Llandes de sopa Campbell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 13:44 26 maig 2021 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències')
Anar a la navegació Anar a la busca

La série de Llandes de sopa Campbell (el títul original de la qual en anglés és Campbell's Soup Cans), també coneguda com 32 llandes de sopa Campbell,[1] és una obra d'art produïda en l'any 1962 per l'artiste nort-americà Andy Warhol.

Consistix en trenta-dos llenços, cada un de 50,8 cm d'alt per 40,6 cm d'ample (20 x 16 polzades) i en una pintura d'una llanda de sopa Campbell —Cada una de les varietats de sopa enllandada que la companyia oferia en aquella época—.[2] Les pintures individuals varen ser realisades en un procés semi-mecanisat de serigrafia. El soport de Campbell's Soup Cans en temes de cultura popular va ajudar a l'art pop a instalar-se com un moviment artístic de transcendència.

Per a Warhol, un ilustrador comercial que es convertiria en un reeixit autor, pintor i director de cine, esta obra va constituir la seua primera exposició individual en una galeria d'art com artista professional.[3][4] L'obra, exposta per primera vegada en la Galeria Ferus de Els Àngels, va marcar el debut de l'art pop en la Costa oest dels Estats Units.[5] al principi, la combinació del procés semi-mecanisat, l'estil i el tema comercial varen causar molèstia, ya que l'evident comercialisme mundà representava un afront directe a la tècnica i filosofia del expressionisme abstracte, un moviment artístic que fon dominant durant el periodo posterior a la Segona Guerra Mundial i que s'aferrava no sols als valors i la estètica de les «Belles Arts», sino també a una inclinació mística. Esta controvèrsia va conduir a un gran debat sobre l'ètica i els mèrits que suponien tal treball. Els motius de Warhol com a artiste varen ser qüestionats, i ho continuen sent hui en dia. La gran commoció pública va ajudar a transformar Warhol d'un experimentat ilustrador comercial dels anys 1950 a un notable artiste de belles arts, i ho va fer distinguir-se d'atres artistes pop emergents. Encara que la demanda comercial per les seues pintures no fon immediata, la relació de Warhol en el tema va portar que el seu nom es convertira en sinònim de les pintures de Llandes de sopa Campbell.

Posteriorment, Warhol va produir una àmplia varietat d'obres d'art que representaven llandes de sopa Campbell, aixina com atres obres basant-se en una gran varietat d'imàgens del món del comerç i dels Mijans de comunicació. El terme Llandes de sopa Campbell generalment és usat en referència a la série original de pintures aixina com als dibuixos i pintures que Warhol va realisar posteriorment i que igualment representen llandes de sopa Campbell. A causa de la popularitat que al final cobraria la série sancera, la reputació de Warhol va créixer fins a un punt on no sols era l'artiste pop estadounidense de major renom,[6] sino també l'artiste nort-americà viu més cotisat del moment.[7]

La producció de llandes de sopa Campbell d'Andy Warhol va travessar per tres distintes etapes. La primera va tindre lloc en l'any 1962, durant la qual va crear imàgens realistes, i inclús va produir numerosos traços a llapis del tema. En 1965, Warhol va reprendre este tema al reemplaçar arbitràriament els colors originals roig i blanc en una àmplia varietat de tints. A finals de l'any 1970, de nou va tornar a les llandes de sopa, esta vegada invertint i revertint les imàgens. No obstant, algunes personalitats del món de l'art consideren que les obres de Warhol que varen ser completades despuix de les ferides de bala que va rebre en un atentat del que fon objecte en l'any 1968 —Ocorregut el dia anterior a l'assessinat de Robert Kennedy— són menys significatives que aquelles produïdes anteriorment.[8]

Hui en dia, les obres més famoses de Llandes de sopa Campbell de Warhol corresponen a la seua primera fase. Warhol és ademés reconegut per les seues icòniques series de serigrafiats de celebritats com Elvis Presley, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor i Mao Tse Tung, produïts durant la seua fase de serigrafiat entre 1962 i 1964. De fet, els temes més recurrents de les seues pintures varen ser Taylor, Monroe, Presley, Jackie Kennedy i celebritats semblants, superant a les llandes de sopa.[9] Ademés de ser un notable artiste, Warhol fon un celebre cinematógraf, autor i ilustrador comercial. Pòstumament, Warhol es va convertir en el tema del museu d'art dedicat a un a soles artiste més gran dels Estats Units.[10][11] moltes exposicions de l'art de Warhol inclouen material de les seues produccions com a director cinematogràfic. Alguns diuen que les seues contribucions com a artiste empalidixen en comparació en aquelles com a director de cine.[12] atres deixen clar que no era precisament el més manyós artiste de la seua época.[13] No obstant, les seues tècniques varen ser emulades per atres respectats artistes,[14] i les seues obres continuen cotisant-se per grans sumes de diners.

Referències

  1. ↑ Frazier, p. 708.
  2. ↑ . Museu d'Art Modern (2007). Consultat el 9 de març de 2007.
  3. ↑ Angell, p. 38.
  4. ↑ Livingstone, p. 32.
  5. ↑ Lippard, p. 158.
  6. ↑ Stokstad, p. 1130.
  7. ↑ Bourdon p. 307.
  8. ↑ Hughes, Robert (1997). «American Visions: The Epic History of Art in Amèrica». Knopf, Alfred A. Incorporated. Consultat el 19 de novembre del 2007.
  9. ↑ Sylvester, p. 384.
  10. ↑ Adams, Brooks (1994). «Industrial-strength Warhol — Andy Warhol Museum, Pittsburgh, Pennsylvania». Art In Amèrica. Consultat el 19 de novembre del 2007.
  11. ↑ «The Andy Warhol Museum: 117 Sandusky Street». Carnegie Mellon University. Consultat el 24 de giner de 2007.
  12. ↑ Sylvester, p. 388.
  13. ↑ Lippard, p. 100.
  14. ↑ Lippard, p. 24.

Referències

  • Angell, Callie. Andy Warhol Screen Tests: The Films of Andy Warhol Catalogue Raisonne. Abrams Books en Associació en el Museu Whitney d'Art Americana. Nova York. 2006. ISBN 0-8109-5539-3.
  • Archer, Michael. Art Since 1960. Thames i Hudson Ltd. 1997. ISBN 0-500-20298-2.
  • Baal-Teshuva, Jacob (ed.). Andy Warhol: 1928–1987. Prutestel. 2004. ISBN 3-7913-1277-4.
  • Bourdon, David. Warhol. Henry N. Abrams, Inc. Publishing. 1989. ISBN 0-8109-2634-2 (de tapa dura ISBN 0-8109-1761-0).
  • Faerna, Jose Maria (ed.). Warhol. Henry N. Abrams, Inc., Publishers. ISBN 0-8109-4655-6.
  • Frazier, Nancy. The Penguin Concise Dictionary of Art History. Grup Penguin. 2000. ISBN 0-670-10015-3.
  • Harrison, Charles i Paul Wood (eds.). Art Theory 1900–1990: An Anthology of Changing Idees- Blackwell Publishers. 1993. ISBN 0-631-16575-4.
  • Lippard, Lucy R. Pop Art. Thames i Hudson. 1970 (1985 reimpressió). ISBN 0-500-20052-1.
  • Livingstone, Marco (ed.). Pop Art: An International Perspective. La Real Acadèmia d'Arts. Londres. 1991. ISBN 0-8478-1475-0.
  • Lucie-Smith, Edward. Artoday. Phaidon. ISBN 0-7148-3888-8.
  • Marcade, Bernard i de Vree, Freddy. Andy Warhol. Galeria Isy Brachot. 1989.
  • Biblioteca de Pintures i Escultures Random House, Vol. 4. Diccionari d'Artistes i Termes Artístics. 1981. Random House. ISBN 0-394-52131-5.
  • Stokstad, Marilyn. Art History. 1995. Prentice Hall, Inc., i Harry N. Abrams, Inc., Publicistes. ISBN 0-8109-1960-5.
  • Sylvester, David. About Modern Art: Critical Essays 1948–1997. Henry Holt and Company. 1997. ISBN 0-8050-4441-8.(citant "Factory to Warhouse", 22 de maig de 1994, Independent on Sunday Review com a font primària).
  • Vaughan, Willam (ed). The Encyclopedia of Artists. Vol. 5. Oxford University Pres, Inc. 2000.
  • Warin, Jean (ed). The Dictionary of Art. Vol. 32. Macmillan Publishers Limited. 1996 (2002 reimpressió).
  • Warhol, Andy i Hacket, Pat. Popism: The Warhol Sixties. Harcourt Books. 1980. ISBN 0-15-672960-1.
  • Watson, Steven. Factory Made: Warhol and the Sixties. Pantheon Books. 2003.

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llandes_de_sopa_Campbell&oldid=174404»