Turkmenistan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Türkmenistan Respublikasy
República de Turkmenistán
Flag of Turkmenistan.svg Emblem of Turkmenistan.svg
Turkmenistan on the globe (Turkmenistan centered).svg

Capital:
Ciutat més poblada:
Forma de Govern:
President:
Llengües:
Ubicació:
Altitut:
Superfície:
Població:
Densitat:
Gentilici:
Moneda:
Prefix Telefònic:
Us Horari:
Domini de Internet:
Membre de:


Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan, és un estat d'Àsia central que llimita al nort en Kazakstan i Uzbekistan, al sur-est en Afganistan, al sur en Iran i a l'oest en la mar Càspia. Va ser una de les repúbliques constituents de l'URSS de 1925 a 1991 baix el nom de República Socialista Soviètica de Turkmenistan.

Història[editar]

Artícul principal → Història del Turkmenistan.

El territori del Turkmenistan ha estat poblat des de l'antiguetat. Les tribus turcomanes dedicades a la criança de cavalls varen arribar al territori en temps remots, possiblement procedents de les montanyes Altai, i es varen establir a les afores del desert de Karakum, arribant fins a Pèrsia, Síria i Anatòlia.

L'eixèrcit rus va fer la seua entrada en el territori entre les décades de 1860 i 1870. En l'any 1869, es va crear el port de Krasnovodsk, i ya en l'any 1874 es va consolidar la presència russa en la creació del districte militar de Transcàspia. Anexionat per l'imperi Rus entre els anys 1865 i 1885, en 1890 el control rus sobre Turkmenistan era complet. El govern de Transcàspia va existir com a govern militar de l'any 1869 al 1881 i com a govern civil del 1881 al 1889, fon integrat al govern general del Turquestan en 1889.

En l'any 1917 varen arribar aires de revolució, i durant la guerra civil (1918-1920), Turkmenistan també va estar en els fronts de batalla. Una vegada estableta la Unió Soviètica, el territori de Transcàspia (reorganisat des de l'any 1921 com a Turquestan juntament en el restant del govern general del Turquestan) es va establir com a una república autònoma dins de Rússia que va passar a finals de l'any 1922 a ser una de les repúbliques constituents de la Unió, incloent-hi l'RSSA del Turquestan. El 19 de setembre de 1924 la república Popular de Bukharà i la República Popular Soviètica de Coràsmia o Khwarezm (Khivà) foren convertides en repúbliques socialistes soviètiques, i en 1925 dissoltes per ser integrades a l'RSS de l'Uzbekistan. El 27 d'octubre de 1924 es va decidir crear la república Socialista Soviètica Turkmena i en febrer de 1925 es va reunir en Askhabad un congrés constituent pan-turkmen de sòviets que va crear el Partit Comunista del Turkmenistan. El 13 de maig de 1925 la república va entrar en l'Unió Soviètica.

Durant aquella época, es varen fixar les fronteres de la república soviètica, i es varen desenrollar ambiciosos proyectes per a aprofitar els seus recursos naturals per al benefici de l'Unió Soviètica. També es varen crear sistemes de regadiu i, poc a poc, la producció de cotó i petròleu es va convertir en una de les activitats econòmiques principals. La colectivisació va ser desastrosa pels turkmens encara nómades en gran majoria i algunes zones de la república foren afectades per la lluita dels basmachis que va durar fins a l'any 1930. L'establiment de les granges colectives va portar a una revolta general en l'any 1928 que va durar fins a 1932, i fon finalment sofocada; en 1937-1938 les porgues estalinistes varen afectar als quadres del partit comunista.

Després de la dissolució de l'Unió Soviètica, Turkmenistan es va convertir en un estat independent el 27 d'octubre de 1991 per declaració del Sòviet Suprem. La RSS Turkmena passava a ser la República del Turkmenistan. Un referèndum va confirmar la independència pel 94,1% del vots. El controvertit president Saparmurat Niàzov, antic primer secretari del Partit Comunista i president del Sòviet Suprem (des del 7 de giner de 1990) ha dominat la vida política del país des de llavors; fon declarat president el dia de la independència, el 27 d'octubre de 1990. Va entrar a la Comunitat d'Estats Independents el 21 de decembre de 1991 i va ingressar a l'ONU el 2 de març de 1992. La nova constitució fon adoptada per referèndum el 8 de maig de 1992. El 21 de juny de 1992 Niàzov fon reelegit president, i el seu mandat fon prorrogat pel parlament (por un sol vot) el decembre de 1993, allargant-lo fins a l'any 2002 sense necessitat de ser reelegit en votació. El 28 de decembre de 1999 fon declarat president vitalici. Va morir el 21 de decembre de 2006 i el va succeir Gurbanguly Berdimuhamedow, que fon elegit en una elecció formal el 11 de febrer de 2007 i el setembre del 2008 el parlament va aprovar una nova constitució més aperturista i que permet l'existència de partits polítics encara que en la pràctica el control el seguix tenint el partit Comunista del Turkmenistan rebatejat com a Partit Democràtic de Turkmenistan.


 
Països d'Àsia
Asia (orthographic projection).svg
Afganistan    Aràbia Saudita    Azerbaijan    Barein    Bangla Desh    Butan    Brunei    Camboja    China    Corea del Nort    Corea del Sur    Emirats Àraps Units    Filipines    Índia    Indonèsia    Iran    Irac    Israel    Japó    Jordània    Kazakstan    Kirguistan    Kuwait    Laos    Líban    Malàsia    Maldives    Mongòlia    Myanmar    Nepal    Oman    Pakistan    Catar    Singapur    Síria    Sri Lanka    Tajikistan    Tailàndia    Taiwan    Timor Oriental    Turcmenistan    Turquia    Uzbekistan    Vietnam    Yemen