Semana Santa Marinera
La Semana Santa Marinera és la commemoració anual en que el calendari cristià commemora la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús de Nazaret o lo que és igual commemorar els seus últims dies, per allò, és un periodo d'intensa activitat llitúrgica dins de les diverses confessions cristianes. Va precedida per la Quaresma, que culmina en la Semana de Passió i dona pas a un nou periodo llitúrgic.
La Semana Santa se celebra en solemnitat en els poblats marítims de Valéncia i en moltes localitats de la Comunitat Valenciana i presenta tres actes principals: la Provessó de les Palmes, la del Sant Soterrament i la desfilada de la Resurrecció que són els moments culminants d'estes festes.
Història[editar | editar còdic]
Els orígens d'esta festivitat es remonten al sigle XV, en que es creà una agrupació nomenada la Concòrdia dels Disciplinats o concòrdia dels que fan disciplina, de la qual fon prior Sant Vicent Ferrer.
Participants[editar | editar còdic]
En la Semana Santa Marinera de Valéncia o Semana Santa dels poblats marítims de la ciutat de Valéncia, ademés de les confraries, participen les nomenades Corporacions Armades, que agrupen: Pretorians, Longins, Saions i Granaders.
Imàgens[editar | editar còdic]
Les imàgens de cadascuna de les confraries s'unixen entre elles i en veïns abillats com Pilat, Herodes o els apòstols, i veïnes vestides com la Dolorosa, les Santes Dones... que desfilen entre vols de campanes i l'acompanyament de música tradicional.
Trencà de perols[editar | editar còdic]
El Dissabte de Glòria, a les dotze de la nit, quan les campanes anuncien la Resurrecció, una atra tradició es repetix: la Trencà de perols. Els veïns d'estos barris llancen olles de fanc des de les finestres i els balcons.
Les festes del Dumenge i el Dilluns de Resurrecció tenen un marcat caràcter popular i campestre.
Gastronomia valenciana típica de Semana Santa[editar | editar còdic]
Vore també[editar | editar còdic]
- Semana Santa
- Pasqua
- Quaresma
- Dumenge de Rams
- Dissabte de Glòria
- Dumenge de Resurrecció
- Mona de Pasqua
- Ou de Pasqua
- Llesques en ou