Segon bieni de la Segona República Espanyola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El segon bieni de la Segona República Espanyola, també nomenat bieni rectificador, bieni conservador o bieni contrarreformista, denominat també bieni negre per les esquerres republicanes, constituïx el periodo de la II República comprés entre les eleccions generals de novembre de 1933 i les de febrer de 1936 durant el que varen governar els partits de centre-dreta republicana encapçalats pel Partit Republicà Radical de Alejandro Lerroux, aliats en la dreta catòlica de la CEDA i del Partit Agrari, primer des del parlament i despuix participant en el govern. Precisament l'entrada de la CEDA en el govern en octubre de l'any 1934 va desencadenar el fet més important del periodo: la Revolució d'octubre de 1934, una fracassada insurrecció socialista que a soles es va consolidar en Astúries durant un parell de semanes (l'únic lloc a on també va participar la CNT) encara que finalment també va ser sofocada per l'intervenció de l'eixèrcit (Revolució d'Astúries).

A diferència de la relativa estabilitat política del primer bieni (en els dos governs presidits per Manuel Azaña), el segon va ser un periodo en que els governs presidits pel Partit Republicà Radical varen tindre un promig de tres mesos de vida (es varen formar 8 governs en dos anys) i es varen tandejar tres presidents distints (Alejandro Lerroux, Ricardo Samper i Joaquín Chapaprieta), i encara varen durar menys els dos últims governs del bieni, els presidits pel «centriste» Portela Valladares.