Palau dels Boïl-Arenós
El Palau dels Boïl-Arenós, ubicat en el carrer llibrers nº2 en el Barri de La Xerea, en el districte de Ciutat Vella de Valéncia, és actualment la sèu de la Bossa de Valéncia.
Descripció[editar | editar còdic]
L'edifici tal com s'observa actualment és per una reedificació plantejada en el sigle XVIII.
La frontera mostra la divisió funcional i jerarquisada de l'immoble, estructurat en semisoterràneu, entresol, planta noble i pis alt.
Verticalment té sis buits per cadascuna de les plantes. La frontera té un sòcol de pedra, mentres que el restant està estucada. Destaquen les balconades de ferro forjat.
La portada principal està construïda en pedra i presenta en la part superior l'escut de la família propietaria (en les armes de diversos llinages valencians units per matrimoni, els Boïl, bou i torres, els Vives, les ones, i els Lladró, barres diagonals).
A través de la portada s'accedix al pati, estructurador de les estàncies del palau, és de planta rectangular en quatre arcs. A l'esquerra es troba l'escala que porta a la planta principal, al costat contrari s'hi troba la que comunica en totes les plantes. Al fons del pati i paralel a la frontera, hi ha una sala rectangular a la qual s'accedix a través de dos arcs de mig punt de pedra, situats en les galeries que formen el pati. A continuació d'esta sala hi hagué un pati que en els anys quaranta del sigle XX fon ocupat per un nou edifici modern de diverses altures.
En la part més propenca a l'actual carrer Poeta Querol s'obri una atra portada de mides inferiors que correspon ya a un plantejament edificatori pluriresidencial.
Els materials amprats en la fàbrica de l'edifici combinen la rajola, el tapial i la maçoneria. Els forjats estan fets en bigues de fusta en voltes de rajoles.
Història[editar | editar còdic]
El Palau dels Boïl d'Arenós, conegut també com la Casa del senyor de Bétera, és un palau que seguix la tipologia migeval dels palaus valencians pero depurada i revisada per les costums i tradicions posteriors, alçat sobre un solar en cantonada propietat de la família dels Boïl.
Els erudites locals del sigle XVIII afirmaven que en la casa que hi havia sobre este solar es va establir Jaume I posteriorment a la conquista de la ciutat de Valéncia i va reunir ací les primeres Corts.
Posteriorment a que l'edifici amenaçara ruïna, el palau fon adquirit per la Generalitat Valenciana, restaurat en l'any 1997 (segons concurs de proyectes guanyat per l'arquitecte Carlos Campos González) i finalment destinat a allojar la seu de la Bossa de Valéncia, funció que conserva en l'actualitat.