Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Museu de belles arts de Valéncia, antic Convent de Sant Pius V, sèu de l'Acadèmia de Sant Carles.

La Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles és una institució cultural pública ubicada en Valéncia, Espanya.

Historia[editar]

Els seus antecedents es troben en la petició al rei Ferrando VI per part d'artistes valencians, entre ells, Ignaci i Josep Vergara, per a que es creara una Acadèmia de pintura, escultura i arquitectura. El rei va concedir el permís i es va crear la Acadèmia de Santa Bàrbara (inaugurada el 7 de febrer de 1753) en honor a l'esposa de Fernando VI, Bàrbara de Bragança, en la sèu de l'Universitat de Valéncia.

Els estudis s'establiren en tres aules de l'Universitat de Valéncia, impartint classes d'ensenyança d'arquitectura, pintura, escultura i gravat. Més tart, el rei promogué també l'estudi de flors i ornaments aplicats als teixits.

A la mort del monarca i les dificultats econòmiques, el centre va desaparéixer. Fon més tart quan, reprenent l'idea original, el rei Carles III otorga per Real Cèdula el reconeiximent de l'acadèmia el 14 de febrer de 1768, seguint el model de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando dins de la corrent del periodo ilustrat espanyol i seguint la tradició francesa. La denominació oficial fon la de Real Acadèmia de Nobles Arts de Sant Carles, dotant-la de rendes pròpies.

L'invasió napoleònica d'Espanya portà un breu periodo de desorganisació. El mariscal francés Suchet restablí l'Acadèmia de Sant Carles i dispongué la creació d'un Museu en dita acadèmia, integrat per les obres d'art procedents dels convents suprimits. Per l'espectacular creiximent obtengut en la gran afluència d'estudiants i a causa de l'escassea d'espai de la seua anterior ubicació, l'estat va cedir en l'any 1838 el Convent del Carme, desamortisat, a on es va seguir impartint la docència i va poder aumentar i realçar les seues coleccions artístiques agrupades en el museu de belles arts i museu d'antiguetats.

Des de l'any 1909 es reconeixia que era un organisme artístic que responia a tres aspectes o fins fonamentals:

  • Acadèmic: Estudis d'erudició artística, informes i dictamens pericials
  • Didàctic: Ensenyança teòrica i pràctica de les Belles arts
  • Educatiu: Creació del Museu de Pintura i Escultura.

En 1913, per mig d'un real decret de 24 de juliol, el Museu queda deslligat oficialment de la tutela de l'Acadèmia.

En l'any 1942 es va decidir dedicar l'ubicació del convent a l'Escola de Belles arts traslladant el fondo museístic i l'acadèmia a l'antic Convent de Sant Pius V, lloc a on des de l'any 2007 compartixen edifici.

Estructura i servicis[editar]

Es rig per uns estatuts i un reglament de règim interior. Els membres poden ser d'honor, de número, supernumeraris i corresponents.

L'acadèmia consta de quatre seccions:

La seua organisació i funcionament estan regulats per decret del Govern de la Comunitat Valenciana de 12 de juny de 1989, a on se reconeix com la primera institució consultiva de la Comunitat Valenciana en materia artística. En la seua estructura, l'Alt Patronat correspon al Rei d'Espanya i la Presidència d'Honor al que ho siga de la Generalitat Valenciana.

Consta del servici de docència, archiu i biblioteca, i és orgue consultiu de la Generalitat Valenciana, ademés de complir funcions de peritage. Edita la revista Archivo de Arte Valenciano.

Enllaços externs[editar]