Jujuy

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Provincia de Jujuy»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Jujuy en Argentina

Jujuy és una província d'Argentina, situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la Cordillera dels Andes i Chile, al noroest en Bolivia, a l'est i al sur en la província de Salta. La capital es la ciutat de San Salvador de Jujuy.

Geografia[editar]

La província de Jujuy està situada en el noroest argentí, desenrollada en un relleu predominantement montanyos, ya que la major part dej seu territori està format per la Puna (altiplà de baixa densitat de població en grans contrasts de temperatura diaria i escasa vegetació) i les serres subandines de la regió oriental. L'elevació aumenta gradualment d'est a oest, i la zona surest que te la menor altitut, coincidint en el nivell del vall del riu San Francisco.

Se reconeixen quatre grans unitats:

Història[editar]

Mapa de Jujuy
Ciutat de San Salvador de Jujuy en hivern

Les terres altes de Jujuy, i particularment la Trencall d’Humahuaca, fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l’agricultura en “terraces” en importants regadius; foren també miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”.

La fundació d’una ciutat en el vall de Jujuy fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de Chile i Peru, que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de Salta i Jujuy.

La nostra província fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el sigle XVII certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la Trencall i ho que es nomena Ramal.

La situacio geografica li va posar en el risc de patir 11 invasions dels eixercits realistes. Tan gran fon el sacrifici de Jujuy per la causa de l’Independència. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de 1812 (l'Exodo Jujeny) i en la Guerra Gaucha que nos donà héroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides.

Entre 1817 i 1821, el territori de Jujuy fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya:

  • Entre el 6 de giner i el 21 de maig de 1817
  • Entre el 14 i el 16 de giner de 1818
  • El 26 de març de 1819
  • Entre maig i juny de 1820
  • El 15 d'abril de 1821. El 27 d'abril de 1821 es va produir la victoria dels gauchos de Jujuy en el combat de León, que es recorda com el Dia Gran de Jujuy.
  • Entre el 22 de juny i el 14 de juliol de 1821.
  • El 6 de decembre de 1822, el comandant espanyol Pedro Antonio de Olañeta es va retirar del territori jujeño, posant fi a l'última invasio.

El 18 de novembre de 1834 es proclamà l’Independència Politica de Jujuy. El coronel José María Fascio fon el seu primer governador i el 17 de decembre del mateix any es produïx el reconeiximent oficial de l'autonomia jujeña per part del Govern Nacional. Jujuy no va permaneixer fora dels acontenyiments de l’anarquia imperant en aquells temps, i novament es va vore envolta en noves campanyes militars, esta vegada contra les tropes de la confederacio peruà-boliviana (1837-1839).

Despuix de l’organisacio definitiva de la Republica Argentina, arriba un periodo de progrés per a la nostra provincia: l’arribada del telégraf i el ferrocarril, l’aparicio de primer periodic i el sorgiment de nous pobles.

Poblacio[editar]

Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de 2007 la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilómetro quadrat.

Divisió administrativa[editar]

Llacunes de Yala

La província de Jujuy es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comissions municipals.

Els departaments son els següents:

  • Cochinoca (capçal Abra Pampa)
  • Dr Manuel Belgrano (capçal San Salvador de Jujuy)
  • El Carmen (capçal El Carmen)
  • Humahuaca (capçal Humahuaca)
  • Ledesma (capçal Libertador General San Martín)
  • Palpalá (capçal Palpalá)
  • Rinconada (capçal Rinconada)
  • San Antonio (capçal San Antonio)
  • San Pedro (capçal San Pedro de Jujuy)
  • Santa Bárbara (capçal Santa Clara)
  • Santa Catalina (capçal Santa Catalina)
  • Susques (capçal Susques)
  • Tilcara (capçal Tilcara)
  • Tumbaya (capçal Tumbaya)
  • Valle Grande (capçal Valle Grande)
  • Yavi (capçal La Quiaca)

Clima[editar]

La cadena montanyosa que rodeja i travessa la província de Jujuy incidix directament sobre el clima de la regio. D’esta forma, determina variacions climatiques en tota l’extensio de la provincia, des d’amples arees fredes i secs en el sector de la puna, fins sectors de temperatures tropicals i intenses pluges, alternant en arees de clima templat o subtropicals.

Activitat econòmica[editar]

Monument als Héroes de l'Independència

L'economia esta basada en les activitats primaries. Entre els cultius troben el de la canya de sucre i el tabac, seguits dels. Ad açò s’ha de sumar la producció de combustibles: petroleu, gas i l’ancestral activitat minera, destacant-se la produccio de metalls com ferro (en les mines de Zapla) i de plom (mina El Aguilar), mentres que en la Puna es destaca la producció de sals.

L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de Palpala i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries. La situació de Jujuy es comercialment estrategica: la Trencall d’Humahuaca al nort i el Pas de Jama en l'oest son dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells paisages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.

Principals ciutats[editar]

Pucará de Tilcara
Encerrellada dels Set Colors, província de Jujuy

Simbols[editar]

Bandera de Jujuy

La bandera de Jujuy Jujuy te l'honra de ser depositaria de la Primera Bandera de la Patria, distincio tan insigne li fon concedida pel seu creador, el General Manuel Belgrano. L'emblema patri fon consentit durant molts anys en diferents llocs: l'edifici del Cabildo, l'Iglesia Matriu, la Llegislatura, fins que s'inaugurà el Salo especialment dedicat a la seua guarda el 20 d'abril de 1927. Per Llei Nº 4816 del 29 de Novembre de 1994 la Llegislatura de Jujuy sanciona: Articul 1: Adopta's la BANDERA NACIONAL DE NUESTRA LIBERTAD CIVIL aixina nomenada pel Cabildo de la ciutat de San Salvador de Jujuy en l'acta respectiva del 25 de Maig de 1813 i que fora entregada ad este i al seu poble pel general En Manuel Belgrano com BANDERA DE LA PROVINCIA DE JUJUY. Articul 3: La bandera provincial es representarà con un pany de color blanc que reproduix exactament a l'escut que te pintat el pabello donat pel General En Manuel Belgrano, no s'admeten inscripcions en el pany ni flocs afegits als contorns.


Escut de Jujuy

L'escut de Jujuy La província de Jujuy seleccionà per al seu escut que la representa, la forma tradicional de l'oval en color groc or. Els simbols que s'observen son el sol naixent, les mans que s'estreten, els camps assur celest i argent, i el gorro frigi de la llibertat, significant l'unio de la província de la confraternitat nacional. El gorro frigi simbolisa ademés l'autonomia provincial. L'emblema s'engalana en dos roses com les que adornen el mant de la Verge de Copacabana, una de les mes venerades en el lloc. Alguns historiadors sostenen que elles simbolisen les batalles de Tucumán i Salta, i en conseqüencia la lliberacio de Jujuy. Uns atres, afirmen que és un doble homenage: del rei Carlos III a dita Verge i a la llealtat i constancia de la Ciutat de San Salvador. Circumden el camp en forma de cor, dos branques de llorer entrelaçats en una cinta celest i blanca. Fon oficialisat per Decret Nº 2543 del 28 de Juliol de 1960.

Turisme[editar]

Jujuy es caracterisa por la bellea natural en cadascu de les chicotetes localitats, a on modernes construccions es mesclen con velles tradicions. La Trencall d’Humahuaca ubicada en l'area central de la provincia, s'ha declarat Patrimoni Cultural i Natural de l'Humanitat.

La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, és un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums son el reflex d'un temps immemorial on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua música i celebracions.

Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en paisages vistosos i clima agradables.

Les Yungas, nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura son interessants propostes per ad estos bells llocs.

Enllaços externs[editar]