Margenada
Una margenada, també cridat moll en els Andes i parata en el sur de Espanya, és aquella superfície horisontal en terrenys en declius, producte de l'obra humana que se sosté per una paret o talús (cridada balate en el sur d'Espanya) i que s'utilisa per a llabors agrícoles. Es preparen en terrenys de forts pendents, de més del 30%, a on no és factible l'excavació horisontal.
El desenroll d'este tipo de construccions aterrazadas escalonades té relació directa en la falta de terrenys de cultius plans, estant íntimament lligat a periodos en una alta densitat demogràfica que obliga a posar en producció nous terrazgos en uns atres temps rebujats. La creació i l'us de margenades requerix movilisar una gran cantitat de mà d'obra per a la seua construcció i manteniment, els quals terminen per abandonar-se una volta es reduïx el creiximent demogràfic i ya no es requerix posar-los en producció.
Aixina mateix cal tindre en conte que l'abancalado té uns llímits econòmics. La pendent no ha de superar el 45% ya que l'esgambi de les margenades es reduïx molt i la superfície dels murs que soporten el terreny incrementa la despesa de construcció.
Tipologia de margenades
Les margenades poden ser de tres tipos:
- La amargenada d'escalonament, que movilisa la pedra disponible i està format per replans irregulars sostenguts per murets discontinus, d'altura variable, el llenç de la qual s'adapta al relleu i a simple vista s'assembla a una escala d'escalons irregulars en altura. És típic de l'agricultura de montanya.
- La amargenada circular, que consistix en murs semicirculars de pinyonat els quals reté el sol sobre el que creixen els arbres cap avall (oliveras, armelers, cirerers, etc.), disposts en forats i en orde generalment irregular. És propi de relleus poc enèrgics com tossals.
- La amargenada per talús, en el que el sosteniment dels replans cultivats es realisa per mig de talussos herbàceus, d'ahí el seu nom.
Camps amargenats en el món
La construcció de margenades està molt difosa en els països mediterràneus i del Orient asiàtic.
Península Ibèrica
Aixina, en la Península Ibèrica l'orige d'estos aterrazaments ho trobem en les brodes íberas dels llocs de control de pas de ganado, en els colls i ports de la Contestanía ibèrica i segons les #cartografia actuals de detall, en les estribacions de les cordilleres bètiques en el surest espanyol; des de l'Alpujarra, en Serra Nevada, fins a les planes de Valéncia, La Safor, l'Horta, encara que queden clavills d'estes aptituts culturals des de la costa del Mediterràneu fins als cims mijos del Pirineu Central aragonés.
La falta de terres de cultiu va fomentar la construcció de margenades en époques d'aument demogràfic, tenint el seu major auge en els sigles XVII i XVIII, lo que va propiciar que es pogueren en cultiu la major part de les terres del Llevant espanyol, a on la fracció horisontal que resulta d'escalonar el terreny s'utilisa per al cultiu d'arbòrees o herbàcees (en pocs casos) i la fracció vertical se subjecta per cadiram de pedra seca en millor o pijor modo, constituint una de les millors defenses contra el arrastre de terres en les grans avingudes autumnals i el millor modo de dosificar les aigües pluvials.
En l'actualitat, una gran superfície d'esta gran obra es troba en fase d'abandó per la substitució de l'economia primària agrària pel sector servicis turístic.
Balears, Canàries i Cap Vert
En Mallorca, Espanya, casi tota la Serra de Tramuntana està plena, a causa dels seus desnivells. La majoria, ya es varen construir en l'época de la dominació musulmana de la illa. En l'actualitat, i per l'abandó dels cultius tradicionals, molts d'ells s'han derrocat.
Pel vigorós relleu de les Illes Canàries, els agricultors d'estes illes han construït un ampli i sofisticat sistema de margenades per a posar en cultiu territoris que d'una atra manera no haguera segut possible treballar. Les parets de roques que delimiten estes construccions estan compostes ordinàriament per pedres volcàniques de l'entorn *habilidosamente situades sense l'us de barreja, amprant usualment les pedres de major pes en la base i les més llaugeres en lo alt; depenent de la gruixa requerida per la paret la distribució de les pedres pot variar, combinant distints tipos de roca en capes successives. Ademés construccions secundàries poden adossar-se a la paret de la margenada, com són escalinates i séquies. En Canàries les margenades reben el nom de "cadenes" i s'estenen des de les més altes cotes de les illes, a on s'ampren para al cultiu cerealístic en seca, fins a les zones costeres a on s'utilisen per al cultiu en regadiu de productes tropicals. Quan la margenada està en mal estat tendix a formar un ventre abans de colapsar, fet per a el que els illencs utilisen el terme "parir".
Molt similar és el sistema de margenades de les illes de Sant Antao i Fogo en l'archipèlec de Cabo Verde, que pels seus grans desnivells precisen de grans murs (cridats "parets"), per a obtindre estrets terrats cultivables.
Atres llocs del món
Les margenades, en el Perú són coneguts com molls sent utilisats des de l'época anterior a l'imperi dels inques, exactament en l'expansió del Imperi Huari, fins als nostres dies, a on estos també varen desenrollar ingeniosos sistemes d'irrigació molt tecnificar per a l'época a fi de abastir d'aigua els terrenys de cultiu.
En Extrem orient, les margenades solen ser de major extensió i s'utilisen essencialment per al cultiu de l'arròs (Bali, Vietnam, Laos...).
Vore també
- Moll (agricultura)
- *Balate
- Canal de rec
- Marjada
- Lynchet en el camp celta (en anglés)
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Bancal de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.