Diferencia entre pàgines "Alfara del Patriarca" i "Doscents norantaú"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(Pàgina nova, en el contingut: «{{atres usos|291|este=el número 291}} El '''doscents norantaú''' (291) és el número natural que seguix al doscents noranta i precedix al doscents…»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
{{Infobox pobles
+
{{atres usos|291|este=el número 291}}
|image_país = [[File:Localització d'Alfara del Patriarca respecte del País Valencià.png|95px]]
+
El '''doscents norantaú''' (291) és el [[número natural]] que seguix al [[doscents noranta]] i precedix al [[doscents norantadós]]. <ref>[http://llenguavalenciana.com/_media/documents/15.pdf| Nova gramàtica de la llengua valenciana. Apartat número 15]. Els quantificadors: els numerals. [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], [[Lo Rat Penat]]. Any 2015. [[ISBN]] 978-84-96068-63-6</ref>
|image_província = [[File:Localització d'Alfara del Patriarca respecte de l'Horta Nord.png|160px]]
 
|nom =  Alfara del Patriarca
 
|image_escut = [[File:Escut d'Alfara del Patriarca (amb corona reial).svg|90px]]
 
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|comarca = [[Horta Nort]]
 
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Moncada]]
 
|coor =  39°32′41″N 0°22′59″O 
 
|superfície = 2 km²
 
|altitut = 35 msnm
 
|població = 3.348 hab.
 
|densitat = 1.674 hab./km²
 
|gentilici = Alfarer/a 
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 46115
 
|festes = Segona decena d'agost
 
|alcalde = Enrique Miguel Cuñat Sese ([[PSPV-PSOE]])
 
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46025 Web Oficial d'Alfara del Patriarca]
 
|notes =
 
}}
 
 
 
'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].
 
 
 
== Geografia ==
 
El escàs terme municipal de dos [[quilómetro quadrat|&nbsp;km²]] està situat en l'[[Horta de Valéncia]]. Per això els accidents geogràfics són mínims següent tot ell pràcticament pla estant situat el núcleu urbà a una altitut de [[metro|35&nbsp;m]]. L'única excepció és el barranc del [[Carraixet]] que travessa el terme municipal de [[nort]] a [[sur]] a escassa distancia del núcleu urbà. A pesar de que normalment se troba sec el gran tamany de la seua conca provoca que siguen freqüents els desbordaments quant se produïxen episodis de [[gota freda]] en la primavera d'hivern. També és destacable que el terme municipal se troba solcat per la [[Sequia Real de Moncada]].
 
 
 
=== Localitats llimítrofs ===
 
Alfara del Patriarca llimita en les següents localitats: [[Foyos]], [[Moncada]], [[Vinalesa]] i en las pedanies [[Valéncia|valencianes]] de [[Carpesa]] i [[Benifaraig]].
 
 
 
== Història ==
 
[[File:Restes de l'antic convent de Sant Dídac 2.jpg|thumb|250px|Restes de l'antic convent de Sant Dídac]]
 
 
 
Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús|musulmana]]. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per [[Jaume I]] als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del [[Regne de Valéncia]]. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en l'any [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat aragonesa de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el [[sigle XIV]] Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en l'any [[1396]] venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en l'any [[1595]] el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart, en [[1601]], el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i [[Burjassot]] a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el [[sigle XIX]].
 
 
 
A nivell eclesiàstic l'iglésia d'Alfara estava adscrita a la parròquia de [[Moncada]] des dels seus inicis. A pesar dels numerosos intents de separar-se no seria fins a l'any [[1818]] quan es constituiria la parròquia d'Alfara del Patriarca ya de forma permanent.
 
 
 
Durant les [[Guerres carlistes]] fon escenari d'incursions de les tropes del [[Ramon Cabrera|general Cabrera]] i de la partida de El Serrador.
 
 
 
== Administració ==
 
{{Alcaldes_Espanya
 
  | Alcalde_1 = Silvino Palau Roig
 
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_2 = Adrián Carsí Serra
 
  | Partit_2 = [[AP]]-[[PDP]]-[[UL]]-[[Unió Valenciana|UV]]
 
  | Alcalde_3 = Fernando Brosell Esteban
 
  | Partit_3 = [[PPCV]]
 
  | Alcalde_4 = Fernando Brosell Esteban
 
  | Partit_4 = [[PPCV]]
 
  | Alcalde_5 = [[Enrique Miguel Cuñat Sesé]]
 
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_6 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
 
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_7 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
 
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 
  | Alcalde_8 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
 
  | Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
 
}}
 
 
 
== Demografia ==
 
Conta en una població de 2.801 habitants en l'any [[2005]]. El núcleu urbà se troba conurbat al de [[Moncada]] i este al de la pedania [[Valéncia|valenciana]] de [[Massarrojos]] formant una ciutat de fet de casi 25.000 habitants.
 
 
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
 
 
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2077]]
 
|-
 
| align=center| 1.342|| align=center| 1.575 || align=center| 1.810 || align=center| 2.230 || align=center| 2.272 || align=center| 2.349|| align=center| 2.508 || align=center| 2.777 || align=center| 2.851 || align=center| 2.818 || align=center| 2.683 || align=center| 2.801 || align=center| 2.858 || align=center| 3.348
 
|}
 
 
 
== Economia ==
 
L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura següent el 100% dels seus cultius de [[regadiu]] destacant els [[tarongers]] i les [[Llimera|llimeres]], les [[creïlla|creïlles]], la [[dacsa]] i diverses [[hortaliça|hortalices]].
 
 
 
No obstant en l'últim sigle s'ha desenrollat una chicoteta indústria especialisada en la fabricació de [[Misto|mistos]], materials de construcció o insecticides.
 
 
 
== Monuments ==
 
=== Monuments religiosos ===
 
*'''Iglésia Parroquial'''. Edifici barroc edificat en l'any [[1732]] en el solar que ocupava l'antic temple gòtic edificat per la família Jafer.
 
 
 
=== Monuments Civils ===
 
 
 
*'''[[Palau Casa de la Sirena|Casa de la Sirena]] '''. És una de les escasses [[Alqueria|alqueries]] fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el núcleu urbà de [[Benifaraig]] forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perque en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la frontera se troba en un relatiu bon estat, l'abandó de la finca està fent que se deteriore ràpidament.
 
 
 
[[File:Alfara. Palau de Cruïlles y plaça Major.jpg|thumb|200 px|Castell-Palau de Cruïlles i plaça major]]
 
 
 
*'''Palau de Cruilles'''. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de les que a soles queda una i tres plantes, se troba situada en el centre del núcleu urbà. Se troba en molt bon estat de conservació encara que ha sofrit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha segut declarat [[Monument d'Interés Cultural]].
 
 
 
== Festes ==
 
Les festes patronals es celebren durant la segona quinzena del més d'[[agost]]. S'inicien el dia 15, festivitat de la Mare de Déu de l'Assunció, coneguda popularment com a ''la Mare de Déu d'Agost'', sent esta una festa molt antiga, com en la majoria dels pobles valencians, que es va popularisar a partir de la conquista crisiana. Esta festa és de ''carrer'' puix les clavarieses que l'organisen són cada any d'un carrer diferent. La vesprà de la festa, el dia 14, les clavarieses ofrenen [[alfàbega|alfàbegues]] a la Mare de Déu, com és fa en tots els pobles de la comarca. A partir del dia [[21 d'agost]], fins al dia 26, se celebra cada dia la festivitat d'un sant. El dia 21 els chiquets que han combregat eixe any fan la festa de [[Sant Vicent Ferrer]]. Al sendemà, dia 22, es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Rosari. El dia 23 les fadrines del poble són les encarregades de fer la festa de la Puríssima. El dia 24, festivitat de Sant Bertomeu, es celebra la festa del patró del poble, que antigament era organisada pels senyors de la localitat; l'orige d'esta festa està provablement lligada a l'onomàstica dels senyors de la localitat durant el sigle XIV, d'entre els que destacà Bertomeu Cruïlles. El dia 25 se celebra la festivitat de Santa Bàrbera, patrona de la localitat. Esta festa estava organisada fins fa pocs anys pels chics que havien acabat el servici militar. L'últim dia, el [[26 d'agost]], se celebra la festivitat de Sant Joan de Ribera, la ''festa grossa'', en la que els veïns recorden al que fon senyor de la localitat des de [[1595]], el Patriarca. Ademés d'estes festes durant tot l'any hi ha algunes atres més, com la Cavalcada de Reis i la Beneïda de Sant Antoni en [[giner]], les [[falles]] en [[març]] i la festa de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] que es celebra el segon dumenge de [[maig]].
 
 
 
== Accessos ==
 
La manera més senzilla d'aplegar des de la ciutat de [[Valéncia]] és a través del camí de [[Moncada]] que finalisa en el llímit d'esta última localitat en Alfara. El poble se troba a [[kilómetro|12&nbsp;km]] de [[Valéncia]]. Igualment es pot arrivar en coche des de [[Vinalesa]], per el camí del Calvari de [[Carpesa]] i per el nort des de [[Nàquera]].
 
 
 
També és possible aplegar gràcies a la llínea 1 de [[Metro Valencia]] gràcies a les estacions de ''Moncada-Alfara'' o la de ''Seminari-CEU'' ya que encara que abdós se troben en el terme municipal de [[Moncada]] estan a escassos metros d'Alfara.
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
{{Traduït de|es|Alfara_del_Patriarca}}
+
{{Reflist}}
{{Municipis de l'Horta Nort}}
 
  
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
+
[[Categoria:Tipos de números]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
+
[[Categoria:Números reals]]
 +
[[Categoria:Números racionals]]
 +
[[Categoria:Números sancers]]
 +
[[Categoria:Números naturals]]

Revisió de 19:33 26 jul 2021

Est artícul tracta sobre el número 291. Per a atres usos d'este terme vore 291.

El doscents norantaú (291) és el número natural que seguix al doscents noranta i precedix al doscents norantadós. [1]

Referències