Presuposts Generals de l'Estat
Els Presuposts Generals de l'Estat és el nom que rep el presupost públic en Espanya. Són considerats la llei més important que un govern promulga en un any i determinen la seua política en la major part dels àmbits, ademés de ser la base sobre la que es mourà l'economia de l'Estat en eixe any.
Aspectes bàsics dels PGE[editar | editar còdic]
Els aspectes bàsics dels PGE estan definits per l'artícul 134 de la Constitució espanyola de 1978.
Els Presuposts Generals de l'Estat tenen caràcter anual, inclouen la totalitat de les despeses i ingressos del sector públic estatal i en ells es consigna l'import dels beneficis fiscals que afecten als tributs de l'Estat. Espanya va ser pionera en térmens de transparència en 1978 per l'introducció d'esta obligació respecte als beneficis fiscals. Ya que estos són equivalents a una subvenció indirecta, es poden considerar despesa i per tant deuen estar arreplegats en el presupost.
Elaboració i aprovació[editar | editar còdic]
Correspon al Govern l'elaboració dels Presuposts Generals de l'Estat, i a les Corts Generals el seu examen, esmena i aprovació.
El Govern deu presentar davant el Congrés dels Diputats els Presuposts Generals de l'Estat a lo manco tres mesos abans de l'alé dels de l'any anterior. L'objectiu és que el presupost estiga aprovat abans del 31 de decembre de cada any. Si la Llei de Presuposts no s'aprova abans del primer dia de l'eixercici econòmic corresponent, es consideren automàticament prorrogats els Presuposts de l'eixercici anterior fins a l'aprovació dels nous. Esta pròrroga té alguna excepció: no afecta a crèdits aprovats per a activitats que varen finalisar en l'eixercici el presupost del qual es prorroga. En la pràctica, quan un govern no conseguix el respal parlamentari per a aprovar el presupost, lo més habitual és la celebració d'eleccions anticipades lloc que és molt difícil governar i prendre decisions de política econòmica en un presupost prorrogat.
Llímit de despesa[editar | editar còdic]
El llímit de despesa establida en el presupost no és absolut. Aprovats els Presuposts Generals de l'Estat, el Govern pot presentar proyectes de llei que impliquen aument del despesa pública o disminució dels ingressos corresponents al mateix eixercici presupostari. Estos proyectes de llei deuen ser aprovats pel parlament. El parlament també pot presentar una proposició o esmena que suponga aument dels crèdits (despesa) o disminució dels ingressos presupostaris pero esta proposta requerix la conformitat del Govern per a la seua tramitació.
Creació i modificació de tributs[editar | editar còdic]
La Llei de Presuposts no pot crear tributs. Podrà modificar-los quan una llei tributària substantiva aixina ho preveja.
Estabilitat presupostària[editar | editar còdic]
L'artícul 135 de la constitució, introduït en l'any 2011, establix els principis d'estabilitat i sostenibilitat presupostària. Entre ells s'establix que els crèdits per a pagar el deute públic sempre estan presents en el presupost i són de prioritat absoluta. Açò significa que encara que el presupost no incloga previsió de despesa @en pago de deute, si existixen deutes el crèdit per a eixa despesa s'entén automàticament introduït en el presupost de forma virtual per este artícul de la constitució. Els principis establits en este artícul es desenrollen en la Llei Orgànica d'Estabilitat Presupostària i Sostenibilitat Financera.
L'objectiu d'estabilitat presupostària és presentat pel Govern i s'establix cada tres anys d'acort a previsions de creiximent econòmic. Cada any deu elaborar-se un pla presupostari plurianual per tres anys en el que es tinga en conte l'objectiu d'estabilitat.
Presuposts de les comunitats autònomes[editar | editar còdic]
La constitució espanyola no diu res sobre cóm deuen ser els presuposts de les comunitats autònomes. L'aprovació dels presuposts autonòmics no està somesa a cap tipo de tutela per part de la Administració General de l'Estat.
Presuposts dels corporacions locals[editar | editar còdic]
L'artícul 142 de la constitució establix que els municipis tenen autonomia financera. No obstant, les corporacions locals no poden aprovar presuposts. Solament conten en les denominades ordenances fiscals, que no tenen ranc de llei. Els tributs locals es regulen en la Llei Reguladora de les Facendes Locals, que establix unes bases mínimes i que dona prou llibertat als municipis per a que desenrollen eixes bases.
L'estructura bàsica dels presuposts locals, a diferència de la dels autonòmics, sí està establida pel Govern. Les entitats locals no poden presentar dèficit presupostari segons l'artícul 135 de la constitució.
Gestió i sanció[editar | editar còdic]
El proyecte es prepara anualment pel Ministeri de Facenda i Administracions Públiques (Secretaria d'Estat de Presuposts i Despeses), a través, entre unes atres, de les següents direccions generals:
El proyecte s'aprova en el Consell de Ministres. El Governe els presenta davant el Congrés dels Diputats a lo manco tres mesos abans de l'alé de de l'any. El Congrés dels Diputats vota en primer lloc la seua admissió genèrica o les esmenes a la totalitat, que de prosperar suponen la seua devolució al govern. Superat eixe tràmit, la capacitat d'alteració per esmenes parcials està subjecta a la no alteració de l'equilibri presupostari. Posteriorment passen al Senat, que fa una segona llectura, pero la capacitat de la qual d'alterar-los és molt llimitada, en una última remissió al Congrés. Posteriorment són sancionats per La seua Majestat el Rei i publicats en el Bolletí Oficial de l'Estat en ranc de llei ordinària.
En el cas de que no s'aproven es preveu la pròrroga del presupost de l'eixercici anterior. Dins dels presuposts generals s'inclouen els de la Seguritat Social, els del patrimoni cultural i uns atres organismes autònoms. Els presuposts de les Comunitats Autònomes i dels municipis s'organisen de modo independent, pero tenen que subjectar-se a un marc regulador comú, per eixemple en la fixació del dèficit públic. La llegislació de l'Unió Europea, els presuposts d'esta i l'intercanvi de diversos pagos i cobros en les distintes administracions públiques espanyoles, també suponen diferents llimitacions de la capacitat i autonomia presupostària nacional d'Espanya.[1][2]
Història dels presuposts[editar | editar còdic]
Concorde a la Secretària d'Estat de Presuposts i Despeses els Presuposts Generals de l'Estat en els últims anys han segut
| Presuposts Generals
del Estat Consolidats |
PIB | Presupuosts
del Estat Consolidats /PIB (%) | |
|---|---|---|---|
| 2004 (millons EUR) | 264.986 | 841.294 | 31.5% |
| 2005 (millons EUR) | 279.111 | 909.298 | 30.8% |
| 2006 (millons EUR) | 301.488 | 985.547 | 30.6% |
| 2007 (millons EUR) | 324.964 | 1.053.161 | 30.9% |
| 2008 (millons EUR) | 349.415 | 1.087.788 | 32.1% |
| 2009 (millons EUR) | 384.520 | 1.046.894 | 36.7% |
| 2010 (millons EUR) | 386.400 | 1.045.620 | 37.0% |
| 2011(millons EUR) | 362.788 | 1.046.327 | 34.7% |
| 2012 (millons EUR) | 362.066 | 1.029.002 | 35.2% |
| 2013 (millons EUR)[1] | 408.034 | 1.049.181 | 38,9% |
| 2014 (millons EUR)[2] | 423.231 | 1.058.469 | 39,9% |
[1] Dins de les transferències de capital de l'Estat s'arrepleguen 705 millons per a manteniment de la ret ferroviària, que fins a 2012 es computaven en el capítul d'inversions reals, lo que deu tindre's en conte a efectes de possibles comparacions.
[2] Dins de les transferències corrents de l'Estat s'arrepleguen els crèdits per a pensions de classes passives que fins a 2013 es computaven en el capítul de despeses de personal, lo que deu tindre's en conte a efectes de possibles comparacions.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Presupuestos Generales del Estado de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.