Paleografia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La paleografia' (de l'idioma grec παλαιός: palaiós, ‘antic, vell’ i γράφειν: graphein, ‘l'escrit’ o γράφεια: graphía, ‘escritura’) és l'estudi de les escritures antigues; és la ciència que s'encarrega de dessifrar les escritures antigues i estudiar la seua evolució, aixina com datar, localisar i classificar els diferents testimonis gràfics objecte d'estudi.

Divisió de la paleografia[editar | editar còdic]

La paleografia es pot dividir en les següents disciplines:

  • paleografia general, que s'ocupa de tota classe de manuscrits, papirs o còdex antics. A la seua volta pot subdividir-se en:
    • vulgar o comú, que a soles tracta de llegir i dessifrar els escrits.
    • crítica, que estudia l'autenticitat i data de l'escrit atenent únicament als seus elements gràfics.
  • paleografia especialisada, que es llimita als escrits i demés monuments lliteraris que són propis d'atres ciències estretament relacionades en la paleografia. Es subdividiu en:
    • paleografia epigràfica: que estudia les inscripcions sobre qualsevol tipo de soport durador (pedra, metal, etc.)
    • paleografia bibliogràfica: que estudia les mateixes en llibres de referència
    • *paleograía diplomàtica: l'objecte del qual són els caràcters gràfics i/o alfabètics dels documents
    • paleografia numismàtica: que estudia les inscripcions sobre monedes i medalles.