Variable estadística

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Una variable estadística és una propietat que pot fluctuar i la variació de la qual és susceptible d'adoptar diferents valors, els quals poden medir-se o observar-se. Les variables adquirixen valor quan es relacionen en atres variables, és dir, si formen part d'una hipòtesis o d'una teoria. En este cas es denominen constructos o construccions hipotètiques.

Existixen diferents tipos de variables: -Qualitativa Normal -Qualitativa Ordinal -Quantitativa Contínua -Quantitativa Discreta

Tipos de variable[editar | editar còdic]

Artícul principal → Nivell de mesura.

Variables qualitatives[editar | editar còdic]

Són el tipo de variables que com el seu nom ho indica expressen distintes qualitats, característiques o modalitat. Cada modalitat que es presenta es denomina atribut o categoria, i la medició consistix en una classificació de dits atributs. Les variables qualitatives poden ser dicotòmiques quan a soles poden prendre dos valors possibles, com sí i no, home i dòna o ser *politómicas quan poden adquirir tres o més valors. Dins d'elles podem distinguir:

  • Variable qualitativa ordinal o variable casi quantitativa: La variable pot prendre distints valors ordenats seguint una escala establida, encara que no és necessari que l'interval entre medicions siga uniforme, per eixemple: lleu, moderat, fort.
  • Variable qualitativa nominal: En esta variable els valors no poden ser somesos a un criteri d'orde, com per eixemple els colors.

Variables quantitatives[editar | editar còdic]

Són les variables que prenen com a argument cantitats numèriques, són variables matemàtiques. Les variables quantitatives ademés poden ser:

  • Variable discreta: És la variable que presenta separacions o interrupcions en l'escala de valors que pot prendre. Estes separacions o interrupcions indiquen l'absència de valors entre els distints valors específics que la variable puga assumir. Eixemple: El número de fills (1, 2, 3, 4, 5).
  • Variable contínua: És la variable que pot adquirir qualsevol valor dins d'un interval especificat de valors. Per eixemple la massa (2,3 kg, 2,4 kg, 2,5 kg,...) o l'altura (1,64 m, 1,65 m, 1,66 m,...), o el salari. Solament s'està llimitat per la precisió de l'aparat medidor, en teoria permeten que existixca un valor entre dos variables.

Segons l'influència[editar | editar còdic]

Segons l'influència que assignem a unes variables sobre unes atres, podran ser:

Variables independents[editar | editar còdic]

Una variable independent és aquella el valor de la qual no depén d'una atra variable. És aquella característica o propietat que se supon és la causa del fenomen estudiat. En investigació experimental es diu aixina a la variable que l'investigador manipula.

Les variables independents són les que l'investigador tria per a establir agrupacions en l'estudi, classificant intrínsecament als casos del mateix. Un tipo especial són les variables de control, que modifiquen al restant de les variables independents i que de no tindre's en conte adequadament poden alterar els resultats per mig d'un biaix.

La variable independent se sol representar en l'eix d'abscisses.

La variable independent és la que se li assignen valors arbitraris

Variables depenents[editar | editar còdic]

Una variable depenent és aquella els valors de la qual depenen d'els que prenguen una atra variable. La variable depenent en una funció que sol representar per i. La variable depenent es representa en l'eix ordenades. Són les variables de resposta que s'observen en l'estudi, i que podrien estar influïdes pels valors de les variables independents.

Hayman (1974 : 69) la definix com a propietat o característica que es tracta de canviar per mig de la manipulació de la variable independent.

La variable depenent és el factor que és observat i medit per a determinar l'efecte de la variable independent.

Atres variables[editar | editar còdic]

Variables intervinents[editar | editar còdic]

Són aquelles característiques o propietats que, d'una manera o una atra, afecten el resultat que s'espera i estan vinculades en les variables independents i depenents.

I és molt similar a la variable moderadora encara que no són iguals solament són molt similars a la forma de relacionar-les.

Variables moderadores[editar | editar còdic]

Segons Tuckman: Representen un tipo especial de variable independent, que és secundària, i se selecciona en la finalitat de determinar si afecta la relació entre la variable independent primària i les variables depenents.

Vore també[editar | editar còdic]