Ser viu
En biologia, un ser viu o organisme, és un conjunt d'àtoms i molècules que formen una estructura material molt organisada i complexa, en la qual intervenen sistemes de comunicació molecular, que es relacionen en el mig ambient en un intercanvi de matèria i energia d'una forma ordenada i que eixercix les funcions bàsiques de la vida que són la nutrició, la relació i la reproducció, de tal manera que els organismes actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seua mort.[1]Tot ser viu o organisme és capaç de nàixer, créixer, poder reproduir-se i morir. La cèlula és l'unitat estructural i funcional de tots els sers vius que pot ser procariota o eucariota. El terme organisme prové del grec antic ὄργανον - organon "organ, instrument".
La matèria que compon els organismes està formada en un 95% per quatre àtoms que són el carbono, hidrogen, oxigen i nitrogen, a partir dels quals es formen les molècules biològiques:[2][3]
- Molècules orgàniques o biomolècules: àcits nucleics, les proteïnes, els glúcits i els lípits.
- Molècules inorgàniques: Aigua, sals minerals i gasos.
Orige[editar | editar còdic]
_21-10-2004_-_panoramio.jpg)
Estes molècules es repetixen constantment dins dels sers vius, pel que l'orige de la vida procedix d'un antecessor comú fa molts millons d'anys aparegut sobre la Terra. Seria molt improvable que hagen aparegut independentment dos sers vius en les mateixes molècules orgàniques.[4][5] S'han trobat biomarcadors en roques que indicaven una antiguetat de fins a 3.500 millons d'anys, de manera que la vida podria haver sorgit sobre la Terra fa, aproximadament, entre 3.800 i 4.000 millons d'anys.[6][7][8][9]
L'orige de les procariotes[editar | editar còdic]
Els sers vius provenen teòricament d'una cèlula inicial que estava en els mars primitius fa 3.500 millons d'anys que ademés era procariota. Estes cèlules eren bactèries que algunes desarrollaren la capacitat de prodir oxigen a partir de la fotosíntesis lo que reduí els nivells de diòxit de carbono de l'atmòsfera primitiva.
L'orige de les eucariotes[editar | editar còdic]
Segons la teoria endosimbiòtica de Lynn Margulis una cèlula procariota més gran fagocità a atres dos més chicotetes que són la mitocòndria i el cloroplast per això tenen el seu propi ADN. Ad estes cèlules també els aparegué el núcleu. A partir d'ací s'anaren diversificant fins a formar els quatre regnes eucariotes: vegetals, animals, foncs i protists.[10]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ K. H. Nealson; P. G. Conrad (1999). "Life: past, present and future", Philosophical Transactions of the Royal Society B, Vol. 354, núm. 1392, p. 1923-1939, DOI: 10.1098/rstb.1999.0532.
- ↑ David L. Nelson; Michael M. Cox (2001) Lehninger. Principios De Bioquímica, Ediciones Omega, ISBN: 9788428212083.
- ↑ Apuntes del Área de Biología Celular, Universidad Pablo de Olavide, Consultat el 28-01-2008.
- ↑ Doolittle, W. Ford (2000). "Uprooting the tree of life". Scientific American, febrer de 2000, 282 (6): 90–95. Plantilla:Pdf
- ↑ NCBI: "The Genetic Codes", Recull d'Andrzej (Anjay) Elzanowski i Jim Ostell
- ↑ J. William Schopf (2006) "The First Billion Years: When Did Life Emerge?", Elements, Vol. 2; núm. 4; p. 229-233; DOI: 10.2113/gselements.2.4.229 Plantilla:Pdf
- ↑ Thomas Cavalier-Smith; Martin Brasier; T. Martin Embley (2006) "Introduction: how and when did microbes change the world?", Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci, Vol. 361(1470), p. 845–850, DOI: 10.1098/rstb.2006.1847.
- ↑ A.C. Allwood; M.R. Walter; B.S. Kamber; C.P. Marshall; I.W. Burch (2006), "Stromatolite reef from the Early Archaean era of Australia", Nature 441, 714-718.
- ↑ M. Brasier; N. McLoughlin; O. Green; D. Wacey (2006) "A fresh look at the fossil evidence for early Archaean cellular life", Phil. Trans. R. Soc. B, No. 361, p. 887-902, DOI: 10.1098/rstb.2006.1835. Plantilla:Pdf
- ↑ http://www.biologia.edu.ar/introduccion/origen.htm