Yungas
Les Yungas (de quechua yuncas, regió insalubre de clima càlit i humit, també Yunca) és la regió que es troba en abdós costats de la Cordillera dels Andes des dels 500 a 2300 metros sobre el nivell del mar (segons Javier Pulgar Vidal).
Es tracta d'una zona de transició entre les terres altes andines i les selves orientals. Als voltants, es caracterisa per una ecozona neotropical. El clima és plujos, humit i càlit.
Els boscs de les Yungas són molt diversos, des de boscs de terres baixes humides de bosc semprevert montà. El terreny, format per valls, senders fluvials i rieres de montanya, és extremadament resistent i variada, lo que contribuix a la diversitat ecològica i molta riquea.
Ecorregions Mundial de Vida Silvestre[editar | editar còdic]
El Fondo Mundial per a la Naturalea ha delineat tres ecorregions yungas a lo llarc del costat oriental dels Andes.
El nort se nomena Yungas peruanes, que es troba totalment dins de Perú i s'esten casi a tot lo llarc del païs. Les Yungas de Bolívia es troba al centre, sobre tot en Bolívia, pero en part del sur del Perú.
El riu Inambari es el llímit entre les Yungas de Perú i les Yungas de Bolívia, ya que les yungas del nort i sur del dit riu tenen clares diferencies ecològiques.
Les Yungas del sur comença en el sur de Bolívia i continúa cap al nort d'Argentina. Esta regió de bosc humit està compresa entre la regió seca del Gran Chaco a l'este i la regió de gran altitud nomenada Puna a l'oest.
Flora i fauna[editar | editar còdic]
Les Yungas está format per valls, ple de canals d'aigua i rieres a on la gent cultiva fruites , plantacions de cítrics, també és comú el cultiu de la canya de sucre . La flora de les Yungas consistix principalment d'arbres de fulles perennes. La regió te molts boscs d'orquidies.
En les Yungas, habiten una série d'animals, ells són: el tapir, el pecarí, el agutí, el lobito de riu, la mustela roja, el mono caí, el yaguareté, el rabosot de mont, el huró major, el coatí, los cuyes, la marmota, el rabosot roig,el gat de pajonals i aus.