Diferencia entre pàgines "Organisació territorial de Portugal" i "Setaigües"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Portugal]] té una '''estructura administrativa''' i '''organisació territorial''' que podrà presentar-se algo complexa si no es té en conte la seua evolució històrica.
+
{{Infobox pobles
 +
|image_país = [[File:Localització de Setaigües respecte del País Valencià.png]]
 +
|image_província = [[File:Siete Aguas-Mapa de la Hoya de Buñol.svg]]  
 +
|nom = Setaigües
 +
|image_escut = [[File:Escut de Setaigües (1848).svg|170px]]
 +
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 +
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 +
|província = [[Província de Valéncia]]
 +
|comarca = [[La Foya de Bunyol]]
 +
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Requena]]
 +
|coor = 39°28′27″N 0°54′54″O
 +
|superfície = 110,6 km²
 +
|altitut = 700 msnm
 +
|població = 1.171 hab.
 +
|densitat = 10.58 hab./km²
 +
|gentilici = Setaigüense/a
 +
|llengua = [[Castellà]]
 +
|còdic_postal = 46392
 +
|festes = 24 de juny, 3 de febrer i 6 d'agost
 +
|alcalde = Rafael Zahonero Ferrer ([[PPCV]])
 +
|uep = [http://www.sieteaguas.es/ Web Oficial de Setaigües]
 +
|notes =
 +
}}
  
−
La base de l'organisació política i administrativa de Portugal està composta per 308 [[municipi]]s, que se subdividixen en 3.092 [[Parròquia (civil)|parròquies]] civils o [[freguesia|freguesies]] (Prop de 4 mil fins a la reforma administrativa de [[2013]]).
+
'''Setaigües''' (en [[castellà]] ''Siete Aguas'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Foya de Bunyol]].
  
−
Els municipis i les parròquies civils es troben, per la seua tanda, agrupats en díhuit districtes administratius en el territori peninsular lusità i en dos regions autònomes insulars (Archipèlecs de [[Madeira]] i de les [[Azores]], en Estatuts de [[1976]]).
+
== Geografia ==
 +
Es troba l'oest de [[Valéncia]]. Situat en la serra de ''las Cabrillas'' en el sector de transició de la [[Foya de Bunyol]] a [[La Plana de Requena-Utiel]].  
  
−
== Districtes ==
+
El terreny és molt accidentat en altures de fins a 1.118 m (Pic de la Nevera) i 1.000 m (Els Tres Cerros ).
−
Els [[districte]]s són la subdivisió administrativa més rellevant i servixen de base per a una série d'utilisacions de la divisió administrativa, que van des de les [[circumscripció electoral|circumscripcions electorals]] als campeonats regionals de [[fútbol]].
 
  
−
[[Archiu:PortugalNumbered.png|right|Distrits de Portugal]]
+
Esta a 54 km de [[Valéncia]] en comunicacions per l'Autovia [[A-3]] i el Ferrocarril de la [[Llínea C-3]] de [[Rodalies Valéncia]].
  
−
# [[Distrito de Lisboa|Lisboa]]
+
En el seu terme se troba l'aldea de [[El Reatillo]], junt al terme municipal de [[Requena]], deshabitada des dels anys 80.
−
# [[Distrito de Leiria|Leiria]]
 
−
# [[Distrito de Santarém|Santarém]]
 
−
# [[Distrito de Setúbal|Setúbal]]
 
−
# [[Distrito de Beja|Beja]]
 
−
# [[Distrito de Faro|Faro]]
 
−
# [[Distrito de Évora|Évora]]
 
−
# [[Distrito de Portalegre|Portalegre]]
 
−
# [[Distrito de Castelo Branco|Castelo Branco]]
 
−
# [[Distrito de Guarda|Guarda]]
 
−
# [[Distrito de Coímbra|Coimbra]]
 
−
# [[Distrito de Aveiro|Aveiro]]
 
−
# [[Distrito de Viseu|Viseu]]
 
−
# [[Distrito de Braganza|Braganza]]
 
−
# [[Distrito de Vila Real|Vila Real]]
 
−
# [[Distrito de Oporto|Oporto]]
 
−
# [[Distrito de Braga|Braga]]
 
−
# [[Distrito de Viana do Castelo|Viana do Castelo]]
 
  
−
== Regions autònomes ==
+
=== Serres ===
−
{{VT|Regions autònomes de Portugal}}
+
El relleu del terme de Setaigües inclou:
 +
*Al Noroest: les serres de Santa Maria, Burgal i Tejo.
 +
*Al Sur: la serra de Malacara en el Pic de la Nevera (1.118 m) que fa llímit natural en el terme de [[Bunyol]].
  
−
La Constitució de la República Portuguesa de [[1976]] va permetre crear dos regions autònomes insulars, corresponents als archipèlecs de les [[Azores]] i de [[Madeira]]. En conjunt en lo que es denomina com a '''territori continental''', (que inclou als 18 Districtes Administratius), les dos regions autònomes corresponen a la subdivisió europea [[NUTS]] I.  
+
=== Localitats llimítrofs ===
 +
Setaigües llimita en les següents localitats: [[Requena]], [[Chera]], [[Chestalgar]], [[Chiva]] i [[Bunyol]] totes elles en la [[província de Valéncia]].
  
−
Ademés de la divisió en Parròquies Civils, Municipis, Districtes Administratius i Regions Autònomes, existixen vàries divisions de nivell superior, alguna d'elles de caràcter administratiu i específiques d'un ram d'activitat (com les comarques judicials o les regions turístiques) i unes atres de caràcter històric i cultural, que solen sobrepondre's i causar alguna confusió.
+
== Història ==
 +
[[File:View of Siete Aguas, Valencia.JPG|thumb|250px|<center>Vista general</center>]]
  
−
== Províncies tradicionals ==
+
En el [[sigle XIII]], el terme municipal de Setaigües era el que posava fi al [[Regne de Valéncia]] i tal circumstancia li havia donat l'importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit en el [[Regne de Castella]] havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per [[Jaume I]], qui al conquistar la població s'ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Setaigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els [[mahometans]] que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa d'una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i s'establiren famílies cristianes. En este motiu el 18 d'agost de [[1260]] l'infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Setaigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança.
−
[[Archiu:Provincias Portugal legenda.png|thumb|150px|Divisió tradicional de Portugal en províncies.]]  
 
  
−
Encara que en l'actualitat no tenen cap significat administratiu, les 11 províncies tradicionals (el seu estatut administratiu no deu confondre's en el de les actuals províncies espanyoles) seguixen sent un element important per a la divisió regional, d'identificació colectiva i en el qual s'identifiquen molts portuguesos.
+
Despuix, en l'any [[1304]], va ser venuda a [[Alfons IV el Benigne]], per a acabar següent heredada per l'infant Pere, Comte de Urgel. Llavors, despuix del [[Compromís de Casp]] la baronia de Set Aigües passa a la Corona d'Aragó el 29 de novembre de [[1413]] fins a [[1425]], any en que va ser donada a Miquel Mercader.
−
Sense que puga comparar-se en els casos de certes Comunitats Autonòmiques en [[Espanya]], certes províncies i regions portugueses mantenen una personalitat regional marcada, com és el cas de l'Algarve o de l'Alentejo (encara que, en este cas, hi haguera dos províncies, Alt Alentejo i Baixo Alentejo), pero també, per la seua insularitat, Madeira i les Azores.  
 
  
−
Creades per una reforma administrativa de [[1936]], varen ser dissoltes formalment en l'entrada en vigor de la Constitució de 1976, i varen ser reemplaçades pels 18 districtes de Portugal continental i per les 2 regions autònomes de Madeira i Azores, que constituïxen les actuals subdivisions administratives de Portugal.
+
Ya en el [[sigle XVI]] se construïx l'Hospital. I en l'any [[1650]] un gran mesó per albergar a tots els viagers. En [[1761]], regnant [[Carles III]], Setaigües i atres pobles de la comarca son incorporats a la Corona.
 +
 +
Posteriorment va ser anexionada al Comtat de Bunyol, fins a l'abolició dels senyorius per les [[Corts de Cadis]] en l'any [[1812]].
  
−
* [[Algarve]]
+
Despuix vindria l'emancipació de Setaigües respecte del Comte amo de la comarca, les seues intervencions en la [[Guerra de la Independència espanyola]] ([[1808]]) i en les [[guerres carlistes]]. També, és important destacar el fi de la situació fronterera de Setaigües per una Real Orde de 26 de juny de [[1851]], donada per [[Isabel II]], per la que incloïa a [[Requena]] i a la seua comarca en la província de Valéncia, passant a delimitar la frontera el riu Cabriel, retirant de la seua ubicació la Creu Pairal que delimitava abdós regnes.
−
* [[Alto Alentejo (provincia)|Alto Alentejo]]
 
−
* [[Baixo Alentejo (provincia)|Baixo Alentejo]]
 
−
* [[Beira Alta]]
 
−
* [[Beira Baixa]]
 
−
* [[Beira Litoral]]
 
−
* [[Douro Litoral]]
 
−
* [[Estremadura]]
 
−
* [[Minho (provincia)|Minho]]
 
−
* [[Ribatejo]]
 
−
* [[Trás-os-Montes e Alto Douro]]
 
  
−
=== Antics districtes ===
+
== Administració ==
−
Abans de [[1976]], els dos [[archipèlec]]s atlàntics estaven també integrats en l'estructura general dels districtes portuguesos, encara que en una estructura administrativa diferent.
+
{{Alcaldes_Espanya
−
El seu funcionament es trobava definit en l'Estatut dels Districtes Autònoms de les Illes Adjacents (Decrete-Llei n.º 36453, del [[4 d'agost]] de [[1947]]) i es traduïa en l'existència de Juntes Generals en competències pròpies. Hi havia tres districtes autònoms en [[Azores]] i un en [[Madeira]]:
+
  | Alcalde_1 = Agapito Más Tarín
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Agustín García Martínez
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Agapito Más Tarín
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = Guillermo Zahonero Rodriguez
 +
  | Partit_4 = [[Unió Valenciana|UV]]
 +
  | Alcalde_5 = Guillermo Zahonero Rodriguez
 +
  | Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]]
 +
  | Alcalde_6 = Guillermo Zahonero Rodriguez
 +
  | Partit_6 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_7 = Rafael Zahonero Ferrer
 +
  | Partit_7 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_8 = Rafael Zahonero Ferrer
 +
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
}}
  
−
* Azores — el [[Districte de Angra do Heroísmo]], el [[Districte de Horta]] i el [[Districte de Ponta Delgada]].
+
== Demografia ==
−
* Madeira — el [[Districte de Funchal]].
+
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
  
−
Estos districtes varen desaparéixer en l'arribada de la constitució portuguesa de 1976.
 
  
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]]
 +
|-
 +
| align=center| 1.211 || align=center| 1.067 || align=center| 1.075 || align=center| 1.074 || align=center| 1.062 || align=center| 1.282 || align=center| 1.206 || align=center| 1.232 || align=center| 1.256 ||align=center| 1.349 ||align=center| 1.171
 +
|}
  
−
== [[NUTS]] (Regions per a efectes estadístics d'[[Unió Europea]])==
+
== Economia ==
−
{{AP|NUTS:PT|l1=NUTS de Portugal}}
+
Basada tradicionalment en l'[[agricultura]], lo complex de la seua orografia fa que a soles unes 2.500 [[Hectárea|ha]] siguen cultivables en secà i unes 32 ha de regadiu. El clima i l'escassea de pluges permet una producció agrícola molt diversificada.
−
En Portugal hi ha 3 [[NUTS I]] ([[Portugal Continental]], [[Regió Autònoma de les Azores]] i [[Regió Autònoma de Madeira]]), subdividides en 7 [[NUTS II]] ([[Regió Nort (Portugal)|Nort]], [[Regió Centre (Portugal)|Centre]], [[Lisboa]], [[Alentejo]], [[Algarve]], [[Azores]] i [[Madeira]]), les quals per la seua banda se subdividixen en 30 [[NUTS III]].  
 
  
−
=== Regions estadístiques (CCDRs, NUTS II) ===
+
En secà predomina el cultiu del [[cep]], en les varietats [[Bobal]], [[Raïm macabeo|Macabeo]], [[Merseguera]] i [[Malvasía]] que donen lloc a l'obtenció d'extraordinaris [[vi|vins]] d'agulla natural.
−
[[Archiu:Portugal NUTS II.svg|thumb|150*px|NUTS II de Portugal.]]
 
−
A pesar de que els districtes siguen la divisió administrativa de primer orde en Portugal Continental, la divisió tècnica de primer orde és una atra.
 
−
Es tracta de les cinc grans regions gestionades per les Comissions de Coordinació i Desenroll Regional (CCDRs), i que corresponen a les subdivisions NUTS II per a Portugal.  
 
−
Els seus llímits coincidixen en els llímits dels municipis, pero no coincidixen en els llímits dels districtes, que a voltes es repartixen per més de regió.
 
−
També estes regions estan en vies de desaparéixer en el procés de descentralisació, pero de moment són les següents:
 
  
−
* Regió del [[Alentejo]]
+
== Monuments ==
−
* Regió del [[Algarve]]
+
=== Monuments religiosos ===
−
* [[Regió Centre (Portugal)|Regió Centre]]
+
*'''Ermita de [[Blai de Sebaste|Sant Blai]] '''. Anteriorment, dita Santa Bàrbara.
−
* [[Regió de Lisboa]] (va substituir en [[2002]] la regió de [[Lisboa i Valle de l'@Tajo]])
+
*'''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a Sant Joan Batiste, te 200 anys d'antiguetat. En el seu interior destaquen les imàgens de gran veneració popular del Santíssim Crist dels Afligits i de Sant Joan Batiste.
−
* [[Regió Nort (Portugal)|Regió Nort]]
+
[[Image: CruzPairal_SieteAguas.jpg‎|left|thumb|<center>Creu Pairal.</center>]]
  
−
=== Subregions estadístiques (NUTS III) ===
+
=== Monuments civils ===
−
[[Archiu:Portugal NUTS III.svg|thumb|150px|NUTS III de Portugal.]]
+
*'''Creu Pairal'''. D'estil gòtic, actualment esta enclavada en la Glorieta, a la entrada de la població, despuix de la restauració de la antiga Creu de Pedra que, situada en el llímit dels térmens de [[Requena]] i Set Aigües, simbolisa fins a l'any  [[1851]] (any de l'inclusió de Requena i la seua comarca en la província de Valéncia) la frontera entre els antics regnes de [[Regne de Castella|Castella]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]].
−
Les regions se subdividixen en subregions estadístiques sense significat administratiu, l'únic objectiu del qual és el de que servixquen per a agrupar municipis veïns, en problemes i desafius semblants, i obtindre aixina senyes en conjunt destinats principalment a la planificació econòmica.  
+
*'''Font dels Set Canyos'''. Restaurada en l'any [[1930]] i en l'any [[2000]]. És la font més significativa de les més de cent en les que conta el municipi i que destaquen per la seua calitat i salubritat.
  
−
* [[Portugal Continental]]
+
== Festes locals ==
−
** [[Región Norte (Portugal)|Norte]] (8 NUTS)
+
*'''[[Sant Blai]] '''. El matí del dia 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, te lloc la processó que conduïx l'image del Sant des de l'iglésia fins a l'ermita. Allí se repetix anualment el ritual d'untar en oli la gola de chiquets i majors, fent la senyal de la creu, mentres el sacerdot exclama: "Sant Blai beneït, que te guarde la gola i l'apetit". Per a esta celebració les dones preparen magdalenes, ''rollets'' i un variat sortit de pastes, en el que no pot faltar la "torta de Sant Blai".
−
*** [[Alto Trás-os-Montes]] (14 municipis; 8171 km²; 223 259 habitants)
+
*'''Festes Patronals'''. Les festes patronals se celebren el 24 de juny en honor al seu patró Sant Joan Batiste i uns dies despuix les festes taurines de gran arraïlada popular.
−
*** [[Ave (subregión)|Ave]] (8 municipis; 1245 km²; 509 969 habitants)
+
*'''Festivitat del Crist'''. El [[6 d'agost]] se celebra la festivitat en honor del Santíssim Crist dels Afligits.
−
*** [[Cávado]] (6 municipis; 1246 km²; 393 064 habitants)
+
*'''La semana cultural''' se celebra la segona semana d'agost i esta organisada per l'associació jovenil 'OLEA iniciativa cultural de Set Aigües'
−
*** [[Douro]] (19 municipis; 4110 km²; 221 853 habitants)
 
−
*** [[Entre Douro e Vouga]] (5 municipis; 861 km²; 276 814 habitants)
 
−
*** [[Grande Porto]] (11 municipis; 815 km²; 1 260 679 habitants)
 
−
*** [[Minho-Lima]] (10 municipis; 2219 km²; 250 273 habitants)
 
−
*** [[Tâmega (subregión)|Tâmega]] (15 municipis; 2621 km²; 551 301 habitants)
 
−
** [[Región Centro (Portugal)|Centro]] (12 NUTS)
 
−
*** [[Baixo Mondego]] (8 municipis; 2063 km²; 340 342 habitants)
 
−
*** [[Baixo Vouga]] (12 municipis; 1802 km²; 385 725 habitants)
 
−
*** [[Beira Interior Norte]] (9 municipis; 4063 km²; 115 326 habitants)
 
−
*** [[Beira Interior Sul]] (4 municipis; 3749 km²; 78 127 habitants)
 
−
*** [[Cova da Beira]] (3 municipis; 1375 km²; 93 580 habitants)
 
−
*** [[Dão-Lafões]] (15 municipis; 3489 km²; 286 315 habitants)
 
−
*** [[Médio Tejo]] (10 municipis; 2306 km²; 226 070 habitants)
 
−
*** [[Oeste (subregión)|Oeste]] (12 municipis; 2221 km²; 338 711 habitants)
 
−
*** [[Pinhal Interior Norte]] (14 municipis; 2617 km²; 138 543 habitants)
 
−
*** [[Pinhal Interior Sul]] (5 municipis; 1903 km²; 44 804 habitants)
 
−
*** [[Pinhal Litoral]] (5 municipis; 1746 km²; 251 014 habitants)
 
−
*** [[Serra da Estrela (subregión)|Serra da Estrela]] (3 municipis; 868 km²; 49 896 habitants)
 
−
** [[Región de Lisboa|Lisboa]] (2 NUTS)
 
−
*** [[Grande Lisboa]] (9 municipis; 1382 km²; 1 947 249 habitants)
 
−
*** [[Península de Setúbal]] (9 municipis; 1581 km²; 714 589 habitants)
 
−
** [[Alentejo]]
 
−
*** [[Alentejo Central]] (14 municipis; 7228 km²; 173 401 habitants)
 
−
*** [[Alentejo Litoral]] (5 municipis; 5303 km²; 99 976 habitants)
 
−
*** [[Alto Alentejo]] (15 municipis; 6248 km²; 127 025 habitants)
 
−
*** [[Baixo Alentejo]] (13 municipis; 8545 km²; 135 105 habitants)
 
−
*** [[Lezíria do Tejo]] (11 municipis; 4273 km²; 240 832 habitants)
 
−
** [[Algarve]] (1 NUTS)
 
−
*** [[Algarve]] (16 municipis; 4995 km²; 395 208 habitantes)
 
−
* [[Azores]]
 
−
* [[Madeira]]
 
  
−
==== Enllaços externs (NUTS) ====
+
== Gastronomia ==
−
* [http://www.deep.msst.gov.pt/apresentacao/legislacaopdfs/dl244_02.pdf Decreto-lei nº 244/2002], (en formato [[PDF]])
+
Variats i abundants plats, entre els que destaca la olla casera, el mojete, ajoarriero, rin-rán, embutit caser o de la orza, etc. i els seus rics [[Vi|vins]].
  
−
== Àrees urbanes ==
+
== Oci/Deports ==
−
La pròxima versió de la divisió administrativa portuguesa, que està actualment en procés d'implantació, gira entorn a les de "àrees urbanes", definides com a unitats territorials contínues constituïdes per agrupacions de consells.
+
=== Gran Fondo Internacional de Setaigües ===
−
Teòricament, deurien entrar en vigor durant l'any de [[2004]], pero el retart en alguns dels processos fa poc provable que totes estes àrees comencen a funcionar abans de [[2005]].
+
El Gran fondo Internacional és una carrera popular que se celebra en el mes d'[[Agost]].
 +
En esta carrera concurrixen tant atletes populars com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellea i durea que fan de la proba una de las més belles del calendari internacional de probes de fondo en carretera.
 +
La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m ([http://www.sieteaguas.org/plano01.htm Plano]).
 +
[http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Salida_2008.jpg Eixida de l'edició XXIX del Gran Fondo Internacional]
  
−
Existixen tres tipos d'àrees urbanes:
+
=== Senderisme ===
 +
Pel seu terme municipal discorre part del sender de [[Gran Recorregut]] [[GR-7]].
  
−
* Grans Àrees Metropolitanes - GAM
+
També és poden fer passejos visitant les numeroses fonts (la majoria d'elles s'inclouen en la dita ''Ruta de las Fuentes'') que hi han repartides pel terme municipal, les fonts més destacades son:
−
* Comunitats Urbanes - ComUrb
+
*Font dels Set Canyos.
−
* Comunitats Intermunicipales - ComInter
+
*Font del Garbanzo.
 +
*Font de la Gota.
 +
*Font de la Roca.
 +
*Font del Pau-Pau.
 +
*Font del Retiro.
 +
*Font de la Tejeria.
 +
*Font del Cañico.
 +
*Font del Apetito.
 +
*Font de la Vallesa.
 +
*Font del Caçador o dels Pins.
 +
*Font de la Contienda.
  
−
=== [[Gran Àrea Metropolitana|Grans Àrees Metropolitanes]] (GAM) ===
+
== Mirar també ==
−
Han de tindre un mínim de 9 ajuntaments i un número superior a 350.000 habitants.
+
*[[Museu Municipal de Setaigües]]
−
* GAM de [[Gran Lisboa|Lisboa]]
 
−
* GAM de [[Oporto (GAM)|Oporto]]
 
−
* GAM del [[Minho (GAM)|Minho]]
 
−
* GAM de [[Aveiro (GAM)|Aveiro]]
 
−
* GAM de [[Coimbra (GAM)|Coimbra]]
 
−
* GAM del [[Algarve]]
 
−
* GAM de [[Viseu (GAM)|Viseu]]
 
  
−
=== [[Comunitat Urbana|Comunitats Urbanes]] (ComUrb) ===
+
== Enllaços externs ==
−
Agrupacions en menys de 350.000 habitants pero més de 150.000.  
+
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]  
−
 
+
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
−
* ComUrb del [[Oeste (ComUrb)|Oeste]]
+
*[http://www.sieteaguas.info Siete Aguas] Pagina d'informació sobre la població en espanyol i anglés.
−
* ComUrb del [[Vale do Sousa]]
+
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia/4.2.guia-tur-entorno.html?codine=46229 Rutes senderistes per Setaigües]  
−
* ComUrb de [[Leiria (ComUrb)|Leiria]]
+
*Teléfon de l'[[Ajuntament]]: 962340003
−
* ComUrb de la [[Lezíria do Tejo (ComUrb)|Lezíria do Tejo]]
+
*[http://www.gfisieteaguas.com Web del Gran Fondo Internacional de Setaigües]
−
* ComUrb del [[Baixo Alentejo (ComUrb)|Baixo Alentejo]]
 
−
* ComUrb de [[Trás-os-Montes]]
 
−
* ComUrb de [[Valimar]]
 
−
* ComUrb del [[Centro Alentejo]]
 
−
* ComUrb del [[Baixo Tâmega]]
 
−
* ComUrb del [[Douro (ComUrb)|Douro]]
 
−
* ComUrb del [[Médio Tejo (ComUrb)|Médio Tejo]]
 
−
* ComUrb de las [[Beira (Portugal)|Beiras]]
 
−
 
 
−
=== Comunitats Intermunicipals (ComInter) ===
 
−
Tenen menys de 150.000 habitants.
 
−
* ComInter del [[Pinhal (ComInter)|Pinhal]]
 
−
* ComInter del [[Vale do Minho]]
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
−
{{Traduït de|es|Organización territorial de Portugal}}
+
{{Traduït de|es|Siete_Aguas}}
 +
{{Municipis de La Foya de Bunyol}}
  
−
[[Categoria:Portugal]]
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
−
[[Categoria:Organisació territorial de Portugal]]
+
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 14:42 4 jun 2021

Setaigües
Localització de Setaigües respecte del País Valencià.png Escut de Setaigües (1848).svg
Siete Aguas-Mapa de la Hoya de Buñol.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: La Foya de Bunyol
• Partit judicial: Requena
Ubicació: 39°28′27″N 0°54′54″O
• Altitut: 700 msnm
Superfície: 110,6 km²
Població: 1.171 hab.
• Densitat: 10.58 hab./km²
Gentilici: Setaigüense/a
Predomini llingüístic: Castellà
Còdic postal: 46392
Festes majors: 24 de juny, 3 de febrer i 6 d'agost
Alcalde: Rafael Zahonero Ferrer (PPCV)
Pàgina web: {{{web}}}


Setaigües (en castellà Siete Aguas) és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Foya de Bunyol.

Geografia

Es troba l'oest de Valéncia. Situat en la serra de las Cabrillas en el sector de transició de la Foya de Bunyol a La Plana de Requena-Utiel.

El terreny és molt accidentat en altures de fins a 1.118 m (Pic de la Nevera) i 1.000 m (Els Tres Cerros ).

Esta a 54 km de Valéncia en comunicacions per l'Autovia A-3 i el Ferrocarril de la Llínea C-3 de Rodalies Valéncia.

En el seu terme se troba l'aldea de El Reatillo, junt al terme municipal de Requena, deshabitada des dels anys 80.

Serres

El relleu del terme de Setaigües inclou:

  • Al Noroest: les serres de Santa Maria, Burgal i Tejo.
  • Al Sur: la serra de Malacara en el Pic de la Nevera (1.118 m) que fa llímit natural en el terme de Bunyol.

Localitats llimítrofs

Setaigües llimita en les següents localitats: Requena, Chera, Chestalgar, Chiva i Bunyol totes elles en la província de Valéncia.

Història

Vista general

En el sigle XIII, el terme municipal de Setaigües era el que posava fi al Regne de Valéncia i tal circumstancia li havia donat l'importància que solen tindre les zones frontereres. Puix el fet de marcar el llímit en el Regne de Castella havia mereixcut la atenció dels monarques del nostre Regne, començant per Jaume I, qui al conquistar la població s'ocupa de deixar-la en poder de persones de la seua confiança i concedí en feu honrós Setaigües a Berenguela Ferrandis i a Pedro Ferrandis, respectant que els mahometans que hi havia continuaren habitant la vila, fins a que a causa d'una sublevació del seu caudill musulmà foren expulsats del poble i s'establiren famílies cristianes. En este motiu el 18 d'agost de 1260 l'infant D. Jaume, fill del Conquistador, otorga la Carta Pobla de Setaigües a favor de Miguel de Pedro de Portaguerra i atres 30 pobladors de la seua confiança.

Despuix, en l'any 1304, va ser venuda a Alfons IV el Benigne, per a acabar següent heredada per l'infant Pere, Comte de Urgel. Llavors, despuix del Compromís de Casp la baronia de Set Aigües passa a la Corona d'Aragó el 29 de novembre de 1413 fins a 1425, any en que va ser donada a Miquel Mercader.

Ya en el sigle XVI se construïx l'Hospital. I en l'any 1650 un gran mesó per albergar a tots els viagers. En 1761, regnant Carles III, Setaigües i atres pobles de la comarca son incorporats a la Corona.

Posteriorment va ser anexionada al Comtat de Bunyol, fins a l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis en l'any 1812.

Despuix vindria l'emancipació de Setaigües respecte del Comte amo de la comarca, les seues intervencions en la Guerra de la Independència espanyola (1808) i en les guerres carlistes. També, és important destacar el fi de la situació fronterera de Setaigües per una Real Orde de 26 de juny de 1851, donada per Isabel II, per la que incloïa a Requena i a la seua comarca en la província de Valéncia, passant a delimitar la frontera el riu Cabriel, retirant de la seua ubicació la Creu Pairal que delimitava abdós regnes.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Agapito Más Tarín PSPV-PSOE
1983 - 1987 Agustín García Martínez PSPV-PSOE
1987 - 1991 Agapito Más Tarín PSPV-PSOE
1991 - 1995 Guillermo Zahonero Rodriguez UV
1995 - 1999 Guillermo Zahonero Rodriguez UV
1999 - 2003 Guillermo Zahonero Rodriguez PPCV
2003 - 2007 Rafael Zahonero Ferrer PPCV
2007 - 2011 Rafael Zahonero Ferrer PPCV
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2018
1.211 1.067 1.075 1.074 1.062 1.282 1.206 1.232 1.256 1.349 1.171

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura, lo complex de la seua orografia fa que a soles unes 2.500 ha siguen cultivables en secà i unes 32 ha de regadiu. El clima i l'escassea de pluges permet una producció agrícola molt diversificada.

En secà predomina el cultiu del cep, en les varietats Bobal, Macabeo, Merseguera i Malvasía que donen lloc a l'obtenció d'extraordinaris vins d'agulla natural.

Monuments

Monuments religiosos

  • Ermita de Sant Blai . Anteriorment, dita Santa Bàrbara.
  • Iglésia Parroquial. Dedicada a Sant Joan Batiste, te 200 anys d'antiguetat. En el seu interior destaquen les imàgens de gran veneració popular del Santíssim Crist dels Afligits i de Sant Joan Batiste.
Creu Pairal.

Monuments civils

  • Creu Pairal. D'estil gòtic, actualment esta enclavada en la Glorieta, a la entrada de la població, despuix de la restauració de la antiga Creu de Pedra que, situada en el llímit dels térmens de Requena i Set Aigües, simbolisa fins a l'any 1851 (any de l'inclusió de Requena i la seua comarca en la província de Valéncia) la frontera entre els antics regnes de Castella i Valéncia.
  • Font dels Set Canyos. Restaurada en l'any 1930 i en l'any 2000. És la font més significativa de les més de cent en les que conta el municipi i que destaquen per la seua calitat i salubritat.

Festes locals

  • Sant Blai . El matí del dia 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, te lloc la processó que conduïx l'image del Sant des de l'iglésia fins a l'ermita. Allí se repetix anualment el ritual d'untar en oli la gola de chiquets i majors, fent la senyal de la creu, mentres el sacerdot exclama: "Sant Blai beneït, que te guarde la gola i l'apetit". Per a esta celebració les dones preparen magdalenes, rollets i un variat sortit de pastes, en el que no pot faltar la "torta de Sant Blai".
  • Festes Patronals. Les festes patronals se celebren el 24 de juny en honor al seu patró Sant Joan Batiste i uns dies despuix les festes taurines de gran arraïlada popular.
  • Festivitat del Crist. El 6 d'agost se celebra la festivitat en honor del Santíssim Crist dels Afligits.
  • La semana cultural se celebra la segona semana d'agost i esta organisada per l'associació jovenil 'OLEA iniciativa cultural de Set Aigües'

Gastronomia

Variats i abundants plats, entre els que destaca la olla casera, el mojete, ajoarriero, rin-rán, embutit caser o de la orza, etc. i els seus rics vins.

Oci/Deports

Gran Fondo Internacional de Setaigües

El Gran fondo Internacional és una carrera popular que se celebra en el mes d'Agost. En esta carrera concurrixen tant atletes populars com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellea i durea que fan de la proba una de las més belles del calendari internacional de probes de fondo en carretera. La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m (Plano). Eixida de l'edició XXIX del Gran Fondo Internacional

Senderisme

Pel seu terme municipal discorre part del sender de Gran Recorregut GR-7.

També és poden fer passejos visitant les numeroses fonts (la majoria d'elles s'inclouen en la dita Ruta de las Fuentes) que hi han repartides pel terme municipal, les fonts més destacades son:

  • Font dels Set Canyos.
  • Font del Garbanzo.
  • Font de la Gota.
  • Font de la Roca.
  • Font del Pau-Pau.
  • Font del Retiro.
  • Font de la Tejeria.
  • Font del Cañico.
  • Font del Apetito.
  • Font de la Vallesa.
  • Font del Caçador o dels Pins.
  • Font de la Contienda.

Mirar també

Enllaços externs

Referències


Municipis de La Foya de Bunyol
Alboraig  •  Bunyol  •  Chest  •  Chiva  •  Dosaigües  •  Godelleta  •  Macastre  •  Setaigües  •  Yàtova
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Organisació_territorial_de_Portugal&oldid=176444»