Oriana Fallaci

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Oriana Fallaci
Oriana Fallaci en l'any 1987
Nacionalitat: Italiana
Ocupació: Escritora i periodista.
Naiximent: 29 de juny de 1929
Lloc de naiximent: Florència, Itàlia
Defunció: 15 de setembre de 2006
Lloc de defunció: Florència, Itàlia

Oriana Fallaci (Florència, Itàlia, 29 de juny de 1929 - 15 de setembre de 2006) fon una escritora, periodista i activista italiana. Fon la primera dòna italiana corresponsal de guerra. Com a escritora de dotze llibres, vengué vint millons d'eixemplars en tot lo món; com a periodista guanyà un gran prestigi internacional especialment per les seues entrevistes a personages famosos. A Oriana Fallaci està dedicat un parc públic, Giardino Oriana Fallaci en el centre de la ciutat de Milà, prop del Viale Beatrice d'Este.

Biografia[editar]

Oriana Fallaci fon la major de quatre germanes, Neera i Paola, també periodistes i escritores, i Elisabetta, filla adoptiva de la família Fallaci. Entre els seus antepassats es conta una besyaya espanyola de Barcelona.​ La seua infància va transcórrer en l'Itàlia fascista de Mussolini. El seu pare, Edoardo, obrer, era un actiu partisà antifasciste, i sense dubte influí en les idees d'Oriana que, encara adolescent, fon també partisana durant la II Guerra Mundial. Participà en la Resistència contra l'ocupació nazi en la seua regió natal. La jove Fallaci es va unir aixina al moviment clandestí de la Resistència "Justícia i Llibertat" vivint en primera persona els acontenyiments de la guerra: durant l'ocupació de Florència pels alemans, el pare fon fet presoner i torturat en Vila Trista, i despuix lliberat, mentres Oriana s'ocupava del transport de les municions d'una part a una atra de l'Arno, travessant el riu en el punt de secà, ya que els alemans havien destruït els ponts. Pel seu activisme durant la guerra rebé als 14 anys el reconeiximent honorífic de l'eixèrcit italià.

Obra[editar]

  • 1956, I sette peccati di Hollywood (Els sèt pecats capitals d'Hollywood)
  • 1961, Il sesso inutile, viaggio intorno alla donna (El sexe inútil)
  • 1962, Penelope alla guerra (Penélope en la guerra, Barcelona, Noguer i Caralt Editors)
  • 1966, Se il Sole muore (Si el Sol mor)
  • 1969, Niente i così sia (Res i aixina siga)
  • 1974, Intervista en la storia (Entrevistes en l'història, Barcelona, Noguer i Caralt Editors, 1986)
  • 1975, Lettera a un bambino mai nat (Carta a un chiquet que mai va nàixer, Barcelona, Noguer i Caralt Editors, 1990)
  • 1979, Un uomo (Un home, Barcelona, Noguer i Caralt Editors, 1984).
  • 1990, Insciallah (Inshallah)
  • 2001, La rabbia i l'orgoglio (La ràbia i l'orgull, Madrit, L'Esfera dels Llibres, 2002).
  • 2004, La forza della ragione (La força de la raó, Madrit, L'Esfera dels Llibres, 2004). S'apunta a la tesis d'Euràbia i acusa a l'esquerra europea de ser "*antioccidental". És una seqüela de la ràbia i l'orgull.
  • 2005, Oriana Fallaci intervista sè stessa - L'Apocalisse (Oriana Fallaci s'entrevista a sí mateixa - L'Apocalípsis, Madrit, L'Esfera dels Llibres, 2005). Hi hagué una primera edició en l'any 2004, que no incloïa el llarc epílec «L'Apocalípsis», en el títul "Oriana Fallaci intervista a Oriana Fallaci".
  • 2008, Un cappello pieno di ciliege (Un capell ple de cireres, Madrit, L'Esfera dels Llibres, 2009). Una novela publicada pòstumament en la que Oriana Fallaci treballà durant dèu anys, i que tracta sobre l'història de la seua família.
  • 2016, La paura è un peccato (La por és un pecat), publicat per l'editorial Rizzoli, 2016. Recopilació de 120 cartes fet per Edoardo Perazzi.

Frases[editar]

Hi ha dos tipos de fascistes: els fascistes i els antifascistes

Enllaços externs[editar]