Pàtria Valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Pàtria Valenciana és un terme polític, cultural i social que s'utilisa popular i tradicionalment per a denominar a la Comunitat Valenciana, històricament el Regne de Valéncia.

Este terme es utilisat de forma popular pels valencians en general i també pels sectors valencianistes. El seu us és generalisat i totalment popular. L'utilisen indistintament els regionalistes o els nacionalistes valencians.

Orige[editar]

És un terme que posseïx una llarga tradició tant popular com lliterària. Apareix des de fa sigles en llibres, poemes, discursos, manifestacions, cançons i inclús en l'Himne Valencià del Mestre Serrano o l'Himne de la Coronació de la Mare de Deu dels Desamparats.

El terme te el seu orige en l'història valenciana, puix n'hi ha que tindre en conte que el Regne de Valéncia era efectivament una pàtria o estat independent des del sigle XIII fins a principis del sigle XVIII i d'ahí que l'única pàtria dels valencians era el Regne de Valéncia. Este terme no era estrany per als nostres antepassats, puix era habitual el referir-se al Regne de Valéncia com a la seua pròpia pàtria. Històrica i tradicionalment era un terme habitual i natural per a qualsevol valencià.

Història[editar]

El terme és utilisat a lo llarc de tota l'història del Regne de Valéncia, ya siga pròpiament en l'accepció de "Pàtria Valenciana" o simplement en la paraula "pàtria" o la "meua pàtria" per a referir-se a Valéncia. Serà a partir de la Derogació dels Furs de Valéncia, quan este decau en el seu us. Mes en avant, a partir de mitat del sigle XIX i especialment durant la Renaixença Valenciana, es recupera en molt de vigor el terme, apareixent en tot tipo de llibres, poemes, discursos, manifestacions i cançons.

Connotacions[editar]

El seu us implica, en tot cas, un sentiment natural d'amor a lo valencià o de patriotisme valencià i que pot ser d'índole cultural, llingüístic, social, polític, etc. Este sentiment pot ser més espontàneu o inconscient o més ideologisat, pero al ser un terme d'us popular, la seua utilisació no implica necessàriament una ideologia concreta.

Vore també[editar]