Revolució científica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La revolució científica en l'història de la ciència, va ser el periodo en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química, i atres ciències varen portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que varen continuar durant l'Edat mija, i conduïren a la formació de la ciència moderna.[1] D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va escomençar en la publicació de dos obres que varen canviar el curs de la ciència en l'any 1543 i va continuar durant el sigle XVII: L'obra de Copèrnic De revolutionibus orbium coelestium i la d'Andreas Vesalius De humani corporis fabrica.

L'historiador i filòsof Alexandre Koyré va propondre el terme revolució científica l'any 1939 per a descriure esta época.[2] També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan Galileu i Kepler entre atres pensadors del sigle XVII, inicien els seus descobriments. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic.

Significat de la revolució[editar]

La ciència de l'ultima part del Renaiximent establí la base de la ciència moderna. El científic J. D. Bernal establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por varen ser reemplaçades per la raó i el coneiximent".

Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència Steven Shapin sosté en el seu llibre, The Scientific Revolution, que: "No n'hi hagué una revolució científica i este és un llibre sobre això."[3] A pesar de tot el concepte de revolució científica contínua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.

Noms importants[editar]

  • Nicolau Copèrnic: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular.
  • Galileu Galilei: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la naturalea és experimentant.
  • Francis Bacon: Mostrà l'importància del método d'experimentació, va defendre un método intuïtiu en la ciència
  • René Descartes: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escrigué “El discurs del método” (1636)
  • Francesco Redi: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea”
  • Isaac Newton: Els seus descobriments en física guiaren als estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. En 1687 publica el seu famós Principia (Principis matemàtics de filosofia natural) a on descriu la llei de la gravetat.

Notes[editar]

  1. "Scientific Revolution" in Encarta. 2007. [1]
  2. Shapin, Steven (1996). The Scientific Revolution.
  3. Steven Shapin, The Scientific Revolution, (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.