Palau Real de Riofrío
El Palau Real de Riofrío, situat en la província de Segòvia, (Espanya), és una de les residències de la Família Real Espanyola que és gestionada per l'organisme Patrimoni Nacional, que administra els bens de l'Estat al servici de la Corona. Es troba en un enclavament del terme municipal de Sant Ildefons, en la provincia de Segòvia, en el denominat “ Bosc de Riofrío” que és un espai natural d'extraordinari valor ecològic. a 9 quilómetros de la ciutat de Segóvia i a 15 quilómetros de Sant Ildefons, terme municipal al que pertany encara que es troba entre les localitats de Madrona, Hontoria, Revenga, Navas de Riofrío i La Losa. Té una superfície de 640 hectàrees.
El palau és d'estil italià en planta quadrada i tres pisos d'altura, i va ser dissenyat per l'arquitecte italià Virgilio Rabaglio a image i semblança del Palau Real de Madrit.
Resulten d'interés el Museu de Caça, el pati interior, l'escala d'honor, la capella, i la colecció de pintures, tapissos i mobles, trobant-se ademés rodejat per un extens bosc de 640 hectàrees en el que habiten gamos i cervos, entre uns atres.
Va ser utilisat pels reis exclusivament per a la caça, i únicament va ser habitat com a residència habitual, i en caràcter temporal, pels reis Francisco d'Assís de Borbón i el seu fill, el rei Alfons XII d'Espanya.
Història[editar | editar còdic]
La reina Isabel de Farnesio, segona esposa de Felip V, desijava en fervor que el seu fill Carlos aplegara a ser Rei d'Espanya, pero, seguint l'orde dinàstic, abans els corresponia el tro als dos fills majors del rei, Lluís i Ferran, abdós fills de la seua primera esposa, de la que enviudà.
No obstant la reina no es va resignar a perdre la seua influència política i la seua ingerència en els assunts d'Estat va ser molt gran.
Lluís I va pujar al tro en l'any 1724 despuix de l'abdicació del rei, pero va morir de pigota als 7 mesos de començar el seu regnat, en agost d'eixe any, per lo que Felip V va haver de reasumir un atra volta la Corona, que cenyiria fins a la seua mort en juliol de l'any 1746.
Al morir Felip V va assumir la corona Ferran VI, qui, cansat de les contínues interferències de la regna mare Isabel de Farnesio en els assunts d'Estat, li va permetre construir un palau per a mantindre-la alluntada de la Cort (que en este moment permaneixia casi de manera permanent en La Granja de Sant Ildefons).
Va ser aixina com, seguint els desijos de Ferran VI, Isabel de Farnesio va manar construir el palau en l'any 1751 en un antic vedat de caça en la província de Segòvia.
Els terrenys de Riofrío pertanyien a principis del sigle XVIII al Marqués de Parets i varen ser arrendats per Felipe V com a vedat de caça. En l’any 1751 i sent ya reina viuda, Isabel de Farnesio els va adquirir en l'objectiu d'alçar l'actual Palau.
Posteriorment, la Reina va incrementar l'extensió de la finca per mig de l'adquisició de terrenys confrontants a pur de compres i permutes. Atres incorporacions es varen portar a terme durant els regnats de Carlos IV i Isabel II, resultant un bosc que no va ser afectat per les vendes de propietats del Real Patrimoni en el sigle XIX.
Abans de finalisar les obres, el rei Ferran VI va morir sense descendència, per lo que Isabel de Farnesio va vore complit el seu desig i el seu fill Carlos III, llavors rei de Nàpols va ser cridat per a assumir el tro d'Espanya.
Va desaparéixer, per tant, la necessitat de traslladar-se a Ríofrío. El palau no es va finalisar totalment i la reina mai va residir en ell.
Aixina, del proyecte inicial, que incloïa jardins i fonts, cases d'ofici, caballerises, un convent franciscà e inclús un teatre, varen quedar solament el palau i una gran plaça, sense terminar també.
El Palau va ser utilisat pels successius sobirans espanyols quan anaven de caça als boscs de Riofrío.
Varen habitar el palau de forma habitual Francisco d'Assís de Borbón, rei consorte i marit d'Isabel II, que es va retirar a Riofrío cansat de les infidelitats de la seua esposa, i Alfons XII, durant el dol per la mort de la seua esposa María de les Mercedes en l’any 1878. Va ser en temps d'Isabel II quan es varen decorar alguns dels seus salons, destacant el dormitori utilisat per Alfons XII i el menjador, aixina com l'original sistema de llamadors per a la servitut. El Palau Real del Riofrío es va obrir per primera volta al públic el 14 de juliol de l'any 1965
Descripció[editar | editar còdic]
El palau és un edifici de llínees senzilles i elegants, auster, sobri, alluntat de les formes del Barroc, en una arquitectura deutora del gust italià que li convertixen en el més romà de tots els palaus espanyols.
No obstant en el seu interior nos trobem en un dels eixemples més importants de l'arquitectura barroca de tota Espanya, la seua escala principal, que es compon a la seua volta de dos escales que arranquen d'un vestíbul en trayectòries opostes, oferint un preciós espectàcul.
Sales[editar | editar còdic]
.jpg)
.jpg)
Les principals sales del palau són:
- Capella Real, l'única estància acabada, a on baix l'altar es troba la primera pedra de la construcció. Posseïx unes finestres interiors del pis superior que permetien a la cort assistir a missa sense juntar-se en el servici, que permaneixia avall. És el típic cas de capella de transició entre el barroc al neoclàssic.
- Pati interior
- Escalinata
- Passadiç d'entrada
- Primera Sala en pintures de la "Vida de Crist"
- Segona Sala en pintures de la "Vida de Crist"
- Cambra o Sala de Snyders
- Saló de Billar
- Saleta de pas o "tramvia"
- Menjador
- Tramvia dels llamadors
- Saló
- Cambra Oficial
- Despaig d'Alfonso XII
- Saleta de Música
- Anteoratori
- Oratori
- Dormitori d'Alfons XII
- Saleta de Recorts
- Saló de Tapissos
- Cambra i Dormitori nomenats "de Don Francisco d'Assís".
Aixina mateix l'ala este alberga el Museu de la Caça, instalat en l'edifici en els anys 60 com a exponent de l'història de l'art cinegétic.
De tindre que existir un museu dedicat a esta ancestral activitat, este serà provablement el lloc apropiat per a això, per la gran afició d'Isabel de Farnesio, impulsora de la construcció del palau i del seu fill l'infant Don Luis i la cantitat de fauna venatoria que conté el bosc que el circunda.
Este Museu de la Caça, és un complet repàs a tot el procés històric de la caça, des dels temps primitius fins als moderns, i presenta multitut d'animals frut d'una perfecta llabor taxidermista.
Visita al Palau[editar | editar còdic]
La visita, que es realisa sempre guiada, dona començ en la capella, el lloc en el que també varen escomençar les obres. Despuix de travessar el pati principal s'accedix a les escales imperials. Estan formades per 44 escalons de granit d'una sola peça i presenten un disseny d'escala doble, únic en el seu gènero en Espanya.
Durant la visita vos explicaran l'història, cóm i perque este palau està on està i vos ensenyaran les habitacions que s'havien destinat per a la reina Isabel i l'infant Fernando.
En el pis superior queden les estàncies del palau ubicades en les dos ales més solejades i habitables. Entre les particularitats que presenten està la de que cada una de les 18 habitacions que es visiten apareix decorada en un estil diferent. L'únic nexe en comú són les enlluernants llànties de cristal i els espills realisats en la Real Fàbrica de Cristals de la Granja.
Per últim es visita el Museu de la Caça.
El Palau de Riofrío va ser declarat Monument Històric-Artístic en l’any 1931, lo que inclou també el bosc.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palau Real de Riofrío.