Q

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

La Q, q en minúscula, és la dècima sèptima lletra de l'alfabet valencià i dècima tercera de les consonants. El seu nom és cu.

Fonètica[editar]

En valencià esta consonant va sempre seguida de la vocal u. Representa el so [k] davant de /e/ (que, queixa, alqueria, banquet...) o /i/ (qui, quist, alquímia, quixal...). En canvi si la seguixen les vocals a o o el dígraf qu se pronuncia /kw/ (quant, quatre, quàntica, quòrum, aquós...). Per a /kw/ davant de /e/ o /i/, se posa una diéresis damunt de la u (qüestió, aqüeducte, pingüí...). El motiu d'estes ortografies i normes és una convenció tradicional. En valencià antic a vegades s'usava el dígraf qu davant d'atres paraules (quauall en conte de cavall, patesqua en conte de patixca).

Ortografia[editar]

S'escriu q[editar]

  • En inicial i interior de paraula, seguida de U muda, davant E, I: queixa, quilat, alqueria, séquia. Si la U se pronuncia, du diéresis, com es diu en el tercer punt.
  • En inicial i interior de paraula, davant de U àtona seguida de A, O, formant diftonc: quatre, quotidià. Excepte: ipecacuana i els derivats de cuiro, cuina, evacuar, conspicu, perspicu, proficu, vacu, promiscu.
  • En inicial i interior de paraula, quan una U àtona vaja seguida de E, I i s’haja de pronunciar portarà diéresis: qüestió, obliqüitat.

Vore també[editar]