Les Trobes de Mossén Jaume Febrer és un llibre manuscrit que està considerat que escrigué el cavaller Jaume Febrer en el sigle XVII i que es conserva un eixemplar en la Biblioteca Històrica de l'Universitat de Valéncia. Dit manuscrit parla sobre els llinages dels nobles del Regne i la Ciutat de Valéncia.
El teòric autor del llibre és mossén Jaume Febrer, personage que hauria vixcut durant el sigle XIII, fill d'un oficial del rei Jaume I, qui, ademés, hauria segut el seu padrí. En tot cas, no hi ha constància documental de cap escritor en el nom de Jaume Febrer en eixe sigle, encara que sí que consten alguns Jaume Febrer, fet normal tenint en conter que el nom i el llinage eren freqüents en l'época.
L'obra inclou un total de 554 cavallers que haurien participat en la conquista de Valéncia, cadascú en la seua troba numerada. Per a cadascú es dona un breu resum biogràfic i es descriu el seu escut heràldic. Primer es fa en una poesia en valencià, i a continuació es fa la seua traducció en prosa en castellà. En tot cas, és una traducció teòrica perquè en alguns casos hi ha més informació en el text en prosa que en la poesia, com si el procés de creació haguera segut justament a l'inversa.
Molts dels cavallers són reals i el seu escut és el correcte i conegut. El problema sorgix en un bon número de cavallers que no consten en cap atra font, que s'hauria inventat directament l'autor.
L'historiografia no està d'acort en els dos possibles autors que es barallen per a este enigmàtic llibre: Jaume Febrer o Jaume Esquerra. A pesar d'això, un historiador tan eficaç i conscient com Teixidor va comprovar que totes les estirps de la lletra A eren certes, lo que supon que els coneiximents històrics del problemàtic autor eren grans i veraços. El manuscrit comença en una explicació de lo que és la noblea per a realisar despuix un estudi dels distints tractaments i títuls, seguint unes nocions d'heràldica en l'explicació gràfica del significat de cada u dels elements components de cada escut, dibuixant-los a plometa. A continuació hi ha un índex alfabètic de noms de les castes que varen participar en la Conquista del Regne de Valéncia i una introducció a les "trobes". Estes estan compostes, seguint les sugerències de l'infant don Pedro, del nom de la casta, l'escut allumenat a l'aigua i onze versos.
L'investigador castellonenc, Domingo Gimeno, en un artícul seu titulat Troves de Mossen Jaume Febrer, entre atres coses, diu:
Les Troves de Mossen Febrer, es un llibre en el que l'autor assegure ser coetaneu de Jaume I i en forma poetica nos conta la procedencia i els merits dels cavallers que varen acompanyar al Conquistador en la conquista de Valencia, aixina com la heraldica de tots ells. Les Troves estan escrites en un llenguage massa pulit per a l'epoca, en absolut comparable a atres escrits coetaneus, i nomena toponims i noms inexistents en el seu temps, inclus conta quins varen ser els primers en escalar la muralla, quan tots sabem que Valencia va capitular sense batalla, lo que nos indica clarament la seua falsetat. El primer en no acceptar l'autenticitat de Les Troves va ser l'erudit i poligraf, catala,
Manuel Milà i Fontanals, dient que en el sigle XVI se varen compondre vàries obres evidentment apocrifes, entre elles Les Troves, (ad ell no el podien enganyar per que ell va ser el falsificador del
Curial e Güelfa, va ser cuiner abans que frare). S'ha demostrat que Les Troves són una falsificacio feta per
Onofre Esquerdo i Sapena (1635-1699), erudit, genealogiste, heraldiste i croniste de la ciutat de Valencia, per lo tant escrites quatre sigles despres de lo que Febrer diu, les afirmacions fetes per ell en Les Troves no tenen puix absolutament cap credibilitat.
No puede dejar de interesarse por aquel texto que tanto había de apasionar a nuestros eruditos, las 'Trobes', de Jaume Febrer, y en las notas críticas a la Bibliotheca Hispana Vetus, en el tomo II, impreso en 1788, inicia 'la hipótesis, de los dos Febrers, uno del siglo XIII y otro del XIV', añadiendo que el carácter moderno de la lengua en que las 'Trobes' aparecen escritas pudo ser efecto de sucesivas alteraciones del texto antiguo, atribuyendo la principal culpa de las mismas a Onofre Esquerdo (Ribelles, Bibliografía, III, página 350)'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995