Ç ç

Plantilla:Infotaula grafema La ç, nomenada ce trencada o cedeta, és la lletra ce de l'alfabet valencià, procedent del llatí, modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia /s/ davant de a, o, u, o a final de paraula. Es pronuncia /z/ si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fora de la paraula és una consonant sonora, per fonètica sintàctica.

Història

Evolució de la grafia de la Z visigòtica a la Ç.

És una lletra originada durant l'edat mija en el castellà antic per arquejament superior de la zeta i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant a la z baix de la c, d'ací que s'anomenara chicoteta zeta o cedeta. Este fenomen responia a la necessitat d'indicar que la c rebia una pronunciació diferent del llatí i més pareguda a la de la 'z'. Ademés se distinguia el sò sort de la c/ç ([ts]) del sonor de la z ([dz]). En els primers escrits se colocava davant de qualsevol de les cinc vocals.

No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra c a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula al diccionari que la continga s'ha de buscar com si tinguera una c normal i a soles se situarà despuix d'esta en cas que siga l'únic caràcter que diferencia una paraula. El diacrític servix per a que la c adopte el so /s/ que normalment ya té davant de e i i quan se troba en quansevol atra posició. En la pràctica això vol dir davant de a, o i u i a final de sílaba. És interessant de vore que les úniques paraules en valencià que escomencen per esta lletra són els monosílaps ça (antiga forma adverbial en el significat d'"ací") i ço (variant antiga de "açò" i de l'artícul neutre "lo"), hui en desús.

Quan en el castellà es varen neutralisar els sons de la c/ç i la z, se va simplificar l'ortografia, i en conseqüència l'alfabet, fent desaparéixer l'us de la ç al sigle XVII.

Us de la ç en diferents llengües

Esta lletra també és usada en l'occità, el francés, el portugués, el gallec reintegracioniste, el català, i ho era en castellà antic, galaicoportugués i en vasc prenormatiu, en una funció idèntica a la del valencià. En canvi, en el turc, el kurt, l'albanés, el turcman, el tàtar, l'azeri i en alguns dialectes del friülés, servix per a representar el sò de che. També és usat per a la transcripció romanisada de l'àrap. En el turc és considerada una lletra de ple dret i no una variació.

Atres llengües com l'anglés usen la ce trencada en els diccionaris per als préstams llingüístics de paraules que originàriament ne duyen, tot i que està exclosa dels seus teclats. Un dels més populars seria per eixemple "façade".

Funcions

• En valencià, francés, occità, català, i portugués marca el sò /s/ davant a, o, u. Conviu en atres grafies en esta funció.
• En albanés, azeri, kurt, tàtar, turc i turcman indica el sò de che.
• En l'AFI designa la fricativa palatal sorda (el sò de l'hac en la paraula anglesa huge o la che alemana en la paraula "ich", per eixemple).