

S'accedix a esta població des de de Valéncia a través de la A-7, per a enllaçar en la CV-560 i despuix en la CV-564.

Història i orígens

Alqueria islàmica que en la conquista de Jaume I passà a dependre del castell de Benimeixís, el qual marquesat fon concedit en 1762 a Maria Ana de Tàrrega-Sanç de la Llosa, i posteriorment passà als Pere i als Iturralde; segons Cavanilles, en 1795 produïa arròs, seda, dacsa, oli i forment; lloc de moriscs (30 cases en 1609), despuix l'expulsió li fon concedida nova carta pobla en l'any 1611, pero en 1646 a soles tenia 18 cases.

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2010 2018
831 834 838 885 920 937 952 1.038 1.080 1.141 1.200 1.143

Economia

La seua economia és bàsicament agrícola. Tota l'àrea conreada es troba en regadiu destinada a tarongers, hortalices i blat de moro. L'exportació de taronges és per tant la seua principal font de subsistència. La ganaderia te poca importància i es reduïx a l'àmbit familiar. Hi ha algunes indústries alimentàries, almagasens de fruita i fusteries; encara que, majoritàriament, comercialment i en atres tipos de servicis surt a atres municipis i ciutats com són Vilanova de Castelló, Xàtiva i Alzira, entre atres.

Edificis

Iglésia de Santa Ana

Els principal edificis de la població de Senyera són:

  • Ajuntament, de nova creació, és un edifici significatiu en el conjunt del poble.
  • Piscina Municipal.

Festes

El 26 de juliol, en honor de Santa Ana i en el més d'Agost al Crist de la Bona Mort. Ademés, també conta en una atra festa religiosa, les Filles de Maria, que se sol celebrar les primeres semanes d'agost i despuix la semana següent, la de la Verge de l'Assunció. En Senyera també podem trobar festes de moros i cristians, que se celebren conjuntament en les festes patronals l'última semana d'Agost.

Personage ilustre

Referències

Enllaços externs


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló