Sector públic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

El sector públic és el conjunt d'organismes administratius per mig dels quals l'Estat complix, o fa complir la política o voluntat expressada en les lleis del país.

Esta classificació inclou dins del sector públic: El poder llegislatiu, poder eixecutiu, poder judicial i organismes públics autònoms, institucions, empreses i persones que realisen alguna activitat econòmica en nom de l'Estat i que es troben representades pel mateix, és dir, que comprén totes aquelles activitats que l'Estat (Administració local i central) posseïxen o controlen.

Paper del sector públic[editar]

Les seues funcions tenen com a finalitat la satisfacció dels interessos colectius. El sector públic està constituït pels tres poders de l'Estat: Poder Eixecutiu, qui eixecuta les normes, el Poder Llegislatiu, qui fa les lleis i el Poder Judicial, qui sanciona. Està al servici de tots i cada u dels ciutadans.

El sector públic està compost pel nivell nacional que són totes les institucions dirigides des del poder central per a tot el país, i el nivell territorial o regional que són les ubicades en la província, estat o departament, municipi, ciutat o localitat. Per eixemple el poder eixecutiu del nivell nacional és dirigit pel cap d'Estat, president o primer ministre, qui té al seu càrrec totes les polítiques administratives de la nació, i el compromís de fer complir l'ordenament llegal per ad açò se servix de tots els ministeris i institucions que d'ells depenen. En canvi en el nivell territorial els governadors i els alcaldes lideren les polítiques regionals de les zones que els correspon. El poder llegislatiu està en el Parlament nacional constituït pel Senat o Cambra alta (dels Lords en Gran Bretanya) i en molts països ademés per la Cambra baixa (dels Comuns en Gran Bretanya) o de Representants de les regions. Té la missió d'elaborar i promulgar les lleis, que deuen estar subjectes a la Constitució Nacional.

El poder judicial està constituït per la Suprema Cort, en alguns països per atres Altes Corts com a Constitucional o la de l'Estat i tots els jujats del país. La seua missió és calificar el compliment de tot tipo de normes i sancionar o penalisar el seu incompliment a tots els habitants i les persones naturals (individus) o jurídiques (empreses).

Adicional als tres poders fan part del sector públic les institucions autònomes independents que normalment són de control de la funció dels mateixos funcionaris de l'Estat. En molts països es conten entre elles les controlaries, Ministeri Públic (Procuraduria, Defensoria del Poble), Fiscalia i autoritats electorals. En alguns països pot ser que la Procuraduria i la Fiscalia estiguen fusionades.

Una de les característiques dels funcionaris públics és que estan remunerats en les contribucions tributàries o imposts i una atra és que a soles poden eixercitar les tasques que estan expressament encarregades a la seua llabor.

Vore també[editar]