Pandèmia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Una pandèmia (compost del grec πᾶν, tot, i δῆμος, poble.) és una malaltia que ataca a la major part dels habitants d'una zona o país, o que s'estén per molts països. Una pandèmia és l'afectació d'una malaltia infecciosa dels humans a lo llarc d'un àrea geogràficament extensa.

Causes comunes[editar]

En el més de maig de l'any 2009, l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) modificà la definició de pandèmia. Abans d'este canvi, pandèmia es definia com: “Infecció per un agent infecciós, simultànea en diferents països, en una mortalitat significativa en relació en la proporció de població infectada”. En la nova definició, es va eliminar la característica de “mortalitat”.

Pandèmies històriques[editar]

Hi ha hagut un número important de pandèmies en l'història humana, totes elles generalment per zoonòsis, que han aplegat en la domesticació d'animals, tals com la pigota, diftèria, grip i tuberculosis. Hi ha hagut un número d'epidèmies particularment importants que mereixen una menció per damunt de la «mera» destrucció de ciutats:

  • La plaga d'Atenes: Durant la guerra del Peloponeso, 430 a. C., un agent desconegut, possiblement febra tifoidea​ va matar a la quarta part de les tropes atenienses i a una quarta part de la població a lo llarc de quatre anys. Açò va debilitar fatalment la preeminència d'Atenes, pero la virulència absoluta de la malaltia va evitar una major expansió.
  • La pesta antonina, 165-180. Possiblement pigota portada de l'Orient pròxim, va matar a una quarta part dels infectats i fins a cinc millons en total. En el moment més actiu d'un segon brot (251-266), es va dir que morien 5.000 persones per dia en Roma.
  • La pesta de Justinià va començar en l'any 541. Fon el primer brot registrat de la pesta bubònica. Començà en Egipte i va alcançar Constantinopla en la següent primavera i va matar (segons el croniste bizantí Procopio de Cesarea) a 10.000 persones per dia, en el seu moment més actiu, i potser a un 40 per cent dels habitants de la ciutat. Va continuar fins a destruir fins i tot la quarta part dels habitants del Mediterràneu oriental.
  • La pesta negra va començar en el sigle XIV. Huitcents anys despuix de l'últim brot, la pesta bubònica tornava a Europa. Començant en Àsia, la malaltia va alcançar el Mediterràneu i Europa occidental en l'any 1348 (possiblement portada per mercaders italians que fugien de la guerra en Crimea), i va matar a vint millons d'europeus en sis anys, una quarta part de la població total i fins a la mitat en les zones urbanes més afectades.
  • El còlera
    • Primera pandèmia (1816-1826). Prèviament restringida al subcontinent indi, la pandèmia va començar en Bengala i es va expandir a través de l'Índia cap a l'any 1820. Es va estendre fins a China i la mar Caspi abans de disminuir.
    • La segona pandèmia (1829-1851) va alcançar Europa, Londres en 1832, Nova York en el mateix any, i la costa del Pacífic en Nortamèrica per l'any 1834.
    • La tercera pandèmia (1852-1860) principalment va afectar a Rússia, en més d'un milló de morts.
    • La quarta pandèmia (1863-1875) es va estendre en la seua major part per Europa i Àfrica.
    • La quinta pandèmia (1899-1923) va tindre pocs efectes en Europa gràcies als progressos en salut pública, pero Rússia va ser greument afectada de nou.
    • La sexta pandèmia, cridada «El Tor» pel seu cep, va començar en Indonèsia en l'any 1961 i va alcançar Bangladés en l'any 1963, Índia en 1964, i l'URSS en 1966.
    • La pandèmia de Llatinoamèrica (1991-1993), que va causar prop de 800.000 afectats i al voltant de 7.500 morts.
  • Grip
    • La mal nomenada «grip espanyola» (1918-1919). Va començar en març de 1918 en Fort Riley, Kansas, Estats Units. Una greu i mortífera cep de grip es va expandir pel món. La malaltia va matar a 25 millons de persones en el curs de sis mesos; alguns estimen el total de morts en tot lo món en més del doble d'eixe número. Uns 17 millons s'estima que varen morir en l'Índia, 500.000 en els EE.UU. i 200.000 en Anglaterra. Es va desvanir en 18 mesos i el cep concret va ser la H1N1.
    • La grip asiàtica de 1957.
    • La grip de Hong Kong de 1968.
    • La grip russa de 1977.
  • El VIH/SIDA és la malaltia que consistix en l'incapacitat del sistema inmunitari per a fer front a les infeccions i atres processos patològics. Es considera pandèmia per la seua ràpida propagació. Les seues víctimes s'estimen entre els 20 i 25 millons, sobretot en Àfrica.
  • El Síndrome Respiratori Agut Sever (SARS) de 2002. Va afectar a 8.098 persones, cobrant-se 774 víctimes mortals, la gran majoria en el surest asiàtic.
  • La grip aviària de 2003, en el seu cep H5N1, es va convertir en amenaça de pandèmia en l'any 2005, quan es varen produir els primers contagis en sers humans. No obstant, encara que millons d'aus de corral varen tindre que ser sacrificades, principalment en el surest asiàtic, en la població humana només va caldre llamentar unes poques decenes de víctimes.
  • La grip A (H1N1), també coneguda com a grip porcina (2009-2010), fon una malaltia infecciosa causada per una variant del Influenzavirus A (subtipo H1N1). L'Organisació Mundial de la Salut (OMS) la va classificar com a pandèmia durant catorze mesos, durant els quals es va expandir des del seu orige en Nortàmerica a tot el restant del món. Tingué una mortalitat baixa en relació a la seua àmplia distribució (11-21 % de la població mundial infectada),​ deixant darrere de sí entre 150.000 i 575.000 víctimes mortals.
  • L'ébola. Des de la seua aparició en 1976 s'han succeït varis brots d'esta malaltia, sempre en l'Àfrica subsahariana, sent el més important el de 2014-2016, que va provocar més de 11.000 morts.
  • La pandèmia de malaltia per coronavirus (COVID-19) de 2019-2020, produïda pel coronavirus SARS-CoV-2 (2019).​ El COVID-19 feu la seua aparició en en la ciutat de Wuhan, capital de la província de Hubei, a l'oest de Shanghái en la China. En 1 de decembre de 2019, l'Organisació Mundial de la Salut ho va denominar oficialment com COVID-19 i en el més de març de l'any 2020 fon declarat l'estatus de pandèmia per l'expansió del virus. El SARS-CoV-2 es propaga molt ràpit i té una mortalitat mija.

Notes[editar]

Hi ha també un número de malalties desconegudes que varen ser extremament greus pero que ara s'han desvanit, de manera que la seua etiologia no pot ser establida. Els eixemples inclouen la pesta abans mencionada de Grècia en 430 a. C. i la Suor anglesa de l'Anglaterra del sigle XVI, que fulminava a la gent en un instant i que fon molt més temut que la pesta bubònica.

Condicions per a una possible pandèmia vírica[editar]

L'OMS indica que per a que puga aparéixer una pandèmia, es necessita:

  • Que aparega un virus nou, que no haja circulat prèviament i per lo tant, no existixca població immune ad ell.
  • Que el virus siga capaç de produir casos greus de malaltia.
  • Que el virus tinga la capacitat de transmetre's de persona a persona de forma eficaç.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]