Diferencia entre pàgines "Albalat dels Tarongers" i "Alfara de la Baronia"

Alfara de la Baronia (conegut anteriorment com Alfara d'Algímia) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de El Camp de Morvedre.

Geografia

Alfara de la Baronia

Situat al noroest de la comarca de El Camp de Morvedre, en el vall del riu Palància. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal son el Picaio (388 m.), la Costera (261 m.) i la dita popularment Montanyeta de l'Ermita (229 m.), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 Ha.) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també tomello, romer i un poc d'espart.

S'accedix a este poble des de Valéncia a través de la A-23 prenent despuix la CV-327 despuix de travessar la localitat veïna d'Algímia d'Alfara.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Alfara de la Baronia llimita en les següents poblacions: Algar, Sagunt i Algímia d'Alfara en la província de Valéncia i Sogorp en la província de Castelló.

Història

La zona ya estava poblada durant l'época íbera, puix s'han trobat en el seu terme restos arqueològics de forns ibers i també gran cantitat de ceràmica.

En época romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia al Ager Saguntinus.

La zona no va sofrir, en el sigle V, ni l'invasió dels vàndals ni el posterior control dels visigots, motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'Imperi Romà, (sigle III) moment en el que la població del Ager Saguntum se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Despuix de la dominació musulmana, en 1233, el rei Jaume I d'Aragó aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del Palància. Despuix de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'Algímia d'Alfara, passà a formar part de la Baronia de Torres Torres. En 1249, Jaume I feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en Torres Torres, de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any 1270 se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).

En l'any 1609, Alfara quedà despoblada per l'expulsió dels moriscs. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de Torres Torres Miguel Vallterra.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	n/d	n/d
1983 - 1987	n/d	n/d
1987 - 1991	n/d	n/d
1991 - 1995	n/d	n/d
1995 - 1999	n/d	n/d
1999 - 2003	n/d	n/d
2003 - 2007	José E. Terrádez Navarro	PPCV
2007 - 2011	José E. Terrádez Navarro	PPCV
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Durant el sigle XVIII aumentà un cent per cent la seua població i aplegà a tindre 540 habitants en 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins a 1940, any en que tornà a créixer gràcies a l'increment del regadiu a causa de la canalisació de les aigües de la Font d'Arguines. En 1970 la població era de 850 habitants. Des d'eixa data, la població ha descendit considerablement.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2017
548	534	522	509	499	502	488	487	498	515		535

Economia

Està basada tradicionalment en l'agricultura. Actualment, a pesar d'haver aumentat l'àrea dedicada al cultiu de la taronja per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a l'indústria i als servicis. Actualment l'indústria no és el motor de l'economia, l'única fabrica existent en la població ha segut tancada.

Monuments

Monuments religiosos

Ermita de la Mare de Déu dels Afligits

Ermita de la Verge dels Afligits. Edifici construït en el sigle XVII. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la Comunitat Valenciana.

Iglésia de sant Agustí

Iglésia de Sant Agustí. Iniciada la seua construcció a finals del sigle XVI. En 1799, se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a Cristóbal Bueso la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de Joaquim Oliet Cruella. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura son motius principals de les seues obres.

Monuments civils

Cisterna

La cisterna. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la Sequia Major de Sagunt. Se creu haver segut construïda a finals del sigle XVIII, durant l'etapa de Floridablanca, qui lliberà al poble del pagament de l'impost de la seda per a arreplegar fondos per a la seua construcció.

Festes patronals

Alfara de la Baronia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última semana d'agost i la primera de setembre.

Festa de Sant Agustí, titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.

Verge dels Afligits té lloc la festa el 8 de setembre. La vesprà, la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial.

Enllaços externs

Institut Valencià d'Estadística
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [1]
Web no oficial d'Alfara de la Baronia

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alfara_de_Algimia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers • Alfara de la Baronia • Algar • Algímia d'Alfara • Benavites • Benifairó de les Valls • Canet d'En Berenguer • Estivella • Faura • Gilet • Petrés • Quart de les Valls • Quartell • Segart • Sagunt • Torres Torres

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Infobox pobles
-|image_país = [[File:Localització d'Albalat dels Tarongers respecte del País Valencià.png|165px]]
+|image_país = [[Image: Localisació_d'Alfara_d'Algimia_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎|165px]]
-|image_província = [[File:Localització d'Albalat dels Tarongers respecte del Camp de Morvedre.png|165px]]
+|image_província = [[Image: Localisació_d'Alfara_d'Algimia_respecte_del_Camp_de_Morvedre.png‎|165px]]
-|nom = Albalat dels Tarongers
+|nom =  Alfara de la Baronia
-|image_escut = [[File:Escut d'Albalat dels Tarongers.svg|65px]]
+|image_escut = [[File:Escut d'Alfara de la Baronia.svg|65px]]
 |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 |comarca = [[El Camp de Morvedre]]
 |partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Sagunt]]
-|coor =  39°42′18″N 0°20′14″O
+|coor =  38°45′53″N 0°21′17″O
-|superfície = 21,35 km²
+|superfície = 11,7 km²
-|altitut = 96 msnm
+|altitut = 70 msnm
-|població = 1.169 hab.
+|població = 535 hab.
-|densitat = 54,75 hab./km²
+|densitat = 45,72 hab./km²
-|gentilici = Albalatà/ana
+|gentilici =  Alfarenc/a
 |llengua = [[Valencià]]
-|còdic_postal = 46591
+|còdic_postal = 46594
-|festes = 15 d'agost
+|festes = Ultima semana d'agost
-|alcalde = Maite Pérez Furió ([[PSPV-PSOE]])
+|alcalde = José E. Terrádez Navarro ([[PPCV]])
-|uep = [http://www.albalatdelstarongers.net Web Oficial d'Albalat dels Tarongers]
+|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46024 Web Oficial d'Alfara de la Baronia]
 |notes =
 }}
-'''Albalat dels Tarongers''' (en [[castellà]] ''Albalat de Taronchers'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]]. Conta en 1.169 habitants segons el cens de l'any [[2017]].
+'''Alfara de la Baronia''' (conegut anteriorment com '''Alfara d'Algímia''') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]].
-Fins a la mitat del [[sigle XIX]] se nomenava '''Albalat de Segart'''.
+== Geografia ==
+[[File:Vista d'Alfara de la Baronia des de l'ermita de la mare de Déu dels Afligits.JPG|thumb|Alfara de la Baronia]]
-== Geografia ==
+Situat al noroest de la comarca de [[El Camp de Morvedre]], en el vall del riu [[Palància]]. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal son el ''Picaio'' (388 [[metro|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metro|m.]]) i la dita popularment ''Montanyeta de l'Ermita'' (229 [[metro|m.]]), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàrea|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[tomello]], [[romer]] i un poc d'[[espart]].
-Se troba situat en el banda esquerra del llit del riu [[Palància]] a una altitut de 96 metros sobre el nivell de la mar [[Mediterrànea]] i a una distancia d'este de 15 [[quilómetro]]s, en la comarca de [[El Camp de Morvedre]].
-Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny montanyós i vall entre la [[Serra Calderona]] i la [[Serra d'Espadà]] per a on transcorre el riu [[Palància]], en la denominada subcomarca de la Baronia.
+S'accedix a este poble des de [[Valéncia]] a través de la [[A-23]] prenent despuix la [[CV-327]] despuix de travessar la localitat veïna d'[[Algímia d'Alfara]].
-El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu [[Palància]]; també esta compost per montanyes i barrancs, en oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.
-El terme està format en part per el [[Parc natural de la Serra Calderona]] i en part pel riu [[Palància]] i el seu vall.
 === Localitats llimítrofs ===
-El [[terme municipal]] d'Albalat dels Tarongers llimita en les localitats següents:
+El terme municipal d'Alfara de la Baronia llimita en les següents poblacions:
-[[Estivella]], [[Gilet]], [[Nàquera]], [[El Puig]], [[Sagunt]] i [[Segart]] totes elles de la [[província de Valéncia]].
+[[Algar]], [[Sagunt]] i [[Algímia d'Alfara]] en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]] en la [[província de Castelló]].
+== Història ==
+La zona ya estava poblada durant l'época íbera, puix s'han trobat en el seu terme restos arqueològics de forns ibers i també gran cantitat de ceràmica.
+En época romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia al ''Ager Saguntinus''.
+La zona no va sofrir, en el [[sigle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[sigle III]]) moment en el que la població del ''Ager Saguntum'' se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Despuix de la dominació musulmana, en [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del [[Palància]]. Despuix de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'[[Algímia d'Alfara]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. En [[1249]], [[Jaume I]] feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any [[1270]] se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós ([[1360]]-[[1390]]), la casa comtal de Prades (1390-[[1445]]), els Vallterra (1445-[[1760]]), els Monsosriu (1760-[[1780]]) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).
+En l'any [[1609]], Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En [[1611]] li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de [[Torres Torres]] Miguel Vallterra.
+== Administració ==
+{{Alcaldes_Espanya
+   <!--Alcaldia entre 1979 i 1983-->
+   | Alcalde_1 = n/d
+   | Partit_1 = n/d
+   <!--Alcaldia entre 1983 i 1987-->
+   | Alcalde_2 = n/d
+   | Partit_2 = n/d
+   <!--Alcaldia entre 1987 i 1991-->
+   | Alcalde_3 = n/d
+   | Partit_3 = n/d
+   <!--Alcaldia entre 1991 i 1995-->
+   | Alcalde_4 = n/d
+   | Partit_4 = n/d
-=== Comunicacions ===
+   <!--Alcaldia entre 1995 i 1999-->
-El terme es travessat per l'autovia [[A-23]] ([[Sagunt]]-[[Somport]]), i per la [[Llínea C-5 (Rodalies Valéncia)|ferrocarril Valéncia-Sagunt-Saragossa]].
+   | Alcalde_5 = n/d
+   | Partit_5 = n/d
-== Història ==
+   <!--Alcaldia entre 1999 i 2003-->
-L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000&nbsp;a.&nbsp;C.]]), aixina com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500&nbsp;a.&nbsp;C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels [[sigle XII|sigles XII]]-[[sigle XIV|XIV]]. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.
+   | Alcalde_6 = n/d
+   | Partit_6 = n/d
-La primera referència sobre els varios posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en l'any [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any despuix de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] en Pedro Saavedra.
+   <!--Alcaldia entre 2003 i 2007-->
+   | Alcalde_7 = José E. Terrádez Navarro
+   | Partit_7 = [[PPCV]]
-No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo [[1813]]-[[1816]]. En [[1865]], se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i [[Segart]], per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.
+   <!--Alcaldia entre 2007 i 2011-->
+   | Alcalde_8 = José E. Terrádez Navarro
+   | Partit_8 = [[PPCV]]
+}}
 == Demografia ==
-Albalat dels Tarongers conta en 1.070 habitants en [[2007]]).
+Durant el [[sigle XVIII]] aumentà un cent per cent la seua població i aplegà a tindre 540 habitants en [[1794]], passant a 736 en [[1860]]. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins a [[1940]], any en que tornà a créixer gràcies a l'increment del regadiu a causa de la canalisació de les aigües de la ''Font d'Arguines''. En [[1970]] la població era de 850 habitants. Des d'eixa data, la població ha descendit considerablement.
-{| {{tablabonita}}
-!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Albalat dels Tarongers<ref>'''Fuente''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www1.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&divi=DPOP&his=0&type=db Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.]</ref>
+{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
-|-
+|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
-![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]!! [[2007]]
+![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]]
 |-
-| align=center| 584 || align=center| 570 || align=center| 576 || align=center| 651 || align=center| 664 || align=center| 709 || align=center| 742 || align=center| 799 || align=center| 804 || align=center| 1.070
+| align=center| 548 || align=center| 534 || align=center| 522 || align=center| 509 || align=center| 499 || align=center| 502 || align=center| 488 || align=center| 487 || align=center| 498 || align=center| 515 || || align=center| 535 ||
 |}
 == Economia ==
-Basada en l'[[agricultura]], principalment el cultiu del [[taronja|taronger]]. Dels 21,35 quilómetros quadrats dels que consta el municipi, 310 hectàrees son de cítrics, 533 de secà en [[garrofa|garroferes]], 485 d'[[oliveres]] i 26 d'[[armelers]].
+Està basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. Actualment, a pesar d'haver aumentat l'àrea dedicada al cultiu de la [[taronja]] per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a l'indústria i als servicis. Actualment l'indústria no és el motor de l'economia, l'única fabrica existent en la població ha segut tancada.
 == Monuments ==
 === Monuments religiosos ===
-*'''Iglésia de la Puríssima o de la Immaculada''' (finals del [[sigle XVIII]]). Planta de tres naus i [[creu llatina]].
+[[File:Vista de l'ermita de la Mare de Déu dels Afligits d'Alfara de la Baronia.JPG|thumb|200px|Ermita de la Mare de Déu dels Afligits
+]]
+*'''Ermita de la ''Verge dels Afligits'''''. Edifici construït en el [[sigle XVII]]. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la [[Comunitat Valenciana]].
+[[File:Església de sant Agustí d'Alfara de la Baronia per darrere.JPG|thumb|200px|Iglésia de sant Agustí]]
+*'''Iglésia de Sant Agustí'''. Iniciada la seua construcció a finals del [[sigle XVI]]. En [[1799]], se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a [[Cristóbal Bueso]] la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de [[Joaquim Oliet Cruella]]. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura son motius principals de les seues obres.
 === Monuments civils ===
-[[File:Albalat dels Tarongers 08.JPG|thumb|Castell d'Albalat dels Tarongers]]
+[[File:Tronc i cisterna. Alfara de la Baronia.JPG|thumb|200px|Cisterna]]
-*'''Castell''': el palau senyorial dels [[sigle XIV|sigles XIV]] a [[sigle XV|XV]] [[gòtic]] millor conservat de la comarca.
+*'''La cisterna'''. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la [[Sequia Major de Sagunt]]. Se creu haver segut construïda a finals del [[sigle XVIII]], durant l'etapa de [[Floridablanca]], qui lliberà al poble del pagament de l'impost de la [[seda]] per a arreplegar fondos per a la seua construcció.
-* '''[[Castell del Piló]] ''': en ruïnes.
-*'''Aqüeducte del barranc de la ''Font de la Ribera''''': hui en dia a soles queda un arc dels tres que el formaven.
-== Llocs d'interés ==
+== Festes patronals ==
-*'''[[Parc natural de la Serra Calderona]] '''.
+Alfara de la Baronia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última semana d'agost i la primera de setembre.
-*'''Riu [[Palància]] '''.
+*'''Festa de Sant Agustí''', titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.
-== Festes ==
+*'''''Verge dels Afligits''''' té lloc la festa el 8 de setembre. La vesprà, la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial.
-*Festa de [[Sant Antoni Abat]] (17 de giner).
-*Festes de la Verge d'Agost, [[Sant Roc]] i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'[[agost]]).
-*Festa de la Verge de la Cova Santa (últim dumenge de maig). Se celebrà durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al Santuari a finals de [[setembre]].
-*[[Carnestoltes]] ([[Febrer]]). Se deixà de celebrar a partir de [[1939]].
-*Festes d'[[octubre]]. Deixaren de celebrar-se en els anys 50.
-== Gastronomia ==
-A destacar l'arròs de Comediana. L'arròs de Comediana se cuina en caldero, següent els seus ingredients: [[arròs]], [[creïlla]], [[abadejo]], [[ceba]] i sofregit de [[tomata]]. Era un menjar que feen els hòmens quant anaven durant vàries jornades a arreglar els camins o a arreplegar l'[[espart]] a la partida de Comediana, situada en l'extrem sur del terme municipal.
-== Política ==
-{{Alcaldes_Espanya
-  | Alcalde_1 = Juan Antonio Albiol Llusar
-  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
-  | Alcalde_2 = Juan Antonio Albiol Llusar
-  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
-  | Alcalde_3 = Juan Antonio Albiol Llusar
-  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
-  | Alcalde_4 = Francisco Javier Esteve Asensi
-  | Partit_4 = [[EUPV]]
-  | Alcalde_5 = Francisco Javier Esteve Asensi
-  | Partit_5 = [[EUPV]]
-  | Alcalde_6 = José Salvador Garriga Igualada
-  | Partit_6 = [[PPCV]]
-  | Alcalde_7 = Filiberto Miguel Prats Asensi
-  | Partit_7 = [[BNV]]
-  | Alcalde_8 = Filiberto Miguel Prats Asensi
-  | Partit_8 = [[BNV]]
-}}
 == Enllaços externs ==
-*[http://www.albalatdelstarongers.net Web Oficial d'Albalat dels Tarongers]
+*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 *[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+*[http://www.valencians.com/valencia/cm/alfaradealgimia/ Web no oficial d'Alfara de la Baronia]
 == Referències ==
-{{Traduït de|es|Albalat_de_Taronchers}}
+{{Traduït de|es|Alfara_de_Algimia}}
 {{Municipis de El Camp de Morvedre}}
 [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]